| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr)Marcel Georges Gaston Camus 21 abril 1912 Chappes (França) | ||
| Mort | 13 gener 1982 (69 anys) 13è districte de París (França) | ||
| Sepultura | Crematori i Columbari del Père-Lachaise, 87 | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director de cinema,actor,guionista,realitzador | ||
| Activitat | 1957- | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Marpessa Dawn | ||
      | |||
Marcel Camus (Chappes,21 d'abril de1912 -París,13 de gener de1982) va ser undirector de cinemafrancès.
Camus era professor depintura iescultura abans de treballar en el món del cinema com a ajudant de direcció dels realitzadorsLuis Buñuel,Alexandre Astruc,André Barsacq,Daniel Gélin iJacques Becker[1].
Durant aquest període va fer la seva primera pel·lícula, el curtmetratge documentalRenaissance Du Havre (1950). Com a molts cineastes francesos la primera oportunitat dels quals de dirigir un projecte els va arribar durant la postguerra, Camus va escollir el tema del sacrifici personal en el context de la guerra, encara que al contrari de la majoria dels seus col·legues, que van tractar laSegona Guerra Mundial d'una manera natural, Camus va prendre com a objectiu la guerra aIndoxina. Basada en una novel·la deJean Hougron,Mort en fraude representa un poble atrapat entre dos fronts. La seva única possibilitat de supervivència inclou la destrucció d'una presa de la qual depèn.[2].
Posteriorment, Camus s'embarca en tres pel·lícules en col·laboració amb l'escenaristaJacques Viot. La primera,Orfeu negre (1959), li porta fama internacional. Guanyadora de la Palma d'Or del Festival de Canes i l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de l'Acadèmia de Hollywood, aquesta exòtica adaptació moderna del mite grec, retrata Orfeu que coneix a Eurídice i viu la seva llegendària destinació durant el carnestoltes deRio de Janeiro.[3]
