Unmanglar és unbioma de lazona tropical que es presenta en lazona de marees delslitorals plans ifangosos, en especial alPacífic però també alsoceansAtlàntic i a l'Índic. Es caracteritza per una formació vegetalhelofítica constituïda especialment permangles i també per d'altres espècies afins. Formen una espècie de boscperennifoli dens i intricat, que acull una gran biodiversitat biològica[1] a causa de la seva alta productivitat, i s'hi troben nombroses espècies de molts tipus.[2]
Els manglars són especialment susceptibles als canvis provocats per lesmarees, i el que de dia és una platja, de nit pot convertir-se en fons marí amb la pujada de la marea.[3]Els manglars reben el seu nom dels arbres que els formen, els mangles. El manglar forneix recursos importants per als habitants de les zones on es troben comcarbó vegetal, aliment i material de construcció.
La degradació ràpida de determinats manglars és preocupant, ja que, entre altres coses, són estabilitzadors naturals de zones litorals fràgils i perquè contribueixen a laresiliència ecològica (ràpida recuperació) després deciclons tropicals itsunamis i contra la pujada del nivell del mar motivada pelcanvi climàtic.
Segons estimacions de laFAO de 2007, els manglars ocupaven més de 15 milions d'hectàrees (més de 150.000 km²), distribuïdes en 124 països en cinc regions,Àsia,Àfrica,Amèrica del Nord iAmèrica Central iOceania, essent Àsia la regió on hi ha la major extensió. Els cinc primers païsosIndonèsia,Austràlia,Brasil,Nigèria iMèxic tenen el 48% de la superfície total ocupada pels manglars.[4]
| Regió | Superfície (km²) | % |
|---|---|---|
| Àsia | 60.477,98 | 38,5 |
| Àfrica | 32.427,54 | 20,6 |
| Amèrica del Nord iAmèrica Central | 23.581,05 | 15.0 |
| Amèrica del Sud | 20.377,64 | 13,0 |
| Oceania | 20.185,37 | 12,9 |
El manglar es troba en zones costaneres, preeminentment entre leslatituds de 30° Nord i 30° Sud, és a dir a lazona intertropical. En general, els manglars creixen millor alsclimes equatorials humits que a les zones amb pluges estacionals, com les declima monsònic, o a les que tenen climes més àrids. En general la seva capacitat de creixement i producció debiomassa decreix amb la latitud. Els límits extrems es troben, alJapó (31°22' N) i lesBermudes (32°20' N) a l'hemisferi nord i aNova Zelanda (38°03' S),Austràlia (38°45' S) i a l'Àfrica del Sud (32°59' S).[4]
Els manglars són més diversos en els paleotròpics (Índia, sud-est asiàtic, Malàisia) que a l'Amèrica tropical (neotròpic). La diversitat més baixa passa al Carib. Diversos autors donen xifres lleugerament diferents per al nombre d'espèciesbona fide de mangles, i. e., aquelles espècies llenyosesendèmiques al biòtop, és a dir que no es troben en cap altre biòtop. Les més acceptades són: Famílies 11, gèneres 16, espècies 55.[6] Més recents que els esmentats aquí, presenta dades una mica diferents: Famílies 16, gèneres 20, espècies, 54. No obstant això, totes les espècies anomenades mangles per Chapman, estan en llista de Hogarth-Tomlinson, la diferència està en els anomenats components menors, espècies poc freqüents però només trobades als manglars. La taula següent presenta les 55 espècies de mangle i la distribució. Un dels manglars més grans del món, són els delriu Amazones.
Han estat proposades diferents tipologies de manglar. Ariel E. Lugo i Samuel C. Snedaker, van proposar l'any 1974 sis tipus funcionals de manglar:[7]
Aquesta classificació no aporta informació sobre els processos físics que s'hi donen. El 1992 C. Woodroffe va suggerir tres tipus de manglar, el de domini fluvial, el del domini mareal i el manglar interior menys influenciat pels rius i les marees. El 1982, B.G. Thom i R.W. Galloway van proposar sis classes de manglar en funció del substrat, l'amplitud de les marees i la sedimentació:[8]
Nombroses espècies d'ocells viuen als manglars, però elscrancs, elsmol·luscs, elscrustacis i elspeixos són els més abundants. La zona aèria està ocupada perinsectes,rèptils i ocells.
ABangladesh, el manglar és el darrer refugi deltigre de Bengala. També hi ha simis com els macacos que l'encavallament de les branques els beneficia. Entre els ocells hi ha l'Ibis roig a l'illa de Trinitat.
Al manglar deBorneo hi viu amb freqüència elsimi nassut.
L'evolució presenta una convergència de solucions per afrontar la salinitat i la humitat variable, la manca d'oxigen en els sòls i la llum intensa pròpia dels tròpics.
Quatre espècies d'arbres adaptats són presents sempre al manglar:
Les diferents espècies de mangle difereixen en la tolerància a la salinitat (halòfites), a les baixes concentracions d'oxigen, a l'estabilitat del substrat, a la freqüència d'inundació (hidroperíode), a la relació precipitació-evaporació, i a les característiques del relleu, entre altres factors, els quals seran determinants també per a la “zonació” o patrons de distribució de les diferents espècies. Les espècies de mangle, com a espècies halòfites, poden tolerar concentracions variables de salinitat: es poden trobar des de 0% (unitats pràctiques de salinitat) fins a 70% (la salinitat del mar és d'aproximadament 35%). Al continent americà es troben distribuïdes poques espècies; a Mèxic i al Carib es poden identificar 3 o 4 espècies de manglars.
S'ha determinat que la colonització la inicia elmangle vermell (Rhizophora mangle), una espècie que tolera salinitat des de 0 fins a 45, requereix de temps d'inundació majors i aigües amb més circulació i s'arrela bé en sòls molt tous i inestables, els quals consolida i estabilitza en créixer; això permet la colonització d'altres espècies, com elmangle salat, mangle negre (Avicennia germinans), una de les espècies més tolerants a la salinitat: en sòls hipersalins (70 ups) pot modificar la seva estructura fisonòmica, formant arbustos o matolls; posseeix pneumatòfors que li permeten fer intercanvi de gasos; igualment referma els sòls. Elmangle babau o mangle blanc (Laguncularia racemosa) es pot trobar distribuït entre els dos anteriors; tolera salinitats de 0 a 45 ups, sovint d'inundació menor al mangle vermell i major al mangle negre, a més d'un substrat (sòl) encara més estable. En alguns llocs pot estar present elmangle Saragossa o mangle botonet (Conocarpus erectus), una espècie que està més en contacte amb la vegetació terrestre. Com que les diferents espècies de mangle transformen els seus substrats i creen així hàbitat per a altres espècies, la successió dóna origen a una seqüència d'espècies des del front marí fins a la terra ferma (una zona).
Els manglars malgrat la seva àrea de cobertura relativament petita en comparació amb altres biòtops terrestres (v. gr.,boscos latifoliats caducifolis tropicals), constitueixen un dels 14biomes terrestres és a dir, conformen una cohort singular, excel·lent, de plantes i animals que habita espais amb característiques físiques igualment singulars.
Els manglars tenen un paper important com a font de recursos insubstituïbles per a moltes poblacions camperoles als tròpics. Això és particularment crític en aquelles regions on les àrees terrestres adjacents als manglars són predominantment àrides, v. gr.,delta del Níger,cinturó àrid pericaribeny,golf de Bengala i, per tant, limitades en la seva oferta i diversitat de recursos. A continuació es llisten els recursos més importants. Val a dir que aquests han estat explotats sense detriment des de fa centenars i encara milers d'anys; no obstant això, recentment (des de mitjans delsegle xx), el creixement poblacional, l'expansió urbana, la preponderància del consumisme i l'adveniment de tecnologies extractives eficients han delmat els recursos del manglar a moltes regions, fins i tot condicions irreversibles de deteriorament i esgotament.
.jpg)
