Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Manuel Soler i Alegre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Manuel Soler» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Manuel Soler (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaManuel Soler
Imatge
Amb la Sherpa al Trial de Sant Llorenç de 1979Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Manuel Soler i AlegreModifica el valor a Wikidata
9 març 1957Modifica el valor a Wikidata
BarcelonaModifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 2021Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Sant Quirze Safaja (Moianès)Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaturada cardiorespiratòriaModifica el valor a Wikidata
Altres nomsEl MonstruetModifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de trialModifica el valor a Wikidata
Família
PareJoan Soler BultóModifica el valor a Wikidata
ParentsPaco Bultó,besoncle
Oriol Puig Bultó,cosí segon
Ignasi Bultó,cosí segon
Álvaro Bultó,cosí segon
Miki Arpa,cosí tercer
Sete Gibernau,cosí tercer
Josep Maria Bultó,besoncle
Inés Sagnier i Muñoz,bestiaModifica el valor a Wikidata
Premis


Facebook: manuel.soler.545Modifica el valor a Wikidata

Manuel Soler i Alegre (Barcelona, 9 de març de1957 -Sant Quirze Safaja, 20 de gener de2021)[1][2] fou un pilot detrialcatalà que va destacar en competició internacional durant ladècada del 1970 i començaments de ladel 1980,[3][4] en què esdevingué un dels competidors principals delcampionat del món de trial. El1976 va esdevenir el primer català a situar-se entre els 10 primers classificats en aquest campionat i el1979, gràcies a la seva victòria al trial deFinlàndia amb laBultaco Sherpa T, el primer català a guanyar-ne unaprova puntuable.[5] Al llarg de la seva carrera en va arribar a guanyar un total de quatre (a més de la de 1979, en va guanyar tres el1981 amb laMontesa Cota 349). A banda, va guanyar quatrecampionats d'Espanya consecutius entre el1974 i el1977, el primer a només 17 anys.[6]

Durant la seva etapa d'activitat esportiva se'l coneixia amb el malnom afectuós demonstruet (en castellà, "El Monstruito")[7] pel seu alt nivell i precocitat. El seu efectiu estil de pilotatge es caracteritzava per un gran sentit de l'equilibri i dosificació del cop de gas.[8]

Biografia

[modifica]

Manuel Soler era fill deJoan Soler i Bultó (nebot deFrancesc Xavier Bultó i un dels pioners del trial a lapenínsula Ibèrica). Era renebot, per tant, del fundador deBultaco[9] i cosí segon del 4 vegades campió d'Espanya de trialIgnasi Bultó. Així doncs, ja de ben petit va aprendre del seu pare i del seu cosí tots els secrets del trial.[10]

Manuel Soler va començar a practicar el trial a edat primerenca, amb motocicletes que el seu pare i el seu besoncle havien fet per als fills de la família Bultó.[10] Les primeres motos equipaven motor "Mosquito" i desprésMymsa[11] i se'n van fer tot just 10 o 12 unitats. A mesura que Soler anava creixent se li anaven adaptant models comercials, principalmentBultaco Lobito, a la seva manera de pilotar.[10] Quan ja va poder conduir les Bultaco Sherpa T va començar a disputar curses oficials, però fora de concurs amb el dorsal "X" per la seva curta edat.[10]

El1974, a 17 anys, va guanyar el seu primer Campionat d'Espanya de trial (amb set victòries de set curses disputades),[12] títol que revalidaria els següents tres anys fins queToni Gorgot el va vèncer el1978.[6] El 1979 va guanyar el Gran Premi de Finlàndia,[13] esdevenint així el primer català a guanyar una prova puntuable per al Campionat del Món de trial. L'any1980 Bultaco va entrar en crisi profunda i Soler es va veure empès a contracor a abandonar la marca del seu besoncleDon Paco i va fitxar per la també catalanaMontesa.

Manuel Soler al Trial de Sant Llorenç de 1981
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunyaCatalunya
Temporades1974 - 1983
EquipsBultaco,Montesa,Merlin
RècordsPrimer català a guanyar una prova del Campionat del Món
Models dedicatsBultacoSherpa T "Manuel Soler", 1975
Palmarès en trial
Podis en GP12  =  4x1r  2x2n  6x3r

C. d'Espanya4 (1974 -1977)

Amb laCota 349, Soler va protagonitzar la seva millor temporada al mundial el1981, en què acabà en cinquena posició final després d'obtenir tres victòries durant el campionat. El català va començar la temporada liderant la classificació provisional del mundial en guanyar-ne la primera prova puntuable, elTrial de Sant Llorenç –disputat aquell any pels voltants deMura, alBages–, fins queEddy Lejeune el va superar en guanyar la següent ronda, a Bèlgica, on Soler fou quart; Soler va tornar a guanyar més tard a Àustria i Alemanya i va ser tercer a Finlàndia, però no va poder puntuar en quatre proves (Irlanda, França, Itàlia i Txecoslovàquia) i només va obtenir un punt als Estats Units. Soler va tenir mala sort en quasi totes aquestes ocasions, ja que a Irlanda va caure el dia abans mentre s'entrenava i es va lesionar la columna, a França i Itàlia, la moto va fallar en provar-hi modificacions precipitades i a Txecoslovàquia va entrar fora de temps a causa d'una organització deficient.[14][15] Els punts que va perdre el van deixar despenjat de la lluita pel títol, però malgrat tot, el seu cinquè lloc final era el millor resultat obtingut per un català al mundial fins aleshores. L'any següent,1982, Soler no va poder prendre'n la revenja en patir una recaiguda d'una lesió de genoll mal guarida,[16] que només li va permetre de participar en les tres primeres proves del campionat.

El1983, ja en el declivi de la seva carrera esportiva i amb problemes crònics al genoll, Soler va fitxar per la marca catalanaMerlin, pilotant la seva motocicleta al campionat espanyol i mundial. Acabada la temporada, es retirà de les competicions definitivament.

La Sherpa «Manuel Soler»

[modifica]
Una Bultaco Sherpa T 350 dels volts de 1976, la "Manuel Soler"

Malgrat que Bultaco mai no va donar aquesta denominació a cap dels seus models, popularment es coneixia com aSherpa Manuel Soler el model deSherpa T sorgit de l'evolució de les SherpaKit Campió a final de 1974, que recollia les aportacions, entre altres pilots, de Manuel Soler. Aquestes Sherpa es comercialitzaren el 1975[17] i es caracteritzaven per abandonar el característic dipòsit amb ratlla blanca inferior, seient i tapes laterals d'una sola peça (a l'estil de les Cota de Montesa), passant a muntar dipòsit, seient i tapes laterals per separat, amb ratlla platejada superior al dipòsit. Amb els anys aquest model va evolucionar cap a les Sherpa amb dipòsit de polipropilè (primer vermelles i al final blaves).

Mort

[modifica]

Manuel Soler es va morir d'unaaturada cardíaca a la seva residència de Sant Quirze Safaja el 20 de gener del 2021, a l'edat de 63 anys.[18][19]

Amb motiu de la seva mort, l'ex-campió del món i gran amic seuBernie Schreiber va declarar:

«En Manuel va ser un dels pilots del mundial amb més talent de la seva època. El seu estil era únic i suau i en vaig aprendre molt d'ell. Quan li sortia bé una zona, dèiem "només en Manuel ho pot fer". Tot un senyor amb una profunda passió per l'esport del trial i els esports del motor.»
— Bernie Schreiber,FIM Communications (21/1/2021).[20]

Palmarès

[modifica]
AnyMotocicletaCampionat
del Món
Victòries en GPCampionat
d'Espanya
1974[a 1]Bultaco--1r
1975Bultaco12è-1r
1976Bultaco-1r
1977Bultaco-1r
1978Bultaco10è-2n
1979Bultaco1FIN2n
1980Bultaco/Montesa-4t
1981Montesa3ESP,AUT iGER2n
1982Montesa16è-
1983Merlin12è-
Total victòries4
Total títols[a 2]04
Notes
  1. Fins al 1974 el campionat era d'Europa i a partir de 1975 va passar a anomenar-se Campionat del Món
  2. Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals guanyats

Referències

[modifica]
  1. «The rider... Soler Manuel» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 14 febrer 2011].
  2. Simon, Lluís. «Mor Manuel Soler, el primer català que va guanyar una prova del mundial de trial». [Consulta: 20 gener 2021].
  3. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A:Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 289-290.ISBN 84-920886-5-6. 
  4. Linati Bigas, Alejandro. «Competiciones y campeonatos». A:Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 105.ISBN 84-315-12210. 
  5. «Fallece Manuel Soler, un histórico del trial» (en castellà). mundodeportivo.com. El Mundo Deportivo, 21-01-2021. [Consulta: 21 gener 2021].
  6. 6,06,1«Campeonato de España de Trial: Un poco de historia (V)» (en castellà). motociclismo.es, 22-12-2008. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2009. [Consulta: 23 desembre 2009].
  7. «Bultaco, més que un mite». Fricandó motarra, 16-03-2009. [Consulta: 5 desembre 2011].
  8. Pi, Pere. «122. Catalunya, una potència mundial de trialers». A:No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 175-179.ISBN 9788461590353. 
  9. Armengol, Josep. «La familia Bultó, con las motos en su ADN» (en castellà). soymotero.net, 12-12-2017. [Consulta: 12 desembre 2017].
  10. 10,010,110,210,3«Manuel Soler» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 15-06-2009. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2009. [Consulta: 23 desembre 2009].
  11. «Trialeando como niños» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 22-03-2009. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2009. [Consulta: 23 desembre 2009].
  12. G. Luque, Joan «Entrevista con Manuel Soler» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 1, 14-03-1975, p. 10-12.
  13. «¡Manuel Soler venció en Finlandia!» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 27-08-1979. [Consulta: 5 gener 2010].
  14. G. Luque, Joan «Trial. Campeonato del Mundo» (en castellà). El año SOLO MOTO'81. SOLO MOTO [Barcelona], 12-1981, p. 126-141.
  15. «Trial de Checoslovaquia. Victoria y título para Burgat» (en castellà). Mundo Deportivo, 21-09-1981, pàg. 47 [Consulta: 2 agost 2025].
  16. G. Luque, Joan «Trial. Campeonatos del Mundo» (en castellà). SOLO MOTO [Barcelona], núm. 361, 22-12-1982, p. 76.
  17. «Folletos Bultaco nº 9» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 26-10-2009. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2009. [Consulta: 23 desembre 2009].
  18. De la Torre, Juan Pedro. «Muere Manuel Soler y deja al trial español de luto» (en castellà). Motociclismo, 20-01-2021. [Consulta: 20 gener 2021].
  19. «Fallece Manuel Soler “El Monstruíto”» (en castellà). todotrial.com, 20-01-2021. [Consulta: 21 gener 2021].
  20. Lawless, Sean. «Manuel Soler 1957-2021» (en anglès). trialgp.com. FIM, 21-01-2021. [Consulta: 21 gener 2021]. «Manuel was one of the most talented world-class riders of his time. His style was unique and smooth and I learned a lot from him. When he had a good ride in a section, we'd say ‘only Manuel can do that'. A real gentleman with a deep passion for the sport of Trial and motorsports.»

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Manuel Soler i Alegre
  • Vegeu aquesta plantilla









1968 -Pi
1969 -Bultó

1970 -Bultó
1971 -Bultó
1972 -Bultó
1973 -Muñoz
1974 -Soler
1975 -Soler
1976 -Soler
1977 -Soler
1978 -Gorgot
1979 -Gorgot

1980 -Gorgot
1981 -Gorgot
1982 -Gorgot
1983 -Gorgot
1984 -Gallach
1985 -Gallach
1986 -Tarrés
1987 -Tarrés
1988 -Tarrés
1989 -Tarrés

1990 -Tarrés
1991 -Tarrés
1992 -Tarrés
1993 -Tarrés
1994 -Tarrés
1995 -Colomer
1996 -Bilbao
1997 -Colomer
1998 -Colomer
1999 -Colomer

2000 -Colomer
2001 -Lampkin
2002 -Cabestany
2003 -Lampkin
2004 -Raga
2005 -Raga
2006 -Bou
2007 -Raga
2008 -Raga
2009 -Bou

2010 -Raga
2011 -Bou
2012 -Bou
2013 -Bou
2014 -Bou
2015 -Bou
2016 -Bou
2017 -Bou
2018 -Bou
2019 -Bou

2020 -Raga
2021 -Busto
2022 -Busto
2023 -Busto
2024 -Busto





Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_Soler_i_Alegre&oldid=35526654»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp