Va tenir un modest debut als (cafès-concert) deMénilmuche (Ménilmontant)[2] a finals del segle xix. Va ser després de laPrimera Guerra Mundial quanMistinguett el va descobrir i el va convertir el seupartenaire. A partir de llavors va personificar la figura deldandy frívol que parla amb un accent suburbial que aconsegueix de mantenir tot i que parlaanglès a la perfecció.[3]
Elfonògraf va recollir els seus èxits sobre l'escenari amb diversesrevistes ioperetes.Valentine iDans la vie faut pas s'en faire són alguns dels seus triomfs delsanys 20.[4]
En tornar aFrança, obté nous èxits musicals:Prosper (1935),Dt. Pomme (1936),Y a d'la joie (1938) i laMarxe de Ménilmontant (1941). Símbol de l'ascens d'un jove d'origen humil, Maurice Chevalier garantia amb el seu càndid bon humor l'ordre establert. Fins i tot durant l'ocupació, no va semblar expressar que hagués estat compromès per l'invasor, actitud que li va costar un descens de popularitat en arribar l'Alliberament.[7]
Ràpidament va tornar a encastellar-se durant elsanys 60 en un gènere insospitat: eltwist (Avec mon canotier). De la segona meitat de la seva carrera cinematogràfica cal recordar les aparicions ambRené Clair (Le silence est d'or), la comèdia musicalGigí (1958), deVincente Minnelli,[8] i la participació en el 'remake' americà de la trilogia deMarcel Pagnol:Fanny (1961), deJoshua Logan, on va interpretar el personatge dePanisse.[9]
