 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (el)Λαύρα Σάββα τοῦ Ἡγιασμένου (el)Ἱερὰ Λαύρα τοῦ Ὁσίου Σάββα τοῦ Ἡγιασμένου (arc)ܕܝܪܐ ܕܡܪܝ ܣܒܐ (he)מנזר מר סבא (ar)دير مار سابا  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Monestir | |||
| Construcció | segleV | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Betlem (Estat de Palestina) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Fundador | Saba de Mutalasca | |||
_Marsaba_Klosteret.jpg)
LaGran Laura de Sant Saba (grec:Ἱερὰ Λαύρα τοῦ Ὁσίου Σάββα τοῦ Ἡγιασμένου), també coneguda com amonestir deMar Saba (arameu:ܕܝܪܐ ܕܡܪܝ ܣܒܐ), és unmonestirortodox sota jurisdicció delPatriarcat de Jerusalem. Està situat a lavall del Cedró, al desert deCisjordània, a l'est deBetlem. Va ser fundada al segle v persant Saba de Mutalasca i és considerat un dels monestirs cristians més antics.
Després d'arribar a l'emplaçament de la futuralaura, el478, sant Saba va viure durant cinc anys en una cova de difícil accés, portant una vida d'anacoreta. Seguint el seu exemple, els que serien els seus deixebles arribaren a la zona, i foren instruïts per Saba, formant ja una comunitat monàstica. La primera fase de la construcció de la laura es realitzà entre el483 i el486, incloent un petit espai depregària, i la comunitat arribà a setanta monjos. Cada un d'ells disposava d'una petita cel·la en una cova. Més tard es construí una torre per assenyalar clarament l'existència de la laura. La comunitat seguí creixent, i es condicionà una cova per a ubicar-hi una església (491), anomenada de laTheoktistos, i un hospici per als pelegrins visitants. El494, amb l'arribada a la comunitat dels arquitectes Gelasi i Teòdol, s'iniciaren els treballs per a construir els edificis que serien elcor de la laura: un hospital, un forn, i l'església de laTheotokos, consagrada pelpatriarca Elies I el501.
El monestir va tenir un paper rellevant en el desenvolupament històric de lalitúrgiaortodoxa i elritu bizantí,[1] en la qual eltípicon del monestir de Sant Saba es va convertir en norma. El típicon va prendre la forma estàndard de serveis que se celebraven al Patriarcat de Jerusalem, i va afegir alguns usos específicament monàstics de les tradicions locals de sant Saba. Des d'allà es va difondre aConstantinoble i, per tant, a tot el món romà d'Orient. Encara que aquest típicon va evolucionar, incorporant variacions delmonestir d'Estúdion a Constantinoble, encara és conegut com elTípicon de sant Saba.
Alguns monjos que feren estada a la Laura de Sant Saba foren:
