| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es)Mario Orlando Hardy Hamlet Brenno Benedetti Farrugia 14 setembre 1920 Paso de los Toros (Uruguai) | ||
| Mort | 17 maig 2009 (88 anys) Montevideo (Uruguai) | ||
| Causa de mort | asma | ||
| Sepultura | Cementiri Central de Montevideo | ||
| Nacionalitat |  Uruguai | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Escriptor,assagista ipoeta | ||
| Activitat | Generació del 45 | ||
| Partit | Front Ampli | ||
| Gènere | Poesia,narrativa | ||
| Moviment | Generació del 45 | ||
| Nom de ploma | Damocles Mario Benedetti | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
     | |||
Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia, més conegut com aMario Benedetti, (Paso de los Toros,14 de setembre de1920 -Montevideo,17 de maig de2009) va ser unpoeta,assagista iescriptoruruguaià pertanyent a laGeneració del 45, i una de les personalitats més destacades de la literatura en llengua castellana de l'última meitat del segle xx.[1]
La seva prolífica producció literària va incloure més de 80 llibres, molts dels quals van ser traduïts a 20 idiomes.[2]
Benedetti va néixer el14 de setembre de1920 a la localitaturuguaiana dePaso de los Toros, sent fill de Brenno Benedetti i de Matilde Farugia, fou batejat amb cinc noms.
A causa de problemes econòmics, la seva família es trasllada aMontevideo quan ell tenia quatre anys, on va cursar els estudis primaris. Iniciats els estudis secundaris al Liceo Miranda, els va haver de continuar per lliure a causa de la situació econòmica familiar, i va començar a treballar a laWill L. Smith, S.A., repuestos para automóviles a partir dels catorze anys.
Entre el1938 i el1941 va viure de forma gairebé ininterrompuda aBuenos Aires (Argentina).
El1945 forma part de l'equip de redacció del setmanariMarcha, on va romandre fins que aquest va ser clausurat per ladictadura el1974. El1954 en va ser nomenat director literari.
El23 de març de1946 es casa amb Luz López Alegre, el seu gran amor i companya de vida, a la qual dedica molts dels seus poemes al llarg de la seva obra. El1948 dirigeix la revista literàriaMarginalia, i publica el volum d'assaigsPeripecia y novela.
El1949 és membre del consell de redacció deNúmero, una de les revistes literàries més destacades de l'època. En aquestes dates, també participa activament en el moviment contra el tractat militar entre el seu país i elsEstats Units, en la que és la seva primera acció com a militant progressista. Amb la compilació de contesEsta mañana obté el premi literari organitzat pel Ministeri d'Instrucció Pública, que guanyaria en repetides ocasions, abans de renunciar a participar-hi per desacords amb la reglamentació d'aquest el1958.
El1964 treballa de crític teatral i és codirector de la pàgina literària setmanal al diariLa mañana. També col·labora com a humorista a la revistaPeloduro i com a crític de cinema aLa tribuna popular. El mateix any viatja aCuba per participar com a jurat del concurs "Casa de les Amèriques", i participa en una trobada amb el poetaRubén Darío. Així mateix, viatja aMèxic per participar en el "II Congrés Llatinoamericà d'Escriptors". Participa en elCongrés Cultural de L'Havana amb la ponència "Sobre les relacions entre l'home d'acció i l'intel·lectual" i esdevé membre del consell de direcció de la "Casa de les Amèriques". El1968 crea i dirigeix el centre d'investigacions literàries d'aquesta darrera entitat.
En l'àmbit polític, el1971 funda, conjuntament amb altres ciutadans, elMovimiento de Independientes 26 de marzo organització que ben aviat s'integrarà a la coalició d'esquerresFront Ampli.
El mateix any el nomenen director del Departament de Literatura Hispanoamericana a la Facultat d'Humanitats i Ciències de laUniversitat de la República; i publicaCrónica del 71, recull d'editorials polítics publicats principalment al setmanariMarcha, així com un poema inèdit i tres discursos pronunciats durant la campanya electoral delFrente Amplio. També publicaLos poemas comunicantes, amb entrevistes a diversos poetes llatinoamericans.
El1973, després delcop d'estatmilitar, en vista de les seves conegudes posicionsmarxistes, es veu forçat a abandonar l'Uruguai, renunciant al seu càrrec a la Universitat, i s'exilia a Buenos Aires. En aquesta etapa recorre l'Argentina, elPerú,Cuba iEspanya. Al llarg dels deu anys d'exili visqué allunyat del seu país i de la seva esposa, que va romandre a l'Uruguai cuidant de les mares de tots dos.
El1976 torna a Cuba, aquesta vegada com a exiliat, i es reincorpora al consell de direcció de la "Casa de les Amèriques". El1980 es trasllada a viure aPalma. Dos anys després inicia una col·laboració setmanal a les pàgines d'opinió del diari madrilenyEl País. El mateix any Cuba li atorga l'Ordre Félix Varela. El 1983 trasllada la seva residència aMadrid.
El març de1983 retorna a l'Uruguai, i inicia un període que ell mateix ha anomenat "desexili" i que ha estat motiu de moltes de les seves obres; passa a formar part del consell editor de la nova revistaBrecha, que continua el projecte deMarcha, interromput per la dictadura el1974.
El1986 rep elPremi Hristo Botev de Bulgària, per la seva obra poètica i assagística; i el1987 és guardonat perAmnistia Internacional amb elPremi Flama d'Or per la seva novel·laPrimavera con una esquina rota. El1989 és condecorat amb laMedalla Haydeé Santamaría per l'estat Cubà.
El1997 és investit DoctorHonoris Causa per laUniversitat d'Alacant; i el1999 és guardonat amb elPremi Reina Sofía de Poesia Iberoamericana i l'any2000 amb elPremi Iberoamericà José Martí.
Els reconeixements públics no s'aturen, i el2004 rep elPremi Etnosur. El mateix any es presenta aRoma (Itàlia) un documental sobre la seva vida i la seva poesia titulatMario Benedetti y otras sorpresas.
El2005 presenta el poemariAdioses y bienvenidas; i se li adjudica el premi internacional que atorga laUniversitat Internacional Menéndez Pelayo.
Morí el diumenge17 de maig de2009 al seu domicili deMontevideo (Uruguai), a l'edat de 88 anys, segons informaren fonts pròximes al seu entorn familiar.[3] Benedetti fou donat d'alta de l'hospital el6 de maig, després d'haver-hi estat ingressat dotze dies a causa d'una malaltia intestinal.[3] Els darrers anys de la seva vida els repartí a cavall del seu país i l'Estat espanyol.
|
|
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons |
 | Viquidites |
1987Octavio Paz · 1988Emilio García Gómez · 1989Julio Caro Baroja · 1990Martí de Riquer i Morera · 1991Pedro Laín Entralgo · 1992Carlos Fuentes Macías · 1993José Manuel Blecua Teixeiro · 1994Fernando Lázaro Carreter · 1995José Luis Martínez Rodríguez · 1996Luis Díez del Corral · 1997Ernesto Sabato · 1998Francisco Rico Manrique · 1999Mario Vargas Llosa · 2000José María Jover Zamora · 2001Miguel León-Portilla · 2002Julián Marías Aguilera · 2003Nélida Piñón · 2004Emilio Lledó Íñigo · 2005Mario Benedetti · 2006Eduardo García de Enterría · 2007Belisario Betancur · 2008Victòria Camps i Cervera · 2009Margit Frenk · 2010José Luis Sampedro · 2011Víctor García de la Concha · 2012Ernesto de la Peña Muñoz · 2013Ciriaco Morón Arroyo · 2014Pedro Cerezo Galán · 2015Manuel Seco Reymundo · 2016Miguel Ángel Garrido Gallardo · 2017Juan Velarde Fuertes · 2018Aurora Egido Martínez · 2020Ruy Pérez Tamayo · 2021Concepción Company · 2022Álvaro Pombo |
