En enginyeria nuclear, unmaterial físsil és un material capaç de sostenir unareacció en cadena defissió nuclear. Per definició, el material físsil pot sostenir una reacció en cadena ambneutrons de qualsevol energia. L'energia dels neutrons predominant pot venir de qualsevol delsneutrons lents (és a dir, un sistema tèrmic) o delsneutrons ràpids. Les substàncies físsils es poden utilitzar per alimentar elsreactors tèrmics, elsreactors de neutrons ràpids i elsexplosius nuclears.
D'acord amb la regla físsil, per a unelement pesant amb90 ≤Z ≤100, els seusisòtops amb 2 × Z - N = 43 ± 2, amb poques excepcions, són físsils (on N = nombre de neutrons i Z = nombre de protons).[1][2][nota 1]
"Físsil" és diferent de "fissionable". Unnúclid capaç de patir fissió (fins i tot amb una baixa probabilitat), després de la captura d'un neutró d'alta energia es coneix com a "fissionable". Un núclid fissionable que pot ser induït a la fissió amb unneutró tèrmic de baixa energia, amb una alta probabilitat, es coneix com a "físsil."[3] Encara que els termes anteriorment eren sinònims, els materials fissionables inclouen també aquells (com ara l'urani 238) que poden ser fissionats només amb neutrons d'alta energia. Com a resultat, els materials físsils (com l'urani 235) són un subconjunt dels materials fissionables.
