Max von Laue | (1914) |
|
| Biografia |
|---|
| Naixement | 9 octubre 1879
Coblença (Imperi Alemany) |
|---|
| Mort | 24 abril 1960 (80 anys)
Berlín Oest (Alemanya Occidental) |
|---|
| Causa de mort | mort accidental,accident de trànsit |
|---|
| Sepultura | Cementiri municipal de Göttingen |
|---|
| Residència | Alemanya |
|---|
| Formació | Universitat de Göttingen
Universitat de Zúric
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat de Múnic
Universitat d'Estrasburg |
|---|
| Director de tesi | Max Planck |
|---|
| Es coneix per | Difracció de raigs X |
|---|
| Activitat |
|---|
| Camp de treball | Física,cristal·lografia,raigs X,teoria de la relativitat isuperconductivitat |
|---|
| Lloc de treball | Múnic |
|---|
| Ocupació | físic, professor d'universitat, cristal·lògraf |
|---|
| Ocupador | Universitat de Múnic
Universitat de Zúric
Universitat de Frankfurt
Universitat Humboldt de Berlín
Physikalisch-Technische Bundesanstalt |
|---|
| Membre de | |
|---|
| Professors | Max Planck |
|---|
| Alumnes | Leó Szilárd |
|---|
| Obra |
|---|
Obres destacables |
| Estudiant doctoral | Friedrich Beck,Karl-Otto Kiepenheuer,Leó Szilárd,Friedrich Möglich,Max Päsler(en) ,Max Kohler(en) iKarl Otto Kiepenheuer(en) |
|---|
| Localització dels arxius | |
|---|
| Família |
|---|
| Cònjuge | Magda von Laue |
|---|
| Fills | Theodore Von Laue |
|---|
| Cronologia |
|---|
|
| 1943-15 octubre 1945 | Operació Alsos |
| Operació Epsilon |
|
| Premis |
|---|
|
|
 |
Max von Laue[1] (Coblença,9 d'octubre de1879 -Berlín,24 d'abril de1960) fou un professor universitari ifísic alemany guardonat amb elPremi Nobel de Física l'any1914.
Nascut el9 d'octubre de1879 a la ciutat alemanya dePfaffendorf (actualmentCoblença), va estudiarfísica,química imatemàtiques a les universitats d'Estrasburg,Göttingen iMúnic, i fou deixeble deMax Planck. Posteriorment, a partir de l'any1912, va ser professor defísica a la Universitat deZúric i entre1919 i1943 director de física teòrica en la Universitat deBerlín. Després de la seva jubilació, l'any1943, va rebre el nomenament de professor honorari en la Universitat de Göttingen.
Va desenvolupar un mètode per a amidar lalongitud d'ona delsraigs X, utilitzant, per primera vegada,cristalls salins prims com a reticle dedifracció, i arribà a demostrar que aquests raigs eren de naturalesa anàloga als de lallum, però no visibles, ja que la seva longitud d'ona és extremadament curta.
Va treballar sobre els diagrames, imatges simètriques, produïdes en les plaques fotogràfiques pels raigs X que han sofert lareflexió o larefracció en un material cristal·lí. Així mateix, també va investigar en el camp de lateoria de la relativitat.
L'any1914, fou guardonat amb elPremi Nobel de Físicapels seus descobriments de la difracció dels raigs X a través de cristalls. QuanAlemanya va envairDinamarca durant laSegona Guerra Mundial, el químic hongarèsGeorge de Hevesy va dissoldre les medalles delspremis Nobel Max von Laue iJames Franck enaigua règia, per a així evitar que elsnazis les robessin, col·locant aquesta solució en una prestatgeria del seu laboratori de l'Institut Niels Bohr. Després de laSegona Guerra Mundial, va tornar al laboratori i va precipitar l'or per a treure'l de la barreja. L'or va ser retornat a la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia i la Fundació Nobel va lliurar noves medalles a von Laue i a Franck.
Max von Laue es morí el24 d'abril de1960 aBerlín a conseqüència de les ferides produïdes per un accident de cotxe del dia8 d'abril.
En honor seu, s'anomenà elcràter Laue de laLluna. El12 d'octubre de1990, s'anomenà l'asteroide(10762) von Laue en honor seu i fou descobert perFreimut Börngen iLutz D. Schmadel.
- «Max von Laue» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
