Mateu l'Apòstol | | Sant Mateu |
|
| Biografia |
|---|
| Naixement | Hebreu: מתי/מתתיהו (Mattai oMattithiahu, "Do de Jahvè"); grec: Ματθαίος (Matthaios)
segleI dC
Terra d'Israel |
|---|
| Mort | 74 dC
Etiòpia |
|---|
| Causa de mort | mort no natural,decapitació |
|---|
| Sepultura | Catedral de San Matteo (Salern, Itàlia) |
|---|
|
| Apòstol |
|---|
|
|
| Dades personals |
|---|
| Residència | Cafarnaüm |
|---|
| Religió | Cristianisme |
|---|
| Activitat |
|---|
| Ocupació | recaptador d'impostos, prevere, publicà |
|---|
| Professors | Jesús de Natzaret |
|---|
| sant, apòstol, evangelista i màrtir |
|---|
|
| Celebració | Tota la cristiandat |
|---|
| Pelegrinatge | Salern (Itàlia) |
|---|
| Festivitat | 21 de setembre (occident),16 de novembre (orient) |
|---|
| Iconografia | Com a evangelista, amb un llibre i un àngel al costat; com a recaptador d'impostos, amb una bossa de monedes; amb una llança o alabarda |
|---|
| Patró de | Comptables, banquers;Riudecanyes,Vilanna,Bunyola,Santa Margalida,Miramar,Montsó;Oviedo,Conca,Logronyo,Alcalá de Guadaira; Salerno;L'Ametlla de Merola |
|---|
| Família |
|---|
| Cònjuge | cap valor |
|---|
| Pare | Alphaeus |
|---|
| Cronologia |
|---|
|
| Calling of Matthew(en) |
|
|
 
 |
Mateu apòstol (llatí: Matthaeus -aei; grec: Ματθαῖος -ίου.Galilea, s. I aC -Etiòpia oHieràpolis, s. I) va ser un delsdotze apòstols deJesús de Natzaret. Segons les tradicions cristianes, va ser també un delsquatre Evangelistes com a autor de l'Evangeli de Mateu, i per tant també és conegut com aMateu l'Evangelista. És venerat com asant a tota la cristiandat.
L'afirmació de la seva autoria evangèlica és rebutjada per la majoria dels estudiosos bíblics moderns, tot i que "l'autoria tradicional encara té els seus defensors".[1] El Nou Testament registra que, com adeixeble, va seguir Jesús.Els pares de l'Església, comIreneu iCliment d'Alexandria, relaten que Mateu va predicar l'evangeli aJudea abans d'anar a altres països.
Mateu (מתי/מתתיהו, "Do de Jahvèh",Mattay oMattithyahu, en grec Ματθαῖος,Matthaios) s'esmenta a Mateu 9:9[2] i Mateu 10:3[3] com unrecaptador d'impostos per Herodes (a laNova Versió Internacional i altres traduccions de la Bíblia) que, mentre estava assegut a l'espai per fer els cobraments aCafarnaüm, va ser cridat a seguir Jesús.[4]
També figura entre elsdotze deixebles, però sense identificar els seus antecedents, a Marc 3:18, Lluc 6:15 i Actes 1:13.[5] En passatges paral·lels a Mateu 9:9, tant Marc 2:14[6] com Lluc 5:27[7] descriuen la crida de Jesús del recaptador d'impostos Leví, fill d'Alfeu. Tanmateix, no l'associen explícitament amb el nom de Mateu.
Com que el pare de Leví/Mateu iJaumeel menor es diu Alfeu, segons la tradició de l'Església ortodoxa oriental els dos apòstols eren germans.[8][9]
Frontispici dels
Evangelis de la Coronació, s.IX (Londres,
British Library MS Cotton Tiberius A ii)
Pintura de Giovanni Ambrogio Figino, ca. 1580 (Milà, San Raffaele)
Pintura del Caravaggio, 1602 (Roma, S. Luigi dei Francesi)
El Nou Testament registra que com adeixeble, Mateu va seguir Jesús. Després de l'ascensió de Jesús, els deixebles es van retirar a una cambra alta (Fets 1:10–14)[10] (tradicionalment elCenacle) aJerusalem.[11] Els deixebles es van quedar a Jerusalem i al seu voltant i van proclamar que Jesús erael Messies promèsals jueus.
AlTalmud babilònic (Sanedrí 43a), "Mattai" és un dels cinc deixebles de "Jeshu".[12]
Els primers pares de l'Església comIreneu (Contra les heretgies 3.1.1) iCliment d'Alexandria diuen que Mateu va predicar l'evangeli a la comunitat jueva de Judea, abans d'anar a altres països. Els escriptors antics no estan d'acord sobre quins altres països són aquests, però gairebé totes les fonts esmentenEtiòpia.[11] L'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa mantenen la tradició que Mateu va morir com amàrtir i el Talmud babilònic sembla indicar que va ser executat al Sanedrí.[13][14]
Segons la tradició de l'Església, mentre predicava aEtiòpia, Mateu va convertir, i desprésva consagrar a Déu,Efigènia d'Etiòpia, la verge filla del rei Egip.[15] Quan el rei Hirtac va succeir a Egip, va preguntar a l'apòstol si podia persuadir Efigenia perquè es cases amb ell. Mateu va convidar el rei Hirtac ala litúrgia el diumenge següent, on el va increpar que desitgés la noia, ja que era monja i, per tant, era la núvia de Crist. El rei enfurismat va ordenar així al seu guardaespatlles que matés Mateu, que es trobava a l'altar, convertint-lo enmàrtir.[16]
La tradició de l'Església primitiva sosté que l'evangeli de Mateu va ser escrit per l'apòstol Mateu. Aquesta tradició s'acredita per primera vegada, entre els escrits existents dels segles primer i segon, amb el bisbe paleocristiàPàpias de Hieràpolis (c. 60–163 dC),[17] que és citat per l'historiador de l'EsglésiaEusebide Cesarea (260–340 dC), amb aquestes paraules: "Mateu va recollir les paraules de Jesús] en llengua hebrea, i cadascú els va interpretar com va poder".[18][19] De la mateixa manera, el primer teòleg cristiàOrígenes ( c. 184 – c. 253) indica que el primer evangeli va ser escrit per Mateu,[20][21] i que el seu evangeli va ser compost en hebreu prop de Jerusalem per als cristians hebreus i traduït al grec. L'original hebreu es va conservar a la Biblioteca de Cesarea. En algun moment a finals del segle IV o principis del V, la Comunitat Natzarena va transcriure una còpia pera Jeroni d'Estridó,[22] que va utilitzar en la seva obra.[23] Aquest Evangeli s'anomenava Evangeli segons els Hebreus,[24] sovint anomenat també Evangeli dels Apòstols,[25][26] i es va creure que era l'original del "Mateu grec" que es troba a la Bíblia.[27] Tanmateix, això ha estat qüestionat per estudiosos bíblics moderns comBart D. Ehrman i James R. Edwards.[28][29][30][31]
La majoria dels estudiosos moderns sostenen que l'Evangeli de Mateu va ser escrit de manera anònima, i no per Mateu, però no hi ha proves concloents.[32][1] L'autor no s'anomena dins del text, i els estudiosos han proposat que la signatura "segons Mateu" s'hauria afegit en algun moment del segle II.[33][34]
Al segle III,els evangelis jueu-cristians atribuïts a Mateu van ser utilitzats per grups jueu-cristians com elsnatzarèos i elsebionites. Fragments d'aquests évangiles sobreviuen en citacions deJérôme,Epiphanius i d'altres. La majoria dels estudis acadèmics segueixen la distinció del'Evangeli dels Natzarèos (36 fragments), l'Evangeli dels ebionites (7 fragments) i l'Evangeli dels Hebreus (7 fragments) que es troben al'Apòcrif del Nou Testament deSchneemelcher. Els comentaristes crítics generalment consideren que aquests textos han estat composts en grec i relacionats amb el grec Mateu.[35] Una minoria de comentaristes consideren que són fragments d'un original perdut en arameu o hebreu.
L'Evangeli de Pseudo-Mateu és una recopilació del segle VII d'altres tres textos: l'Evangeli de Jaume, laFugida a Egipte i l'Evangeli de Tomàs de la infància.
Jerome relata que els natzarèos suposaven que Mateu va compondre el seuEvangeli dels hebreus,[23] encara queIreneu iEpifani de Salamina consideren que això és simplement una versió revisada de l'Evangelicanònic. Aquest Evangeli ha estat parcialment conservat en els escrits delsPares de l'Església, que es diu que va ser escrit per Matthieu.[30] Epifani no fa seva l'afirmació sobre un Evangeli dels hebreus escrit per Mateu, una afirmació que només atribueix als ebionitesheretges.[31]
Mateu és reconegut com asant a les esglésiescatòlica romana,ortodoxa oriental,luterana[36] ianglicana. La seva tomba es troba a la cripta de lacatedral de Salern, al sud d'Itàlia. Segons la tradició, les seves despulles es troben en aquesta catedral, on s'haurien traslladat després de ser trobades a Capaccio el954 i s'haurien instal·lat a la cripta de la catedral el 1081. La cripta va ser transformada entre el 1600 i el 1616 per Domenico i Giulio Cesare Fontana, en estil barroc.
La seva festa és:
En l'art se'l representa portant el llibre del seu evangeli. A vegades porta una espasa o una llança, o unes balances de pesar or. AlTetramorf, el seu símbol és un home alat o un àngel, ja que el seu evangeli comença amb la genealogia de Jesús.
Obresː
Catedral de Salerno, amb la tomba del sant
Cripta de la Catedral de Salerno, amb l'altar i la tomba
- ↑1,01,1Allison, 2010, p. 27.
- ↑Matthew 9:9:NIV
- ↑Matthew 10:3:NIV
- ↑Matthew 9:9,Mark 2:15–17,Luke 5:29
- ↑Mark 3:18,Luke 6:15 iActs 1:13.
- ↑Mark 2:14
- ↑Luke 5:27
- ↑«Nikolaj VelimirovićPrologue of Ohrid». Arxivat de l'original el 2017-05-02.
- ↑«Shams ibn KabarThe Lamp that Lights the Darkness in Clarifying the Service». Arxivat de l'original el 13 October 2022. [Consulta: 21 octubre 2022].
- ↑Freedman, 2001, p. 130–133, 201.
- ↑11,011,1Jacquier, 1911.
- ↑Schneemelcher, 2003, p. 17.
- ↑Lardner, 1838, p. 299.
- ↑Bock, 2002, p. 164.
- ↑The Golden Legend of Jacobus de Voragine
- ↑The Autonomous Orthodox Metropolia of Western Europe and the Americas (ROCOR).
- ↑Martin, 2012.
- ↑Turner, 2008, p. 15–16.
- ↑Bingham, 1998, p. 64.
- ↑Edwards, 2009, p. 18.
- ↑Repschinski, 2000, p. 14.
- ↑Nicholson, 1879, p. 82.
- ↑23,023,1Saint Jerome, 2000, p. 10.
- ↑Hultgren i Haggmark, 1996, p. 122.
- ↑Nicholson, 1879, p. 26.
- ↑Dods, 1858, p. iv.
- ↑Harrison, 1964, p. 152.
- ↑Edwards, 2009, p. 245.
- ↑Ehrman, 1999, p. 43.
- ↑30,030,1Mills i Wilson, 2003, p. 942.
- ↑31,031,1Epiphanius of Salamis, 1987, p. 129.
- ↑Muddiman i Barton, 2010, p. 27.
- ↑Harrington, 1991, p. 8.
- ↑Nolland, 2005, p. 16.
- ↑Vielhauer i Strecker, 2003, p. 542.
- ↑ELCA, 2006, p. 57.
Bartlet, James Vernon. «Matthew, St». A: Hugh Chisholm.Encyclopædia Britannica (en anglès). 17. 11a ed. Cambridge University Press, 1911. - Allison, Dale C. Jr..The Gospels. Oxford University Press, 22 abril 2010, p. 27.ISBN 978-0-19-958025-5.
- Bingham, D. Jeffrey.Irenaeus' Use of Matthew's Gospel in Adversus Haereses. Peeters Publishers, 1998.ISBN 978-90-6831-964-4.
- Bock, Darrell L.Studying the Historical Jesus: A Guide to Sources and Methods. Baker Academic, 2002.ISBN 978-1-58558-596-0.
- Davies, William David; Finkelstein, Louis.The Cambridge History of Judaism: Volume 2, The Hellenistic Age. Cambridge University Press, 1984.ISBN 978-0-521-21929-7.
- Dods, John Bovee. Gibson Smith.The Gospel of Jesus. G. Smith, 1858. «Gospel of the Apostles.»
- Edwards, James R.The Hebrew Gospel and the Development of the Synoptic Tradition. Wm. B. Eerdmans Publishing, 2009.ISBN 978-0-8028-6234-1.
- Ehrman, Bart D.Jesus: Apocalyptic Prophet of the New Millennium. Oxford University Press, 23 September 1999, p. 45.ISBN 978-0-19-802888-8.
- Ehrman, Bart D.A Brief Introduction to the New Testament. Oxford University Press, 2009, p. 56.ISBN 978-0-19-536934-2.
- «Lesser Festivals, Commemorations, and Occasions». A:Evangelical Lutheran Worship. Evangelical Lutheran Church in America, 2006.ISBN 978-0-8066-5672-4.
- Epiphanius of Salamis.The Panarion of Ephiphanius of Salamis. Book I (sects 1–46). Brill, 1987.ISBN 90-04-07926-2.
- Freedman, David Noel.The Anchor Bible Reference Library. Doubleday, 2001.
- Harrison, Everett Falconer.Introduction to the New Testament. Wm. B. Eerdmans Publishing, 1964.ISBN 9780802847867.
- Hezser, Catherine.Jewish Literacy in Roman Palestine. Mohr Siebeck, 2001.ISBN 978-3-16-147546-7.
- Hultgren, Arland J.; Haggmark, Steven A.The Earliest Christian Heretics: Readings from Their Opponents. Fortress Press, 1996.ISBN 978-0-8006-2963-2.
- Jacquier, Eugène. «St. Matthew». A: Charles Herbermann.Catholic Encyclopedia. 10. Nova York: Robert Appleton Company, 1911.
- Saint Jerome. Thomas P. Halton.On Illustrious Men (The Fathers of the Church, Volume 100). CUA Press, 2000.ISBN 978-0813201009.
- Lardner, Nathaniel. «St Matthew, Apostle and Evangelist». A:The Works of Nathaniel Lardner. 5. W. Ball, 1838.
- Martin, Dale B. «Introduction to New Testament History and Literature». oyc.yale.edu. Yale University, 2012. [Consulta: 21 setembre 2020].
- Marx, Werner G. «Money Matters in Matthew». Bibliotheca Sacra, vol. 136, 542, 4-1979, pàg. 148–157.
- Mills, Watson E.; Wilson, Richard F.Mercer Commentary on the New Testament. Mercer University Press, 2003.ISBN 978-0-86554-864-0.
- Muddiman, John; Barton, John.The Gospels. Oxford University Press, 2010.ISBN 978-0-19-958025-5.
- Nicholson, E.B..The Gospel according to the Hebrews, its fragments tr. and annotated, with a critical analysis of the evidence relating to it, 1879.
- Historical Dictionary of Prophets in Islam and Judaism. Lanham, MD: Scarecrow Press (Rowman & Littlefield), 2003.ISBN 978-0810843059.
- «Matthew». A:The International Standard Bible Encyclopedia. Chicago: The Howard-Severance Co., 1915.
- Repschinski, Boris.The Controversy Stories in the Gospel of Matthew: Their Redaction, Form und [sic] Relevance for the Relationship Between the Matthean Community and Formative Judaism. Vandenhoeck & Ruprecht, 2000.ISBN 978-3-525-53873-9.
- New Testament Apocrypha: Writings relating to the Apostles; Apocalypses and related subjects. Westminster John Knox Press, 2003.ISBN 978-0-664-22722-7.
- Theissen, Gerd.The New Testament: History, Literature, Religion. T & T Clark, 2003.ISBN 978-0-567-08949-6.
- Vielhauer, Philipp; Strecker, Georg.New Testament Apocrypha: Writings relating to the Apostles; Apocalypses and related subjects. Westminster John Knox Press, 2003.ISBN 978-0-664-22722-7.
- NEES, LAWRENCE «Pleasurable Perplexity: Reflecting the Holy City». The Jewish Quarterly Review, vol. 108, 4, 2018, pàg. 551–561.DOI:10.1353/jqr.2018.0038.JSTOR:90025854.
