| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Judeo-arameu: שלומית (Shelomit, pau) segleI dC  Palestina (província romana) | ||
| Mort | segleI lloc desconegut | ||
| Apostolessa | |||
| |||
| mare | |||
| Celebració | Tota la cristiandat | ||
| Pelegrinatge | les Santes Maries de la Mar (Camarga, Provença) | ||
| Festivitat | 22 d'octubre (occident),24 d'abril (amb Maria Cleofàs, Església catòlica); Diumenge dels Portadors de Mirra (tercer diumenge de Pàsqua,ortodoxos); 3 d'agost (església luterana, sínode de Missouri);25 de maig (ales Santes Maries de la Mar, amb Maria Jacobé) | ||
| Iconografia | Amb altres dones anant al sepulcre de Jesús i parlant amb l'àngel; al peu de la creu, amb Maria i Joan; com a llevadora, al naixement de Crist | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Zebedeu | ||
| Fills | Jaume el Major, Joan Evangelista, Joan l'Apòstol | ||
| Germans | Verge Maria Maria de Clopas | ||
Salomé oMaria Salomé (hebreu:"שלומית", "Shelomit", pau), és una de les seguidores deCrist, una de les dones que són al peu de la creu durant laCrucifixió de Crist (Evangeli segons Marc 15,40).[1] El matí del dia dePasqua va anar a la tomba de Jesús i va descobrir que havia ressuscitat (Marc 16,1).[2] Probablement era la mare dels fills de Zebedeu (Mateu, 20,20; 27,56),[3]Jaume el Major iJoan Evangelista (Marc, 3,17)[4] i, potser, germana deMaria, mare de Jesús. La seva memòria litúrgica és el22 d'octubre.
A l'Evangeli segons Marc 15:40[1] Salomé s'esmenta com a present a lacrucifixió: "Hi havia també dones mirant de lluny: entre elles hi haviaMaria Magdalena i Maria la mare deJaume el Menor i de Joses, i Salomé".[1] Al pas paral·lel de l'Evangeli segons Mateu 27:56 diu: "Entre elles hi havia Maria Magdalena i Maria la mare de Jaume i Joses, i la mare dels fills de Zebedeu."[5] LaCatholic Encyclopedia (1913) conclou que la Salomé de Marc és probablement la mare dels fills de Zebedeu a Mateu. Aquesta també surt a Mateu 20:20, quan demana a Jesús que deixi que els seus fills seguin amb ell al Paradís.
L'Evangeli segons Joan esmenta tres o potser quatre dones a la crucifixió, anomenant-les "la seva [de Jesús] mare i la germana de la seva mare, Maria, la muller deCleofàs i Maria Magdalena."[6] Normalment s'identifica Salomé amb la germana de la mare de Jesús i, per tant, tia de Jesús. "Maria la mare de Jaume i Joses" l'esmentada a Mateu pot identificar-se amb Maria, la mare de Jesús, amb el suport d'un passatge de Marc que inclou Jaume i Joses (o Josep) com a "germans de Jesús". Altres interpretacions identifiquen Maria de Cleofàs i Maria, la mare de Jaume i Joses.
A l'Evangeli de Marc, Salomé també és entre les dones que van a la tomba de Jesús per ungir el seu cos amb espècies.[7] Van descobrir que la tomba estava buida i una figura vestida de blanc els digués que Jesús havia ressuscitat i que diguessin als seus deixebles que els trobaria aGalilea. Mateu esmenta dues dones: Maria Magdalena i una ambigua "una altra Maria".
Els evangelis canònics no consideren Salomé com a "deixebla" de Crist; generalment, és qualificada com a "seguidora de Jesús".
ElgnòsticEvangeli de Tomàs deNag Hammadi esmenta entre els deixebles de Crist (no fa servir mai el terme "apòstols") dues dones, Salomé iMaria Magdalena.[8]
L'Evangeli secret de Marc, atribuït per alguns aCliment d'Alexandria, esmenta Salomé: "Llavors ell anà aJericó. I la germana del jove que Jesús havia estimat hi era amb la mare d'ell i Salomé, però Jesús no els rebé".[9] A l'Evangeli grec dels Egipcis (primera meitat del segle II), Salomé apareix com a deixebla de Crist. Ella li demana fins a quan existirà la mort, i ell respon: "Mentre les dones pareixin", i Salomé diu: "Llavors he fet bé en no parir".[10] Sembla, doncs, que Salomé, la deixebla, no tenia fills.
Existia una tradició entre autors del segle II que hi havia hagut uns ensenyaments secrets que havia transmès "Salomé la deixebla" a sectes com els carpocracians, seguidors deCarpòcrates d'Alexandria. Cels, al segle ii, escriu unDiscurs vertader: "Hi ha sectes cristianes anomenades a partir deMarcel·lina, cristianscarpocracians que es remunten a Salomé..."
A l'evangeli de la infància afegit alProtoevangeli de Jaume s'esmenta unaSalomé llevadora:[11]
Salomé apareix com la primera, després de la llevadora, que és testimoni del naixement de Crist i que en reconeix la seva divinitat. A l'Edat mitjana, aquesta Salomé va ser identificada a occident ambMaria Salomé, mentre que a orient es continua considerant com una persona diferent.
L'apòcrif copteLlibre de la resurrecció de Crist esmenta les dones que van anar a la tomba: Maria Magdalena, Maria la muller de Cleofàs, que Jesús havia deslliurat de la mà de Satan; Maria la germana de Llàtzer; Marta, la germana d'aquesta; Joana que havia renunciat al llit nupcial i Salomé, que l'havia temptat."[12]
En la llegenda medieval de les Tres Maries (Maria Jacobé, la mare de Jaume, d'Alfeu,Maria Salomé iMaria Magdalena) es narra que, amb altres seguidors de Crist, van marxar en un vaixell i van arribar a les costes deProvença, al lloc deles Santes Maries de la Mar, on són venerades i hi tenen pelegrinatges el24 de maig i el22 d'octubre.
És celebrada per l'Església Ortodoxa com una de lesPortadores de mirra el Diumenge de les Portadores de Mirra, el tercer diumenge de Pasqua. AmbMaria Cleofàs és festejada el24 d'abril per l'Església catòlica. El calendari dels sants de l'Església luterana (sínode de Missouri) la festeja el 3 d'agost amb Joana i Maria la mare de Jaume.
