LaMarxa dels Voluntaris (Xinès simplificat:义勇军进行曲,Xinès tradicional:義勇軍進行曲,pinyin: yìyǒngjūn Jìnxíngqǔ) és l'himne nacional de laRepública Popular de la Xina (incloent la Regió Administrativa Especial deHong Kong des de l'u de juliol de 1999 i la Regió Administrativa Especial deMacau des del 20 de desembre de 1999). Composta l'any 1934 pel músic xinèsNie Er, amb lletra deTian Han,[1] es convertí en l'himne provisional de la Xina el 27 de setembre de 1949, a la primera sessió plenària de la Conferència Consultiva Política Popular de la Xina.
LaMarxa dels Voluntaris es convertí en l'himne nacional de la Xina de forma oficial el 4 de desembre de 1982 pel Congrés Nacional Popular.[2] L'any 2004, mitjançant l'Article 136 de laConstitució de la República Popular de la Xina, es ratificà l'oficialitat de l'himne.
Tian Han i Nie Er componen aquesta cançó com a tema principal d'una pel·lícula xinesa de l'any 1935 anomenadaFills i filles en temps de tempesta. Aquesta pel·lícula explica la història d'un intel·lectual xinès atrapat enmig del conflicte entre la Xina i el Japó que decideix deixar Xangai per unir-se a la resistència xinesa contra l'invasor japonès. La pel·lícula s'emmarca a dins d'un moviment creatiu dins del cinema xinès conegut com aMoviment d'Esquerres, enfocat en el conflicte entre classes i en l'amenaça exterior.
Lalletra de laMarxa dels Voluntaris, també coneguda formalment com aHimne Nacional de la República Popular de la Xina, va ser composta perTian Han el 1934,[1] com a dosestrofes en el seu poemaLaGran Muralla i la intenció era reutilitzar-la bé en una obra de teatre on treballava aleshores,[3] o com a part delguió de la propera pel·lícula deDiantong,Fengyun Ernü.[4] La pel·lícula és una història sobre un intel·lectual xinès que durant l'incident de Xangai fuig aQingdao, on pot viure una vida de luxe, però a qui les circumstàncies el porten a renunciar a tot això per a lluitar contra els japonesos durant lapacificació de Manxúria. Es diu que Tian va escriure la lletra a la presó sobrepaper de fumar, o en paper de caixes de cigarretes,[5] després de ser arrestat pelsnacionalistes a Xangai; tot i que de fet, va ser arrestat a Xangai i retingut aNanjing just després de la finalització de la pel·lícula. Durant el març[6] i l'abril de 1935,Nie Er va posar lletra (amb ajustaments menors) mentre vivia al Japó, i al maig, el director sonor deDiantong,He Luting va comptar amb el compositor rusAaron Avshalomov per a organitzar els acompanyaments orquestrals.[7] La cançó va ser interpretada a correcuita perGu Menghe iYuan Muzhi, amb l'ajut d'un xicotet cor. He Luting va triar conscientment la primera presa, on s'apreciava l'accentcantonés de diversos dels intèrprets. El 9 de maig, Gu i Yuan farien una nova interpretació en accent estàndard per a la sucursal en Xangai dePathé Orient, publicat en un single que serviria de publicitat per a la pel·lícula.
Tot i que la pel·lícula no fora especialment reeixida inicialment, la cançó va popularitzar-se ràpidament, especialment arran que el govern delGuomindang reduïra la pressió sobre els esquerrans arran de l'incident de Xi'an de desembre de 1936. Una de les causes és que des de l'estrena del film,Lü Ji va impulsar, amb l'ajut dels cercles esquerrans de Xangai, un cor musical amateur a favor de laCampanya de Salvament Nacional.[8]
Més tard,Frank Capra faria servir laMarxa dels Voluntaris al seu filmThe Battle of China, el sisè de la sèrie de films propagandístics nord-americansWhy we fight, produïts durant laSegona Guerra Mundial. La cançó apareix com a leitmotiv general durant bona part de la pel·lícula.
La Marxa dels Voluntaris va interpretar-se oficialment per primera vegada a laConferència Mundial de la Pau, a l'abril de 1949. Originalment s'havia de celebrar aParís, però les autoritats franceses van refusar tants visats als seus delegats que es va celebrar una conferència paral·lela aPraga,Txecoslovàquia.[12] En aquell moment,Beijing havia passat recentment sota el control delscomunistes a laguerra civil xinesa i els seus delegats van assistir a la conferència de Praga representant el país. La cançó va ser interpretada personalment perPaul Robeson.[7]
L'escena de la pel·lículaFengyun Ernü on es cantaLa marxa dels Voluntaris.
Tot i que no hi ha cap document oficial que expliqui perquè la popular cançó va ser elegida com a himne nacional, es pot trobar en una columna del diari xinèsRenmin Ribao de 15 de novembre de 1949:
LaMarxa dels Voluntaris és la cançó més ben rebuda entre els xinesos procedent de les lluites revolucionàries dels darrers anys, i duu a sobre un tros significatiu de la nostra història. Vam decidir escollir aquesta cançó com a himne nacional sense canviar la seva lletra original per tres raons: la lletra original fa recordar al nostre poble els perills i dificultats que va haver de passar per construir una nova nació; la lletra original inspira els nostres cors patriòtics per lluitar contra les invasions imperialistes; i la lletra original encoratja el nostre poble a dur la revolució a casa. Si entenem que el poble rus s'enorgulleix d'haver fet servir La Internacional com el seu himne nacional durant molt de temps, i que el poble francès encara canta orgullós La Marsellesa com a himne nacional avui en dia, la nostra decisió és indubtable.
El juny d'aquell mateix any es creava un comitè dins delPartit Comunista de la Xina per decidir l'himne de laRepública Popular de la Xina que s'havia de proclamar en breu. Aquest comitè rebé 6,926 propostes d'himne. LaMarxa dels Voluntaris fou suggerida pel pintorXu Beihong i fou aprovada per unanimitat per tots els membres del comitè. La decisió va tenir el suport inicial deZhou Enlai i, en darrera instància, deMao Zedong, de manera que es convertí en l'himne provisional de la República Popular de la Xina just dies abans de la seva fundació.
Durant la Revolució Cultural, l'autor de la lletra,Tian Han, fou empresonat, i laMarxa dels Voluntaris fou prohibida. Durant aquest període, de forma no oficial es va fer servir com a himne la cançóL'orient és roig. Tanmateix, a partir de l'any 1969 es va tornar a fer servir i fou restablerta com a himne nacional a partir del Congrés Nacional Popular de 1978, però amb la lletra canviada. La lletra, però, no fou acceptada per la població.
Finalment, l'any 1982 el Congrés Nacional Popular decidia restablir la lletra original de 1935, i finalment l'any 2004, a través d'una modificació de la Constitució de la República Popular de la Xina, es feia efectiva la seva oficialitat.
Qǐlái! Búyuàn zuò núlì de rénmen! Bǎ wǒmen de xuèròu, zhùchéng wǒmen xīn de chángchéng! Zhōnghuá mínzú dào liǎo zuì wēixiǎn de shíhòu. Měi ge rén bèi pòzhe fāchū zuìhòu de hǒushēng. Qǐlái! Qǐlái! Qǐlái! Wǒmen wànzhòngyìxīn, Màozhe dírén de pàohuǒ, qiánjìn! Màozhe dírén de pàohuǒ, qiánjìn! Qiánjìn! Qiánjìn! Jìn!
Aixequeu-vos! Tots aquells que no voleu ser esclaus! Que la nostra carn i la nostra sang construeixin la nostra nova Gran Muralla! La Nació Xinesa ha arribat al moment més perillós. Tothom se sent forçat a deixar anar el darrer brogit. Aixequeu-vos! (x3) El nostre milió de cors batega com un de sol. Enfrontem-nos al foc enemic! Marxem! Enfrontem-nos al foc enemic! Marxem! Marxem! Marxem! Endavant!
Marxeu! Herois de cada grup ètnic! El gran Partit Comunista ens duu a continuar la Gran Marxa. Un milió de cors units cap a un demà comunista. Lluitant amb valor per desenvolupar i protegir la nació. Marxeu! (x3) Aixecarem durant generacions la bandera de Mao Zedong! Marxem! La bandera de Mao Zedong! Marxem! Marxem! Marxem! Endavant!
LaMarxa dels voluntaris fou prohibida a laRepública de la Xina (coneguda com a Taiwan) fins a l'any 1990, tot i la seva popularitat entre els nacionalistes xinesos, sobretot arran de laGuerra Sino-Japonesa de mitjan segle xx.
AHong Kong, tot i ser una Regió Administrativa Especial, també és considerat l'himne oficial. Tanmateix, una traducció a l'anglès feta per la Universitat de Hong Kong es fa servir en actes protocol·laris com cerimònies de graduació.
A laRegió Administrativa Especial de Macau també és considerat himne oficial, i el seu ús està regulat per la Llei 5/1999. Aquesta llei proporciona a través del seu annex 4 una partitura amb la versió oficial, i l'article 7 especifica que en cap cas es pot modificar o alterar la lletra sota penes que poden anar fins a 3 anys de presó o 360 dies de sou. Tot i això, malgrat que Macau conserva el portuguès com a idioma oficial, la llei d'ús de l'himne nacional no facilita una traducció al portuguès d'aquest.[13]
.jpg)
.png){kind=link}
.png){kind=link}