| «Manuel Soler» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Manuel Soler (desambiguació)». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Manuel Soler i Alegre 9 març 1957 Barcelona |
| Mort | 20 gener 2021 Sant Quirze Safaja (Moianès) |
| Causa de mort | aturada cardiorespiratòria |
| Altres noms | El Monstruet |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de trial |
| Família | |
| Pare | Joan Soler Bultó |
| Parents | Paco Bultó,besoncle Oriol Puig Bultó,cosí segon Ignasi Bultó,cosí segon Álvaro Bultó,cosí segon Miki Arpa,cosí tercer Sete Gibernau,cosí tercer Josep Maria Bultó,besoncle Inés Sagnier i Muñoz,bestia |
| Premis | |
| |
Manuel Soler i Alegre (Barcelona, 9 de març de1957 -Sant Quirze Safaja, 20 de gener de2021)[1][2] fou un pilot detrialcatalà que va destacar en competició internacional durant ladècada del 1970 i començaments de ladel 1980,[3][4] en què esdevingué un dels competidors principals delcampionat del món de trial. El1976 va esdevenir el primer català a situar-se entre els 10 primers classificats en aquest campionat i el1979, gràcies a la seva victòria al trial deFinlàndia amb laBultaco Sherpa T, el primer català a guanyar-ne unaprova puntuable.[5] Al llarg de la seva carrera en va arribar a guanyar un total de quatre (a més de la de 1979, en va guanyar tres el1981 amb laMontesa Cota 349). A banda, va guanyar quatrecampionats d'Espanya consecutius entre el1974 i el1977, el primer a només 17 anys.[6]
Durant la seva etapa d'activitat esportiva se'l coneixia amb el malnom afectuós demonstruet (en castellà, "El Monstruito")[7] pel seu alt nivell i precocitat. El seu efectiu estil de pilotatge es caracteritzava per un gran sentit de l'equilibri i dosificació del cop de gas.[8]
Manuel Soler era fill deJoan Soler i Bultó (nebot deFrancesc Xavier Bultó i un dels pioners del trial a lapenínsula Ibèrica). Era renebot, per tant, del fundador deBultaco[9] i cosí segon del 4 vegades campió d'Espanya de trialIgnasi Bultó. Així doncs, ja de ben petit va aprendre del seu pare i del seu cosí tots els secrets del trial.[10]
Manuel Soler va començar a practicar el trial a edat primerenca, amb motocicletes que el seu pare i el seu besoncle havien fet per als fills de la família Bultó.[10] Les primeres motos equipaven motor "Mosquito" i desprésMymsa[11] i se'n van fer tot just 10 o 12 unitats. A mesura que Soler anava creixent se li anaven adaptant models comercials, principalmentBultaco Lobito, a la seva manera de pilotar.[10] Quan ja va poder conduir les Bultaco Sherpa T va començar a disputar curses oficials, però fora de concurs amb el dorsal "X" per la seva curta edat.[10]
El1974, a 17 anys, va guanyar el seu primer Campionat d'Espanya de trial (amb set victòries de set curses disputades),[12] títol que revalidaria els següents tres anys fins queToni Gorgot el va vèncer el1978.[6] El 1979 va guanyar el Gran Premi de Finlàndia,[13] esdevenint així el primer català a guanyar una prova puntuable per al Campionat del Món de trial. L'any1980 Bultaco va entrar en crisi profunda i Soler es va veure empès a contracor a abandonar la marca del seu besoncleDon Paco i va fitxar per la també catalanaMontesa.

| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat | |
| Temporades | 1974 - 1983 |
| Equips | Bultaco,Montesa,Merlin |
| Rècords | Primer català a guanyar una prova del Campionat del Món |
| Models dedicats | BultacoSherpa T "Manuel Soler", 1975 |
| Palmarès en trial | |
| Podis en GP | 12 = 4x1r 2x2n 6x3r |
| C. d'Espanya | 4 (1974 -1977) |
Amb laCota 349, Soler va protagonitzar la seva millor temporada al mundial el1981, en què acabà en cinquena posició final després d'obtenir tres victòries durant el campionat. El català va començar la temporada liderant la classificació provisional del mundial en guanyar-ne la primera prova puntuable, elTrial de Sant Llorenç –disputat aquell any pels voltants deMura, alBages–, fins queEddy Lejeune el va superar en guanyar la següent ronda, a Bèlgica, on Soler fou quart; Soler va tornar a guanyar més tard a Àustria i Alemanya i va ser tercer a Finlàndia, però no va poder puntuar en quatre proves (Irlanda, França, Itàlia i Txecoslovàquia) i només va obtenir un punt als Estats Units. Soler va tenir mala sort en quasi totes aquestes ocasions, ja que a Irlanda va caure el dia abans mentre s'entrenava i es va lesionar la columna, a França i Itàlia, la moto va fallar en provar-hi modificacions precipitades i a Txecoslovàquia va entrar fora de temps a causa d'una organització deficient.[14][15] Els punts que va perdre el van deixar despenjat de la lluita pel títol, però malgrat tot, el seu cinquè lloc final era el millor resultat obtingut per un català al mundial fins aleshores. L'any següent,1982, Soler no va poder prendre'n la revenja en patir una recaiguda d'una lesió de genoll mal guarida,[16] que només li va permetre de participar en les tres primeres proves del campionat.
El1983, ja en el declivi de la seva carrera esportiva i amb problemes crònics al genoll, Soler va fitxar per la marca catalanaMerlin, pilotant la seva motocicleta al campionat espanyol i mundial. Acabada la temporada, es retirà de les competicions definitivament.

Malgrat que Bultaco mai no va donar aquesta denominació a cap dels seus models, popularment es coneixia com aSherpa Manuel Soler el model deSherpa T sorgit de l'evolució de les SherpaKit Campió a final de 1974, que recollia les aportacions, entre altres pilots, de Manuel Soler. Aquestes Sherpa es comercialitzaren el 1975[17] i es caracteritzaven per abandonar el característic dipòsit amb ratlla blanca inferior, seient i tapes laterals d'una sola peça (a l'estil de les Cota de Montesa), passant a muntar dipòsit, seient i tapes laterals per separat, amb ratlla platejada superior al dipòsit. Amb els anys aquest model va evolucionar cap a les Sherpa amb dipòsit de polipropilè (primer vermelles i al final blaves).
Manuel Soler es va morir d'unaaturada cardíaca a la seva residència de Sant Quirze Safaja el 20 de gener del 2021, a l'edat de 63 anys.[18][19]
Amb motiu de la seva mort, l'ex-campió del món i gran amic seuBernie Schreiber va declarar:
| « | En Manuel va ser un dels pilots del mundial amb més talent de la seva època. El seu estil era únic i suau i en vaig aprendre molt d'ell. Quan li sortia bé una zona, dèiem "només en Manuel ho pot fer". Tot un senyor amb una profunda passió per l'esport del trial i els esports del motor. | » |
| — Bernie Schreiber,FIM Communications (21/1/2021).[20] | ||
| Any | Motocicleta | Campionat del Món | Victòries en GP | Campionat d'Espanya | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1974[a 1] | Bultaco | - | - | 1r | ||
| 1975 | Bultaco | 12è | - | 1r | ||
| 1976 | Bultaco | 7è | - | 1r | ||
| 1977 | Bultaco | 8è | - | 1r | ||
| 1978 | Bultaco | 10è | - | 2n | ||
| 1979 | Bultaco | 8è | 1 | FIN | 2n | |
| 1980 | Bultaco/Montesa | 6è | - | 4t | ||
| 1981 | Montesa | 5è | 3 | ESP,AUT iGER | 2n | |
| 1982 | Montesa | 16è | - | 6è | ||
| 1983 | Merlin | 12è | - | 6è | ||
| Total victòries | 4 | |||||
| Total títols[a 2] | 0 | 4 | ||||