LaRepública de Maurici és un estatafricà situat a l'oceà Índic sud-occidental, a uns 900 km a l'est deMadagascar. Aquest estat té una superfície de 2.040 km², el 91% de la qual pertany a l'illa Maurici i la resta a illes més petites, que inclouen les illes de Saint Brandon,Rodrigues iAgalega.Maurici forma part de lesilles Mascarenyes, juntament amb l'illafrancesa de laReunió, situada a 200 km al sud-oest.
L'illa va ser descoberta perPortugal el1505. Va ser progressivament colonitzada per holandesos, francesos i britànics fins a la seva independència, el12 de març de 1968. La gran presència de mà d'obra de l'Índia (fruit de l'abolició de l'esclavitud, que va fer que molts africans abandonessin les plantacions) fa que aquest país tingui una forta influència cultural a l'illa.
DodoLa batalla de Grand Port
El 30 de juliol de 1638[1] s'hi va instal·lar la primeracolònia d'holandesos, que van quedar-s'hi uns 72 anys, fins més o menys el 1710, ja que consideraven el Cap, aSud-àfrica, molt més interessant a nivell estratègic i econòmic. A més a més, sembla que van ser ells els culpables de l'extinció deldodo, la mascota nacional de l'illa.
El 1715,[1] els francesos s'hi van instal·lar. El període francès durà fins a 1810. La van canviar de nom aIsle de France (Illa de França). Lacolonització francesa fou més significativa en el desenvolupament de l'illa perquè els colons francesos van portar una comunitat humana estable al país i, per tant, els avantpassats dels habitants d'avui: els colons deFrança, els esclaus de l'Àfrica i els asiàtics principalment de territoris de l'Índia i de laXina que formaven part de l'imperi colonial francès d'aleshores.
Després de laRevolució Francesa, les prioritats de França respecte a les necessitats de les seves petites colònies canviarà. Abandonada per la seva metròpoli, l'única manera de satisfer les seves necessitats serà incentivar lesactivitats de corsaris contra els vaixells mercants anglesos que abocaran les seves captures a les botigues de Port del Nord-oest (ara anomenatPort Louis).[2]
Davant aquesta amenaça per al comerç britànic amb l'Índia, els britànics van decidir actuar en contra d'aquell "niu de corsaris". El capità general Decaen resistirà els embats dels anglesos fins al 3 de desembre de 1810. Malgrat la seva victòria a la batalla de Grand Port[3] (única victòria naval napoleònica) es va perdre la colònia i ell va ser l'últim governador francès.[2]
El 1814,[4] després dels acords delTractat de París, l'illa Maurici esdevé colònia britànica. El primer governador britànic, serà sir Robert Farquhar, que es compromet amb els colons de l'illa de respectar els usos i costums existents.Ara bé, l'any 1807, el parlament britànic havia abolit el tràfic d'esclaus, "pràctica" encara corrent a l'illa, i calia, doncs, trobar una solució satisfactòria pels propietaris agrícoles. Després de moltes dificultats, els esclaus van ser definitivament alliberats l'any 1839. Per substituir la mà d'obra perduda, el governador britànic va autoritzar als propietaris de plantacions de portar treballadors "compromesos" de l'Índia, de laXina, deMoçambic i deMadagascar. Aquests treballadors no seran pas tractats millor que els esclaus.
El passat colonial de l'illa es reflecteix avui en la seva diversitat lingüística, ja que s'hi parla anglès, idioma oficial de l'estat, i francès, així com llengües minoritàries com ara el crioll i elbhojpuri, d'origen indi.
Les eleccions de 1947 per a l'Assemblea Legislativa de nova creació marquen els primers passos de Maurici cap a l'autogovern, i van ser guanyades pelPartit Laborista, encapçalat per Guy Rozemont. Per primera vegada leselitsfrancòfones van ser expulsades del poder.
Una campanya per laindependència s'inicià al 1961, quan els britànics van permetre addicionar autogovern i l'eventual independència. Una coalició formada pelPartit Laborista de Maurici (MLP), el Comitè d'Acció Musulmà (CAM) desir Abdul Razack Mohammad, i el Bloc Cap a la independència (IFB- sigles en anglès:Independent Forward Bloc) -un grup hindú tradicionalista- va obtenir la majoria en les eleccions de 1967 a l'Assemblea Legislativa, malgrat l'oposició dels partidaris de Franco Maurici i criolls del PartitSocial Democràtic (PMSD) de sir Gaetan Duval i Jules Koenig.
El resultat va ser interpretat localment com unreferèndum sobre la independència. La victòria en les eleccions s'aconseguí per un petit marge i en ella lacircumscripció 15 va ser clau per a la victòria de la coalició independentista. L'aliança liderada pel MLP va ser capaç de guanyar aquesta circumscripció gràcies al suport de la CAM. El líder del MLP, sir Seewoosagur Ramgoolam, un metge molt popular que va ajudar enormement els pobres i els treballadors del país i va ser el principal ministre del govern colonial, es va convertir en el primer ministre del govern després de la independència, el 12 de març de 1968. Aquest esdeveniment va estar precedit per un període de lluitesètniques, que va ser controlat amb l'ajut de les tropes britàniques i que van produir al voltant de 300 morts.
Maurici es va convertir en un estat independent en 1968, ambElisabet II com a reina de Maurici, representada com a cap d'estat pel governador general. L'últim governador, sir John Rennie Shaw va continuar com el primer governador general fins al 27 d'agost de l'any 1968.
En 1969 es va fundar el Moviment de Militància Mauricià (MMM) amb Heeralall Bhugaloo com a president i Paul Bérenger com a secretari. El MMM va guanyar el seu primer diputat en una elecció en la circumscripció número 5: va ser Dev Virasawmy. Fins a 1982, sir Seewoosagur Ramgoolam va ser primer ministre, en una coalició del seu partit MLP amb el PMSD de Duval. El 1982, la coalició del MMM i el Partit Socialista Mauricià (PSM) va arribar al poder amb una victòria electoral aclaparadora amb sir Anerood JugnauthQC com a primer ministre i amb Harish Boodhoo de vice-primer ministre. La coalició es va dividir el 1983, amb la formació d'un nou partit, el MovimentSocialista Mauricià (MSM) liderat per sir Anerood Jugnauth QC amb diputats dels dos partits anteriors. El MSM es va convertir en el partit de govern, amb Jugnauth com a primer ministre i el MMM i el PSM es van convertir en partits de l'oposició. Posteriorment sir Seewoosagur Ramgoolam va ser-ne nominat governador general.
Després de la mort de sir Seewoosagur Ramgoolam, el va substituir sir Satcam Boolell, i després el fill únic de sir Seewoosagur Ramgoolam, el Dr. Navin Ramgoolam, un líder carismàtic, un metge i llicenciat en dret, com a líders de la MLP. No obstant això,el MLP i el PMSD van ser derrotats en les eleccions de 1991, en què va ser reelegit sir Anerood Jugnauth QC amb una coalició MMM / MSM.
El 3 d'octubre de 2024 el govern britànic deKeir Starmer va acordar la cessió de l'arxipèlag de lesChagos a Maurici i el manteniment de la base militar estatunidenca deDiego Garcia, i tancà així dècades de disputes.[5]
L'illa Maurici és una democràcia estable amb eleccions lliures regulars i un historial positiu dedrets humans, l'estat ha atret inversió estrangera considerable i s'ha guanyat un dels més alts ingressos per càpita d'Àfrica.[6]
Després de la seva independència el 12 de març de 1968, Maurici es va unir a lesNacions Unides el 24 d'abril de 1968 com el 124è membre. Des del primer moment, Maurici va adoptar una política de participació activa en les relacions internacionals sense alinear-se amb cap bloc, en particular amb lafractura est-oest vigent en aquell moment.[7]
EnEl viatge del Beagle,Darwin escriurà sobre Maurici: "El paisatge pot ser descrit com de caràcter intermedi entre la de lesIlles Galápagos iTahití, però això transmet una idea definida a molt poques persones. És un país molt agradable, però no té els encants deTahití, o la grandesa delBrasil."[9]
El país es troba al sud-oest de l'oceà Índic, entre 19° 50′ i 20° 32′ de latitud sud i 57° 18′ i 57° 46,5′ de longitud est.La Reunió, una illa francesa, és a 200 km al sud-oest, iRodrigues, una illa que forma part del territori de Maurici, a 600 quilòmetres a l'est nord-est.
Maurici és unailla volcànica que té una superfície de 1.860 km² i està formada per unaltiplà central que augmenta gradualment cap al sud-oest, on assoleix el punt més alt a 828 metres a "Piton de la Rivière Noire". Aquest altiplà encara està envoltat amb el que resta delcràter primitiu en forma de cadena de muntanyes.[10]
Maurici té una línia costanera de 200 km amb 243 km² de zona dellacuna envoltada per 150 quilòmetres d'unescull de corall que envolta gairebé per complet l'illa, excepte en les desembocadures dels rius, principalment situats a les costes sud i oest.[11]
Maurici està dividida en noudistrictesCC que consisteixen en diferents ciutats, pobles illogarets. L'illa de Rodrigues solia ser el desè districte abans que guanyés un estatut d'autonomia a l'octubre de 2002.
L'illa basa l'economia en l'agricultura (els principals productes en són elsucre i elte) i elturisme de luxe. És un bon lloc per a les inversions estrangeres perquè s'acosta alsparadisos fiscals quant a impostos. Nombroses marques (sobretot tèxtils) han establert cadenes a Maurici. Les grans inversions en infraestructures iinternet afavoreixen aquesta implantació.
L'economia té un creixement que separa el país dels altres estats de la regió. Els seus socis comercials més importants són l'Índia i Madagascar. Hi ha grans desigualtats socials. El desenvolupament afecta sobretot les àrees costaneres i les grans ciutats, mentre que els pobles de l'interior són força més pobres.
Cada any, laFundació Heritage publica l'Índex de Llibertat Econòmica en col·laboració amb elWall Street Journal. El 2014 va ser-ne classificat el vuitè a nivell mundial. La fundació va descriure l'illa com un líder regional en la llibertat econòmica. Amb regulacions eficients i transparents per sostenir un entorn empresarial dinàmic i donar suport al desenvolupament econòmic diversificat. Un règim de comerç obert i els drets de propietat relativament ben protegits reforcen encara més el compromís de l'economia de l'illa en el comerç global.[12]
L'estimació de la població (l'1 de juliol de 2012) per a tota la República és 1.291.456, dels quals 1.253.000 habiten l'illa Maurici i 38.167 corresponen a l'illa Rodrigues, mentre que Agalega i Sant Brandon tenen una població estimada de 289.[13] La població femenina superava en nombre a la població masculina en prop de 19.430.
Hi predomina l'hinduisme, seguit delcristianisme (per la tasca dels missioners) i l'islam. Algunes religions africanes tenen presència a l'illa. La població és força creient, cosa que es manifesta en la multitud detemples en cada poble i en els molts ritus de la vida quotidiana.
La vida gira a l'entorn les grans ciutats: Port Louis, Beau Bassin–Rose Hill, Vacoas–Phoenix, Curepipe i Quatre-Bornes.[14] La xarxa de carreteres és suficient per a una bona comunicació entre els diferents pobles.
La llengua oficial de Maurici és l'anglès[15] i el francès també hi és molt utilitzat. La llengua principal és el crioll mauricià.
El gener de 2012, elcrioll mauricià serà introduït com idioma d'ensenyament en el sistema educatiu de primària. Per primera vegada la llengua materna de la majoria de la població té reconeixement oficial com a llengua.[16]
A Maurici hi ha 6 llengües actualment vives, que són:[17]
L'illa Maurici, com a integrant de l'arxipèlagMascarenyes, comparteix amb les altres illes l'ecoregió terrestre anomenadaForests de Mascarenyes. Entre els aspectes destacats de l'ecoregió, la fauna i la flora, destaca eldodo, ocell molt popular avui ja extingit. Avui encara, existeix una gran varietat d'espècies endèmiques a l'illa. La majoria són espècies amenaçades d'extinció. Els més coneguts són: elcolom rosat, elxoriguer de l'illa de Maurici i lacotorra de Maurici.
Per la seva ubicació geogràfica aïllada, allunyada de les grans masses de terra, Maurici no témamífers terrestres endèmics. Els únics mamífers que van fer el seu camí a l'illa són elsratpenats imamífers marins.
Nombroses espècies de palmeres i tortugues són autòctones de l'illa. Moltes plantes endèmiques estan a punt de l'extinció, com per exemple elHyophorbe amaricaulis, amb només un únic exemplar supervivent avui.
El clima ha permès la proliferació d'una abundant vegetació i de barreres decorall al mar. Maurici té una diversitat de coralls rics, amb un total de 159 coralls durs en 43 gèneres.[11]
Unaccident de greus conseqüències ambientals va succeir durant l'estiu de 2020.
El 25 de juliol de 2020, el petrolierMV Wakashio va encallar en un escull de corall a l'illa de l'oceà Índic i la seva tripulació va ser evacuada. Les fuites del vaixell van començar a abocar tones de combustible a les aigües circumdants. En vista de la manca de capacitat del govern mauricià, el primer ministre Pravind Jugnauth, va declarar el vuit d'agost l'estat d'emergència. A continuació va demanar ajuda a l'estat francés, que va acceptar a donar-n'hi.
Maurici acull esculls de corall de renom mundial, i el dany ecològic i econòmic es presumeix important.[18]
Nota:Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent criteris diferents. VegeuLlista d'estats independents i territoris dependents
.svg%26amp%3blang%3dca)
