La ciutat forma un nus molt important de comunicacions, accentuat amb l'Eix del Llobregat i l'Eix Transversal, entre la muntanya i el mar, entre les planes interiors de l'Urgell i laSegarra i les comarques orientals del país. Quant a l'economia, Manresa destaca en laindústria tèxtil,química imaquinària, si bé en les últimes dècades ha substituït la indústria pelcomerç. La ciutat també destaca pel seu conjunt medieval, amb els ponts damunt el riuCardener i la seva basílica d'estil gòtic. A més, en aquesta ciutat també es troben esglésies d'estil barroc, així com interessants edificacionsmodernistes.
Durant laguerra del Francès, elsometent de Manresa va vèncer les tropes franceses alcoll del Bruc (juny del 1808), malgrat que els francesos, ja en retirada, van cremar i enderrocar gran part de la ciutat. Després de l'expulsió de les tropes napoleòniques, els manresans van reconstruir la ciutat mitjançant la runa.
El topònim és segurament d'origenpreromà, puix que el sufix -esa deManresa oMinoresa és freqüent en noms ibèrics. S'hauria hagut d'escriure «Menresa» en comptes de Manresa (prové del llatí Minorisa; la i breu del llatí esdevé e en català).
El document més vell que es coneix, certificant l'existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat aOrleans el 24 de juny de l'any 889, i les modificacions que en el concili de Port (890) hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori.[2] La ciutat de Manresa posseeix el títol honorífic de «Molt noble, molt lleial i benèfica ciutat». Els títols de noble i lleial li foren atorgats sota el regne deFerran VII (9 de setembre de 1812), mentre que la disposició de benèfica li fou concedida per la reina regentMaria Cristina (17 de gener de 1902).[2]
Dins el terme de Manresa, hi ha indicis de poblamentneolític de quatre mil anys enrere. Uns quants sepulcres de fossa, objectes de ceràmica i d'indústries lítiques a la zona del bosc de les Marcetes, al barri rural deViladordis, en testimonien el seu pas.
També s'hi assentà un poblatibèric al turó delPuigcardener. Recentment, s'han recuperat diversos materials, especialment ceràmics, que permeten identificar l'existència d'un poblat ibèric, que es fundaria cap alsegle vi aC i que es mantindria fins alsegle i aC. Seria la capital delslacetans, que habitaven les comarques actuals delBages,Solsonès,Anoia iSegarra.
ElcònsolMarc Porci Cató va haver de conquerir aquesta zona cap a principi delsegle ii aC per evitar les lluites amb els poblats costaners romans. Elsromans van batejar el primitiu nucli urbà amb el nom deMinorisa, origen de l'actual. El topònim, però, sembla una llatinització deMinoresa, d'origen ibèric. Algunesrestes arqueològiques ens permeten saber que hi eren, però poca cosa més.
Ptolemeu, geògrafgrec delsegle i, parla d'una ciutat que anomenaBacasis, que situa «vora d'un riu, sobre d'un turó suau però rocós». Podria ser perfectament Manresa i, de fet, d'aquest mot en derivaria el nom de la comarca: Bages.
La presència delsàrabs a Manresa devia ser testimonial. El785 la van abandonar i va romandre en terra de ningú. Uns anys més tard, el796, els cristians van ocupar-la i va passar a formar part de la ditamarca hispànica. Però de nou fou destruïda el827, durant la revolta d'Aissó, un noblegot que, ajudat pel fill del comteBerà de Barcelona,Guillemó, i dels àrabs (fins i tot de l'emirAbd al-Rahman II), va encendre una revolta contra elsfrancs. La resistència del comte franc de BarcelonaBernat de Septimània la feu fracassar. La importància d'aquest episodi és molt gran, ja que fou l'únic intent d'oposició de la població indígena goda contra el nou domini franc. L'any841 o842 els àrabs tornen a destruir Manresa.
La conquesta definitiva de Manresa no es va produir fins a la fi del segle ix, a mans del comteGuifré el Pilós, que restaura elbisbat de Vic. El nou bisbe,Gotmar, demana l'ajut del seu col·lega deGirona, Ermemir, per a fer una petició al nou rei de França,Odó I de França (Eudes): vol per a la seva seu les esglésies, i tot un seguit de drets fiscals que ara s'emporta el comte de la vall d'Artés i del lloc opagus de Manresa. El rei va concedir-li-ho per mitjà d'un tipus de document anomenatprecepte oprivilegi, que va signar el dia24 de juny del889 a la ciutat d'Orleans, és el que coneixem comel privilegi d'Odó, en què per primera vegada surt escrit el nom de la ciutat.
Posteriorment, a mitjan segle x, es troba la primera referència de Manresa com acomtat responent a una finalitat militar i de repoblació: les terres centrals havien esdevingut pràcticament despoblades a causa dels enfrontaments amb els musulmans deLleida.
Després de la destrucció de la vila el1003 enl'expedició d'Abd al-Malik al-Muzaffar,[3] el bisbe de Vic, que en aquell moment era l'abat Oliba, acompanyat d'Ermessenda de Carcassona, el conseller Miró de Súria, i altres nobles, clergues, jutges i notaris, es reuneixen i criden a sis testimonis, amb bona fama d'honrats i de posició per refer els arxius i escriptures. Aquestshomes vells van ser: els preveres Gausfred i Bonfill, Perna, Gidela, Honofred i Ennec. Aquests noms estranys són els primers manresans que coneixem pel nom propi. El jutge comtal Ponç Bonfill i el levita Guifré, jutge episcopal, els prengueren declaració i estengueren l'acta corresponent, que fou signada pel comte, la comtessa i el bisbe, pels nobles Gombau de Besora, Bernat Guifré de Balsareny i Miró de Súria, i pels clergues Guillem, Guitard, Ermemir, Sunifred i Vinià (també els primers canonges manresans que coneixem pel seu nom).
La fesomia de la petita ciutat delPuigcardener canvia radicalment, de manera que es fa una primera ampliació de les muralles, eixamplant-les a fi que també protegissin elPuigmercadal, arribant fins a tocar de la petita església de Sant Miquel, a l'actual carrer del mateix nom.
Manresa tenia una gran importància militar com a seu d'uncomtat sense comte, elcomtat de Manresa, un territori molt extens que arribava fins a prop deLleida, vigilat per les altes torres anomenades precisamentmanresanes. Abastava l'actual comarca de Bages, amb tot elMoianès, i la conca d'Òdena amb una banya estirada fins aSanta Coloma de Queralt. IncloïaCardona, però n'excloïa els territoris dels termes actuals deNavàs i deSant Mateu, que pertanyien alcomtat de Berga.
Al segle xii hi hagué un nou ensurtsarraí, però la ciutat, ja millor organitzada, se'n refà de seguida. A partir d'aquest moment, Manresa comença a créixer, a organitzar-se, a enriquir-se, caminant cap al que serà el seu "gran segle", el segle xiv. El gran nivell de l'organització gremial es palesa en les confraries, que ja apareixen en el segle xiii i seran els grans mecenes de les obres del segle següent.
Aquest increment d'activitat es veu corroborat amb l'augment dels privilegis atorgats pels reis a la ciutat. Se'n destaquen les dues fires que atorga a la ciutat: la de l'Ascensió (1283,Pere el Gran) i la de Sant Andreu (1311,Jaume el Just), unes fires que encara avui perduren.
En aquestes circumstàncies, la ciutat entra en un gran creixement demogràfic. La ciutat genera riquesa i treball i atreu excedents d'altres poblacions; els cavallers dels grans masos vénen a exercir-hi activitats industrials i comercials, i fins i tot la petita noblesa rural se sent atreta per la comoditat de la vida ciutadana i construeix els seus casals a Manresa. És en aquests moments que comença la vida de dos barris que seran molt importants, el de la Plana de Sant Miquel, amb població dedicada al comerç i el barri de les Codines oEscodines, de població pagesa.
Torre de Santa Caterina
En aquesta època ja hi havia una important comunitatjueva, a l'actual Baixada dels Jueus, on tenien escola i sinagoga, i es dedicaven principalment a la usura i a professions liberals. Se'ls obligava a vestir d'una manera peculiar que permetia identificar-los. La seva presència mai no va ser problemàtica ni s'ha trobat cap prova que mai hi hagués persecucions ni avalots. Desapareixen com a comunitat a la darreria del segle xiv, i n'hi resten molts cognoms.
La seu des de la torre de Santa Caterina
A la primera meitat del segle xiv, Manresa entra en una època daurada que sovint se l'anomena elgran segle manresà: el segle delgòtic. Període d'esplendor en els àmbits demogràfic, econòmic i urbanístic, amb obres religioses i civils de l'envergadura de laseu, l'església del Carme, de Sant Pere Màrtir, de Sant Miquel, de Sant Andreu, de Santa Llúcia, el convent Sant Pau, elmonestir de Santa Clara, i el de Valldaura, el pont Nou i l'obra cabdal de l'enginyeria hidràulica del segle xiv, laséquia de Manresa. Alguns historiadors han xifrat la població de Manresa en aquesta època en uns 3.000 habitants.
La col·legiata de Santa Maria, coneguda com laseu de Manresa, va començar a construir-se l'any1328 sota la direcció deBerenguer de Montagut. Pocs anys després, el1371, ja hi havia culte. Malgrat això, l'obra no es va acabar fins al1486. El campanar fou enllestit el1592, i la façana principal i el baptisteri van haver d'esperar l'any1934 per quedar acabats.
El reiJaume II, en una visita a la ciutat feta el1315, confirma el títol de ciutat, que des del segle xi havia anat caient en desús. També concedí diversos privilegis referents al règim municipal, que evolucionaria fins alConsell de Cent, que acabaria el segle xiv. La visita de Jaume II no fou l'última visita reial; també hi vinguerenAlfons III,Joan I i, sobretot,Pere III, que tenia una especial predilecció per Manresa; per això, s'hi hostatjà el setembre de1344, el juliol de1375 i entremig, el1351, quan es va trobar amb el seu cunyatCarlesel Dolent, rei de Navarra. Ambdós reis es van allotjar a l'hostatgeria del convent de Predicadors.
L'augment demogràfic es va veure frenat per lapesta de1348, cosa que va fer que la població disminuís tant com per considerar-ho una crisi demogràfica. La prosperitat de Manresa comença a anar de baixa i es viu en un clima de perpètua inseguretat, que afavoreix l'aparició de bandositats. El fogatge de1365 -70 dona un cens d'uns 3.200 habitants.
Des del1351 formà part delducat de Girona, instituït per a l'hereu de la corona,Joan I, que el1393 creà el Consell de Cent Jurats per al govern municipal.
Seguint la tendència general de Catalunya que va entrar en una etapa de decadència respecte a altres terres peninsulars, els segles posteriors foren d'un creixement lent. Epidèmies, problemes dinàstics, i sobretot laGuerra Civil catalana que enfrontava la Generalitat amb el reiJoan II durant el decenni1462 -1472.
Al segle xvi l'estada a Manresa desant Ignasi de Loiola tindria una forta transcendència per a la ciutat.[4] El pelegríguipuscoà fundador de l'orde delsjesuïtes, Iñigo López de Recalde y Loiola, visqué a Manresa durant més de deu mesos. Hi arribà, procedent deMontserrat, el25 de març de1522, i se n'anà per embarcar-se cap aTerra Santa, a mitjan febrer de1523. El record de la seva estada i de les coses que li esdevingueren ací és monumentalitzat per diversos temples i altres llocs de devoció. El principal dels santuaris ignasians és el de laSanta Cova, indret on, segons la tradició, Ignasi de Loiola va escriure els seusExercicis espirituals. L'església és una notable construccióbarroca.
La ilustración Española y Americana, 22.3.1881, p. 188
Manresa va ser una de les ciutats catalanes més represaliades pels borbònics durant la Guerra de Successió. El seu posicionament a favor de l'exèrcit austriacista va ser castigat amb una desmesurada severitat. El 13 d'agost de1713, un gran exèrcit borbònic a les ordres del generalJosé de Armendáriz va incendiar la ciutat de Manresa. La ciutat, que el juliol de 1713 havia jurat fidelitat al generalíssim borbònic duc, va donar suport una setmana més tard a la resistència catalana, en el moment de presentar-se a la ciutat el coronel austriacistaJosep de Peguera i de Cortit amb 60 cavalls demanant la mobilització manresana a favor de la resistència. La ciutat va formar la sevacoronela i en sortiren uns 400 combatents capitanejats per Joan Sobrebals. Assabentat elduc de Pópuli de la rebel·lió manresana contra l'obediència borbònica, va enviar el dia 3 d'agost un gran exèrcit format per 4.000 soldats borbònics a les ordres del tinent general José de Armendáriz i del general de batallaJosé Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, per tal de represaliar la ciutat de Manresa.[6]
Aquest va ser el motiu que va empènyer el duc de Pòpuli a ordenar al general Armendáriz lacrema de la ciutat de Manresa. Sembla que, inicialment, Armendáriz va ordenar cremar les cases de les famílies austriacistes i d'aquells que havien marxat de la ciutat amb la crida de la Diputació i, perquè l'incendi no es descontrolés, va ordenar als veïns que retiressin la pólvora de les seves cases. Les flames, però, van créixer i es van escampar. La força del vent va fer cremar també algunes cases distants i algunes porcions de pólvora que els habitants tenien guardades a casa o, senzillament, que havien oblidat de feia temps. El foc va créixer amb tanta força que els soldats, atemorits pels crits dels ciutadans i pels perills que consideraven propers, van desmuntar les guàrdies. Els habitants es van apartar del perill del foc, però abans d'aconseguir-ho en quedaren alguns de sepultats entre les runes. En total, van ser cremades unes 522 cases, la meitat de la ciutat. L'incendi va deixar ensorrada la plaça Major, el carrer de Sant Miquel, el carrer de Sobrerroca, el raval de Sant Andreu, el carrer de la Codinella, el carrer de Santa Llúcia, el carrer de Galceran Andreu, el carrer del Carme, i l'església del Carme, entre d'altres. El mateix dia els borbònics cremaven també el nucli deSalelles.[6]
Després delDecret de Nova Planta (1715), la ciutat es va confirmar com la capital del corregiment de Manresa, que agrupava els territoris delBages,Berga, elLluçanès i elMoianès. El corregiment va subsistir fins a l'any1839.
El1793, amb motiu de laGuerra Gran, la ciutat dugué la iniciativa de constitució d'una junta general o assemblea del Principat.
L'esplendor de la ciutat com a tal es recuperaria al segle xix. Després d'uns inicis de centúria marcats per laGuerra del Francès, en què Manresa tingué un paper destacat (crema del paper segellat iBatalla del Bruc,1808), i per la qual cosa el 30 de març de1811 va patir un incendi de més de 700 cases ordenat per Macdonald, la ciutat va aconseguir consolidar-se com un dels centres industrials tèxtils més importants de Catalunya.
Durant l'aixecament reialista de laGuerra dels Malcontents, 30.000 homes armats s'estableixen a Manresa, on el29 d'agost de1827 institueixen una Junta Superior del Govern del Principat, que va editarEl Catalán Realista i que tenia com a lema «Visca el rei i mori el mal govern!».
Les restes de la fàbrica des del nou parc del Panyos. A la dreta, la granxemeneia que servia per a treure el fum de la combustió del carbó que consumia lamàquina de vapor; al seu darrere, les noves i altes edificacions que ara es permeten a Manresa
La industrialització fou el detonant del progrés de la ciutat al llarg del segle xix, mitjançant l'aprofitament intensiu dels recursos hidràulics i l'aplicació primerenca del vapor, la instal·lació del gas, la construcció de carreteres i, sobretot, la construcció del ferrocarril deBarcelona aLleida, que arribà a Manresa el1859. El1864 arribava eltelègraf i el1865 l'aigua potable. En benestar social també comportà la creació delTeatre Conservatori el1878. El creixement demogràfic d'aquest segle triplica la població, passant de 8.494 hab. el1803 a 25.121 el1898. Una altra conseqüència del desenvolupament fou la fundació l'any1865 de laCaixa d'Estalvis de Manresa i delBanc de Manresa el1881. El1883, es construïa el ferrocarril de via estreta de Manresa aBerga, apropant encara més Manresa a la seva comarca.
La ciutat es va eixamplar ràpidament al voltant de les carreteres de Vic i de Cardona, i també del nou passeig de Pere III (1891). L'any1892, l'Assemblea Catalanista aprovà al saló de sessions de l'Ajuntament lesBases de Manresa, primera plasmació escrita dels objectius polítics del catalanisme.
Els primers anys del segle xx van viure un fort creixement de la mobilització política i social a la ciutat. El primer decenni veu néixer fundacions de signe cultural i societari, que es mantenen encara amb relleu i amb projecció extraciutadana: l'Orfeó Manresà (1901), elCentre Excursionista de la Comarca de Bages (1905) i l'Esbart Manresà de Dansaires (1909). Durant el breu període de la Segona República (1931-36), es van construir importants obres públiques de caràcter sanitari, educatiu i cultural.
L'any1936 va ser un any negre per a la història monumental manresana: s'enderrocaren les esglésies delCarme, dels predicadors i de Sant Miquel. Els dies21 de desembre de1938 i19 de gener de1939, l'aviació franquista va bombardejar Manresa i va provocar la mort d'un mínim de 35 persones, totes civils.[10] Exhausta, rebia les tropes feixistes el dia 24 de gener de 1939.
Després de laGuerra civil espanyola, amb la repressió franquista i la deportació als camps nazis, la ciutat va perdre 755 manresans.[11] La ciutat va viure uns anys difícils, però va reprendre el camí del creixement econòmic i va entrar en una llarga fase d'expansió urbanística, causada en gran part per l'afluència d'immigració obrera del sud d'Espanya.
El motor d'aquesta expansió foren les fàbriques tèxtils, però a partir delsanys seixanta entren en un llarg procés d'agonia, que conclou l'any1977 amb el tancament de la major de totes, la fàbrica Gallifa, avui recuperada com a centre cultural i símbol d'una etapa que ja és història. La fàbricaPirelli –inaugurada l'any 1924– va poder absorbir part d'aquesta mà d'obra, així com la indústriaLemmerz, ambdues relacionades amb el sector de l'automòbil.
L'any1989, Manresa va celebrar el mil·lenari de la seva existència com a ciutat.
En elsanys 90, amb l'obertura de l'autopista Manresa-Terrassa, la construcció de l'Eix Transversal, i l'arribada d'una altra onada d'immigració, aquesta vegada de més enllà de la península (bàsicamentmagribina), s'ha contribuït al creixement poblacional de la ciutat.
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar laneutralitat del punt de vista. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu ladiscussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat unconsens sobre els punts discutits.
Logo del projecte Manresa 2022
L'octubre del 2013 es va engegar la redacció del Pla Director del Projecte Estratègic Manresa 2022[12] que ha estat elaborat per una comissió transversal d'experts i de personal divers de l'Ajuntament de Manresa, però també amb una àmplia participació dels agents de la ciutat, i que marca els objectius i les prioritats d'acció a partir d'ara i fins al 2022. El Projecte Manresa 2022[13] és una aposta estratègica de la ciutat, amb l'objectiu de celebrar els 500 anys de l'arribada deSant Ignasi de Loiola a Manresa, de camí en el seu pelegrinatge cap a Jerusalem. Ignasi va estar-s'hi prop d'un any a Manresa i hi va escriure els exercicis espirituals. També hi va tenir una experiència reveladora, que va marcar la seva vida i el va dur a fundar la Companyia de Jesús. Per això Manresa és considerada ciutat bressol de l'orde jesuïta. Tant és així que molts centres jesuïtes arreu del món duen el nom de Manresa.[14][cal citació]
El territori de Manresa és molt poc pla, ja que està modelat per una sèrie de turons testimonials, sovint coronats per fragments de les antigues terrasses fluvials delCardener. Aquests turons, parcialment ocupats per edificacions, són elspuigs Cardener,Mercadal, elPujolet,Terrà, laTalaia iBerenguer. A més, cal destacar les costes de les Escodines i de Santa Caterina, elstossals dels Cigalons, delPoblenou i delCoro, aquests integrats a la zona urbana, i altres relleus, més perifèrics i elevats, com sónMontlleó (361 m),Bufalvent (378 m) iCollbaix (544 m). El Cardener es presenta com l'eix principal del territori de nord a sud, i té una notable inflexió en angle recte a la meitat del seu curs. Aquesta inflexió, entre els ponts del Congost i Vell, forma els límits occidental i de migdia de la ciutat. D'altra banda, elLlobregat solca el terme de Manresa pel cantó de llevant i li fa de frontera amb les terres del Pont de Vilomara i Rocafort,Mura,Sant Vicenç de Castellet iCastellgalí. Laséquia de Manresa fou construïda per la ciutat entre el 1339 i el 1383, amb privilegi dePere III i sota la direcció del mestreGuillem Catà.[2]
La séquia pren l'aigua del Llobregat al peu delcastell de Balsareny i la condueix a Manresa per un canal de 26,3 km de recorregut i amb un desnivell de només 10,630 m. En arribar a l'Agulla, el canal es divideix en dues branques: la de la dreta rega les partides del Poal, de Puigberenguer i del Mas d'en Pla; la de l'esquerra, les terres del Guix, de les Cots i de Viladordis. Altres cursos d'aigua que solquen Manresa són: lariera de Rajadell, la qual drena el territori en direcció oest-est fins a desguassar al Cardener, 2 km més avall de la ciutat; lariera de Cornet, que solca les terres al sud-oest del municipi; eltorrent de Mas d'en Pla; el dePredicadors; el deSant Ignasi, el de laFont de Fans, i el delsLlops, a més d'altres de curs intermitent.[2]
La neu és un fenomen poc freqüent a la ciutat, però gairebé cada any s'hi presenta. La mitjana de dies de neu a Manresa és d'1,4.
La ciutat de Manresa, ubicada a 238 msnm, resta inclosa dins la franja declima mediterrani de muntanya mitjana, caracteritzada per unapluviositat escassa i una oscil·lació tèrmica anual força acusada. Els hiverns són freds, ambgebrades iboires, i les temperatures elevades dels estius produeixen condensacions de vapor d'aigua. La ciutat presenta un règim equinoccial de pluges, a la tardor i a la primavera. La mitjana de precipitació registrada durant el període 1936–84 va ser de 604,6 mm. Els tres mesos de sequera són el juny, el juliol i l'agost amb valors al voltant dels 35-38 °C. El desembre, el gener i el febrer són els mesos més freds de l'any. L'amplitud tèrmica anual és entorn dels 19 °C.[2]
La temperatura mitjana calculada sobre la base dels últims deu anys ha estat de 7,0° a l'hivern, 14,0° a la primavera, 15,1° a la tardor i 23,3° a l'estiu. La temperatura mínima absoluta es va registrar el 8 de gener de 1985, quan els termòmetres van baixar fins als -21.5°.[cal citació] També destaquen els -19.0 assolits el 28 de desembre de 1962, i els -14.0 assolits l'1 de febrer de 1947.[15] La pluja del període 1931 a 1969 va ser de 619 l/m² anuals de mitjana; l'evapotranspiració anual va ser de 763 litres; per tant, hi ha un dèficit de pluja total de 154 litres que ocorre durant l'estiu; la pluja es reparteix en 94 dies de l'any; se'n presenten dos màxims, molt similars, a la primavera i a la tardor.
La vegetació potencial del municipi de Manresa correspon principalment a rouredes submediterrànies semicaducifòlies, de roure martinenc (Quercus pubescens) i roure català (Quercus cerrioides), que ocupaven antigament els sòls més profunds, ara transformats en conreus. D'altra banda, els sòls més prims i en indrets més solells pertanyen al domini de l'alzinar selvàtic (Quercus ilex) i del carrascar (Quercus rotundifolia). Finalment, vora els cursos d'aigua es desenvolupava una vegetació caducifòlia de ribera, formada per àlbers, pollancres, freixes, oms i verns. Avui dia, totes aquestes formacions han estat substituïdes o bé per conreus o urbanitzades o bé per formacions vegetals secundàries com garrigues, brolles de romaní i pinedes de pi blanc (Pinus halepensis). També són freqüents les espècies exòtiques, que ocupen ambients degradats.
Des de la seva formació com a nucli urbà, Manresa ha estat, al llarg dels segles, la ciutat més important de la comarca quant a nombre d'habitants, la qual cosa li ha permès d'ésser el centre jerarquitzador d'una àmplia zona de laCatalunya central, tot i que la seva evolució ha estat marcada per una sèrie de períodes en funció de la situació econòmica, política i social de cada moment. Les primeres dades de població (manresans) que es troben referenciades són els fogatges realitzats al segle xiv. En els fogatges del 1365 i 1370 consten un total de 703 focs, mentre que en el del 1381 la xifra és de 463 focs. La disminució de la població va lligada a lapesta negra del 1348 i als continuats rebrots que es van produir els anys següents. Durant el segle xv continuà el retrocés demogràfic, sobretot per qüestions polítiques i bèl·liques: laguerra civil entreJoan II i laGeneralitat. A la meitat del segle xiv i al llarg del segle xv, la població experimentà un descens, tot passant de 2.000 focs a menys de 300. Per aquest motiu la ciutat de Manresa oferia una sèrie d'avantatges a l'hora d'atreure els nous pobladors i iniciar la recuperació demogràfica. Els nous pobladors arribaren d'altres zones de la resta del Principat o de terres de laCorona d'Aragó.[2]
Les taxes de natalitat més aviat altes del final del segle xvi van fer possible un considerable increment de la població. Al segle xvii consta que Manresa tenia un total de 1 282 focs. Sembla que a partir d'aquest moment, sobretot al voltant de la meitat de segle, la ciutat va patir els efectes d'una nova pesta, a més de les conseqüències de laguerra dels Segadors i les guerres contraAnglaterra. Al començament del segle xviii inicià una profunda transformació econòmica i social que li permeté d'augmentar la seva població després de segles amb diferents fluctuacions. Segons el cens del 1717, la ciutat tenia uns 5.669 habitants, i a final de segle, el cens de Floridablanca del 1787 comptabilitza un total de 8.160 h. L'any 1803 la xifra era de 8.494, i de 12.000 l'any 1838, segons una estadística municipal. Aquesta situació d'augment considerable de la població aviat es veié frenada per lesguerres carlines, però continuà augmentant posteriorment, fins a comptabilitzar 16.193 h l'any 1860. L'increment demogràfic de la ciutat es nodrí del propi creixement vegetatiu i de l'arribada d'immigrants procedents de pobles de la comarca i de les comarques veïnes. L'any 1857, Manresa ocupava el sisè lloc en el rànquing de ciutats catalanes amb més població, darrere deBarcelona,Reus,Lleida,Tarragona iMataró. A la segona meitat del segle xix hom observa un descens de lestaxes de natalitat. Fou també en aquest període que s'assolí el màxim saldo migratori a causa de la necessitat de mà d'obra de la indústria.[2]
Durant la dècada del 1877 al 1887 es produí un increment de població d'uns 4 000 habitants, els quals corresponen al període anomenat laFebre d'Or. La ciutat experimentà en aquesta època una etapa de desenvolupament econòmic fonamentat sobretot en la instal·lació de noves fàbriques. A l'inici del segle xx hom registra una població aproximada d'uns 23.000 h. Durant la segona dècada hi hagué un increment absolut de 5.269 persones. Del 1930 al 1936 la població augmentà 4.327 h, en part gràcies a l'inici de les explotacions potàssiques. Entre el 1950 i el 1960 la població de Manresa experimentà el major creixement del segle i de tota l'evolució demogràfica de la ciutat al llarg de la història. En deu anys es produí un augment d'11.764 h, cosa que representa una taxa de creixement del 29,1%, superior a la mitjana comarcal i a la catalana. L'increment de la població pel fenomen de la immigració va quedar trencat en 1960-70 a causa de la crisi del tèxtil iniciada el 1962. Entre el 1970 i el 1980 el creixement de la ciutat va ser conseqüència del creixement vegetatiu i no del saldo migratori. El 1996 hom empadronà 64.385 h i el 2005, 70.343 h, població que presentava a més una estructura força envellida, pròpia d'una ciutat madura. Pel que fa a la població ocupada el 2001 només el 0,8% d'aquesta població treballava al sector primari, el 9,1% a la construcció, el 30,6% a la indústria i el 59,5% als serveis.[2]
L'1 de gener de 2017 el terme municipal tenia 75.152 persones.[1]
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
305
315
353
5.669
8.421
15.264
18.537
22.685
23.252
22.036
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
27.305
32.151
36.381
40.452
52.216
57.846
67.014
65.818
66.133
66.133
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
64.385
64.067
63.742
65.440
68.505
71.772
75.053
76.209
76.570
75.297
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
74.752
76.250
78.245
77.452
80.201
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
L'Ajuntament de Manresa, on tingué lloc l'any1892 l'assemblea redactora de lesBases de Manresa, està situat en un edifici històric del segle xiii, a la plaça Major, en ple nucli antic. També hi ha la seu del Consell Comarcal del Bages.
El primer alcalde després de les primeres eleccions després delfranquisme, l'any1979, fou Joan Cornet i Prat, delPSC. L'ajuntament ha estat dirigit per aquest partit durant la majoria de les legislatures, però des del 2011 el partit majoritari ésConvergència i Unió. Des del 2011 l'alcalde de la ciutat ésValentí Junyent i Torras, de CiU.
En leseleccions municipals de 2015 la participació a Manresa va ser de 52.343 vots (52,89%), 157 dels quals van ser vots nuls (0,57%) i 475 en blanc (1,73%). S'escolliren un total de 25 regidors, el mateix nombre que les del 2011. L'alcalde convergent,Valentí Junyent i Torras, revalidà de nou la batllia amb majoria relativa.[18]
|bgcolor="#0000FF"||align="left"|Partit Popular de Catalunya|align="left" |Domingo Beltran Arnaldos|align="center" |1366|align="center" |-|align="center" |4,94|-
|-style="background:#E9E9E9;"! align="left" colspan="2"|Total! align="center" colspan="2"|27669! align="center"|25! align="center"||}En les eleccions municipals de 2019 la participació a Manresa va ser de 32.513 vots(61,61%). D'aquests 112 van ser nuls (0,34%) i 252 en blanc (0,78%).
Resultats electorals - Manresa, 2019
Candidatura
Cap de llista
Vots
Regidors/es
%Vots
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal
Tot i que Manresa és una ciutat eminentment industrial, les activitats agràries i ramaderes encara tenen certa importància, especialment en algun barri manresà, si bé l'antiga imatge de Manresa com a població agrícola ja no existeix. Resten com un símbol uns pocs masos i una colla de topònims en elnomenclàtor urbà, com per exemple el carrer de l'Era d'en Coma o carrer de l'Era de l'Esquerra. Hom destaca principalment el sector de regadiu, situat al nord i a l'est de la ciutat, gràcies a les aigües de laséquia de Manresa. L'aigua d'aquesta séquia també és aprofitada per al regatge decereals,blat de moro,patates ifarratges diversos. D'altra banda, una especialitat de l'horta manresana, com era lamongeta tendra, ha estat pràcticament abandonada. La zona deregadiu ha estat un sector clau per al desenvolupament de la ciutat i per al seu progrés econòmic i social.[2]
Cal situar els orígens històrics de la indústria manresana en les activitats manufactureres col·lectives, com la dels draps dellana o les adoberies de pells, a les quals s'afegiren aviat les dels teixits decànem, la fabricació depaper, declaus i depólvora. Laindústria sedera predominà a partir de mitjan segle xviii, i a partir del segle xix que s'incrementaren les fassines o fàbriques d'esperit de vi i d'aiguardent. Hom fixa en l'any 1840 el punt de partida del procés industrialitzador tèxtil. A final del segle xx, la indústria manresana es diversificà molt. Elsector tèxtil, el de més tradició, havia arribat a ocupar la meitat dels treballadors industrials. El sector es dedicava principalment als filats, al gènere de punt i als acabats. Tanmateix, la crisi tèxtil, que s'inicià al final de ladècada del 1970, afectà particularment l'empresa més important del sector pel que fa tant al volum de treballadors com al volum de producció: la Fàbrica Nova de Manresa (Tèxtils Bertrand i Serra). Aquesta empresa hagué de tancar portes el 1989. Altres empreses també han hagut de tancar, bàsicament les dedicades a tints i blanqueigs. Així, al final del segle xx el sector tèxtil quedà reduït a la mínima expressió amb relació als anys anteriors. Elsector metal·lúrgic nasqué al servei del tèxtil per a la reparació i, posteriorment, construcció demaquinària. Estructurada sobre la base d'empreses de petita i mitjana dimensió, no va començar a afermar-se fins a ladècada del 1960, gràcies a la demanda de components per l'empresaSEAT.[2]
Ladècada del 1980 significà la refermança d'aquest sector gràcies als contractes subscrits amb les empresesFord iGeneral Motors. El 2005 el metall ocupava el 36% dels actius del sector industrial i era un sector capdavanter en la recuperació econòmica de la ciutat. El sector químic és representat quasi exclusivament per l'empresaPirelli. Des del principi de ladècada del 1920, aquesta empresa ha tingut una gran importància per l'estabilitat de la seva ocupació i perquè ha donat feina a un bon nombre de quadres tècnics i peons. La fàbrica és situada al costat de la carretera de Manresa aSant Joan de Vilatorrada. La transformació delcautxú i les matèries plàstiques era el 2005 l'activitat industrial que ocupava més treballadors (23,4% sobre l'ocupació del sector secundari). La indústria alimentària es presenta bastant fraccionada. Aquest sector aparegué a partir de la transformació i la comercialització dels excedents agraris comarcals. Hom elabora, principalment,vins,galetes,pinsos,conserves icongelats. La indústria de la pell completa el conjunt de les activitats manresanes d'un cert pes econòmic. En aquest sector cal destacar l'empresa de calçats Pielsa, d'origen local, que tancà el 1996. En plena eufòria del procés d'industrialització de la ciutat, Lluís Plana i Roca i Antoni Arderiu i Pascual crearen, el 1921, l'empresa Manufactures de la Pell (Pielsa). Aquesta empresa, que subministrava soles i premanufactures a altres companyies del sector, havia tingut un antecedent a la Casa Planas de Callús (1886), la qual es dedicava a revestir de cuir els corretjams de les maquinàries de filar. La construcció és un sector important a la ciutat i la rodalia, a conseqüència de l'alt índex d'urbanització que es desenvolupa en aquesta zona. Les obres constructives que es fan actualment estan relacionades amb les instal·lacions d'equipaments, la infraestructura de la xarxa viària i els habitatges unifamiliars. Pel que fa a l'oferta de sòl industrial, la ciutat disposa dels polígons de Bufalvent, dels Dolors i del Pont Nou, i les zones industrials Passeig del Riu i els Comdals. El 2002 s'inaugurà una planta de compostatge de residus, la primera instal·lació d'aquest tipus de la comarca.[2]
Manresa sempre ha exercit una clara influència comercial i de serveis sobre una extensa àrea del centre del país. L'any 1890 hi havia 205 comerços a la ciutat i el 2005 havia augmentat a 559. L'exemple més representatiu de la modernització del comerç de la capital del Bages va ser la fundació dels Grans Magatzems Jorba (1904), que fins després de laGuerra Civil espanyola no inaugurà els grans magatzems situats al xamfrà de la Muralla del Carme amb el Carrer Nou. Aquests magatzems tancaren les seves portes l'any 1984 quan formaven part de la cadena Europrix. Als barris vells de la ciutat, hom troba una característica activitat comercial. Les botigues abunden a tots els carrers, molt més als més cèntrics. El carrer de Sobre-roca, que fins ben entrat el segle xx fou el millor de Manresa, i el de Sant Miquel conserven l'antiga dedicació preferent i el prestigi comercial, com també el Carrer Nou i el del Born o el d'Àngel Guimerà. Com a exemple de la nova filosofia comercial hom destaca l'hipermercatCarrefour (1991) i les galeries Olímpia (1990). Dues són les fires tradicionals i comercials que se celebren a la ciutat de Manresa: la del'Ascensió i la deSant Andreu, fundades pels privilegis dePere II, el 1283, iJaume II, el 1311, respectivament. Aquestes fires s'han convertit des de fa anys en diades de festa comercial.
L'èxit aconseguit per la fira de l'Ascensió (maig) en les edicions del 1980 i 1981 va fer plantejar la necessitat de dotar la ciutat d'un recinte firal permanent. El 1986, amb la celebració de l'Expo-Bages (maig), es va inaugurar oficialment el palau firal, al sector del Guix, que ha potenciat l'oferta de fires de la ciutat. Coincidint amb la fira de Sant Andreu, que té lloc als volts de l'últim diumenge de novembre, hom organitza Expo-Neu (1986). El tercer cap de setmana de febrer se celebra la Fira de l'Aixada Mercat Medieval. Els mercats setmanals de Manresa es localitzaven tradicionalment a la muralla del Carme, a la plaça Major i a la plaça del Carme. La construcció del mercat municipal de Puigmercadal (1987) va restar importància a aquests mercats ambulants. D'altra banda, a poc a poc s'ha anat consolidant el mercat setmanal del dimarts a la Font dels Capellans. La ciutat disposa de dos mercats municipals més: el mercat municipal de la Sagrada Família (1983) i el mercat municipal del Pujolet (1986). El dijous se celebra el mercat de la Flor Tallada a la Plaça Europa i els dissabtes el de Productes agraris a les places Major, Planter i del Mercat.[2]
Manresa es destaca pel fet de ser una ciutat amb un variat aspecte monumental, que es complementa amb elparc de l'Agulla, inaugurat el 1977, cosa que la converteix en un interessant centre turístic de l'interior. La ciutat disposa de diversos establiments hotelers i un alberg. D'altra banda, un dels serveis amb més tradició són les institucions financeres. Ja l'any 1881 hom fundà el Banc de Manresa, entitat que donà suport a la construcció del Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga. L'any 1967 es creà la societat anònima Banc Mercantil de Manresa, que adquirí la Banca Padró i arribà a tenir una xarxa de 45 sucursals. Antigament la ciutat era el centre social de laCaixa d'Estalvis de Manresa (fundada el 1863), que es va fusionar ambCaixa Tarragona iCaixa Catalunya per a convertir-se en a novaCatalunyaCaixa, actualment propietat del bancBBVA.[2]
El nucli antic de Manresa és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya en el seu conjunt. El barri es desenvolupa en arcs concèntrics, partint dels eixos dels dos turons: Puigcardener i Puigmercadal. Els carrers que el componen són estrets i tortuosos (urbanisme medieval), respiren i són presidits per un parell de places importants i diverses placetes secundàries.[23]
Està ubicat en el centre, no topogràfic del pla, sinó comercial i administratiu, de la ciutat. Té l'origen en un poblet ibèric. Al segle xiii, la seva muralla allargava el perímetre incloent els primers ravals de la ciutat medieval: la plana de Sant Miquel, la Vilanova, el Born i les Piques, el llarg carrer de sobre-roca i la cuitaria (sta. Llúcia). Ha estat una zona molt malmesa als seglesxviii-xix, i les posteriors reconstruccions han estat pràctiques i pobres. Edificis de quatre plantes i façanes arrebossades.[23] Hi trobem monuments civils i eclesiàstics molt importants i representatius.[23]
ElParc de l'Agulla es troba als afores de Manresa, en direccióSantpedor. El parc neix amb la construcció del llac de l'Agulla, que es va construir entre el 1966 i 1974, després de ser revestit totalment amb lloses de formigó. El llac té una superfície de 64.000 m² i una capacitat de 200.000 m3 que assegura una reserva per a Manresa per més d'una setmana.
El llac està envoltat pel parc de 688 arbres de vint espècies diferents i, a més, s'hi poden practicar algunes activitats esportives relacionades amb l'aigua. En el parc hi trobem el Centre de Visitants del Parc de la Séquia, un bar, un quiosc de gelats i zones de jocs infantils.[25]
ElParc de la Séquia ha adequat tot l'entorn del canal medieval perquè el visitant pugui descobrir un territori amb un ric patrimoni i amb històries llegendàries. Per això s'han instal·lat uns equipaments bàsics que faciliten la visita i la interpretació dels llocs més interessants.
A banda del propi canal que porta l'aigua de Balsareny a Manresa, els equipaments que configuren el Parc de la Séquia són el Centre de Visitants, el Centre de l'Aigua de Can Font i el Museu de la Tècnica de Manresa.
És una ruta amb activitats complementàries per fer i presenta una oferta lúdica variada. De fet, el Parc de la Séquia és el fil conductor de diversos equipaments patrimonials i lúdics, que es troben a prop del seu traçat.[26]
LaSeu de Manresa és el principal monument manresà. L'església gòtica que avui podem contemplar fou dissenyada perBerenguer de Montagut, que també projectà obres tan importants comSanta Maria del Mar deBarcelona. La concepció arquitectònica és característica delgòtic català: austeritat en la decoració i predomini dels volums horitzontals, amb una gran amplada de nau. Les obres van començar el1325, però fins al final del segle xv no es va acabar el temple. La façana principal ésneogòtica, dissenyada perAlexandre Soler i March assessorat perAntoni Gaudí. La Seu també resulta de gran interès per les obres d'art que conserva a l'interior, especialment pel conjunt deretaules gòtics.
L'Ajuntament de Manresa presideix la plaça major i és un edifici d'estil barroc civil construït entre el1739 i1777, obra deJoan Garrido, després que l'antiga casa del Veguer i del Batlle fou destruïda a causa d'un incendi el1713. Es tracta d'una construcció senyorial, concebut com un gran casal amb una façana sòbria, on l'únic element decoratiu és un gran escut de la ciutat al centre.
L'any1892 s'hi varen signar les Bases per a la Constitució Regional Catalana, popularment conegudes com lesBases de Manresa. En aquest document es recollien divuit articles per a la creació d'un projecte de poder autonòmic català.[27]
La torre de base quadrada fou construïda entre els segles xiii ixiv. Aquest portal era un dels vuit que tancaven la muralla i tenia una funció doble: permetre l'entrada i la sortida de la ciutat i exercir de punt de control. Recentment ha estat restaurada i es pot accedir a l'interior en festivitats de la ciutat o bé amb visites guiades de l'Oficina de Turisme de Manresa.[28]
ElPont Vell travessa el riuCardener a l'entrada sud-oest de Manresa. D'origenromà, l'actual es tracta d'una reconstrucció fidel del pont medieval que data del segle xii, del qual se'n conserven les bases dels arcs centrals. El pont fou destruït l'any1939 a causa d'un bombardeig i fou reconstruït entre el 1960 i el 1962. El pont dibuixa vuit arcs de mig punt amb una alçada màxima de 25 metres sobre el riu.[29]
Considerat el principal edificimodernista de Manresa, el Casino fou obra d'Ignasi Oms i Ponsa. Des del seu inici, l'any 1906, va funcionar com a club social de les classes benestants i com a local de joc, fins que ladictadura franquista va il·legalitzar aquesta pràctica. Aleshores, l'anomenat Casino dels senyors va començar un progressiu declivi que el va portar a tancar les portes a ladècada del 1970. I no va ser fins a l'any 1999, després d'una rehabilitació integral, que l'edifici va tornar a tenir vida amb la inauguració d'una gran biblioteca pública i un centre cultural.[30]
Situada a l'antic Hospital de Santa Llúcia, enderrocat durant laGuerra Civil, aquesta capella recorda un dels miracles protagonitzats perSant Ignasi de Loiola: un rapte espiritual on va restar immòbil durant vuit dies. Actualment conserva l'antic portalgòtic i una escultura jacent de Sant Ignasi que ja es venerava abans de la Guerra Civil.[31]
Fou edificat durant la segona meitat del segle xvii, inspirant-se en elPalau de la Generalitat. Ressalta la façana renaixentista amb ornamentació de l'escultor manresàFrancesc Grau. Des del segle xviii fins a l'any2009 ha estat Palau de Justícia i jutjats de Manresa.
El Teatre Kursaal fou encarregat el1926 per l'empresari barceloníAndreu Cabot a l'arquitecteJosep Firmat i Serramalera. És un edifici d'estilnoucentista; la façana és de composició clàssica i destaca el pati frontal on hi trobem columnes jòniques i una terrassa amb balaustrada. El teatre s'inaugurà l'agost del1927 i durant anys hi acollí tot tipus d'actes: cinema, teatre, òpera, concerts, etc. L'any1988 passà a mans municipals i, set anys després, l'associació El Galliner el recuperà com a equipament escènic i reobrí les seves portes després d'una gran restauració el febrer de 2007.
Pou de Llum és unmonument en forma d'espiral instal·lat el 2008 amb motiu del projecte Del Cardener a l'Antàrtida (2001-2004), de l'artista xilèFernando Prats. Inclou, al seu interior, una perforació de 15 metres de fondària, que simbolitza la connexió amb altres punts de laTerra, a través de l'experiència mística. Està situat a l'esplanada de laBalconada de Sant Pau, i és identificat per alguns com l'escenari on Ignasi tingué l'Exímia Il·lustració, entesa com a primera visió dels Exercicis i com a intuïció de la fundació de laCompanyia de Jesús.[32]
L'oferta d'ensenyament a la ciutat es completa amb l'Escola Hospitalària i el Centre de Formació d'Adults Jacint Carrió i Vilaseca, l'Escola Agrària de Manresa, l'Escola Oficial d'Idiomes, l'Institut Europeu de Formació Empresarial. A la Casa de la Natura del Bages (1984), amb seu ala Culla —una masia fortificada datada del segle xiv—, hom pot fer estudis sobre natura, coneixement del medi natural i rural de la comarca ieducació ambiental.
Manresa compta amb vuit museus o espais museístics, que abasten diferents àrees i èpoques. El més conegut és elMuseu Comarcal de Manresa, que, inaugurat el1896, mostra diverses col·leccions que se centren en l'art i la història de Manresa, el Bages i Catalunya. El museu inclou un recorregut en el temps des de laprehistòria fins a l'actualitat.[35]
Els dos cinemes de Manresa són elBages Centre i elConservatori/Cineclub. El Bages Centre, situat a l'àrea d"els Trullols", compta amb uns multi-cinemes amb 12 sales on es projecten les novetats cinematogràfiques.[36] El Conservatori/Cineclub és el cinema més antic, on els diumenges de cada dues setmanes s'hi projectes pel·lícules en versió original.[37]
Festa de la Llum. Festa major d'hivern en què es commemora, segons la tradició, el misteri que narra l'arribada d'una llum des deMontserrat que va permetre que elbisbe de Vic aixequés l'excomunió que pesava sobre els manresans arran de la construcció de la séquia
Fira de l'Aixada: festes medievals on la ciutat de Manresa es fa una rentada de cara i retorna a l'època medieval.
Setmana Santa: processó que surt al vespre de la basílica de Santa Maria de la seu de Manresa i que representa un acte religiós. El més espectacular d'aquesta celebració són els anomenats "Costaleros".
Entre el 2009 i el 2011 s'hi va celebrar el Festival de MúsicaGargall, dedicat a les noves músiques, que el 2012 es va traslladar aCal Rosal, alBerguedà.
Gran part de les imatges festives de Manresa estan vinculades a la festivitat delCorpus. L'acte principal d'aquesta diada era la processó que incorporava els elements de la imatgeria de Manresa des del segle xiv.[2]
La Festa Major: és la festa grossa de la ciutat i culmina l'últim cap de setmana d'agost amb un Piromusical al parc de l'Agulla, amb l'assistència de milers de persones. La imatgeria festiva de Manresa són aquelles figures de gran volum que s'utilitzen per les festes de la ciutat i que han esdevingut part icònica de la ciutat.[2]
ElCorreaigua de Manresa és la primera activitat de la festa major que s'inicia el penúltim dissabte del mes d'agost.[38] Aquesta festa ha sigut celebrada ininterrompudament des de l'any 1989. Tot i que el recorregut ha variat durant els anys per obres i altres problemes que no han permès fer aquesta activitat, sempre segueix un recorregut per dins del nucli antic de la ciutat, en el qual es tira aigua (entre 50.000 i 10.000 litres, depenent de les circumstàncies, com si hi ha sequera o incendis),[39] terra, fang, confeti, farina... als participants i aquests es troben amb diversos reptes com piscines amb aigua de diferents colors, olors i pudors, tobogans i cortines d'aigua, basses de fang... i finalment acaben a la plaça del Puigmercadal amb un gran bany d'escuma.[40] Actualment, el correaigua marca l'inici de la Festa Major manresana i el correfoc n'indica el final.[41] Elcorrefoc se celebra en aquesta ciutat des de l'any 1982, i durant les primeres edicions, els veïns llançaven galledes d'aigua a la gent que passava,[40] i això tenia dos grans inconvenients: la pirotècnia es mullava i deixava de funcionar i els participants relliscaven, fins al punt d'arribar a poder fer-se mal, i els membres de Xàldiga van decidir crear una altra activitat de la Festa Major per evitar els problemes: el correaigua.
L'Alternativa de Manresa és una festa major paral·lela a la festa major convencional de Manresa.[42] Se celebra a la ciutat de Manresa des de l'any 1992, i és la primera festa d'aquestes característiques que se celebra alsPaïsos Catalans.[43]
L'esport estrella de la ciutat és elbasquetbol; el principal equip és elBàsquet Manresa, que va ser fundat l'any1931 i actualment disputa lalliga ACB. L'equip va guanyar la temporada 1997/1998. Els partits es juguen alPavelló Nou Congost, que té una capacitat de 5.000 espectadors.[45]
El Centre d'Atenció Primària Bages (CAP Bages) és un CAP II de Manresa de la xarxa sanitària pública gestionat per l'Institut Català de la Salut. És un centre de referència al Bages d'atenció especialitzada.[49] A final de l'any 2008 van començar obres d'ampliació i remodelació de l'edifici per millorar la qualitat assistencial i el confort,[50] que inclouen la reubicació dels professionals i dels serveis de l'equip d'atenció primària (EAP) Manresa-2, anteriorment situat al CAP Plaça Catalunya, el 2011. Actualment, dona cobertura a una població de 152.000 persones.[51]
Des dels temps medievals, la ciutat de Manresa és punt de confluència de vies de comunicació i lligam entre el litoral català i elsPrepirineus; és el nus de comunicacions més important de l'interior de Catalunya. Les principals vies d'accés a la ciutat són: laC-16, que comunica Manresa cap al nord ambGuardiola de Berguedà i cap al sud, a través del congost del Cairat, ambAbrera; laC-37 de Manresa aIgualada; laC-55 de Manresa aSolsona; laC-25 de Manresa aVic; l'autopistaC-16 deTerrassa a Manresa (1989), que amb 33,5 km de longitud forma part de la xarxa integrada en l'itinerari europeuE-09; i l'Eix Transversal. Altres carreteres locals comuniquen el cap comarcal amb diversos indrets del Bages.[2]
Elsferrocarrils també foren un element cabdal en la consolidació de Manresa com a ciutat industrial i com a centre comercial i de serveis d'abast supracomarcal. El ferrocarril arribà a Manresa l'any1859, i la construcció de la línia de via estreta de Manresa aBerga, l'any1883, reforçà encara més el paper de la ciutat. Dues línies fèrries arriben a la ciutat de Manresa:
El transport urbà de Manresa està format per la xarxa d'autobús que funciona en dies feiners i consta de sis línies. Cinc d'aquestes línies connecten les zones més perifèriques de la ciutat amb el centre i la sisena línia, anomenada perimetral, realitza el recorregut que enllaça l'estació de RENFE, l'estació d'autobusos, l'hospital Sant Joan de Déu i el mercat de la Sagrada Família. Els diumenges i els dies festius, la línia F realitza un llarg recorregut que serveix per connectar una àmplia part de Manresa amb el centre de la ciutat.[52]
La relació de Manresa amb la comunitat senegalesa de Bambylor va començar el 1989, quan l'Associació d'Amics de la Unesco de Manresa va organitzar un camp de treball per ajudar a larepoblació forestal d'aquesta població. L'experiència va ser molt positiva i els contactes no van cessar. La creació del Consell de Solidaritat l'any 1995, per part de l'Ajuntament de Manresa, va enfortir encara més els llaços entre els dos pobles després de l'agermanament entre Manresa i Bambylor l'any 1997.[59]
↑23,023,123,2«Manresa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2023. [Consulta: 7 juny 2015].
↑Vidal, Francisco. Joseph Thomas Lucas.Sacro diario domenicano... vidas de los santos, beatos y venerables de la orden de predicadores (en castellà). 1747 [Consulta: 2 juny 2016].
Dades extretes de la revisió del padró realitzada a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística[2], a 1 de gener de 2019; a França, per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics (Insee)[3], segons la població legal de 2017; i a Itàlia, per l'Institut Nacional d'Estadística (Istat)[4], a 1 de gener de 2019. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.
.JPG)
_-_1.jpg)
_-_2.jpg)
.jpg)
_-_1.jpg)
