Maria ha estat venerada des delprimer cristianisme,[7][8] i és considerada per milions com lasanta més meritòria en la religió. Es diu que ha aparegut miraculosament als creients diverses vegades al llarg dels segles. Lesesglésiesortodoxa, catòlica,anglicana iluterana oriental i oriental creuen que Maria, com a mare de Jesús, és laTheotokos (Mare de Déu;Θεοτόκος). Hi ha una diversitat significativa en lescreences i pràctiques devocionals marianes de les principals tradicions cristianes. L'Església catòlica tédogmes marians distintius, és a dir, la seva condició de Mare de Déu, la sevaImmaculada Concepció, la seva virginitat perpètua i la seva Assumpció al cel.[9] Moltsprotestants minimitzen el paper de Maria dins del cristianisme, basant el seu argument en la manca de suport bíblic per a qualsevol creença que no sigui el naixement virginal (en realitat una concepció virginal).[10] Maria també té la posició més alta a l'islam entre totes les dones.[11][12][13] És mencionada a l'Alcorà més vegades que al Nou Testament,[14] on dos dels capítols més llargs de l'Alcorà estan dedicats a ella i a la seva família.[15]
El nom de Maria en els manuscrits originals del Nou Testament es basa en el nom original enarameu,מרים, transliterat com a «Maryam» o «Mariam».[16] El nom català «Maria» prové delgrecΜαρία, una forma abreujada del nomΜαριάμ. Tots dos,Μαρία iΜαριάμ, apareixen al Nou Testament.
En el cristianisme, es coneix comunament a Maria com laVerge Maria, d'acord amb la creença que a través de l'acció de l'Esperit Sant va concebre el seu fill primogènit Jesús, miraculosament, sense relacions sexuals amb el seu promès o marit Josep, «abans que el seu fill [Jesús] nasqués» (Mt 1:25).[17] Alguns estudiosos s'han plantejat si aquesta expressió deixa la porta oberta a interpretar que Josep i Maria tinguessingermans de Jesús després del seu naixement o no.[b] Entre els seus molts altres noms i títols hi ha la Santíssima Mare de Déu (sovint abreujada a BMV, a partir delllatíBeata Maria Virgo),[19]Santa Maria (ocasionalment), laMare de Déu (principalment en elcristianisme occidental),Theotokos (principalment en elcristianisme oriental), Senyora (italià:Madonna) iReina del Cel (llatí:Regina caeli),[20][21] tot i que el títol de «reina del cel» va ser utilitzat durant segles abans com aepítet per a diverses deesses del cel antigues, comNin-anna,Astarte,Ixtar oAstoret, ladeessa del cel cananea que va ser adorada durant la vida del profeta hebreuJeremies.
El títolTheotokos va ser reconegut alConcili d'Efes el 431. Els equivalents directes de títol en llatí sónDeipara iDei Genitrix, tot i que l'expressió es tradueix més sovint al llatí com aMater Dei («Mare de Déu»), amb patrons similars per a altres idiomes utilitzats a l'Església llatina. Tanmateix, aquesta mateixa frase en grec (Μήτηρ Θεοῦ), en la forma abreujadaΜΡ ΘΥ, és una indicació que normalment s'adjunta a la seva imatge eniconesromanes d'Orient. El Concili va afirmar que elsPares de l'Església «no van dubtar a parlar de la Verge com la Mare de Déu».[24][25][26]
Alguns títols marians tenen una baseescriptural directa. Per exemple, el títol de «Reina Mare» s'ha donat a Maria perquè era la mare de Jesús, de vegades anomenat «Rei dels Reis» a causa de la seva descendència ancestral delrei David.[27][28][29][30] Altres títols han sorgit a partir demiracles reportats, apel·lacions especials o ocasions per convocar Maria.[c]
En l'islam, Maria és coneguda comMàryam (àrab:مريم,Maryam), mare del profetaIssa, Jesús, conegut justament com Issa ibn Màryam, «Jesús fill de Maria» (àrab:عيسى بن مري,ʿĪsà ibn Maryam). Sovint se la coneix amb el títol honorífic deSayyidatuna, que significa ‘Nostra Senyora’; aquest títol és paral·lel aSayyiduna (‘Nostre Senyor’), utilitzat per als profetes.[35] Un terme relacionat amb el seu afecte ésSiddiqa, que significa ‘la que confirma la veritat’ i ‘la que creu sincerament de manera completa’. Un altre títol per a Maria ésQànita, que significa tant ‘submissió a Déu’ com ‘absorció en la pregària’ i ‘invocació’ a l'islam.[36] També se l'anomenaTahira, que significa ‘aquella que ha estat purificada’ i que representa la seva condició, compartida només amb un altre ésser humà en tota la Creació, de no haver estat tocada mai per Satanàs.[37]
La majoria dels historiadors accepten queJesús de Natzaret va ser un personatge històric. N'hi ha d'altres no accepten les històries miraculoses delsevangelis. Tres dels quatre evangelis canònics esmenten Maria, així com el llibre delsFets dels Apòstols. L'evangeli segons Joan no esmenta el seu nom. L'Alcorà també esmenta Maria, encara que aquest va ser escrit més de sis segles després.
No obstant això, no hi ha cap referència ni informació verificable a més dels evangelis sobre l'existència i la vida de Maria. Existeix un evangeli no canònic delsegle ii sobre la seva infantesa, l'Evangeli de Jaume. Gran part de les tradicions catòliques i ortodoxes estan centrades en la figura de Maria, i a través dels segles s'ha desenvolupat el culte marià basat en la fe, les tradicions delsPares de l'Església i les seves interpretacions de lesEscriptures, principalment de l'Apocalipsi.
Les Escriptures cristianes no donen gaire informació sobre la vida de Maria. D'acord amb elNou Testament era parenta d'Elisabet, la qual era del llinatge d'Aaron. Vivia aNatzaret amb els seus pares quan es va comprometre amb Josep. Abans de les noces, l'arcàngel Gabriel li va anunciar que seria la mare delMessies profetitzat sent verge, per obra de l'Esperit Sant. (Aquest esdeveniment es coneix al cristianisme com "l'Anunciació" (elcatolicisme la celebra el25 de març, 9 mesos abans deNadal). Després d'això, va visitar Elisabet, la qual vivia amb el seu maritZacaries. Elisabet l'anomenà "mare del meu Senyor". Elisabet respon amb un himne de gratitud a Déu, anomenatMagnificat.
Tres mesos després Maria va retornar a casa seva. Un àngel li va dir a Josep que no rebutgés Maria per la seva condició. Poc després del decret d'August, Josep i Maria van anar aBetlem, on va néixerJesús. Van circumcidar-lo el vuitè dia i el van presentar al temple, d'acord amb la tradició jueva. Els mags d'Orient van visitar la família, però la notícia del "nou rei dels jueus" va provocar la persecució i matança de nens per part d'Herodes, de la qual cosa Josep va ser advertit abans per un àngel i van fugir aEgipte. Quan Herodes morí, van retornar a Israel, establint-se a Natzaret.
Després d'això, Maria no apareix alsNou Testament, tret de situacions especials com ara el viatge al Temple quan Jesús tenia 12 anys, les Noces de Canà, quan Maria i els germans de Jesús volien parlar amb ell durant el seu ministeri, i a la creu. El llibre de Fets dels Apòstols ens diu que Maria estava present durant la Pentecosta. No hi ha més informació sobre la seva vida. D'acord amb la tradició cristiana, i a la petició de Jesús, l'apòstol Joan va cuidar d'ella.
D'acord amb l'evangeli apòcrif de Jaume, Maria era filla de Joaquim i Anna. Abans de la concepció de Maria, Anna era estèril, i els seus pares eren vells. De manera similar a la història de Samuel, la van presentar al Temple de Jesuralem quan Maria tenia tres anys. Encara que els cristians dels primers segles van considerar aquest evangeli com a apòcrif, i avui dia no pertany a la compilació delNou Testament de cap denominació cristiana, les tradicions catòliques i ortodoxes consideren que les històries són verídiques o possibles.
D'acord amb l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa, 13 o 15 anys després de la mort de Jesucrist, Maria va morir a Jerusalem o a Efes, en presència dels apòstols. Dies després, quan els apòstols van visitar la seva tomba, la van trobar buida, i van concloure que havia ascendit en cos i ànima al cel (esdeveniment anomenat l'Assumpció). No obstant això, hi ha catòlics que afirmen que no va morir.
Maria (Màryam) té una posició d'honor entre les dones de l'Alcorà. És l'única dona el nom de la qual apareix al llibre, i va ser declarada, amb Jesús (Issa), «Senyal de Déu per a la humanitat», qui va guardar la seva castedat, va ser obedient, i va ser escollida i dedicada a Déu abans de néixer, acceptada (l'única dona) al servei de Déu. Els relats de lessures de l'Alcorà són gairebé idèntics al relat de l'Evangeli segons Lluc, i ambdós comencen amb la visitació de l'àngel aZacaries i l'anunciació del naixement deJoan (Yahya), seguit de l'anunciació del naixement de Jesús a Maria. Altres seccions són més similars als llibres apòcrifs del cristianisme, principalment de l'Evangeli del Pseudo-Mateu i de l'Evangeli de la infantesa de Jesús segonsJaume el Just.
Totes les denominacions cristianes accepten la doctrina del naixement virginal de Jesús, confirmada pel credo apostòlic i el Credo de Nicea, els quals es refereixen a Maria, com laverge Maria. D'acord amb aquesta doctrina, Maria va concebre Jesús per obra de Déu Esperit Sant, i no pas per Josep. La negació d'aquest dogma és considerat unaheretgia en elcatolicisme, elcristianisme ortodox i elprotestantisme.
Jesús no és l'únic fundador de religió que neix d'una mare verge, aquest miracle es dona en moltes religions orientals. Els crítics sostenen que els primers compiladors grecs estaven molt influïts per aquests cultes i que van voler donar a Jesús un lligam amb els grans herois religiosos coneguts pels públics. D'altres afirmen que tot és a causa d'un error de traducció. La paraula hebreaalmah que es fa servir per referir-se a Maria significa 'verge' però també 'jove' (com apareix en la majoria les representacions artístiques). La interpretació jueva de la profecia afirma que el Messies ha de nàixer d'una dona jove, però que no cal que sigui verge. La traducció al grec la va transformar en elparthenos, que només té el primer sentit.
Elcatolicisme i l'ortodòxia de l'est ensenyen que Maria era verge abans, durant i després del naixement de Jesús. La majoria delsprotestants avui dia creuen, però, que Maria era verge quan va donar a llum Jesús, el qual va ser concebut per obra de l'Esperit Sant, però que després va tenir fills de Josep, atès que elNou Testament esmenta els germans de Jesús, i Jaume, en la seva epístola, és considerat el germà de Jesús. Els catòlics, però, consideren que el terme «germà» de Jesús, en elNou Testament fa referència als cosins o potser germanastres de Jesús, fills de Josep d'un matrimoni previ al matrimoni amb Maria. El catolicisme associa aquesta virginitat perpètua amb la puresa i per això la vesteixen sempre amb els colors blau i blanc.
El concepte de laImmaculada Concepció de Maria, és una doctrina delcatolicisme que afirma que Maria va ser preservada per Déu delpecat original quan va ser concebuda, raó per la qual no va ser afligida pel pecat ni de la privació de la gràcia de santedat, i va viure una vida lliure de pecat. Aquest concepte va ser afirmat com a dogma pel papaPius IX el8 de desembre,1854, encara que aquest concepte s'havia originat segles abans. Elprotestantisme, per contra, rebutja aquesta doctrina, principalment basada en el «Magnificat», ja que Maria canta «el meu esperit s'alegra en Déu mon salvador», que per a ells, mostra que Maria també necessitava al salvador. A més, consideren que tots els éssers humans neixen amb una naturalesa de pecat, i necessiten l'obra redemptora de lacreu, inclosa Maria. Jesús, d'acord amb els protestants, per virtut de la concepció de l'Esperit Sant va ser l'únic home que va ser lliure de pecat, i per tant, podia prendre el lloc de càstig i de mort de la humanitat per causa dels seus pecats i vèncer a la mort, ressuscitant i prometentresurrecció als que creuen en la seva obra deredempció. Si Maria havia estat una dona amb gràcia especial sobre el pecat, doncs, per a la teologia protestant, el sacrifici de Jesús no és global, ja que una gràcia especial podia restaurar la condició de pecat de l'home sense necessitat d'aplicar la justícia divina (mort) sobre el pecat de tota la humanitat. Un dogma paral·lel és el de l'assumpció, que indica que Maria va pujar al cel en cos iànima i no sols en ànima com la resta de persones.[38]
Els primers cristians consideraven que Maria era la mare de Jesucrist, Déu Fill, en la Terra. Després del IIIconcili ecumènic, elConcili d'Efes, el431 dC, es va considerar correcte referir-se a Maria com atheotokos, 'mare de Déu', per a emfatitzar que Jesucrist era Déu (segona persona de laTrinitat), en oposició al nestorianisme, l'arrianisme i altres heretgies que negaven l'essència divina de Jesús. No obstant això, aquest títol va crear confusió, i va ser objecte de controvèrsia entre els cristians d'aquella època, i posteriorment entreprotestants icatòlics, ja que suposava la superioritat i preeminència de Maria sobre l'eternitat de Déu. Per als protestants Maria és mare de Jesús, la dona per mitjà de la qual Déu Fill va arribar a la Terra, però que no és Mare de Déu (trinitat).
Elcatolicisme i elcristianisme ortodox accepten la veneració a Maria, la qual es realitza per mitjà de l'oració i intercessió (o que ella fa intercessió de les peticions dels homes davant Jesús), així com càntics, poemes, pintures i icones. També es prosternen davant estàtues o imatges en senyal de respecte i veneració. Maria també rep títols d'exaltació superior a tots els sants, i que els protestants atribueixen a Jesús. El segon concili vaticà (1962-1965) van descriure Maria com a ésser superior a tots els éssers creats, inclosos els àngels, superant totes les criatures al cel i a la terra. No obstant això, l'anàlisi final la declara humana i no pas divina en la seva naturalesa. L'increment en la força del culte a Maria va començar en l'edat mitjana, principalment per mitjà deBernat de Claravall. «Bernat va declarar que la Verge és la manera reial per mitjà de la qual el Salvador ve a la nostra vida».
Elprotestantisme, al contrari del que s'afirma sovint, no rebutja la veneració ni el respecte degut a Maria (ni als sants),[39] En canvi, sí que rebutja la intercessió dels sants i de laMare de Déu: no creuen que puguin escoltar ni fer miracles des del cel, ja que això implica que ella (i els sants) comparteixen els atributs divins que només pertanyen a Déu, com ara l'omnisciència (poden escoltar les pregàries de tota la humanitat, fins i tot pregàries mentals), omnipresència (poden escoltar i respondre pregàries dels homes de tot el món) i omnipotència (si els miracles són fets per ells i no pas per Déu mateix). D'altra banda, és la persona qui ha de parlar directament amb Déu, sense necessitar la intercessió de ningú.
Maria és un tema recurrent en l'art cristià i tot i que apareix en gran varietat de formes i estil, es poden sintetitzar algunes de les representacions més freqüents:
↑Vegeu la succinta anàlisi de Sabine R. Huebner sobre la qüestió: «Jesús es descriu com el “fill primogènit” de Maria a Mt 1:25 i Lc 2: 7. Només amb aquesta redacció podem concloure que hi havia fills nascuts més tard […] La família […] tenia almenys cinc fills i un nombre desconegut de filles».[18]
↑Encyclopedia of Protestantism, Volume 3 2003 by Hans Joachim HillerbrandISBN 0-415-92472-3 p.1174
↑Quran 3:42; cited in Stowasser, Barbara Freyer, "Mary", in:Encyclopaedia of the Qurʾān, General Editor: Jane Dammen McAuliffe, Georgetown University, Washington DC.
↑Els protestants criticaren l'excessiva veneració que feien els catòlics, que consideraven que traspassava el límit de la idolatria i esdevenia adoració, prohibida en el primer i segon delsdeu manaments. Per això, i per evitar confusions, els protestants no fan servir el terme "veneració" sinó altres com "respecte" o "honor".
