Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Matera

Coord.:40° 40′ N, 16° 36′ E / 40.67°N,16.6°E /40.67; 16.6
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaMatera
Imatge
Tipusmunicipi d'ItàliaModifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a WikidataMap
 40° 40′ N, 16° 36′ E / 40.67°N,16.6°E /40.67; 16.6
PaísItàlia
RegióBasilicata
ProvínciaProvíncia de MateraModifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població59.685(2023)Modifica el valor a Wikidata (152,22hab./km²)
Geografia
Superfície392,09 km²Modifica el valor a Wikidata
Altitud401 mModifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Matera(en)TradueixModifica el valor a WikidataAntonio Nicoletti(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal75100Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0835Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT077014Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaF052Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcomune.mt.itModifica el valor a Wikidata

Matera és unmunicipiitalià, situat a la regió deBasilicata i a la província deMatera. L'any2015 tenia 60.446 habitants[1] i és capital de la província homònima i la segona ciutat de Basilicata en població, així com el municipi més extens de Basilicata.

Entre 1663 i 1806 era la capital delGiustizierato de Basilicata en el Regne de Nàpols. Durant aquest període, la ciutat va experimentar un important creixement econòmic, comercial i cultural.

Coneguda pel nom de "Città dei Sassi" ("Ciutat dels Penyals" en català) o "Ciutat subterrània".

Matera va ser designada, juntament amb Plovdiv (Bulgària), Capital Europea de la Cultura 2019.[2]

Patrimoni de la Humanitat

[modifica]

I Sassi di Matera es va inscriure a la llista de laUNESCO comPatrimoni de la Humanitat el1993:[3] en va ser el primer lloc del sud d'Itàlia. El registre va ser motivat pel fet que constitueixen un singular ecosistema urbà, capaç de perpetuar el passat més remot, els modes de vida prehistòrics en les coves, fins a la modernitat. I Sassi di Matera és un exemple excel·lent d'una acurada utilització dels recursos en el temps de la natura: l'aigua, la terra i l'energia.

Hi va néixer SantJoan de Matera, religiós i monjo del segle xii, iEgidio Romualdo Duni, famós compositor del segle xviii.

Evolució demogràfica

[modifica]
Infotaula edifici
Infotaula edifici
El Sassi i el parc de les esglésies rupestres de Matera
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPaisatge cultural ijaciment arqueològicModifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura rupestreModifica el valor a Wikidata
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 1.016 ha
zona tampó: 4.365 haModifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaMatera (Itàlia) iMontescaglioso (Itàlia)Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 39′ 59″ N, 16° 36′ 37″ E / 40.6664°N,16.6103°E /40.6664; 16.6103
Format perSassi di Matera
Park of the Rupestrian Churches of Matera(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1993 (17a Sessió),Criteris PH:(iii),(iv) i(v)Modifica el valor a Wikidata
Identificador670
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 178783Modifica el valor a Wikidata

Història

[modifica]

Els orígens de Matera daten de la prehistòria. Per la gran quantitat d'habitatges excavats a la roca calcària també és coneguda com la "ciutat subterrània". Degut a la continuïtat de l'existència de l'home des delPaleolític fins a l'actualitat és considerada un dels assentaments més antics del món.

La ciutat va ser ocupada per les primeres colònies gregues d'Itàlia i després va estar sota la dominació romana. El 568 era territori delslongobards, expulsats el 612 pels romans d'Orient. Va ser reconquerida el 664 pels longobards i va formar part delducat de Benevent.

L'any 867 continuava en mans dels longobards, els quals, degut a l'assetjament que patien per part dels sarraïns, van demanar la intervenció de l'emperadorLluís II, el qual la va incendiar per tornar-la a reconstruir. El 938 pateix altres incursions i saquejos per part dels sarraïns.

Va ser conquerida pels normands, que van crear el comtat de Matera, el qual va ser governat com un estat independent. El primer comte, el 1043, va ser Guillem d'Altavilla.

Al segle xv va pertànyer a la Corona d'Aragó. Els aragonesos es varen comprometre a mantenir-la sota la dependència de la corona, però no varen mantenir el seu compromís i la varen vendre al comte Giovan Carlo Tramontano, que era odiat per la població i va ser assassinat el 1514. Posteriorment es varen alternar períodes de llibertat i sotmetiment.[4]

Llocs d'interès

[modifica]

Referències

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Matera
  1. «Bilancio demografico anno 2015 (dati provvisori). Comune: Matera». Istituto nazionale di statistica (ISTAT). Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 25 abril 2016].
  2. «Capital Europea de la Cultura». Guía de Financiación Comunitaria. Arxivat de l'original el 21 d'abril 2016. [Consulta: 25 abril 2016].
  3. «The Sassi and the Park of the Rupestrian Churches of Matera». UNESCO. [Consulta: 25 abril 2016].
  4. «Cenni storici». Comune di Matera. Arxivat de l'original el 5 d'abril 2016. [Consulta: 26 abril 2016].
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis de laProvíncia de Matera
Regió de la Basilicata
  • Vegeu aquesta plantilla
Nord d'Itàlia
L'art rupestre de Valcamonica · L'església i el convent dominicà de Santa Maria delle Grazie, ambEl Sant Sopar deLeonardo da Vinci · Venècia ila llacuna · La ciutat de Vicenza iVil·les de Palladio al Vèneto · Crespi d'Adda, colònia industrial de la Llombardia · Ferrara, ciutat renaixentista, i eldelta del Po · Trulli d'Alberobello · Monuments paleocristians de Ravenna · Catedral,la Torre Cívica i la Piazza Grande de Mòdena · Jardí botànic (Orto botanico) de Pàdua · Les residències dels Savoia · Centre històric d'Urbino · Ciutat de Verona · Vil·la d'Este · Els Sacri Monti del Piemont i de la Llombardia · Monte San Giorgio · necròpolis etrusques de Cerveteri i deTarquínia · La vall de l'Orcia · Gènova, les Strade Nuove i el sistema dels palaus dels Rolli · Màntua iSabbioneta · El Ferrocarril Rètic en el paisatge cultural de l'Albula i el Bernina · Dolomites · Llocs palafítics prehistòrics al voltant dels Alps · Primers centres de poder dels longobards a Itàlia · Paisatge vitícola del Piemont: Langhe-Roero i Monferrato ·
Centre:
Ligúria
Laci
Toscana
Sud:
Basilicata
Pulla
Campània
Sicília
Sardenya
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Matera&oldid=36658848»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp