| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Starí Krim (Ucraïna) | ||
| Mort | 1380 Feodòssia (Ucraïna) | ||
| Sepultura | Aivazovs'ke(en) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | governant, cap militar | ||
| Família | |||
| Família | Genguiskànides | ||
| Cònjuge | Tulunbeg | ||
.jpg)
Mamai (? -1380) fou un cap mongol de la famíliaBorjigin (genguiskànida), que als anys seixanta del segle xiv va arribar a ser un poderós comandant militar de l'Horda d'Or a les estepes d'Ucraïna iCrimea.
Durant el govern del kanBerdibeg (des de 1357 a 1359) Mamai va exercir com abeglar beg equivalent a un general de l'exèrcit, ministre d'afers exteriors, i cap del tribunal suprem (tot simultàniament). En aquest regnat s'esmenta un Mamat Khoja que fou exiliat aUrgendj.Howorth pensa que es tracta de la mateixa persona que Mamai;Von Hammer explica que fou desterrat a Urgendj (a Khwarezm) amb el seu oncle Ornatch; A Khwarezm durant el regant d'Uzbeg Khan pocs anys abans se sap que hi governava el seu amic i protegit Kutlugh Timur, i aquest podria ser l'oncle de Mamat. Mamai va esdevenir governador en algun moment vers 1361-1363 d'un territori que més tard seria elKanat de Crimea. Klaproth diu que la residència de Mamai era Majar i els russos anomenaven a aquesta com Mamaiski Gorod.Abu l-Ghazi Khan diu que Majar,Krim iFeodòssia foren assignats perMangu Timur a Ureng, fill deTuka Timur, i cal suposar que Majar va seguir dominada pels seus descendents i que Mamai podria ser un d'aquestos. Howorth pensa que era el màxim representant de la família de Tuka Timur enfront de les altres famílies col·laterals dels descendents deXiban (xibànides) i dels descendents d'Orda Khan.
A l'assassinat de Berdibeg perKulna Khan el 1359, Mamai es va associar a una de les coalicions de notables que va deposar a Kulna. Durant aquell període l'Horda d'Or va entrar en un període d'anarquia on els governadors regionals s'esforçaven a convertir-se en kan. Kulna finalment fou assassinat perNawruzbeg que també fou assassinat al cap de pocs mesos. Mamai, que no era un descendent directe deGenguis Kan tenia un paper clau promovent i donant suport a kans rivals. El 1363 va donar suport aAbdullah Khan, un suposat fill d'Uzbeg Khan que va esdevenir kan aCrimea. A la mort d'Abdullah el 1370, Mamai va donar suport aBulak Khan (Pulad Khoja) que només va conservar el poder un parell d'anys i fou substituït pel seu adversari principal Urus Khan el 1372.
Després de ser greument derrotat pels russos sotaDemetri I de Moscou primer el 1378 a la batalla del riu Vozha i després a labatalla de Kulikovo (1380), Mamai va començar a reunir una gran força per castigar Dmitri. Però fou derrotat perToktamish (que era també de llinatge gemnguiskhànida) a la riba delKalka i va fugir aCrimea. Allà, aKaffa fou assassinat pelsGenovesos, que no perdonaven la destrucció total d'una unitat militar deballesters genovesos que havien estat massacrats pels russos. L'assassinat de Mamai preparava el camí per al pròxim kan per reunificar l'Horda d'Or.
La memòria de Mamai ha perdurat durant segles. Lallengua russa contemporània té una expressiókak Mamaj prosel ("как Мамай прошел"), que es tradueix aproximadament com "és com si Mamai passés per aquí", utilitzat per descriure un complet desordre.
La tomba de Mamai fou trobada pel nadiu de Crimea i famós pintor rusIvan Aivazovsky. Mamai estava enterrat en un poble anomenatŞeyh Mamay (avui Aivazovske, al raion de Kirovske).
Khan Mamatsios o Mamatzios o Mamatsu (fill de Mamai) Macedoni fou un suposat fill de Mamai. Un dels seus fills, Manzur Kiyat, suposadament va fugir alGran Ducat de Lituània, i, servint el Gran PríncepVitautas, rebé el títol de Príncep deHlinsk o Glinsk amb múltiples propietats al voltant de la ciutat moderna dePoltava (Ucraïna). Aquests esdeveniments llegendaris podrien haver tingut lloc al segle xv, encara que la primera menció documentada dels príncepsGlinski és del1437. Miquel Glinski fou el membre més il·lustre de la família: va estudiar a una universitat alemanya, participava com a cavaller en lesguerres italianes i fou l'home més poderós de Lituània al segle xvi, però més tard es va rebel·lar i va haver de fugir amb els seus germans aMoscòvia, ajudant als russos a reconquerir la ciutat deSmolensk. La seva nebodaElena Glinskaya es va casar ambBasili III de Moscou, el Gran Príncep deMoscou, amb qui va tenir aIvan el Terrible.
