Me'phaa

Me̱ꞌpha̱a̱
Tipus	llengua
Ús
Parlants	98.573 (2005)[1]
Autòcton de	Guerrero,Morelos
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	SEP
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever i2 vulnerable
Codis
ISO 639-2	tcf, tpc, tpl, tpx
UNESCO	980
Endangered languages	3513

Elme̱ꞌpha̱a̱ otlapaneca(castellà) és unallengua otomang que es parla en el centre i sud de l'estat de Guerrero, aMèxic. La seva població lingüística s'apropa als cent mil parlants. Per molt temps va romandre com una llengua sense classificar. Més tard, va ser relacionada amb elsubtiaba (actualment extint), i després va ser lligada definitivament al grup otomang,^[2] del qual forma un subgrup separat en companyia del subtiaba. Elstlapaneques anomenen al seu propi idiomame̱ꞌpha̱a̱.

Encara que és originari de Guerrero, recentment una comunitat important de parlants de tlapaneca s'ha assentat aChinameca, en l'estat de Morelos, al nord deGuerrero. La varietatazoyuteca constitueix l'únic cas de l'ocupació delcas pegatiu.^[3]

1. mbá
2. àjmà
3. atsú
4. akhò
5. witsu
6. majun
7. jwan
8. mijna-gùwàꞋ
9. gùwàꞋ

Ethnologue informa de quatre llengües diferents dins del grup:

• Tlapaneca d'Acatepec [tpx] (dialectes acatepec, huitzapula, nanzintla, teocuitlapa, zapotitlán tablas)
• Tlapaneca d'Azoyú [tpc]
• Tlapaneca de Malinaltepec [tcf] (dialectes huehuetepec/zilacayotitlán)
• Tlapaneca de Tlacoapa [tpl] (dialectes tlacoapa proper, tenamazapa)

Altres fonts d'informació, incloent-hi els parlants nadius i l'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas del govern de Mèxic, identifiquen vuit o nou varietats, de les quals tenen estatut oficial acatepec, azoyú, malinaltepec, tlacoapa, nancintla, teocuitlapa, zapotitlán tablas (amb huitzapula sovint considerat diferent) i zilacayotitlán.^[4] Aquesta quantifica lamútua intel·ligibilitat del 50% entre el malinaltepec i el tlacoapa, encara que l'acatepec té un 80% d'intel·ligibilitat amb ambdues.

En tlapaneca tots els tons sobre vocals breus són de nivell; els tons de contorn només poden aparèixer en les vocals llargues, la qual cosa suggereix una anàlisi fonològica d'aquestes vocals en què aquestes siguin la unió de dues vocals breus. Un fet interessant és que els préstecs de l'espanyol en el tlapaneca sempre tenen to alt en lavocal tònica:

comida > ko¹mi³da¹

Luis > lu¹ĩ³, ...

Com pot veure's en aquests préstecs lèxics, totes les síl·labes àtones van en to baix, excepte la tònica que pren el to alt (això indica com senten els parlants de llengües tonals a les llengües no-tonals amb accent d'intensitat).

En tlapaneca una oclusiva que segueix a una vocal glotalitzada ha de ser aspirada si ambdues estan en la mateixa paraula.

S'estan fent programes de ràdio en tlapaneca a l'emissora de ràdioXEZV-AM, que emet des deTlapa de Comonfort, a l'estat de Guerrero, dependent de laCDI.

• Asociación para la Promoción de Lecto-Escritura Tlapaneca. 1988. Xó- nitháán meꞌ̱phaa̱:̱ Cómo se escribe el tlapaneco. Malinaltepec, Guerrero: Asociación para la Promoción de Lecto-Escritura Tlapaneca.
• Carrasco Zúñiga, Abad. 2006. Los procesos morfofonológicos de la lengua meꞌ̱pha̱a̱. Tesis para la maestría. México, D.F. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social.
• Marlett, Stephen A. (ed). 2011.Los archivos lingüísticos me'phaa. SIL International.
• Suaréz, Jorge A. 1983. La lengua tlapaneca de Malinaltepec. México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México.

• Descripció del SIL per al tlapaneca

• Familia tlapaneca - me'phaa (tlapaneco)(castellà)

• Llengües otomang

• Control d'autoritats