Maria Antònia Munar i Riutort (Barcelona,1955) fou unapolíticamallorquina,doctora enDret per laUniversitat de les Illes Balears.
Va néixer a Barcelona, filla d'un guàrdia civil destinat a Catalunya. Durant latransició democràtica s'afilià a laUnió de Centre Democràtic partit amb el qual obtingué[cal citació] labatlia deCostitx l'any1979 essent l'única batlessa de Balears[1] i la més jove d'Espanya.
Davant la manca de pes polític que tenia UCD a Balears i les divisions internes,Jeroni Albertí decidí crear un partit regionalista. Maria Antònia Munar, juntament amb altres dirigents, contribuí a la creació d'Unió Mallorquina.
Com a membre d'Unió Mallorquina revalidà el càrrec debatllessa de Costitx de1983 a2007.
Foudiputada delParlament de les Illes Balears entre els anys 1983 i2010.
Entre els anys 1983 i1987 foupresidenta de la Comissió de Cultura delConsell Insular de Mallorca.
Del 1987 a dia11 de setembre de1992 fou consellera de Cultura delGovern de les Illes Balears en virtut d'un pacte polític entre l'Aliança Popular de les Illes Balears deGabriel Cañellas i laUnió Mallorquina deJeroni Albertí.
L'abril del 1992, se celebrà un congrés d'UM on en sortí presidenta Maria Antònia Munar rellevantAntoni Pons Sastre.
Un any després, (1993) Unió Mallorquina celebrà un congrés de fusió ambConvergència Balear iUnió d'Independents de Mallorca. En aquest congrés s'aprovaren uns estatuts que definien el partit com a de centre,nacionalista iliberal.
Durant els anys1983 a1987 Maria Antònia Munar presidí la Comissió de Cultura delConsell Insular de Mallorca.
En aquest període es dugueren a terme campanyes a favor de la llengua catalana com per exemple l'Aprovació de la campanya de normalització lingüística de la Comissió de Cultura del CIM, el patrocini de les pàgines encatalà per a escolars a la premsa, la subvenció als cursos de català ECCA a laràdio, la publicació de l'enquesta de sociolingüística encarregada a laUIB, la subvenció al doblatge al català de la pel·lículaBearn[2] i l'Edició de laBiblioteca Bàsica de Mallorca.
En matèria de Cultura i Patrimoni, es va emprendre la reforma i nou edifici de l'Arxiu General del Regne de Mallorca, la creació de la Biblioteca i Centre Coordinador de Biblioteques del Consell, l'augment de fons a laBiblioteca Artesana,[3] la subvenció del 40% a la creació de Casals de Cultura a 25 municipis, la publicació de la monografia sobreJuli Ramis, deBruno Martínez, i "Miró i Mallorca", dePere Serra, l'ajut a l'adquisició de medis per a grups de teatre locals i la restauració d'orgues històrics a distints municipis.
També es dugué endavant la declaració de monuments històric-artístics i restauració de monuments, subvencions a escoles deball mallorquí, recuperació de festes tradicionals i subvenció a trobades sobre tradicions, la programació de teatre i I Mostra de Pintura i Escultura per a la gent gran, les trobades de Bandes de Música, concerts de l'Orquestra Simfònica de Balears a 15 municipis, concerts pedagògics, actuacions de corals i recitals de música popular a pobles de totMallorca, la contractació de professors de música a 26 municipis, les exposicions: "Cròniques de joventut" i les de la Capella dela Misericòrdia i l'edició de l'informe sobre el paper de la dona mallorquina, deGina Garcias (1987).
L'any 1987 Gabriel Cañellas (AP) nomenà Maria Antònia Munarconsellera de Cultura del Govern de les Illes Balears fins a la sortida d'UM delGovern de les Illes Balears l'any1992 i es va convertir en la primera dona consellera del govern de les Illes Balears .
Al front de la conselleria es dugueren a terme polítiques a favor de la llengua catalana com ara la reclamació de competències d'Ensenyament (1987), la Creació de laJunta Avaluadora de Català,[4] de la Direcció General d'Educació i de la Comissió de la Campanya deNormalització Lingüística, la signatura de convenis amb l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca i amb l'Institut Goethe d'Alemanya, l'atorgament d'ajudes a la creació literària, se signaren convenis ambPIMEM per a la subvenció a la retolació de comerços i amb laUIB per als cursos de reciclatge de català, s'elaborà el Pla d'alfabetització i educació d'adults a municipis i el Decret de normalització de toponímia dels pobles deMallorca,[5] es concediren beques per aprendreanglès aLondres per als estudiants deBUP que aprovassin català, s'atorgaren ajudes a la recepció deTV3, es creà la Setmana del llibre en català, s'instauraren els PremisFrancesc de Borja Moll de la Direcció General d'Educació a la tasca en favor del català, es patrocinà la Gran Enciclopèdia de Mallorca i es publicà material didàctic.
Altres accions en la matèria foren la recuperació del patronat “Ramon Llull” ambCatalunya i elPaís Valencià, l'edició i distribució en vídeo de la pel·lícula “Sa Fosca”, la subvenció al disc “Bon viatge faci la cadernera” deMaria del Mar Bonet iGabriel Janer Manila, la dotació de programes informàtics de gestió als ajuntaments, el conveni amb la UIB per a l'edició d'una biblioteca de divulgació científica en català i la promoció deTirant lo Blanc, i el conveni amb el Ministeri de Justícia per a l'ús del català als Jutjats: classes gratuïtes de català i retolació bilingüe.
Dins el programa de normalització lingüística es feu un reciclatge per als funcionaris, reedició i divulgació del vocabulari 'Brulla' i el diccionari 'Canya', l'edició d'un fullet informatiu sobre la LNL, cartells amb vocabularis sectorials, estudi de la toponímia de les illes, estudi de dialectologia, material didàctic per a l'ensenyament del català, formularis administratius per als ajuntaments. Convenis amb Telefónica, Gesa, etc., per a campanyes publicitàries de promoció i foment del català. Convenis per al foment i difusió del català amb empreses que inverteixin en publicitat, ambSa Nostra i Banca Regional, sector turístic, mitjans de comunicació, PIMEM iCAEB, associacions i sindicats. Assistència a les fires Expolangue i Expolingua.
Pel que fa a la promoció de la dona, es creà la Comissió Interdepartamental de promoció de la dona (1990), el Pla d'Igualtat per a la Dona (1990), s'impulsà el centre de dones maltractades (1992), s'instaurà el Gran Premi Conselleria de Cultura, Educació i Esports deTrot per a dames i el Concurs "Anunciar en la igualtat", premi a la publicitat igualitària.
Els1995 i1999, sols amb dos i tres diputats de manera respectiva, fou elegida presidenta delConsell Insular de Mallorca gràcies al suport dels partits d'esquerra. Revalidà el càrrec l'any2003 en virtut d'un pacte amb elPartit Popular de Balears, que havia obtingut majoria absoluta alParlament de les Illes Balears. La base d'aquests pactes fou la reivindicació del Consell Insular com un espai polític propi.
Durant la seva etapa com a presidenta del Consell de Mallorca es realitzaren importants obres com l'anomenatParc de Tecnologies Ambientals ("Es Parc"),[6] la Rehabilitació delTeatre Principal de Palma, la millora de tota la xarxa viària deMallorca (revaloritzant-hi parcialment els seus elements patrimonials) i el Desdoblament de lacarretera Palma-Manacor, la compra i inici de la rehabilitació de la finca deRaixa, la creació delMuseu de l'Esport,[7] la millora dels refugis de muntanya, la rehabilitació de les cases delPare Ginard i la casa-museuLlorenç Villalonga.
També destaquen accions en matèria identitària com per exemple la declaració deLa Balanguera com a himne de Mallorca,[8] la proclamació de laDiada de Mallorca,[9][10] la instauració dels Premis Mallorca de creació literària, la revalorització de la Bandera de Mallorca, el suport a fires temàtiques, la creació de laDirecció General de Política Lingüística de les Illes Balears, la declaració de laSibil·la com aBé d'Interès Cultural Immaterial...
En matèria político-legislativa, destaquen l'aprovació delPla Territorial de Mallorca, la iniciativa de laLlei de Consells Insulars, i la instauració dels debats de política general.
Donà suport a col·lectius específics com discapacitats, esportistes, gent gran, món deltrot, i caçadors.
En leseleccions autonòmiques del 2007, on cap partit assolí la majoria absoluta, Unió Mallorquina mantingué negociacions ambJaume Matas i ambFrancesc Antich, per a la formació del nou govern. Finalment decidí donar suport al segon, formant-se així un govern de centreesquerra format perPSIB-PSOE,Bloc per Mallorca, i Unió Mallorquina. En virtut d'aquest acord, Munar fou nomenada presidenta del Parlament dia 26 de juny.[11][12] Dins els acords de governabilitat Unió Mallorquina no havia sol·licitat la presidència de cap institució.
L'any2004, per problemes polítics i de salut, Maria Antònia Munar anuncià a Unió Mallorquina, als consellers del Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Costitx que no seria candidata en les properes eleccions. Així succeí a la presidència del partit i a l'ajuntament; això no obstant, va tornar a ser la candidata a les eleccions autonòmiques de 2007.
El10 de novembre de 2007, a la celebració del 25è aniversari d'UM, Munar confirmà als assistents que no es presentaria a la reelecció com a presidenta del partit en el proper congrés.[13] Un mes després, dia15 de desembre de2007, se celebrà el 10è Congrés d'UM en el qualMiquel Nadal i Buades fou elegit quart president amb una executiva i un consell polític fortament dividits per distintes tendències.[14]
El26 de febrer de2010, Maria Antònia Munar dimiteix com a presidenta del Parlament i com a diputada, després que Miquel Nadal, assetjat per la justícia la impliqués dins de l'Operació Maquillatge. El seu objectiu fou demostrar la seva innocència de les acusacions de Nadal.[15][16]
El30 de novembre de2009 es va conèixer que elJutjat d'Instrucció número 2 de Palma havia citat a declarar com a imputats, dins l'Operació Maquillatge, la presidenta del Parlament de les Illes Balears, Maria Antònia Munar; el, en aquell moment, conseller de Turisme,Miquel Nadal i Buades; el també conseller de Medi Ambient,Miquel Àngel Grimalt Vert; el diputat del Grup MixtBartomeu Vicens Mir i el, en aquell moment, president d'Unió Mallorquina,Miquel Àngel Flaquer Terrasa. Tots ells acusats de lucrar-se amb més de nou milions d'euros provinents dels contractes signats pel Consell amb les productores audiovisuals Vídeo U i Studio Media, quan es posà en marxa la Televisió de Mallorca en la legislatura 2003-2007.[17]
Maria Antònia Munar va ser acusada permalversació de fons públics,prevaricació,falsedat documental,negociacions prohibides idelicte electoral. El jutge d'instrucció dictaminà fiança de 350.000 € o presó i una fiança de 2,5 milions d'euros per responsabilitats civils, a més també se li va retirar el passaport per risc de fuga i l'obligació de presentar-se l'1 i el 15 de cada mes en els jutjats.[18]
Maria Antònia Munar participà en la fundació del partit polític Unió Mallorquina (1983) de la mà deJeroni Albertí i Picornell. Succeí a Antoni Pons en la presidència de UM l'any1992. Liderà el procés de fusió amb conUnió d'Independents de Mallorca iConvergència Balear el1993.
Amb ella s'establí la ideología del partit en el centrisme, liberalisme i nacionalisme, i s'aconseguí la seva entrada com a membre de ple dret en laInternacional Liberal i en el Partit Europeu Liberal Demòcrata Reformista (ALDE).
L'any2004 anuncià la seva retirada, que se concretà aldesembre de2007 quanMiquel Nadal i Buades fou elegit president.
Els altres presidents d'UM forenMiquel Àngel Flaquer (2009),Joan Monjo de manera interina (2009-2010) iJosep Melià Ques (2010-2011).
A partir de l'any 2007 l'estament judicial posà setge a l'activitat dels partits que havien governat durant la legislatura 2003 - 2007 a les institucions. El següent llistat resumeix els principals casos de presumpta corrupció relacionats amb Maria Antònia Munar.
Cas Ca'n Domenge: Els fets suposadament constitutius de delicte es remunten al30 de desembre de2006 i els mesos posteriors quan elConsell Insular de Mallorca va organitzar un concurs de projectes per a vendre els terrenys públics de Ca'n Domenge a Palma. Els terrenys foren adjudicats pel Consell a l'UTE Ferratur-Sacresa després d'un concurs presumptament ple d'irregularitats. La investigació judicial partí després de la denúncia de l'empresa de Núñez i Navarro, qui tenia interessos en el projecte de la façana marítima. El23 de juliol de2013 Munar foucondemnada a 6 anys de presó pel cobrament de comissions il·legals en relació amb aquest cas, i en concret, pels delictes de prevaricació, frau i revelació d'informació confidencial.[19][20] El 26 de maig de 2014 elTribunal Suprem va confirmar la pena de sis anys de presó per a Munar.[21]
Cas Maquillatge: El30 de novembre de2009 es va conèixer que elJutjat d'Instrucció número 2 de Palma havia citat a declarar com a imputats la presidenta del Parlament de les Illes Balears, Maria Antònia Munar; el conseller de Turisme, Miquel Nadal; el també conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt; el diputat del Grup Mixt Bartomeu Vicens i el president d'Unió Mallorquina, Miquel Àngel Flaquer. Tots ells acusats de lucrar-se amb més de nou milions d'euros provinents dels contractes signats pel Consell amb les productores audiovisuals Vídeo U i Studio Media, quan es posà en marxa la Televisió de Mallorca en la legislatura 2003-2007. El 16 de juliol de 2012 foucondemnada a 5 anys i mig de presó per la seva implicació en el cas.[22]
PDF PDF PDF PDF PDF| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedida per: ' | Alcaldessa deCostitx 1979 –2007 | Succeïda per: Antoni Salas Roca |
| Precedida per: Joan Verger Pocoví | Presidenta del Consell Insular de Mallorca 1995 -2007 | Succeïda per: Francina Armengol Socias |
| Precedida per: Pere Rotger Llabrés | Presidenta del Parlament de les Illes Balears 2007 -2010 | Succeïda per: Aina Rado Ferrando |
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
| Precedida per: Antoni Pons Sastre | Presidenta d'Unió Mallorquina 1992 -2007 | Succeïda per: Miquel Nadal i Buades |
Antoni Cirerol (1983-87) ·Jeroni Albertí (1987-91) ·Cristòfol Soler (1991-95) ·Joan Huguet (1995-99) ·Antoni Diéguez (1999) ·Maximilià Morales (1999–2003) ·Pere Rotger (2003-07) ·Maria Antònia Munar (2007-10) ·Aina Rado (2010-11) ·Pere Rotger (2011-12) ·Margalida Duran (2012-15)·María Consuelo Huertas (2015-17) ·Baltasar Picornell (2017-2019) ·Vicenç Thomàs (2019-23) ·Gabriel Le Senne (2023-) |
Jeroni Albertí (1979-82) ·Maximilià Morales (1982-83) ·Jeroni Albertí (1983-87) ·Joan Verger (1987-95) ·Maria Antònia Munar (1995-07) ·Francina Armengol (2007-11) ·Maria Salom (2011-15) ·Miquel Ensenyat (2015-19) ·Catalina Cladera (2019-23) ·Llorenç Galmés (2023-) | | |
