| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1330 França | ||
| Mort | 16 abril 1347 (16/17 anys) València | ||
| Causa de mort | trastorn puerperal | ||
| Sepultura | Reial Monestir de Santa Maria de Poblet València Sepulcre de Maria de Navarra | ||
| Religió | Catòlic | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Altres | |||
| Títol | Reina consort d'Aragó(1338–1347) | ||
| Família | Dinastia Evreux | ||
| Cònjuge | Pere el Cerimoniós(1342(Gregorià)–) | ||
| Fills | Constança d'Aragó i de Navarra, Joana d'Aragó i de Navarra | ||
| Pares | Felip III Evreux i Joana II de Navarra | ||
| Germans | Blanca d'Evreux Agnès de Navarra Joana de Navarra Lluís de Navarra Carles II de Navarra Felip de Navarra Joana de Navarra | ||
Maria de Navarra (~1330 -València,29 d'abril de1347) fouinfanta delregne de Navarra i reina consort de laCorona d'Aragó (1338-1347).
Era filla deJoana II de Navarra iFelip III Evreux, reis deNavarra. Era neta per línia paterna delreiLluís X de França iMargarida de Borgonya, i per línia materna delcomteLluís d'Evreux iMargarida d'Artois. Fou germana del reiCarles II de Navarra.
Havia nascut a França on s'havia educat en un ambient cultural superior al que existia a la Navarra que regnaven els seus pares.[1]
A fi d'aconseguir una aliança entreNavarra iAragó davant les tensions que hi havia ambCastella, els seus pares varen pactar el casament de la seva germana Joana Evreux ambPere el Cerimoniós, en aquell moment encara infant, però finalment Joana es va fer monja i va entrar a l'abadia deLongchamps. Això va fer canviar els plans i varen comprometre Maria amb Pere el6 de gener de1336, mitjançant unes capitulacions signades al castell d'Anet[2] on s'estipulava una dot de 60.000lliures de sanchetes a pagar pels navarresos al rei Pere i es fixava la residència de Maria a Tudela fins que no tingués dotze anys. El trasllat fins aquesta ciutat acompanyada del seu seguici va passar perRoncesvalls,Pamplona iOlite, i arribà aTudela el 23 de maig de 1338.[3]
El rei Pere havia preparat un seguit de regals de noces, entre els quals hi havia un corona, sis anells ambmaragdes,robís idiamants, i unLlibre d'hores, obra deFerrer Bassa. A més, li regalava les ciutats deTarassona,Jaca iTerol amb les seves rendes, a més de 150.000sous barcelonins anuals. Estava, però, amoïnat pel pagament de la dot que no arribava i que va haver-la d'acabar de pagar la reinaJoana quan el reiFelip va morir el 1343.[4]
S'havien de casar aSaragossa, però Maria es va trobar malament quan passava perAlagó durant el seu viatge i es va aturar. Pere, que ja havia acceptat diversos endarreriments en la data de la boda, va fer venir albisbe de Châlons i el25 de juliol de1338 varen celebrar la cerimònia a Alagó (Senyoria d'Alagón), convertint-se Maria en la primera dona de les quatre que va tenir.[4]
La vida de Maria va estar marcada per la seva delicada salut i els constants viatges que es veia obligada a fer. A més, des que es va consumar el matrimoni, quan estava pactat, va tenir els fills de forma continuada fins que va morir, precisament, de part del seu darrer fill. A banda d'això, per l'inventari de propietats a la seva mort, se sap que havia adquirit diverses joies per ella i les seves filles aBerneç, considerat el millororfebre de l'època aValència.[4]
Del matrimoni en naixeren quatre fills:[5]
Va morir de part del seu darrer fill el 29 d'abril de1347 a València. Va ser enterrada almonestir de Sant Vicent de València i traslladada posteriorment al panteó del seu marit alMonestir de Poblet.[5]
Havia fet testament el 9 d'abril de 1347, poc abans de morir, on manifestava que volia ser enterrada almonestir de Poblet, un desig que es va complir quan el rei Pere decidí, a la mort de la seva segona donaElionor, convertir Poblet en el panteó dinàstic. Va deixar els seus drets i possessions sobre Navarra al seu fill (que va morir) i, en segon ordre, a les seves filles.La corona d'or i pedres que li va regalar el rei, la va llegar al futurrei d'Aragó.[7]
A laBiblioteca Marciana deVenècia es conserva elLlibre d'hores de la reina Maria de Navarra, obra deFerrer Bassa.[8]
