Elmecanicisme és unadoctrinafilosòfica que explica larealitat a partir de, tan sols, les lleismecàniques delmoviment. Afirma que l'única forma decausalitat és lainfluència física entre els elements materials que conformen el món real i, per tant, també defensa elmaterialisme. Aquesta necessària causalitat física fa que capacitats com ellliure albir, laconsciència o l'existència de l'ètica no tinguin sentit en la concepció mecanicista. A més, implica l'acceptació deldeterminisme. Està oposada alvitalisme, que defensa que elsorganismes vius posseeixen forces no físiques que els donen la vida.[1][2]
Al segle xvii,Descartes impulsà l'avui anomenatmecanicisme clàssic, una visiófísica delmón que arribà després de les investigacions deGalileu,Huygens iBoyle. El mecanicisme clàssic està basat en dues doctrines: una d'ontològica i una altra degnoseològica. L'ontologia mecanicistacartesiana contenia dues tesis principals: el món es comporta com unamàquina i tot allò real és físic. La gnoseologia mecanicista, d'altra banda, afirmava que la reducció delsfenomens a les seves parts físiques i a les seves interaccions mecàniques era suficient i necessària per explicar tots els successos.[3][4][5]