Unamedalla debronze és unamedalla atorgada al tercer classificat en una competició (típicament competicions d'atletisme) com elsJocs Olímpics,Jocs de la Commonwealth, etc. La pràctica d'atorgarmedalles debronze al tercer classificat s'inicià en elsJocs Olímpics d'Estiu de 1904, celebrats aSaint Louis (Missouri), anteriorment sols s'entregaven medalles al primer (medalla d'or) i segon (medalla d'argent) classificats.
Encunyar medalles olímpiques és responsabilitat de la ciutat Seu. De1928 a1968 el disseny era sempre igual: l'anvers mostrava un disseny genèric fet per l'artistaflorentíGiuseppe Cassioli amb un text que indicava la ciutat amfitriona; el revers mostrava un altre disseny genèric d'un campió olímpic. De1972 -2000, el disseny de Cassioli (o un lleuger retoc) roman sobre l'anvers amb un disseny de la ciutat d'amfitriona en el revers. El disseny de Cassioli mostrava unamfiteatre Romà per al que era originalment un joc grec, un nou disseny per l'anvers fou dotat per als jocs d'Atenes 2004. Les medalles delsJocs Olímpics d'Hivern han estat de disseny més variat.
En uns quants esports de torneig, com laboxa i eljudo, dues medalles de bronze s'atorguen en cada esdeveniment, un per a cada semifinalista eliminat o per als guanyadors delsèrie de repesca.
El 1995, un estudi era fet pelspsicòlegs socialsVictòria Medvec,Scott Madey iThomas Gilovich sobre els efectes del pensament objectiu en els jocs olímpics. L'estudi mostrava que els atletes que guanyaven la medalla de bronze eren significativament més satisfets que aquells atletes que guanyaven lamedalla d'argent. Els medallistes d'argent es trobaven més frustrats perquè havien perdut lamedalla d'or, mentre que els medallistes de bronze eren simplement feliços d'haver rebut algun honors (en comptes de cap medalla pel quart lloc).[1]
Això és més pronunciat en tornejos eliminatoris, com laCopa del Món de Futbol, on les medalles de bronze s'aconsegueixen guanyant un partit de desempat, mentre que les medalles d'argent s'atorguen després d'una derrota a la final.
