Unamanxa obufet és un dispositiu mecànic que té la funció de conteniraire per expulsar-lo a certapressió i en certa direcció per a diversos fins. Bàsicament una manxa és un contenidor deformable el qual té un broquet de sortida. Quan el volum de la manxa disminueix, l'aire surt expulsat del mateix a través d'una boca. Una manxa típica té també una entrada i sortida d'aire separades o vàlvules de no-retorn (vàlvula) el que assegura que l'aire entri però no surti en una direcció determinada. En altres termes se'l pot considerar com una mena de bomba pneumàtica.
Durant nombrosos processos com ara lafosa oforja demetalls i fins i tot la soldadura, requereixen moltacalor la qual cosa només va poder desenvolupar-se mitjançant la invenció de la manxa. Les manxes són usades per aportar aire alcombustible elevant el nivell de combustió i així la quantitat decalor. En metal·lúrgia s'usen diversos tipus de manxes.[cal citació]
L'antic enginyer xinèsDu Shi en certa ocasió va usar el poder del moviment de les caigudes d'aigua per accionar les manxes d'unalt forn per a la forja del ferro, cap alsegle iii aC.[1] Els anticsgrecs, elsromans i altres civilitzacions van usar les manxes als forns on es produïaferro colat
En lesfargues catalanes hom utilitzava el sistema detrompa d'aigua en lloc d'una o diverses manxes. En la indústria moderna les manxes de vaivé són usualment reemplaçades per ventiladors motoritzats.
En alguns instruments musicals, les manxes són usades freqüentment com un substitut o regulador de l'aire a pressió que haurien de proveir els pulmons humans. Els següents instruments fan servir manxes:acordió oconcertina i altres instruments relacionats;orgue tubular; alguns tipus degaita;harmònium i orgue portàtil. Elsrellotges de cucut també fan servir dues manxes per a generar el clàssic so.[2]
Les manxes per a bombar aire es basen en materials relativament flexibles disposats en ondulacions. Aquest disseny permet una gran flexibilitat en el sentit del moviment (perpendicular a les ondulacions) i una rigidesa notable en el sentit perpendicular al moviment. Aquestes propietats fan que les manxes es puguin emprar en dispositius mecànics com a juntes flexibles, prescindint de les seves capacitats pneumàtiques.
Per a assolir la funció de junta, cada extrem de la manxa va unit a una peça (en un conjunt de dues peces diferents). Les dues peces anteriors poden tenir un moviment relatiu lineal, angular o combinat lineal-angular. Una manxa adequada aïlla la part interior del conjunt de l’ambient exterior. Protegint de la pols exterior o impedint fuites de greix a l'exterior.
 |  |  |
