Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Mangosta de potes negres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMangosta de potes negres
Bdeogale nigripesModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima15,8 anysModifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínimModifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaHerpestidae
GènereBdeogale
EspècieBdeogale nigripesModifica el valor a Wikidata
Pucheran, 1855
Distribució
lang=Modifica el valor a Wikidata

Lamangosta de potes negres (Bdeogale nigripes) és unaespècie demangosta de l'Àfrica central. A diferència de moltes espècies similars, la mangosta de potes negres només té quatre dits a cada pota en lloc de cinc.[1]

Descripció

[modifica]

El seu cos és allargat i té una mida que varia entre 37,5 i 60 centímetres, la seva cua fa entre 17,5 i 37,5 centímetres, i el seu pes varia entre 0,9 i 3 quilograms. Un adult té una alçada a l'espatlla entre 15 i 17,5 centímetres. Els pèls del seu pelatge són llargs i aspres a la capa exterior, i suau i densos a l'interior. Té els pèls de color blanc al naixement i de color marró fosc a la punta. El color que predomina en el seu pelatge és el marró grisenc, color que es va enfosquint a cada muda, a mesura que va el canviant.

Té 4 dits, lleugerament encoixinats per la part inferior, amb urpes no retràctils. Les glàndules odoríferes es troben a la regió anal. La sevadentadura està formada per tres incisius, una dent canina, tres o quatre premolars, i dos molars, i juntament amb el crani, són menys especialitzades que la de la resta de mustèlids carnívors.[2][3]

Distribució i hàbitat

[modifica]

La mangosta de potes negres viu al boscos de l'Àfrica, des del sud-est deNigèria fins a nord de laRepública Democràtica del Congo, i també al nord d'Angola.

Sovint se les pot veure prop de l'aigua.[3]

Comportament

[modifica]

Són animals nocturns i, tot i que poden enfilar-se als arbres, són principalment terrestres. Sovint se les veu en parelles, encara que es tracta d'una animal solitari. Malgrat el seu comportament solitari a la natura, en captivitat poden viure amb altres de la seva espècie sense mostrar-se hostils.[4]

La seva esperança de vida és d'aproximadament uns 15 anys.

Dieta

[modifica]

Es tracta principalment d'un animalinsectívor que s'alimenta detèrmits, formigues i escarabats. També s'alimenta deserps, petits mamífers i carronya. Els espècimens que viuen en captivitat també mengen amfibis.[4][3]

Reproducció

[modifica]

L'aparellament té lloc durant la temporada seca, i les cries neixen entre novembre i gener. Les ventrades són d'un sol cadell. Tot i que no s'ha estudiat prou, és raonable suposar que la mare cria el seu cadell com succeeix amb la majoria dels mamífers. Les cries neixen altricials, i les mares les crien en caus.

Depredació

[modifica]

Amb l'excepció d'alguns humans que les cacen per alimentar-se, no se li coneixen predadors. Malgrat això, és raonable pensar que són preses dels grans carnívors dels boscos.

Estat de conservació

[modifica]

Encara que no s'ha descrit un estat de conservació especial es troba en situació de risc, donat que viu als boscos, que són hàbitats amenaçats pels humans que els desforesten i els envaeixen.

Referències

[modifica]
  1. (anglès)«Mongoose - MSN Encarta». Arxivat de l'original el 2009-10-31. [Consulta: 10 juny 2010].
  2. (anglès) Nowak, R. 1999. Walker's Mammals of the World 6th Edition. Baltimore and London: Johns Hopkins University Press.
  3. 3,03,13,2(anglès) Rosevear, D. 1974. The Carnivores of West Africa. London: Trustees of the British Museum (Natural History).
  4. 4,04,1(anglès) Ray, J., M. Sunquist. 2001. Trophic relations in a community of African rainforest carnivores. Oecologica, 127: 395-408.
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
ViquiespèciesModifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents decarnívors
Regne:Animalia  ·  Embrancament:Chordata  ·  Classe:Mammalia  ·  Infraclasse:Eutheria  ·  Superordre:Laurasiatheria
SubordreFeliformia
Nandiniidae
Herpestidae
(Mangostes)
Hyaenidae
(Hienes)
Felidae
Família gran recollida més avall
Viverridae
Família gran recollida més avall
Eupleridae
Família gran recollida més avall
FamíliaFelidae
Felinae
Pantherinae
FamíliaViverridae(inclou lescivetes)
Paradoxurinae
Hemigalinae
Prionodontinae
Viverrinae
FamíliaEupleridae
Euplerinae
Galidiinae
SubordreCaniformia(continua més avall)
Ursidae
(Ossos)
Mephitidae
(Mofetes)
Procyonidae
Bassaricyon
(Olingos)
Ailuridae
SubordreCaniformia(continua més amunt)
Otariidae
(inclou elsossos marins
i elslleons marins)
Odobenidae
Phocidae
Canidae
Família gran llistada més avall
Mustelidae
Família gran llistada més avall
FamíliaCanidae
Atelocynus
Canis
Cerdocyon
Chrysocyon
Llop de crinera (C. brachyurus)
Cuon
Lycalopex
Lycaon
Licaó (L. pictus)
Nyctereutes
Gos viverrí (N. procyonoides)
Otocyon
Otoció (O. megalotis)
Speothos
Urocyon
Vulpes
FamíliaMustelidae
Guloninae
Marta nord-americana (M. americana) · Marta de coll groc (M. flavigula) · Fagina (M. foina) · Marta de les muntanyes Nilgiri (M. gwatkinsii) · Marta (M. martes) · Marta del Japó (M. melampus) · Marta gibelina (M. zibellina)
Helictidinae
Toixó d'Everett (M. everetti) · Toixó de la Xina (M. moschata) · Toixó oriental (M. orientalis) · Toixó de Myanmar (M. personata)
Ictonychinae
Turó ratllat africà (I. striatus)
Mostela de la Patagònia (L. patagonicus)
Mostela de clatell blanc (P. albinucha)
Turó marbrat (V. peregusna)
Lutrinae
(Llúdries)
Melinae
Toixó del Japó (M. anakuma) · Toixó asiàtic (M. leucurus) · Toixó (M. meles)
Mellivorinae
Ratel (M. capensis)
Mustelinae
Mustela
(Mosteles)
Mostela de muntanya (M. altaica) · Ermini (M. erminea) · Turó de l'estepa (M. eversmannii)Mostela del Japó (M. itatsi) · Mostela de panxa groga (M. kathiah) · Visó europeu (M. lutreola) · Mostela de Java (M. lutreolina) · Turó de peus negres (M. nigripes) · Mostela (M. nivalis) · Mostela de peus nus (M. nudipes) · Turó comú (M. putorius) · Mostela de Sibèria (M. sibirica) · Mostela de llom ratllat (M. strigidorsa) · Mostela d'Egipte (M. subpalmata)
Taxidiinae
Toixó americà (T. taxus)
Bases de dades taxonòmiques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mangosta_de_potes_negres&oldid=35987650»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp