Mehmed V (2 de novembre de1844-3 de juliol de1918) va ser soldà de l'Imperi Otomà. Fill del soldàAbdülmecit,Mehmed Reşad Efendi va passar els primers vint-i-cinc anys de vida confinat als harems de palau tal com era costum a la família reial otomana. Nou d'aquests anys els va passar pràcticament sol, i dedicà aquest temps a estudiar poesia segons l'antic estil literari convertint-se en un aclamat poeta de diwan.
ElsJoves Turcs foren apartats del poder en un contracop (31 de març de 1909 al calendari julià i13 d'abril al gregoria) i quan les forces de Macedònia van derrotar els sublevats van deposar el sultà i van proclamar a Mehmed Reshad soldà amb el nom Mehmed V[1] el27 d'abril de1909, però no disposava de poder polític real, ja que fou monarca constitucional. Les decisions importants eren preses pels membres del govern otomà.
Quan esclatà laPrimera Guerra Mundial, el poder efectiu va quedar en mans dels tres paixàs:Enver Paixà,Talat Paixà, iCemal Paixà. Enver, pro-alemany, va forçar una aliança secreta amb alemanya,[2] i dos cuirassats alemanys que es van refugiar als Estrets (elGoeben i elBreslau) foren assolits oficialment per l'Imperi que encara era neutral. Però quan la flota otomana manada per l'almirall alemany Souchon va bombardejar els ports russos de lamar Negra el 29 i30 d'octubre de1914), els aliats van declarar la guerra a l'Imperi.
L'únic acte polític significatiu[cal citació] que va realitzar Mehmed V va ser la declaració formal de lagihad contra els aliats l'11 de novembre de1914. A aquesta va ser la primera i l'última declaració d'una gihad per un soldà otomà, ja que el califat desaparegué el1924. Tanmateix la declaració va tenir escàs efecte a la guerra, i fins i totAràbia van participar-hi a favor dels anglesos amb laRevolta Àrab de1916. El1917Talat Paixà va esdevenir gran visir el4 de febrer de1917 mentre Enver era el comandant en cap. Els otomans van defensar els Estrets amb èxit i les tropes britàniques desembarcades aGal·lípoli el1915 van haver de ser evacuades el gener del1916. A l'Iraq els otomans van aconseguir un èxit aKut al-Amara (abril de1916) amb la rendició del generalTownshend.
La figura de Mehmed fou utilitzada amb fins propagandístics durant la Gran Guerra, amb un tractament similar al que rebien el KàiserGuillem II aAlemanya i l'emperadorFrancesc Josep I aÀustria. Mehmet va acollir el kàiser alemany a Istanbul en una visita el15 d'octubre de1917 i a l'emperador Carles el maig del1918.
Mehmet V va morir el3 de juliol de1918 a l'edat de 73 anys, quatre mesos abans de la fi de la guerra mundial i la rendició de lesPotències Centrals que a la pràctica va acabar conduint al desmembrament de l'Imperi Otomà.
La seva tomba es troba al districteEyüp de la ciutat. Va ser succeït pel seu germàMehmet VI, que seria l'últim soldà de l'Imperi. Li sobrevisqueren dos fills: els prínceps Mehmet Ziyaeddin (1873-1938) i Ömer Hilmi (1888-1935).
.svg%26amp%3blang%3dca)
.svg)
