| ||||
| ||||
| Tipus | assassinat massiu | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 24 març 1944 | |||
| Període | Segona Guerra Mundial | |||
| Lloc | Roma | |||
| Estat | Regne d'Itàlia | |||
| Morts | 335 | |||
LaMassacre de les fosses Ardeatines va ser una acció portada a terme el24 de març de1944 per les tropes d'ocupació de l'Alemanya nazi aRoma, en la qual van ser assassinats 335 civils italians.[1] Una represàlia ordenada personalment perHitler, arran de l'Atac de Via Rasella, portat a terme pels GAP (Gruppi d'Azione Patriottica) el 23 de març de 1944 a Roma contra l'11a companyia del 3erbatalló del Polizeiregiment Boze. format per italians germano-parlants de laprovíncia de Bolzano (Bozen en alemany) veterans de l'exèrcit italià que havien servit al front rus i optat per enrolar-se en la policia abans de tornar a Rússia amb laWehrmacht.[2]
Després de l'Armistíci entre Itàlia i les forces aliades i la fuga del ReiVíctor Emanuel III amb el govern i els caps militars, les tropes alemanyes van assumir el comandament i van imposar les seves normes, malgrat que Roma tenia l'estatus deciutat oberta. L'ocupació d'Itàlia per laWerthmach va enfortir el moviment d'oposició alfeixisme i va mobilitzar més de 200.000 italians, entre els quals, 35.000 dones, que van col·laborar amb laresistència partisana, persones de diferents ideologies (comunistes,anarquistes,democristians,socialistes) i de totes les classes socials, que van actuar fins a la rendició dels alemanys el 1945.[3][4][5]
L'atac de Via Rasella va ser ideat per 16 partisans, entre els qualsFranco Calamandrei, Carlo Salinari,Rosario Bentivegna,Carla Capponi, dirigits perMario Fiorentini; van emprar un artefacte explosiu casolà consistent en 12 kg deTNT empaquetats en una caixa d'acer, que al seu torn va ser inserida en una bossa que contenia uns altres 6 kg de TNT i tubs de ferro farcits de TNT. La bomba va ser amagada en un carret d'escombraries i posada en posició per un partisà disfressat d'escombriaire, mentre que els altres actuaven com sentinelles. El detonador es va encendre quaranta segons abans que els policies arribessin al lloc on es trobava la bomba. L'explosió va causar la mort instantània de 28 policies (tres més moririen en dies posteriors) i dos civils italians. Els partisans, alguns dels quals van llançar bombes de mà als soldats o van disparar sobre ells, aconseguiren fugir indemnes barrejant-se entre els transeünts.[6]
El generalAlbert Kesselring, seguint ordres superiors, va ordenar de portar a terme un escarment col·lectiu consistent en l'afusellament de 10 italians per a cada soldat alemany mort. La matança va ser organitzada i dirigida perHerbert Kappler, per aquell temps comandant de laGestapo a Roma i responsable de la batuda del gueto jueu el1943 i de les tortures comeses contra els partisans detinguts a la presó de Via Tasso.[7] Les víctimes van ser tretes de la presó romana de Regina Coeli, entre aquestes persones hi havia; presos comuns,jueus i membres de laresistència italiana. Les fosses, antigament caves de sorra, van ser utilitzades per cometre i amagar la massacre, i, després de la guerra, convertides en un santuari per recordar els fets.[8][9]
Després de la guerra, Kappler va ser jutjat i condemnat per un tribunal italià i enviat a presó. Malalt decàncer, va aconseguir fugir de l'hospital militar del Celio amagat en una maleta, pocs anys abans de morir.[10] El principal col·laborador de Kappler, el capità de lesSSErich Priebke, va ser arrestat i condemnat per la Massacre de les Fosses Ardeatines després d'una llarga permanència a l'Argentina.[11]
El PapaPius XII de l'Esglésiacatòlica, amb seu aRoma, que coneixia la decisió d'efectuar la massacre abans que aquesta es realitzés, ha estat criticat per la seva passivitat i en especial per no demanar una postergació dels afusellaments, amb l'esperança que la demora calmés els ànims de venjança esperant la conquesta de Roma pelsAliats.[12]
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons |
