Placa en memòria dels capitostos de la Matxinada de la Sal de Bilbao (1634), executats en els murs de l'església de Sant Antón (Bilbao).
Lesmatxinades foren revoltes produïdes en diversos moments al llarg delsegle xviii (les més importants, els anys1718 i1766) alPaís Basc per diversos motius: econòmics, polítics, socials... Prenen el seu nom de Sant Martí (Matxin), patró delsferrons (empleats d'unaferreria o fàbrica medieval deferro) i solien enfrontar les classes populars (camperols i ferrons) amb les classes aristocràtiques o amb els representants del poder reial.
Les causes d'aquestes matxinades solien ser:
Econòmiques: l'escassetat de gra o la imposició d'impostos oaranzels en època de carestia podia provocar la rebel·lió dels camperols, secundades pels treballadors de les ferreries. Així va succeir el 1739 aAzpeitia, quan el preu del pa va ser la causa principal de la revolta.
Polítiques: les províncies basques gaudien d'uns furs reials generosos que garantien privilegis com lanoblesa universal debiscaïns iguipuscoans, l'exempció fiscal de certs productes o l'exempció del servei militar. L'intent de rebaixar o anul·lar aquests avantatges polítics, econòmics i socials també va portar aixecaments, com el de1731 aIrun per una lleva militar, o la Matxinada de1717, un dels catalitzadors del qual va ser el decret que traslladava les duanes del port interior al port de mar, la qual cosa suposava un greu perjudici per al comerç biscaí.[1][2]
Socials: després de lesguerres de bàndols de finals de l'Edat Mitjana, les tensions socials més importants es produïen ara entre els sectors rurals (on els camperols i elsjauntxos compartien interessos) i la naixentburgesia, que solia aparellar el poder polític provincial i reial. En aquest context, les matxinades també poden interpretar-se com a aixecaments dels camperols contra el poder de les ciutats.
L'última de les matxinades, produïda el1804, és coneguda comla Zamakolada, i és un dels últims exemples d'aquest enfrontament entre elsjauntxos, aristòcrates rurals, i els burgesos, en especial els bilbaïns. Entre1801 i1804, es van produir diversos episodis que van conduir a la revolta: lesJuntes Generals de Biscaia van instaurar elservei militar obligatori, i Simon Bernardo Zamakola va proposar la creació d'un port aOlabeaga, és a dir, fora de Bilbao, la qual cosa, en un temps en què els vaixells arribaven fins al'Arenal, en el centre mateix de Bilbao, hauria resultat molt perjudicial per a la vila. La revocació del servei militar, a canvi del pagament a la Corona d'un milió de reials va provocar l'esclat de leselizates properes a Bilbao, en especial la deBegoña, que van ser sufocades per l'exèrcit.
