| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 febrer 1947 Southampton (Nova York) | ||
| Mort | 27 novembre 2023 (76 anys) Annapolis (Maryland) | ||
2aNASA's Associate Administrator for the Science Mission Directorate(en) | |||
| agost 2005 – febrer 2007 ← Edward J. Weiler –Alan Stern → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat Estatal de Utah-enginyeria ambiental (–1979) Universitat Estatal de Utah-Ecologia microbiana (–1975) Universitat Estatal de Colorado-biologia (–1969) John L. Miller Great Neck North High School(en) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | astronauta, enginyera | ||
| Ocupador | NASA,astronauta | ||
| Membre de | |||
| Temps a l'espai | 10 dies, 22 hores i 2 minuts | ||
| Missió espacial | |||
Mary Louise Cleave (Southampton, 5 de febrer de1947 -Annapolis, 27 de novembre de2023) va ser una enginyera i astronauta estatunidenca.
Va néixer a Southampton, fila del matrimoni de Howard i Barbara Cleave, ambdós professors. Va créixer aGreat Neck i tenia una germana més gran (Trudy Carter) i una de més petita (Barbara «Bobbie» Cleave Bosworh).[1]
Va acabar els estudis de secundària el 1965 a Great Neck. El 1969 va acabar els estudisBiologia a laColorado State University i va fer un màster en Ciència Microbiòtica a la Utah State University l'any 1975. El 1979 va rebre el seu títol de doctorat enenginyeria Civil i Mediambiental per la mateixa universitat.
A la Utah State University, des del 1979 fins al juny del 1980, va fer recerca enFicologia a l'Ecology Center i al Utah Water Research Laboratory de la universitat. La seva recerca es va centrar en els diversos aspectes de la producció i manteniment delíquens a terra alDesert de la Gran Conca al sud deSnowville.
Va ser seleccionada per astronauta l'any 1980. Les seves tasques tècniques van incloure: la verificació del programari de vol al Shuttle Avionics Integration Laboratory (SAIL) i del comunicador amb la nau espacial (CAPCOM) en cinc missions del transbordador espacial. Va ser veterana de dos vols espacials, sumant 10 dies, 22 hores, 2 minuts i 14 segons a l'espai, orbitant la Terra 172 vegades. Va ser especialista de la missió STS-61-B (del 26 de novembre al 3 de desembre de 1985) i STS-30 (del 4 al 8 de maig de 1989).
Al maig de 1991 va deixar elJohnson Space Center per anar alGoddard Space Flight Center de la NASA aGreenbelt. Allà va treballar al laboratori per processos hidrosfèrics com a cap de projecte del SeaWiFS (Sea-viewing, Wide-Field-of-view-Sensor, «Sensor per l'observació de l'oceà en àmplia obertura»),[2] un sensor per al monitoratge de vegetació de forma global. Va servir també com a administradora a la Science Mission Directorate, als quarters generals de la NASA aWashington DC fins al 2007.[3]
La missió STS-61-BAtlantis (26 de novembre a 3 de desembre de 1985) va enlairar-se de nit des delCentre Espacial John F. Kennedy de Florida i va tornar a terra a la pista 22 de laBase de la Força Aèria Edwards. Durant la missió, es van llençar elssatèl·lits de comunicació MORELOS-B, AUSSAT II i SATCOM K2, es van fer dospasseigs espacials de 6 hores per provar tècniques de construcció de l'estació espacial a l'experiment EASE/ACCESS, es va operar l'experiment Continous Flow Electrophoresis (CFES) per alMcDonnel Douglas i un contenidor Gateway Special (GAS) per a Telesat, es van fer diversos experiments al Mexican Payload Specialist Experiments pel govern mexicà i es va provar l'Orbiter Experiment Digital Autopilot (OEX DAP). Va ser la càrrega més pesada portada a òrbita fins llavors. La missió va durar 165 hores, 4 minuts i 49 segons.[4]
La missió STS-30 Atlantis (del 4 al 8 de maig de 1988) va ser una missió de quatre dies en la qual es va llençar lasonda espacialMagellan per a l'exploració del planetaVenus. Aquesta era la primera sonda planetària des del 1978 i la primera sonda llençada des del transbordador espacial. Magellan va arribar a Venus a l'agost de 1999 i va fer un mapa mitjançant radar del 95% de la superfície del planeta. Magellan ha estat una de les missions mes satisfactòries retornant informació científica sobre l'atmosfera i el camp magnètic de Venus. A més, la missió va treballar en missions secundàries, com el creixement de cristall d'iridi i l'estudi de tempestes elèctriques i l'observació de la terra. La missió va durar 96 hores, 57 minuts i 35 segons.[4]
