| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r novembre 1638 Alaejos | ||
| Mort | 16 novembre 1717 (79 anys) Sevilla | ||
.svg) Cardenal | |||
| 18 maig 1712 – | |||
| Arquebisbe catòlic | |||
| 28 maig 1702 – ← Jaime de Palafox i Cardona –Felipe Antonio Gil de Taboada → Diòcesi:arquebisbat de Sevilla | |||
 Arquebisbe de Sevilla | |||
| 24 maig 1702 – 16 novembre 1717 ← Jaime de Palafox i Cardona –Felipe Antonio Gil de Taboada → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic, frare hospitaler | ||
| Orde religiós | Orde de Sant Joan de Jerusalem | ||
| Consagració | Francisco Zapata Vera y Morales | ||
 | |||
Manuel Arias i Porres (Alaejos (Valladolid),1 de novembre de1638 -Sevilla,16 de novembre de1717) cavaller de l'Orde de Malta, President delConsell de Castella durant els regnats de Carles II i de Felip V, arquebisbe de Sevilla i cardenal. Partidari de l'entronització de la Casa de Borbó, conjuntament amb elcardenal Portocarrero regí també el consell de la regència a la mort de Carles II i els tres primers anys delDespacho. Continuà formant-ne part després de renúncia de Portocarrero fins que en fou apartat i alhora destituït com a President delConsell de Castella; la seva destitució fou causa de la seva oposició creixent oposició a la intromissió francesa al govern espanyol, i a les maquinacions delcomte de Montellano, que ajudat per laPrincesa dels Ursins aconseguí el seu càrrec elnovembre del1703.
A l'edat de 14 anys va marxar a Malta on servint com cavaller de l'Orde de Sant Joan i va estudiar filosofia, teologia i lleis. Amb el favor del Gran Maestre Rafael Cotoner el 1662 va ser designat vicecanceller de l'Ordre i posteriorment el papaInnocenci XI li va atorgar el grau degran batlle. Al llarg de la seva militància en l'ordre li van ser concedides les comandes deBenavente (1668),El Viso (1674),Los Yébenes (1676) iQuiroga (1683).
En 1689 va tornar a Castella on el reiCarles II de Castella el va designar ambaixador a Portugal, càrrec al qual Arias renunciar adduint la seva recentment adquirida condició religiosa, ja que acabava d'ingressar a l'Orde de Sant Jeroni. Va ocupar la presidència delConsell de Castella entre desembre de 1692 i gener de 1696, data en què va presentar la dimissió i es va retirar a El Viso. A l'abril de1699, a conseqüència delMotín de los gatos esdevingut a Madrid, en què elcomte d'Oropesa va ser deposat de la presidència de Castella, Arias va ser cridat per substituir-lo. Durant els últims anys del regnat de Carles II, i davant la falta d'hereus d'aquest, es va unir al partit francès conjuntament amb elcardenal Portocarrero iFrancisco Ronquillo Briceño, auxiliats per l'ambaixador francèsduc d'Harcourt, i en oposició al partit austríac encapçalat pelcomte d'Oropesa i l'almirall de Castella. A la mort del rei va formar part de la junta de regència que va assumir el govern del regne a l'espera de l'arribada delduc Felip d'Anjou.
Amb l'arribada deFelip V de Castella al tron d'Espanya Arias va continuar a la cort al servei del nou monarca Borbó com a membre delDespacho. Durant l'absència d'aquest en laGuerra de Successió Espanyola Arias continuà com a membre delDespacho assistint a la reinaIsabel de Farnesio. El 1702 va ser nomenat arquebisbe de Sevilla, encara que va rebre dispensa per estar absent de l'arxidiòcesi per motiu de la seva tasca com a president de Castella, i en aquest càrrec va romandre fins que les intrigues delcomte de Montellano José de Solís y Valderrábano van aconseguir el seu allunyament de la cort al novembre de 1703 i passà a substituir-lo en la Presidència del Consell de Castella. Va ser creat cardenal in pectore pel papaCliment XI al consistori de18 de maig de1712, i el seu nomenament va ser fet públic el30 de gener de1713, encara que mai va viatjar a Roma per rebre el títol. Va morir aSevilla als 79 anys i va ser enterrat a l'església del Sagrario d'aquesta mateixa ciutat
.png)