| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (pt)Manoel Luiz Ozorio 10 maig 1808 Osório (Brasil) | ||
| Mort | 4 octubre 1879 (71 anys) Rio de Janeiro (Brasil) | ||
| Causa de mort | pneumònia | ||
| Senador del Brasil | |||
| Ministre de Guerra | |||
State deputy of Rio Grande do Sul(en) | |||
| Militar | |||
| |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Brasília | ||
| Ocupació | polític, militar, oficial | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Imperi del Brasil | ||
| Grau militar | Mariscal | ||
| Conflicte | Guerra Cisplatina Guerra de la Plata Guerra de l'Uruguai | ||
| Altres | |||
| Títol | Marquès | ||
| Fills | Manoela Luís Osório Mascarenhas | ||
| Premis | |||
 | |||
Manuel Luís Osório,[a]Marquès d'Erval (Conceição do Arroio,10 de maig de1808 –Rio de Janeiro,4 d'octubre de1879) va ser unmilitar ipolíticbrasiler, heroi del seu país en laGuerra de la Triple Aliança.
Manuel Luís Osório és net per via materna de Tomás José Luis Osório, un reputat criador debestiar de l'estat deRio Grande do Sul. Un dia, va arribar a lafazenda de Tomás un jove desnodrit de nom Manuel da Silva Borges. S'havia criat a l'illa de Santa Catarina, de famíliaaçoriana i acabava dedesertar de l'exèrcit després d'enfrontar-se amb un superior. Borges va conèixer una de les filles delterratinent, Ana Joaquina, i s'hi va casar. Van tenir deu fills, dels quals Manuel Luís fou el més gran. Borges va voler que els fills del matrimoni portessin l'últim nom (Luís o Luísa) i el cognom (Osório) del sogre.[1][2]
Va iniciar la seva carrera militar a principis de1823,[3] amb 15 anys i allistant-se com a voluntari del cos de cavalleria, s'incorporà a l'exèrcit que ocupava laProvíncia Cisplatina (oBanda Oriental), en aquella època annexada a l'Imperi del Brasil. Va participar en laGuerra Cisplatina, forman part de les tropes derrotades durant la batalla d'Ituzaingó, on va estar a punt de perdre la vida.[4] Va participar en les negociacions de pau amb el cap independentistaJuan Antonio Lavalleja.
Anys més tard va tenir una actuació destacada en laGuerra dels Farrapos, lluitant contra les tropes imperials. Emperò, quan laRepública Riograndense es va declarar independent, va passar al servei de l'emperadorPere II.[4]
Un cop es va restablir l'ordre a la provinciagaúcha, Osório va esdevenir-ne diputat provincial. Va participar en la campanya contraManuel Oribe a l'Uruguai, el1851, i es va incorporar a l'Exèrcit Gran d'Urquiza, a les ordres del qual va participar en labatalla de Caseros. També va prendre part de la Invasió Brasilera de 1854 a l'Uruguai.[3]
En esclatar la revolució de1863 a l'Uruguai, dirigida perVenancio Flores, Osório va ser nomenat comandant de les tropes frontereres amb aquest país. Quan finalment va començar laGuerra de l'Uruguai contra el Brasil, va ser designat per encapçalar la 1a Divisió, amb rang debrigadier, liderant elsetge aMontevideo fins a la seva capitulació el20 de febrer de1865.[5]
Poc després va ser nomenat Comandant del Primer Cos de l'Exèrcit del Brasil, en produir-se l'atac delParaguai a l'extrem sud-oest del país, que iniciava laGuerra de la Triple Aliança. Va participar en el setge d'Uruguaiana, i va liderar les forces brasileres en l'inici de lacampanya d'Humaitá, que significava la invasió brasilera del territori paraguaià. Es va destacar per la seva audàcia i va participar personalment en els atacs d'infanteria, colze a colze amb els seus soldats. Això va concedir-le el respecte de tots els implicats en el conflicte, tant aliats com enemics.[6]
Va tenir un paper crucial en la victoriosa batalla deTuyutí, quan la seva ràpida i eficaç reacció va contrarrestar l'atac inicial enemic. Aquesta participació li va valer el títol de Baró de Herval. El mes de juliol va cedir el comandament de l'exèrcit brasiler en operacions, sent substituit primer pel brigadier Polidoro Jordão i, tot seguit, per Manuel Marques de Sousa Filho.[6]
.jpg)
Poc després va reprendre el comandament de l'exèrcit imperial, i –atès que el president argentíBartolomé Mitre es va retirar al seu país durant diversos mesos– va assumir el comandament de tots el bloc aliat. Tot i així, va ser reemplaçat perLuís Alves de Lima e Silva, restant com a segon en la cadena de comandament.[6] Ell va ser el responsable de la planificació de les operacions contra la Fortalesa d'Humaitá. També va secundar Caxias en la Campanya del Piquisiry i va lluitar al capdavant de les forces brasileres en la batalla d'Itororó i en la d'Avay, on va resultar greument ferit.[7]
Després de recuperar-se aPelotas, i ja amb el títol devescomte, va tornar breument al Paraguai a principis de1869, com a segon deGastó d'Orleáns (un delsgendres de Pere II), noucomandant en cap. Va prendre part de la batalla de Piribebuy.[7]
Ja acabada la guerra (1870), va iniciar la seva carrera política.[8] El1877 va sersenador imperial, i a l'any següent va exercir com aministre de guerra, rebent l'ascens al grau demariscal. Va intentar modernitzar i professionalitzar l'exèrcit brasiler, que havia hagut de dependre en excés demilícies i cossos de voluntaris durant la Guerra al Paraguai.[9] L'emperador també va ampliar-li eltítol nobiliari, concedint-li elMarquesat d'Herval.[10]
Manuel Luís Osório va morir a la capital, Rio de Janeiro, l'any 1879. Havia contret matrimoni amb Francisca Fagundes, amb qui va tenir quatre fills: Fernando Luís Osório (1848-1896), Adolfo Luís Osório (1847-?), Manuela Luísa Osório (1851-1930) i Francisco Luís Osório (1854-1910).[11]
L'any1934, la localitat on va néixer, Conceição do Arroio, va passar a dir-seOsório, per ordre del governador deRio Grande do Sul, José Antônio Flores da Cunha.[13] Formalment, la casa on nasqué pertany administrativament al municipi limítrof deTramandaí, per un error en la demarcació quan les dues localitats que formaven antigament Conceição van separar-se. En a casa i el seu entorn s'ha creat el Parc Històric Marechal Manoel Luis Osorio.[14]
Des de1962 és el patró delcos decavalleria de l'Exèrcit del Brasil i la unitat celebra la seva diada el 10 de maig, data de naixement del mariscal.[3]
En virtut de la Llei Federal núm.11680 de2008, Manuel Luís Osório va entrar a formar part delLlibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, un memorial situat aBrasília on es recorda la figura de personalitats que van servir alBrasil en la seva defensa i construcció amb excepcional dedicació iheroisme.[15]
PDF). IX Encontro estadual de história, 2008. Arxivat de l'original el 2022-10-06 [Consulta: 14 octubre 2022]. PDF) (en portuguès brasiler). Centro Cultural Três Poderes. Secretaria de Estado de Cultura e Economia Criativa do Distrito Federal, 31-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 30 juliol 2022].
