En llatí es va dirMantua i era una ciutat de laGàl·lia Cisalpina a la vora delMincius. Era una ciutat etrusca que havia conservat la seva població després de la invasió dels gals i en temps dels romans encara tenia una part de pobladors etruscs segons Plini. El nom derivava segurament de la deïtat etruscaMantus, peròVirgili (que era nascut a la ciutat) el fa derivar a la nimfaManto i diu que la va fundarAucnus, fill de Manto;Verri Flac iCecina diuen que la va fundar el míticTarcont.
Sota els gals va correspondre probablement alscenomans. Es desconeix quan va passar a domini romà. A laSegona Guerra Púnica apareix com aliada de Roma, com ho eren els cenomans ivènets. Segurament va passar de l'aliança a la submissió de manera gradual i després a la dominació efectiva.
Fou municipi romà. A les guerres civils, després de la mort de Cèsar, fou privada de part del seu territori que OctaviAugust va donar als seus soldats deCremona als quals el territori assignat resultava insuficient.
La fama durant l'època romana li va venir de ser el lloc de naixement del poeta Virgili. Segons Donatus el poeta havia nascut al llogaret d'Andes, en territori de Màntua, i no pas a la ciutat mateixa però Virgili va fer al·lusió repetidament a la ciutat en les seves obres.
El regne longobard fou aniquilat pels francs i va sorgir el regne d'Itàlia del qual fou part. Des del809 hi ha notícies d'un comte a la ciutat, però posteriorment el càrrec apareix vinculat als seus bisbes alguns dels quals són coneguts (Egilulf 859-894; Ambrogio 918-926; Pietro bisbe vers el 945; Guglielmo bisbe vers el 961; Martino, bisbe vers el 968; Gumbaldo, bisbe vers el 981; i Giovanni 985-1006).
Al segle xi apareix en mans del marquès Tedaldo (fins vers el1012) i després deBonifaci de Toscana (1012-1052) i la seva fillaMatilde de Canossa que va dominar Màntua del1052 al1091 quan va passar a l'emperador, però Matilde en fou restaurada abans del1115 i va morir aquest any deixant els seus estats al Papa. En aquest temps el nucli principal de la ciutat era al voltant de la moderna plaça de Sordello.
Des de llavors, sota els bisbes de la ciutat, es va establir el poder de la comuna. Les obres de l'arquitecte Alberto Pitentino el1198 van modificar el curs del riuMincio, que va permetre l'expansió de l'agricultura i la ciutat es va engrandir; en aquest període es va construir el palau del podestà (1227) a la plaça de Broletto, i el palau della Ragione (1250), i es va engrandir l'església de Gradaro (1256).
Van ser freqüents les lluites entre güelfs i gibel·lins i el1272 el rector Alberto Casaloldi va donar pas alsBonacolsi, ambPinamonte Bonacolsi (1272-1291),Bardallone Bonacolsi (1291-1299),Guido Bonacolsi conegut com a Botticela (1299-1309), tots rectors, i finalment el primer dels Bonacolsi que fou senyor,Rinaldo Bonacolsi, conegut per il Passarino (1309-1328) que l'agost del1328, amb la intervenció deCangrande I della Scala fou enderrocat en la revolta coneguda com a "cacciata" i van assolir el poder a la influent família local delsGonzaga, successivament senyors o capitans del poble (1328) que van comprar a l'emperador el títol de marquesos (1433) i van obtenir el diploma de ducs (1530).
.svg%26amp%3blang%3dca)
![[ˈmantova]](/image.pl?url=https%3a%2f%2fca.wikipedia.org%2f%2fupload.wikimedia.org%2fwikipedia%2fcommons%2fthumb%2f8%2f8a%2fLoudspeaker.svg%2f20px-Loudspeaker.svg.png&f=jpg&w=240)
