La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antigaMadrassaKasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del segle ix) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya).
Elmuseu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans.
Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi.
Elil oprovíncia de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli.
Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Katxiari fou una ciutat de laDjazira al districte delDiyar Rabia. Es creu que era una petita fortalesa poc important anomenada en llatíMaride i en siríac Marda (que vol dir «fortalesa»), esmentada en temps de l'emperador Constantí i el506, que fou ocupada pels àrabs vers el640, junt ambTur Abidin iDara, quanIyad ben Ghanm va conquerir laDjazira.
S'hi van establir els àrabsBanu Rabia que el751 es van revoltar dirigits per Burayka però foren derrotats. El684 s'hi va establir un bisbatjacobita. A finals del segle viii el bisbe localnestorià Joan de Mardin (el primer bisbe nestorià es constata el755) va fundar nombrosos monestirs.
El893 va caure en mans d'Hamdan ben Hamdun que el894 o895, davant l'atac de les forces del califa, va abandonar la ciutat, però després d'un temps elshamdànides van recobrar el favor del Califa i van rebre altre cop la regió. Els hamdànides la van posseir, però el974 o975 en un tractat entre hamdànides ibuwàyhides la ciutat fou deixada als segons a canvi d'altres privilegis.
És probable que vers el885 caigués en mans deBadh, de ladinastia marwànida, que va ocupar Nisibin, 45 km a l'est, però no està documentat. En les seves mans romandria fins al1085 quan els seus dominis foren annexionats pelsseljúcides.
A la mort del seljúcidaMalik Shah la regió va caure en poder deTutush ben Alp Arslan (la regió fins a Nisibin) i desprésBarkyaruq la va donar a un antic servidor (mughanni). Poc temps després la fortalesa fou ocupada mitjançant una trampa per l'ortúkidaYakuti ben Alpyaruk, net d'Ortuk, que hi havia estat empresonat algun temps;Yakuti la va perdre davant el seu oncle Sukman deHisn Kayfa que la va conservar fins a la seva mort el1105 i el va succeir el seu fill Ibrahim però li fou arrabassada pel seu oncle Ilghazi vers el1108. La branca d'Ilghazi (Ilghàzides o ortúkides de Mardin) va governar fins al1408. El1171 el patriarcat dels Jacobites es va traslladar desAmida a Mardin però el1207 fou traslladat a Dayr al-Zafaran, uns quilòmetres cap a l'est.
El1183 Saladí va arribar fins a Harzam a 10 km al sud-oest de Mardin però no va poder ocupar la ciutat. El1198 el sultàaiúbida Al-Malik al-Adil ben Ayyub va arribar fins a la rodalia de la ciutat i la va assetjar, però després d'uns mesos, el setge fou aixecat el1199. El1202 Al-Adil va enviar a la zona al seu fill Ashraf que va nomenar governadors (shihna) de diverses fortaleses de la regió, però finalment, amb la mediació de l'aiúbida al-Zahir d'Alep, es va retirar a canvi de pagar un tribut de 150.000 dinars a Al-Adil i del reconeixement de la sobirania del sultà aiúbida per part de l'emir ortúkida.
Nadjm al-Din Ghazi al-Said va rebre el1259 una ambaixada d'Hulegu Khan que li exigia el reconeixement de la seva sobirania. Nadjm li va enviar el seu fill Muzaffar però va conservar una actitud neutral. El kan va enviar al general Yashmut que va atacar la ciutat el1260 i aquest la va assetjar durant 8 mesos sense èxit. La situació era desesperada per la fam i les epidèmies i Muzaffar, el més favorable als mongols, va matar el seu pare i va fer submissió, i fou reconegut pels mongols com a emir i ell i els seus descendents foren des de llavors investits pel kan mongol.
Durant el govern de Shams al-Din Mahmud al Salih ben al-Mansur (1367) el viatgerIbn Batuta va visitar la ciutat. La germana de l'emir, Dunya khatun, era llavors la dona delIl-kan Muhammad Khudabanda.
El minaret de la mesquita Reyhane, amb la plana de Mesopotàmia al fons
El1376 va pujar al tron Nadjm al-Din Isa al-Zahir. El1394Tamerlà va atacar la ciutat i l'emir li va fer submissió, però els ciutadans van atacar a la gent de Tamerlà que van entrar a la ciutat. Isa fou llavors empresonats i, carregat de cadenes, fou enviat a Sultaniyya, però Al-Salih, el germà d'Isa, va conservar la ciutat. El1397 Isa va rebre el perdó i fou reinstal·lat. El1401, per alguna qüestió, fou atacada altra vegada per Tamerlà i ocupada menys la ciutadella superior (al-kala al-shahba) que no va poder ser ocupada, i Isa va oferir regals i promeses a Tamerlà que finalment va renunciar a l'assalt; els habitants van obtenir l'armistici a causa del naixement d'Ulug Beg. El1402 Isa es va presentar a Tamerlà i fou perdonat. Però poc després, el mateix1404, Tamerlà va tornar a la regió, i Isa, per por, es va tancar a la fortalesa. Tamerlà llavors va assetjar Mardin, però com que el setge podia ser llarg, va marxar i va deixar encarregat d'organitzar un nou setge a l'emir Kara UthmanAk Koyunlu. El1405 Isa es va aliar amb Kara Yusuf delsKara Koyunlu, que acabava de sortir del seu exili d'Egipte, i junts van atacar als Ak Koyunlu; la lluita va durar 20 dies i es va acabar amb un acord; llavors Kara Yusuf se'n va anar cap a l'Azerbaidjan i Kara Uthman va atacar immediatament Mardin (trencant l'acord) i va derrotar a Isa prop de Djawsak, que probablement és l'actual Djawsat, a 17 km a l'oest de Mardin, i va assetjar la ciutat però sense èxit. Isa va participar llavors en una expedició alDiyar Bakr aliat amb Djakim o Djakum, governador d'Alep (i antic mameluc de Barkuk) i foren atacats per Muhammad, fill segons les fonts de Kara Ilik (és a dir Kara Uthman) que els va derrotar el23 d'abril del1407, batalla en la qual va morir Isa. El seu germà Al-Salih el va succeir per segona vegada, però davant els atacs Ak Koyunlu va decidir cedir Mardin als Kara Koyunlu (1408) que a canvi li van donarMosul.
Kara Uthman fou succeït per l'Ali Beg que va instal·lar tribus de turcmans a la regió de Mardin. Djihangir, fill d'Ali, que va governar als Ak Koyunlu del1444 al1453, ja dominava la ciutat de Mardin que no se sap quan fou arrabassada als Kara Koyunlu. Van seguir els emirs Uzun Hasan i el seu fill Yakub, a la mort del qual Ala al-Dawla, l'emir deDhul Kadr es va apoderar de Diyar Bakr menys Mardin que els Ak Koyunlu van conservar. El1498 Abul Muzaffar Kasim ben Djihangir era encara a Mardin i hi va emetre moneda almenys fins al1503.
El1507 va caure en poder delssafàvides i va ser donada en feu al cap militar safàvida Ustadjlu Muhammad. En aquest any la ciutat era de majoria armènia. El1514 els perses foren derrotats a Čaldiran i Ustadjlu va morir i son germà i successor Kara Khan va establir a Mardin el seu quarter general, però els otomans van ocupar la ciutat vers1515 però els perses van conservar la ciutadella. El1516 Kara khan fou derrotat i mort a Karghandede, prop de Kočhisar (17 km al sud-est de Mardin) i el seu germà Sulayman Khan, defensor de la ciutadella de Mardin, el va succeir. Allí fou assetjat durant un any i no fou ocupada fins que va arribar Mehmed Biyikli Pasha amb reforços des deSíria. Els defensors van morir tots.
El1534 Mardin va esdevenirsandjak dins l'eyalet de Diyarbakir. El1555 el patriarcat jacobita va tornar a Mardin, d'eon havia sortir el1207. Vers el1700 va esdevenir part delpashalik deBagdad i el1810 encara és indicada com a vila de frontera dels pashas de Bagdad governada per unmutusellim designat pel pasha.
Les reformes de Mahmud II van provocar la revolta de Mardin el1832 que va quedar governada per beys kurds, domini que de fet ja exercien abans al costat del delegat de la Porta, i que havia esdevingut hereditari. El1836 Rashid Pasha va atacar i ocupar la ciutat i va destruir la gran mesquita; Rashid va morir el gener del1837.
Amb la invasió de la Síria pels egipcis, el cap kurd de la tribu Milli, Timawi ben Ayyub, es va apoderar de Mardin (1837) però fou derrotat i mort. La derrota otomana a Nizib (juny de1839) va fer prendre decisions a la Porta otomana i Mardin fou inclòs al govern de Sad Allah Pasha de Diyarbakir però els habitants van preferir a Ibrahim Pasha de Mosul, enemic delsTanzimat, que va enviar un governador que fou mort en uns disturbis.
Després del 1870 va constituir unsandjak delvilayat deDiyarbakır. El sandjak tenia 5kadas: Mardin, Nisibin, Djazira, Midiyat i Avine.
Amb la reforma del1921 Mardin es va constituir en il amb 6 ilçes (nou nom per kaza/kada).
Michaela WITTICH (2001),Der arabische Dialekt von Azex, Wiesbaden: Harrassowitz.
George GRIGORE, (2007).L'arabe parlé à Mardin. Monographie d'un parler arabe périphérique. Bucharest: Editura Universitatii din Bucuresti, ISBN (13) 978-973-737-249-9
