ElManchester City Football Club és unclub de futbol anglès, de la ciutat deManchester, que juga actualment a laPremier League, competició que ha guanyat quatre vegades en l'actual format, més una cinquena i una sisena en un format anterior. Va ser fundat el1880 sota el nom deSt. Mark's (West Gorton), després va passar a anomenar-seArdwick Association Football Club el1887 i finalment el16 d'abril de1894 va esdevenir elManchester City. El club disputa els seus partits a l'Estadi Ciutat de Manchester des de l'any 2003, tot i que abans havia jugat en el Maine Road (des de l'any 1923).
El Manchester City va guanyar el seu primer trofeu oficial el1904. No obstant això, el club va gaudir del seu major període d'èxit a la fi delsanys 1960 i principis dels1970, quan va guanyar el campionat de Lliga de laFirst Division,FA Cup,Copa de la Lliga i laRecopa d'Europa sota la conducció tècnica primer de Joe Mercer i després de Malcolm Allison. Després de perdre la final de laFA Cup de 1981, el club va passar per un període de decadència, que va culminar amb el descens a la tercera divisió del futbol anglès el 1998. Després de recuperar el seu lloc en laPremier League, l'1 de setembre de2008,Abu Dhabi United Group for Development and Investment, un grup inversor delsEmirats Àrabs Units amb Mansour bin Zayed Al-Nahyan com a màxim accionista, va comprar el club per uns 250 milions d'euros aThaksin Shinawatra, des de juny de 2007 amo del club.[1] Des de l'any 2011, el club ha obtingut un total de 24 títols oficials, guanyant laPremier League els anys2012,2014,2018,2019,2021,2022,2023 i2024, i laLliga de Campions de la UEFA el2023.
La temporada 2016-2017, el club era el cinquè del món en ingressos, amb 527,7 milions d'euros.[2] El 2017, la revistaForbes va calcular que era el cinquè club més valuós del món, amb 2.080 milions deUS$.[3] El 2015, el CITIC Group va comprar una participació del 13.79% de l'empresa matriu del club,City Football Group (CFG) per 265 milions delliures, cosa que atorgava un valor de $3.000 milions al club.[4]
Manté una rivalitat amb el seu veí de Manchester, elManchester United FC, amb qui juga l'anomenat Derbi deManchester:The Citizens contraThe Red Devils.[5]
Les arrels del Manchester City les trobem el1880 quan la St. Mark’s Church de West Gorton completà la seva secció derugbi amb una defutbol amb el nom deWest Gorton Saint Marks. El1884 es fusionà amb elGorton Athletic esdevenintGorton FC. El club es va moure a Ardwick tres anys després (1887) i canvià de nom adoptant el d'Ardwick AFC. El club es refundà el1894 després de fer fallida i adoptà l'actual nom deManchester City. Durant els primers anys el club fou el primer de la ciutat, gràcies a jugadors comBilly Meredith. Posteriorment, problemes de pagaments il·legals permeteren els seus rivals (elUnited) esdevenir el primer club de la ciutat.
L'any1937 l'equip aconsegueix el seu primer títol de lliga anglesa, però malgrat aquest èxit, el club ha sofert diferents alts i baixos al llarg de la seva història, amb la seva millor època als inicis dels 70, ambJoe Mercer com a mànager i l'obtenció d'una Recopa d'Europa, el seu únic títol continental fins al moment. El10 d'agost de2003 estrenà el seu nou estadi, elCity of Manchester Stadium (actualment anomenatEtihad Stadium a causa de la compra dels drets del nom de l'estadi). Abans jugava a Maine Road (1923). Des del2003, el Manchester City no permet l'ús del número 23 en honor del jugador camerunèsMarc-Vivien Foé, que morí jugant un partit deCamerun essent jugador del club.
El Manchester City (de blau) contra el Wigan Athletic, el 2006.
L'1 de setembre del2008, el grup Abu Dhabi United Group Investment and Development Limited va comprar el club anglès per 200 milions delliures esterlines.[6] El nou propietari, va intentar obtenir els serveis dels jugadorsDimitr Berbàtov iRobinho, i va aconseguir el traspàs d'aquest darrer per uns 40 milions d'euros.[7]
El 13 de maig de 2012, després de 44 anys d'haver guanyat l'últimaPremier League el City es va proclamar campió en guanyar 3 a 2 al Queens Park Rangers amb gols deZabaleta,Džeko i elKun Agüero. En la lliga elManchester United FC i el City van quedar empatats a punts, però el City tenia elgoal-average a favor.
L'11 de maig de 2014, el City va guanyar 2 a 0 elWest Ham United, gols deNasri iKompany. Gràcies a aquest triomf guanyaren la seva quarta lliga a les ordres de l'entrenadorManuel Pellegrini, que va esdevenir el primer entrenador no europeu en guanyar laFA Premier League.
El 15 d'abril de 2018, el club va guanyar la lliga amb més punts de la història de la Premier League.L'any següent, el club va mantenir el títol, guanyant la lliga l'última jornada.[8]
Sant Marc (Gorton) el 1884 – el motiu de lacreu de Malta és ara desconegut.Plantilla del Manchester City que va guanyar laFA Cup el 1904.
L'origen del club es remunta a l'any 1880, quan Anna Connell i dos membres de l'Església de St. Mark que treballaven en una fàbrica de ferro a l'est deManchester van fundar elSt. Mark's. El 1887 el club es va traslladar a un nou camp a Hyde Road (abans un abocador) i va passar a anomenar-seArdwick A.F.C. per reflectir la seva nova localització. L'Ardwick es va unir a la Lliga de Futbol anglesa com a membre fundador de laSecond Division el 1892. Finalment, problemes financers en la temporada 1893–94 li van portar a realitzar una completa reestructuració que va afectar tots els aspectes de la institució, passant així a anomenar-seManchester City Football Club.
El City va obtenir èxits importants en els seus primers anys. Va aconseguir l'ascens a laFirst Division —màxima categoria aleshores— en la temporada 1898–99. El seu primer títol oficial el va guanyar el 23 d'abril de 1904, en vèncer en la final de laFA Cup —Copa d'Anglaterra— alBolton Wanderers a Crystal Palace National Sports Centre; aquesta mateixa temporada el club va estar a prop de guanyar el títol de lliga, però va finalitzar segon. Malgrat això, va esdevenir el primer club deManchester a guanyar un títol oficial.[9] En les temporades següents al triomf en laFA Cup, el club es va veure afectat per irregularitats financeres, que van culminar amb la suspensió de disset jugadors el 1906, entre ells el capità Billy Meredith, que posteriorment va passar a jugar pelManchester United FC.[10] Un incendi a Hyde Road el 1920 va destruir la graderia principal, per la qual cosa el 1923 el club es va traslladar al seu nou estadi Maine Road.
Escultura a Bert Trautmann, porter del Manchester City entre 1949 i 1964.
En elsanys 1930, el Manchester City va arribar a dues finals consecutives de laFA Cup, perdent davant l'Everton FC el 1933 i guanyant alPortsmouth el 1934. Cal destacar que durant aquestaFA Cup, el Manchester City va establir el rècord d'assistència més alta de qualsevol club en la història del futbol anglès, ja que 84.569 afeccionats van omplir Maine Road per a la sisena ronda eliminatòria de la competició davant l'Stoke City, rècord que segueix vigent fins a l'actualitat.[11] La temporada 1936–37, va guanyar per primera vegada el títol de lliga, encara que en la temporada següent l'equip va descendir a la Second Division, malgrat haver estat el club amb més gols a favor en aquesta temporada.[12] Vint anys més tard, el City va utilitzar un sistema tàctic innovador, conegut com «Pla Revie», amb el qual el club va arribar novament a dues finals consecutives de laFA Cup, el 1955 i 1956; i igual que en la dècada de 1930, va perdre la primera, davant elNewcastle United, i va guanyar la segona. La Final de la FA Cup de 1956, en la qual el Manchester City va vèncer alBirmingham City per 3-1, és una de les finals més famoses de tots els temps, i és recordada perquè el porter Bert Trautmann va jugar sense saber que tenia el coll trencat.[13]
Després del descens a laSecond Division el 1963, el futur del club semblava fosc, ja que, entre altres coses, va succeir el registre d'assistència en un partit com a local més baix en tota la història del club davant elSwindon Town FC, amb la presència de 8.015 espectadors el gener de 1965.[14] A la meitat de la temporada, va ser contractat un nou equip tècnic format per Joe Mercer com a entrenador i Malcolm Allison com a assistent. En la primera temporada sota les ordres de Mercer, el club va acabar la temporada de laSecond Division com a campió, i va realitzar una forta inversió en jugadors com Mike Summerbee i Colin Bell.[15] Dues temporades després, en la temporada 1967–68, el Manchester City va aconseguir el seu segon títol de lliga, en vèncer en l'últim partit de la temporada alNewcastle United per 4-3 i relegant al seu veí elManchester United FC al subcampionat.[16] Els títols van seguir en aquests anys: el 1969 va obtenir la seva quartaFA Cup guanyant la final alLeicester City, obtenint una plaça per participar en laRecopa d'Europa 1969–70, en la qual el club anglès es va imposar en la final davant elGórnik Zabrze dePolònia per 2-1 aViena.[17] Aquest seria el primer títol del Manchester City a nivell europeu. El club va guanyar en aquesta mateixa temporada laCopa de la Lliga, convertint-se en el segon club anglès a guanyar un títol internacional i un de nacional en la mateixa temporada.
El club va continuar lluitant per títols en el futbol nacional, acabant un punt per darrere dels campions de lliga en dues ocasions i va ser subcampió de laCopa de la Lliga el 1974.[18] Un dels partits més recordats pels afeccionats és l'últim partit de la temporada de Lliga 1973–74, davant elManchester United FC, que necessitava guanyar per eludir el descens a la Second Division. L'exjugador del UnitedDenis Law va marcar amb el taló per al triomf 0-1 del City i va confirmar el descens delManchester United FC.[19] L'últim títol d'aquesta època d'èxit va ser el 1976, en derrotar elNewcastle United 2-1 en la final de la Copa de la Lliga.
Un llarg període de declivi va seguir a l'èxit dels anys 1960 i 1970. Malcolm Allison es va reincorporar al club per convertir-se en gerent, per segona vegada el 1979, però va malgastar grans sumes de diners en fitxatges fallits, com el d'Steve Daley.[20] El club va arribar a tenir set gerents solament en ladècada de 1980, sota la direcció tècnica de John Bond, el City va arribar a la final de laFA Cup de 1981, que acabaria perdent en el partit de desempat davant elTottenham Hotspur FC. El club va descendir dues vegades de la màxima categoria en ladècada de 1980 (el 1983 i 1987), però va tornar a la màxima categoria de nou el 1989. Va finalitzar cinquè en les temporades 1990–91 i 1991–92 sota la direcció de Peter Reid.[21] El club va ser un dels membres fundadors de laPremier League el 1992. Després de la sortida de Reid, el Manchester City va decaure, ja que va passar tres temporades lluitant por no descendir a la segona categoria —ara anomenadaFirst Division, un fet que finalment es va concretar el 1996. El Manchester City va caure al punt més baix de la seva història en descendir a la tercera categoria del futbol anglès en la temporada 1997–98 —anomenada des de 1992,Second Division— sent el segon equip amb títols europeus a descendir a aquesta categoria, després que aAlemanya es concretés uns anys abans el descens del1. FC Magdeburg. Després del descens, va arribar un nou president, David Bernstein, que va introduir al club canvis importants, entre ells una nova política econòmica.[22] Amb la conducció tècnica de Joe Royle, el Manchester City va aconseguir ascendir en el seu primer intent després de vèncer en els playoffs al Gillingham. Estant ja a la segona divisió, un segon ascens consecutiu va veure al club ascendir a laPremier League, però això va resultar haver estat un pas massa precipitat per a l'estabilització del club, i en conseqüència, el2001, el club va tornar a descendir a la segona categoria. Per a la següent temporada, és contractatKevin Keegan com a nou entrenador, i l'equip aconseguiria ascendir com a campió obtenint 99 punts i 108 gols a favor durant la temporada, aconseguint l'ascens directe.[23] La temporada 2002-03 va ser l'última que es jugaria a Maine Road, que va incloure una victòria de 3-1 davant els seus rivals delManchester United FC, posant fi a una ratxa de 13 anys sense guanyar. Aquesta mateixa temporada es va classificar per a competicions europees després de 25 anys a través del Rànquing de Fair Play de laUEFA.[24] La temporada 2003-04 el club es va traslladar a l'Estadi Ciutat de Manchester, inaugurat a l'estiu en un amistós contra elFC Barcelona.[25] En les seves quatre primeres temporades en el nou estadi, el club va finalitzar en la meitat de la classificació o en els llocs propers al descens, cosa que va provocar la renúncia deKevin Keegan el 2005.[26] L'exentrenador de laSelecció de futbol d'AnglaterraSven-Göran Eriksson va esdevenir el primer entrenador estranger del club, en ser contractat el 2007. Un any després, al juliol de 2008, el tècnic suec va ser acomiadat i reemplaçat perMark Hughes.[27]
L'any 2008, el club estava en una precària situació financera.Thaksin Shinawatra, exprimer ministre deTailàndia, havia comprat el club un any abans per 121 milions d'euros,[28] però els seus problemes polítics van fer que se li embarguessin els seus béns, a més de ser acusat al seu país decorrupció iblanqueig de diners.[29] No obstant això, l'1 de setembre de 2008,Abu Dhabi United Group for Development and Investment, un grup inversor delsEmirats Àrabs amb Sulaiman Al-Fahim com a part visible del grup, i amb Mansour bin Zayed Al-Nahyan com a màxim accionista, va prendre el control del club per uns 250 milions d'euros.[30] La compra va ser seguida immediatament per un al·luvió d'ofertes per jugadors d'alt nivell; el club va batre el rècord de fitxatges a la Lliga Anglesa amb el fitxatge deRobinho delReial Madrid per uns 40 milions d'euros,[31] en el qual seria el preludi de l'astronòmica inversió en fitxatges que vindria per situar a l'equip entre els grans d'Europa.[32] No obstant això, les actuacions del club no mostraven millores pel que fa a la campanya anterior malgrat l'afluència de diners, no obstant això, malgrat acabar desè en laPremier League,[33] el club va aconseguir els quarts de final de laCopa de la UEFA.
Durant l'estiu de 2009, el club va realitzar una despesa en fitxatges a un nivell sense precedents, amb un desemborsament de més de 150 milions d'euros per a la contractació de jugadors comGareth Barry,Roque Santa Cruz,Kolo Touré,Emmanuel Adebayor,Carlos Tévez iJoleon Lescott. Al desembre de 2009, amb l'equip com 6è classificat després de 18 jornades,Mark Hughes, que entrenava al Manchester City des de poc abans de l'arribada del grup inversor àrab, va ser destituït com a entrenador i en el seu lloc es va contractar aRoberto Mancini.[34] El City va acabar la temporada en cinquena posició de laPremier League, classificant-se per disputar laCopa de la UEFA (anomenada ara comLliga Europa de la UEFA).[35]
El Manchester City davant l'FC Bayern de Múnic en la Lliga de Campions de la UEFA el 2011.
La inversió va continuar en les temporades successives, i els resultats van començar a coincidir amb el repunt de la qualitat dels jugadors.[36][37][38] El Manchester City va arribar a la Final de laFA Cup de 2011, després de derrotar en semifinals alManchester United FC. Va derrotar 1-0 a l'Stoke City en la final, guanyant la seva cinquenaFA Cup[39] i obtenint el seu primer títol oficial des de 1976. Aquesta mateixa setmana certificava la seva classificació després de 43 anys per laLliga de Campions de la UEFA 2011-12 després de guanyar 1-0 alTottenham Hotspur FC.[40]
Seguidors del Manchester City envaeixen el terreny de joc després de guanyar la Premier League 2011/12.El capitàVincent Kompany amb el títol de laPremier League guanyada en la temporada 2011–2012.
Les grans actuacions van continuar en la temporada següent, derrotant 1-5 alTottenham Hotspur FC en el seu estadi, i humiliant alManchester United FC per un marcador d'1-6.[41] El 13 de maig de 2012, guanya el seu tercer títol de laPremier League al seu etern rival, el United, en retallar un avantatge de vuit punts en contra. En l'últim partit de lliga van haver de remuntar marcant dos gols en el descompte contra elQueens Park Rangers en un èpic final, amb un gol d'Edin Džeko (el 2-2) i el gol definitiu marcat pel davanter argentíSergio Agüero (el definitiu 3-2) fent-los campions.[42]
La temporada 2012–13 va ser bastant decebedora. Va començar guanyant laCommunity Shield alChelsea FC,[43] sent aquest l'únic títol de la temporada. El City va fracassar en laLliga de Campions, ja que va ser eliminat en la fase de grups sense guanyar cap partit,[44] no va revalidar el títol de campió de laPremier League i va perdre la final de laFA Cup davant elWigan.[45] El 13 de maig, l'endemà passat de perdre la final, la directiva va optar per acomiadar aRoberto Mancini.[46] El va substituir el segon entrenador Brian Kidd per dirigir els dos últims partits de lliga, certificant el subcampionat.
El Manchester City el 2013.
La temporada 2013–14 es va fitxar com a entrenador aManuel Pellegrini.[47] El City va començar laPremier League amb alguns problemes en els partits jugats fora de casa, sent derrotat per rivals teòricament molt inferiors com elCardiff City o l'Aston Villa; però en canvi es mostrava intractable en el seu estadi, on va golejar alTottenham Hotspur FC (6-0), alManchester United FC (4-1) i a l'Arsenal FC (6-3).[48] Finalment l'equip va trobar la regularitat i va acabar la primera volta en segon lloc,[49] al mateix temps que va aconseguir passar a vuitens de final de laChampions League per primera vegada en la seva història.[50] El 2 de març, aconsegueix guanyar laCopa de la Lliga en derrotar elSunderland en la final per 3-1;[51] però deu dies després, és eliminat de laLliga de Campions pelFC Barcelona.[52] Com a colofó a la temporada, l'equip aconsegueix el seu quart títol de campió de laPremier League en l'última jornada, després de retallar 6 punts d'avantatge alLiverpool FC.[53]
Durant la primera temporada, els resultats van ser discrets. Van aconseguir el tercer lloc a laPremier League i van arribar a semifinals de laFA Cup. EnLliga de Campions van quedar eliminats a vuitens de final per l'Monaco. A laCopa de la Lliga no van poder revalidar el títol de l'any abans, caient també a vuitens contra elUnited.
La següent lliga va ser molt més disputada. ElLiverpool FC era líder amb 7 punts de diferència el 3 de gener,[64] però el City va remuntar i va acabar guanyant per un punt de diferència, 98 a 97.[65] El 24 de febrer havien repetit victòria a laCarabao Cup contra elChelsea FC i van acabar la temporada guanyant laFA Cup a Wembley per 6-0 contra elWatford.[66] Va ser la primera vegada que un equip de futbol masculí guanyava els tres títols principals d'Anglaterra en una sola temporada.
A laLliga de Campions, van caure en quarts de final contra elTottenham Hotspur FC en un partit de tornada vibrant, amb un gol que classificava el City anul·lat pel VAR al minut 93.[67]
La temporada 19/20, elLiverpool FC, que venia de guanyar laLliga de Campions, va agafar un avantatge decisiu, fins i tot abans de la suspensió de la lliga per lapandèmia de COVID-19. El City va quedar segon, a 18 punts del líder, però a 15 del tercer classificat, elManchester United FC. L'únic títol de la temporada va ser laCarabao Cup, la tercera consecutiva. LaLliga de Campions també es va aturar per la pandèmia, i el City va ser eliminat en quarts de final per l'Olympique de Lió.
L1 = Màxima categoria del Sistema de lligues de futbol d'Anglaterra; L2 = Segona categoria del Sistema de lligues de futbol d'Anglaterra; L3 = Tercera categoria del Sistema de lligues de futbol d'Anglaterra.
L'actual escut de l'equip va ser presentat oficialment el 3 de juliol de 2016 durant el Cityzens Weekend, sent adoptat en la temporada 2016–2017. El nou símbol està inspirat en els escuts clàssics que havien representat alscitizens durant la seva història. L'elecció del nou disseny va ser realitzada a través d'una enquesta entre els afeccionats que acudien a l'Etihad Stadium, els quals han expressat haver-lo triat perquè és mes representatiu per al club sent alhora modern i original.
«
«Aquest club sap com n'és d'important la seva tradició i es va assegurar de consultar afeccionats que tinguessin realment coneixement sobre els símbols. Jo estic agraït d'haver fet part d'aquest procés. Una insígnia moderna i autèntica per al Club i la ciutat. Personalment estic encantat que per primera vegada hi aparegui la data de naixement del Club […] És una afirmació perfecta del temps que fa que existeix el club i que lluny que ha arribat»Gary James, historiador del futbol deManchester, sobre la nova insígnia de l'equip.[68]
»
El major canvi és que el disseny és rodó, com ha estat en dos dels tres últims escuts. L'escut és dominat pel blau (94%) i blanc (68%). Sent els dos colors més populars. L'escut posseeix tres símbols. La nau deManchester (85%) que apareix en els tres escuts anteriors del Club. Els tres rius (67%), l'Irwell, el Medlock i l'Irk són l'ànima de la ciutat, i apareixen en dues de les tres insígnies anteriors del Club. La rosa vermella (60%) simbolitza l'herència històrica del Club i la seva connexió ambLancashire. Els tres símbols estan continguts en una versió evolucionada en l'escut actual, que és més gran i compta amb un pla superior. L'escut es veu tocant l'anell exterior per portar modernitat a tota la insígnia i permetre que l'escut sigui reconegut com un símbol. Manchester i City són visibles en la part de fora del text, en un anell exterior blanc com apareix en l'última insígnia del Club. Finalment l'any de fundació del Club, 1894, és inclòs per primera vegada, en recordatori a l'herència i la constància del Club.
L'escut que el Manchester City va utilitzar fins a la temporada 2015–2016 va ser adoptat el 1997, com a resultat que l'escut anterior era impossible de registrar-ho com a marca. L'escut es basa en l'escut d'armes deManchester i està format per una àliga reial. L'àguila és un antic símbol heràldic de la ciutat deManchester. Va ser introduïda a l'escut del club una àliga d'or el 1958 (però ja s'ha eliminat), en representació de la creixent indústria d'aviació. L'escut compta amb un vaixell en la seva meitat inferior que representa el canal deManchester i tres franges blanques diagonals en la seva meitat inferior que simbolitzen els rius Irwell, Irk i Medlock. Sota l'escut, porta una cinta amb el lema enllatíSuperbia in Proelio, 'Orgull en la batalla'. Per sobre de l'àguila reial, porta tres estels que són purament decoratives. Es va donar fi al seu ús en la temporada 2015–2016.
El City ha tingut altres escuts: el primer, presentat el 1970, es va basar en els dissenys que s'havien utilitzat en la documentació oficial del club des de mitjan 1960; consistia en una placa circular que feia servir el mateix escut actual, dins d'un cercle que portava el nom del club. El 1972, va ser canviat per una variació que va substituir la part inferior de l'escut per la rosa vermella deLancashire.
Els colors del Manchester City per als seus partits disputats com a local són el blau cel i el blanc. D'altra banda, els colors tradicionals per als seus partits com a visitant han estat el color marró o el color vermell i negre. No obstant això, en els últims anys s'han utilitzat diversos uniformes amb gran varietat de colors. Els orígens dels colors de l'uniforme per als partits de local no estan clars, però hi ha evidències que el City ha jugat de blau des de 1892 o abans. Un informe titulatFamous Football Clubs – Manchester City publicat en elsanys 1940 indica que West Gordon ha disputat els seus primers partits amb els colors escarlata i negre, mentre que altres informes que daten de 1884 descriuen l'equip utilitzant una indumentària consistent en samarretes negres que porten una creu blanca, que mostra els orígens del club relacionats amb l'església deManchester.[69] Els colors per als partits de visitant tradicionalment des de 1960 han estat el vermell i el negre, no obstant això en els últims anys han sofert diverses modificacions. Provenen de l'assistent Malcolm Allison, qui creia que l'adopció dels colors de l'AC Milan inspiraria al City a la glòria.[70] Aquesta teoria d'Allison va resultar ser correcta, ja que el club va aconseguir guanyar laFA Cup el 1969 i undoblet en la temporada 1969–70, coronant laCopa de la Lliga i laRecopa d'Europa.
L'estadi on el Manchester City juga els seus partits com a local és l'Etihad Stadium, anomenat així per raons de patrocini, situat a l'est de la ciutat, inaugurat durant els Jocs de la Mancomunitat de 2002, i en el qual el club juga des de la temporada 2003-04. Compta amb capacitat per 55.097 persones. Abans de traslladar-se al nou estadi es van escometre reformes per adaptar el terreny a un camp de futbol. El partit inaugural del nou estadi va ser davant elFC Barcelona amb victòria pel City per 2-1. Durant l'estiu de 2011, el club va aconseguir un acord amb l'aerolíniaEtihad Airways perquè l'estadi portés el seu nom.
Al llarg de la seva història, el Manchester City ha jugat en altres terrenys. Després de jugar en cinc camps diferents entre 1880 i 1887, l'equip va marxar a Hyde Road, estadi en el qual va jugar durant 36 anys fins que el 1920 un incendi va destruir la graderia principal. El 1923, l'equip va marxar a un estadi amb capacitat per 84.000 persones, Maine Road, que va ser qualificat pels seus dissenyadors comel Wembley del Nord. El camp va sofrir diferents remodelacions per adaptar la capacitat a la normativa europea, quedant finalment en 32.000 espectadors. En ell va jugar fins a l'any 2003.
El 23 de gener de 2014 es va anunciar que el Manchester City s'havia associat amb l'equip de la lliga de rugbi australiana Melbourne Storm per fer-se càrrec de l'equipMelbourne Heart FC que juga a l'A-League. El club va canviar el seu nom al de Melbourne City Football Club.
El 20 de maig de 2014 es va anunciar que el Manchester City s'havia associat amb l'empresa japonesaNissan per convertir-se en un accionista minoritari delYokohama Marinos de laJ-League.
El 21 de maig de 2013 es va anunciar que el Manchester City FC s'havia associat amb l'equip de beisbolNew York Yankees per crear un equip de futbol de laMajor League Soccer. L'equip va començar a jugar en la temporada 2015
El 23 d'agost de 2017 es va anunciar que el Manchester City FC s'havia associat amb la societatGirona Football Group per convertir-se en accionista majoritari delGirona FC dela Liga. Amb un 44'3 % de les accions.
_16.jpg)
.svg){kind=logo}
