Crist conduint els patriarques bíblics al Paradís, deBartolomé Bermejo (s.XV). En primer terme Matusalem, amb imatge d'un home vell.
En elGènesi capítol cinquè,Matusalem (hebreu:מְתוּשֶׁלַח בן-חֲנוֹךְ,Mətûšālah ben Hănōk;àrab:مَتُوشَلَح o مَتُوشالَح بن إدريس,Matūxālaẖ o Matūxalaẖ ibn Idrīs) és el fill del profetaHenoc i la persona més longeva de tota la iconografia mundial.
Va ser pare deLèmec als cent vuitanta-set anys. Segons una tradicióapòcrifajueva, Lèmec va tenir un fill que va néixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Quan Matusalem va veure el nounat, va viatjar fins a la fi del món per parlar amb el seu pareHenoc, qui li va posar al nadó el nom deNoè (que significadescans oconsol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, eldiluvi universal.
Durant els set-cents vuitanta-dos anys més que va viure va engendrar altres fills i filles amb la seva esposa Edna (fontapòcrifa) fins que va morir a l'edat de nou-cents seixanta-nou anys.
De tot el llinatge de descendència registrat a laBíblia des d'Adam fins aJesús, Matusalem és qui tingué una vida més llarga; és per això que en la cultura popular és sovint utilitzat com a exemple de vellesa.
Els intèrprets bíblics asseguren que es pot entendre al text que va morir un any després de l'arribada delDiluvi universal.[1] Els defensors delcreacionisme, que propugnen una lectura literal de la Bíblia, fins i tot han intentat explicar científicament aquesta edat avançada: abans del diluvi uns núvols de vapor (dels quals sortiria l'aigua) envoltaven la Terra i protegien els seus habitants de la llum ultraviolada i dels efectes de l'envelliment, encara que no han tingut en compte els altres factors de deteriorament que existeixen a part del sol.[Referència?]