Manhattan és unailla fluvial dins delriu Hudson i també un dels cincboroughs o districtes que formen la ciutat deNova York, alsEstats Units.[1] El districte té els mateixos límits que el Comtat de Nova York i inclou l'illa de Manhattan, així com altres petites illes a més d'una petita part de terra continental. L'any2004, la població era d'1.562.723 persones, i es calcula que el2019 tenia 1.628.706 habitants.[2] El comtat de Nova York és el de menor àrea a l'Estat de Nova York, però el de major densitat dels Estats Units.
El nom de «Manhattan» prové dellenape, una variant de la família de lallengua algonquina. Primer de tot escritManna-hata, va ser traduït per «illa dels nombrosos turons». Apareix per primera vegada el 1609 al diari de bord deRobert Juet, un membre de l'expedició neerlandesa deHenry Hudson que va descobrir l'illa l'11 de setembre d'aquell mateix any. El 1610, el nomManahata apareix dues vegades, anomenant les dues ribes del riuMauritius (elriu Hudson). Els Algonquins són els habitants més antics coneguts d'aquest territori.
Manhattan és un dels dotze comtats originals de l'Estat, que en aquell temps era una província, el1683. En aquella època, com avui dia, coincidia amb la ciutat de Nova York i ocupava l'illa.
En el transcurs del segle xix Manhattan s'engrandí i esdevingué un centre econòmic, aprofitant, entre d'altres, l'obertura delcanal d'Erie el 1825. El 1835, la població va superar la deFiladèlfia, fent de Nova York la ciutat més gran del país. En la segona meitat del segle, l'arribada massiva d'immigrants, que entraven perEllis Island als Estats Units, va reforçar la posició de Manhattan. Nova York va començar des de llavors a estendre's més enllà de l'illa original.
El1874, una part del que avui és elBronx va ser adscrita alcomtat de Nova York, després la totalitat el 1895. El1899 es va crear laCity of Greater New York, que va fer del Bronx unborough a part, tot i que formant part sempre del comtat de Nova York. L'1 de gener de 1914 el Govern de l'Estat de Nova York va crear el comtat del Bronx, i el comtat de Nova York va restar reduït als seus límits actuals.
Tanmateix l'aparició progressiva dels altresboroughs no fa minvar el poder de Manhattan, que continua sent el veritable cor de la ciutat. La construcció de nombrososgratacels des del començament del segle xx testimonia el dinamisme delborough i n'augmenta la celebritat al món sencer. En la dècada del 1920 elRenaixement de Harlem en fa la «capital mundial de la cultura negra». Malgrat els efectes de laGran Depressió, ladècada del 1930 s'edificaren d'alguns dels gratacels aleshores més alts del món, dels quals alguns de molts celebres, com l'Empire State Building o elChrysler Building, han esdevingut un símbol de Nova York.
Durant la dècada del 1970, Manhattan va conèixer una crisi financera i demogràfica: les fàbriques i els tallers van tancar, una part de la població se'n va anar del centre cap als afores o cap alSun Belt.
Als anys 1980, amb el renaixement deWall Street, Manhattan va retornar com a centre mundial de l'economia i de les finances. La forta baixada de la criminalitat, empresa durant la dècada del 1990 i feta possible per la política detolerància zero del batlleRudolph Giuliani, va contribuir a canviar la cara de nombrosos veïnats delborough.
D'ençà fa alguns anys, s'assisteix a una transformació de diversos veïnats de Manhattan. Els antics tallers de teixit o les instal·lacions portuàries són transformats en estudi o en galeries d'art aSoHo, aMidtown i al voltant delLincoln Center. Nombrososblocks són renovats i rehabilitats, incloent-hi certs sectors deHarlem; aquesta reconquesta del centre per una població amb un cert poder adquisitiu comporta unagentrificació, poc profitosa pels més desfavorits i que pot amenaçar l'herència cultural dels barris, a semblança delLower East Side.
La història recent de Manhattan ha estat marcada per l'atac terrorista de l'11 de setembre de 2001 sobre elWorld Trade Center, del qual les conseqüències han impactat fot en els habitants. Amb la caiguda de les torres bessones, elpanorama urbà de Manhattan va canviar substancialment, i la denominadaZona Zero, situada al cor del centre financer històric deWall Street, acull diversosmemorials commemorant l'esdeveniment. El 30 d'abril de 2012, elOne World Trade Center, encara incomplet, esdevingué l'edifici més alt de l'illa,[7] sobrepassant l'Empire State Building que havia recobrat aquest rècord amb els fets del 2001.
El barri deManhattan té una superfície de 87,5 km², entre els 59,5 km² de terres emergides i els 28 km² d'aigua. L'illa de Manhattan està envoltada pelHudson River a l'oest i l'East River a l'est. Cobreix una superfície de 58,8 km², mesura 21,6 km de longitud i 3,7 km d'amplada a nivell del carrer 14. Al nord, elHarlem River la separa delBronx i del continent. El barri comprèn igualment altres illes:Randall's Island i Ward's Island iRoosevelt Island a l'East River, així comGovernors Island iLiberty Island al sud a labadia de New York.
S'estén també sobre una petita part del continent, englobada en elBronx: es tracta del veïnat deMarble Hill, que anteriorment havia format part de l'illa de Manhattan, però que en va ser separat per la construcció el 1895 delcanal de Spuyten Duyvil Creek que connectava elHudson alHarlem River.
Midtown: és el barri d'afers econòmics més important delsEstats Units. Comença al sud del carrer 14 i acaba al límit sud deCentral Park al nord. La part més densa i més característica del barri és al nord, a partir del carrer 31 i sobretot del 42, on hi ha laGrand Central Station.
LaCinquena Avinguda, principal eix de la ciutat, delimita els costats est i oest de la ciutat.
Els nombrosos barris de Manhattan no responen a cap convenció particular.Alguns són geogràfics, com l'Upper East Side, altres descriuen una realitat ètnica, comChinatown; alguns són acrònims, com aTriBeCa ("TRIangle BElow CAnal Street") oSoHo ("SOuth of HOuston"), oNolita ("NOrth of Little ITAly").Harlem deu el seu nom a la ciutat deHaarlem alsPaïsos Baixos. Descobreixen tota la diversitat de Manhattan: elLower East Side i l'East Village han estat molt de temps associats a una «subculturabohèmia».Chelsea és el barri de la vida artística i nocturna. AWashington Heights viuen immigrants de laRepública Dominicana.Chinatown és, amb més de 150.000 habitants, la major concentració de xinesos del món occidental. L'Upper West Side és sovint definit com un barri intel·lectual i creatiu, mentre que l'Upper East Side, un dels barris més rics delsEstats Units, és caracteritzat com a conservador.
Manhattan és el centre econòmic de l'aglomeració novaiorquesa: el districte ofereix 2,4 milions de llocs de treball, és a dir els dos terços de la ciutat. La població diürna de Manhattan s'eleva a 2 874 000 persones a conseqüència de l'afegitó d'1 337 000 habitants dels afores. Es tracta de l'afluència de població més important del país i representa més del triple queWashington DC que s'eleva a 481 000 persones.
Les estadístiques de 2006 mostren que el salari setmanal mitjà de les persones que hi treballen s'eleva a 1 453 $; el més elevat dels 325 principals comtats delsEstats Units. El sector dels serveis és el principal pilar de l'economia delborough, que compta tot i això amb 39 800 d'actius en la fabricació i 39 800 en la construcció. El sector de la salut representa un 11,3% dels llocs de treball.[Cal actualitzar]
Històricament, la presència de grans empreses no ha impedit el desenvolupament dels detallistes independents, tot i això la instal·lació recent de botigues de grans cadenes nacionals és considerat per alguns com l'indici d'una homogeneïtzació que fa perdre originalitat. Tanmateix, malgrat aquesta tendència, certs barris de es caracteritzen per un nombre important de petites botigues, com per exemple aLittle Italy oChinatown.
El sector econòmic més important és el de lesfinances, que s'anomenen sovintWall Street, nom del carrer on es troben els locals delNew York Stock Exchange (NYSE), la més gran de lesborses mundials en termes de capitalització. A més a més, acull igualment elNASDAQ, la borsa on cotitzen on la majoria d'empreses tecnològiques iempreses emergents americanes. Així, el 2005, hi cotitzaven 28 000 empreses per una capitalització de l'ordre de 20000 milions de dòlars.[Cal actualitzar] Però al sud no hi ha només elNYSE sinó que hi tenen la seu diverses grans empreses del món de les finances comAmerican Express,Merrill Lynch oDow Jones.
AlMidtown hi ha seus de bancs, centres comercials i culturals i hi resta un pol de comunicació (editors, canals de televisió, premsa) major. Entre els principals domicilis socials d'aquests sectors, es poden esmentar els canals de televisióCBS,NBC iMTV, o l'editorThe New York Times Company.
Sovint s'empra metonímicamentMadison Avenue per designar el sector de la publicitat. La «Silicon Alley» és la tecnòpolis de Manhattan i de Nova York a nivell demultimèdia.
El barri deTimes Square, que treu el seu nom delNew York Times, és un dels centres neuràlgics del turisme, i acull igualment oficines de nombroses empreses d'envergadura internacional: elCondé Nast Building acull elNASDAQ MarketSite que permet consultar el curs dels valors en temps real sobre pantalles. L'agència de premsaReuters hi té el seu propi immoble, elReuters Building.
A Manhattan hi predomina el transport públic: segons el padró de l'any 2000, més del 75% dels habitants de l'illa no posseïen cap vehicle privat, només uns 18% dels habitants condueixen per anar a treballar. ElMetro de Nova York és el mitjà de transport més utilitzat.
El 2007, el batlle,Michael Bloomberg, va proposar la creació d'un sistema depeatge de congestió per a millorar la qualitat de l'aire i el trànsit, inspirat enel model del de Londres. Els fons recaptats serien emprats per a la millora de les infraestructures del transport públic. Nova York esdevindria aleshores la primera gran ciutat del país a imposar aquest sistema de tarifació. El pla va ser tanmateix rebutjat pel Parlament de l'Estat. Tot i això, la pujada del preu del carburant ha contribuït a fer minvar el trànsit, ja sigui als carrers o als ponts i els túnels que condueixen als altres barris; en contrapartida, el tren i els transports públics són cada vegada més utilitzats per arribar al centre de la ciutat.
Cada 28 de maig i 12 de juliol, tant a l'alba com a l'ocàs, el sol és visible a l'horitzó des del nivell dels carrers en estar el sol alineat amb el traçat dels carrers.
Elgratacel és un element inseparable de la identitat de Manhattan d'ençà el segle xix. Els principals gratacels de Nova York, hi són tots. De 1890 a 1973 els nou edificis més alts del món eren a Manhattan. En l'actualitat, l'Empire State Building és l'edifici més alt de la ciutat, i va ser el més alt del món entre 1931 i 1972. La ciutat té molts gratacels d'oficines dissenyats per respectar elmedi ambient, comHearst Tower i el nou7 World Trade Center.
A més dels monuments nacionals com l'Estàtua de la Llibertat i elsNational Historic Landmark com l'Empire State Building, Manhattan té un centenar de zones protegides, dividida entre diferents categories (Manhattan Historic Districts, Manhattan Interior Landmarks i Manhattan Individual Landmarks) de laNew York City Landmarks Preservation Commission, que constitueixen la majoria dels edificis protegits de la ciutat. Manhattan té molts hotels, incloent el famósPlaza Hotel i elWaldorf-Astoria.
El barri deChelsea és conegut per les seves galeries d'art (n'hi ha més de 200), dedicades a l'art modern, que serveixen per a promocionar nous artistes i per a celebrar-hi nombrosos esdeveniments culturals.
Els espais verds representen el 17,8% del territori delborough, és a dir 10,9 km². La plaça deBowling Green és el parc urbà més antic de Manhattan. El més conegut ésCentral Park i representa el 30% de la superfície d'aquests espais, que comprenen 204 àrees de joc, 251 «carrers verds», 371 terrenys de bàsquet i nombrosos altres equipaments.
Manhattan és servida per laNew York Public Library, el sistema de biblioteques més important del país, que compta amb 35 biblioteques. Les cinc branques de laCentral Library, és a dir laMid-Manhattan Library, laDonnell Library Center, laNew York Public Library for the Performing Arts, l'Andrew Heiskell Braille and Talking Book Library i la Science, Industry and Business Library, estan totes situades a Manhattan.
L'Islamic Cultural Center of New York és el major lloc de culte Musulmà de New York. Caracteritzada pel seu estil arquitectural modern i la seva orientació en diagonal cap a laMeca.
