 | No s'ha de confondre ambMargarida d'Hongria (emperadriu romana d'Orient). |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1242(Gregorià) Klis Fortress(en)  | ||
| Mort | 18 gener 1270 (27/28 anys) Margaret Island (Hongria)(en) | ||
| Abadessa | |||
| |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | religiosa catòlica | ||
| Orde religiós | Monges Dominiques | ||
| Enaltiment | |||
| Festivitat | 18 de gener | ||
| Altres | |||
| Títol | Princesa | ||
| Pares | Béla IV d'Hongria i Maria Làscaris | ||
| Germans | Violant de Polònia Cunegunda de Polònia Anna d'Hongria Elisabet d'Hongria Constança d'Hongria Esteve V d'Hongria Béla, duc d'Eslavònia | ||
 | |||
Margarida d'Hongria (Castell de Klis,Croàcia, 27 de gener de1242 – Convent de la Mare de Déu, Nyulak szigete (actual Illa de Margarida,Budapest, 18 de gener de1271) va ser una princesa d'Hongria, monja, avui venerada com asanta per l'Església catòlica.
Va néixer al castell de Klis, com a vuitena i última filla (novena de deu nens) deBela IV d'Hongria i Maria Lascaris. Era neboda de santaElisabet d'Hongria i germana petita de santaKinga de Polònia i la beataViolant.Quan va néixer, els seus pares eren exiliats aCroàcia durant la invasió mongola d'Hongria (1241–1242): els seus pares van fer el vot que si Hongria era alliberada dels mongols, consagrarien la nova filla a la vida religiosa. Per això, només amb quatre anys, Margarida va ingressar a lesmonges dominiques, al convent deVeszprém, en 1245.
Sis anys després, va anar al convent de la Mare de Déu que els seus pares havien fundat a la Nyulak Szigete (Illa dels Conills), prop de Buda (avui, Illa de Margarida i part deBudapest) Hi passà la resta de la seva vida com a monja, malgrat els intents del seu pare d'acordar un matrimoni amb el reiOttokar II de Bohèmia. Quan va fer els divuit anys, va fer els vots solemnes i va confirmar la seva opció. Va dur una vida molt austera amb grans penitències que feia voluntàriament.
La seva vida es troba narrada a laLlegenda de Santa Margarida, escrita cap al segle xiv en llatí i traduïda a l'hongarès al segle xv.[1]
Va ser venerada com a santa ja mentre vivia i va morir en olor de santedat. Només morir, va iniciar-se el procés per a la seva canonització, a instància del seu germàEsteve V d'Hongria. La recerca de proves tingué lloc entre 1271 i 1276, però el procés no acabà, tot i que van recollir-se testimonis de 74 miracles (la majoria guaricions i resurreccions). Nous intents de reprendre el procés van tenir lloc en 1640 i 1770. Finalment,Pius XII la canonitzà el 19 de novembre de 1943, el dia de la festa de la seva tia Elisabet d'Hongria.
La seva festivitat és el dia de la seva mort, el 18 de gener.
Quan el monestir on havia estat sebollida va ser suprimit en 1782, les restes van anar al convent declarisses de Pozsony (avuiBratislava) i deBuda. Part de les relíquies van ser destruïdes en 1789, però d'altres es conserven aEsztergom,Győr iPannonhalma.
