| ||||
| ||||
| Tipus | festa | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | Tarragona | |||
| Estat | Espanya | |||
| Patrimoni cultural | ||||
| Festa patrimonial d'interès nacional | ||||
| Data | 25 maig 2010 | |||
| Festa d'Interès Turístic Nacional | ||||
| Data | 2002 | |||
| Lloc web | santatecla.tarragona.cat | |||
LesFestes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat deTarragona i se celebren al voltant del23 de setembre, festivitat desanta Tecla i jornada central de la celebració. Duren deu dies complets més la nit sencera del 22 al 23 de setembre. Aquesta festa gaudeix dels reconeixements deFesta d'interès turístic nacional, atorgada l'any 1996 pel govern de l'Estat espanyol, i deFesta patrimonial d'interès nacional,[1] atorgada per laGeneralitat de Catalunya. Són unes de les més emblemàtiques deCatalunya.
La festa té onze jornades repartides en deu dies, cadascun anunciat per les matinades, i una nit completa, la del 22 al 23 de setembre. Conjumina multitud d'activitats —al voltant de 480 l'any 2006— organitzades per cent trenta-sis col·lectius amb una riquíssima seqüència ritual hereva de l'època medieval i modelada al llarg de set segles. Finalment, la diversitat dels actes que configuren el programa de Santa Tecla, que suposa any rere any una extraordinària participació de públics ben diversos, fa que Tarragona esclati per la seva festa gran.
El model que combina el Seguici Popular i el fetcasteller adquireix a Tarragona una esplendor extraordinària, ja que el conjunt de balls, bestiari, entremesos, balls parlats, representacions al·legòriques i sonadors és el més ric de tots els Països Catalans i, per extensió, de tot l'Estat espanyol. Així mateix, la singularitat dels pilars caminant que pugen i baixen les escales de laCatedral de Tarragona també és absolutament captivador.
L'oració més popular d'aquestes festes:
| « | Santa Tecla gloriosa, mare de tots els tarragonins. Què hi ha avui per dinar?Espineta amb caragolins! | » |
Si bé a Tarragona el culte asanta Tecla ja era practicat des de molt antic, no serà fins al període de laReconquesta quan les festes perfilen l'estructura embrionària que es perpetuarà i que pren el carrer com a espai essencial per a la seva realització. L'any1091 el papaUrbà II restableix, si més no jurídicament, la seu metropolitana de Tarragona i declara la festivitat de Santa Tecla (23 de setembre) jornada de precepte i celebració principal de l'any. Això no obstant, únicament es tracta d'una fase prèvia a la restauració efectiva realitzada l'any1118, quan el comte de Barcelona,Ramon Berenguer III el Gran, fa ofrena de la ciutat al bisbeOleguer de Barcelona. Serà a partir d'aquell moment quan es pot parlar d'una repoblació real de Tarragona. La butlla pontifícia deGelasi II ratifica la diada de Santa Tecla com a festa principal de l'any i, evidentment, jornada de precepte.
La importància del camí iniciat es veurà confirmada el 1239 en el primer Concili Provincial, presidit per l'arquebisbePere d'Albalat, i el 1277 en el Concili de l'arquebisbeBernat d'Olivella. Fins aquest moment, però, la festa es limita al marc estrictament litúrgic.
L'expansió creixent de la celebració de la santa condueix a un fet que esdevindrà cabdal per al desenvolupament de les festes. A l'època medieval, quan Catalunya era una potència naval a laMediterrània,Armènia també vivia un període d'esplendor, ja que era un lloc de pas obligat de laRuta de la Seda. Com que tots dos són pobles amb vocació comerciant, aviat van fer negocis. Larelíquia del braç de santa Tecla que hi ha a lacatedral de Tarragona la va anar a buscar a Armènia una expedició de catalans enviada perJaume II, on va ser adquirida a canvi d'un tron d'or, 200 cavalls andalusos i 400 formatges de Mallorca. El17 de maig de1321 arribà a Tarragona la relíquia del sant braç de la patrona. La ciutat preparà una rebuda espectacular i impactant, que va servir com a punt de referència per a la posterior estructuració de la festa. Per primer cop la població ocupa el carrer i se'l fa seu, a través de tots els seus estaments: polític, eclesiàstic, militar i treballador. L'espai s'omple dels nous balls fets pels gremis locals, que, en un procés de sincretisme de rituals precristians i cristians, són adaptats sempre al servei del que és sagrat. La transcendència ciutadana que aquest acte tingué, i també l'equiparació de la festivitat de Santa Tecla a la delCorpus Christi —ja celebrada de forma destacada des del1357 a instàncies de l'arquebisbeSanç López d'Ayerbe—, conduiran a la instauració de la celebració solemne del'octava de Santa Tecla a partir del1359, i a la publicació d'un document clau per entendre les festes: lesOrdinacions de Santa Tecla que el 26 de juliol de1370 estableix l'arquebisbePere Clasquerí a instàncies dels cònsols de la ciutat.
La filosofia del text equipara el nivell de la festa de Santa Tecla a la del Corpus, per la qual cosa són considerades dates fonamentals dins el calendari local. La seqüència ritual o estructura de les festes que s'estableix per a la vigília i la diada de la patrona es manté fins a l'actualitat. Per al 22 de setembre s'estableix el cant de vespres a lacatedral, epicentre de la festa, i l'actuació de les danses dels gremis per tota la ciutat, és a dir, l'actualcercavila. Per al dia 23 de setembre queda establerta l'anada a ofici amb les danses i amb la senyera de la ciutat i les dels gremis, i també la sortida de la processó del sant braç sotapal·li, pel carrer i precedida pels balls. Laconsueta o llibre de pràctiques i cerimònies de laCatedral del1369, escrit per Pere Figuerola, ja constatava, però, que "la professó va aquest dia per la ciutat ab lo braç de Santa Tecla (...) los senyors de ciutadans agen temps a fer lur solemnitat ab ses banderes e altres coses segons els an be acostumat de fer cascun any". Per tant, l'anada a ofici i la processó poden considerar-se anteriors a les Ordinacions que les regularen.
A més, les Ordinacions estableixen la neteja i el guarniment dels carrers de la ciutat, i especialment aquells per on havia de passar la processó. Indiquen també l'assistència del clergat a la processó i l'aportació de vint ciris amb el senyal de la ciutat que els cònsols del municipi sufragaran per tal d'il·luminar el braç.
A les danses, embrió del seguici popular, s'aniran sumant elements que complicaran i completaran progressivament la dimensió de la festa. A partir del 1381 és documentat elbestiari fantàstic i popular; a partir del 1385, els personatges bíblics; des de 1399, lesfigures hagiogràfiques inanimades; des del 1402, els jocs orepresentacions al·legòriques, ja amb una certa acció dramàtica; des del segon quart del segle xv, lesroques o castells —plataformes mòbils a l'estil dels actuals passos de Setmana Santa—, i elsentremesos. Els objectius lúdics i els catequètics es barregen sovint amb la lluita per l'exteriorització dels poders municipal i arquebisbal, i generen un augment de l'espectacularitat i complexitat de les festes.
Paral·lelament, el1383 ja es documenta a la ciutat de Tarragona la fabricació de "voladors de foc grec" per part dels droguers i els especiers, que s'usaven per a la festa popular, constituint aquesta data una notícia de notable antiguitat dins el món delsfocs artificials.
L'arribada del segle xvi i l'aparició delsballs parlats —alguns nous i altres redefinits a partir d'antics entremesos i danses— conformarà la darrera peça d'una estructura de la festa que es mantindrà en essència vigent i sense alteracions notables fins a l'arribada del segle xix. En tot cas, la seva importància serà creixent, com ho demostra, per exemple, l'acord del concili provincial celebrat a Barcelona el 1564 sota la presidència del patriarca d'AntioquiaFernando de Loazes, que ratifica la festivitat de Santa Tecla com de precepte, ara per a tota la província eclesiàstica.
El segle xix serà un segle crucial per a l'evolució de les festes de Santa Tecla. Al llarg de la seva primera meitat es definirà la morfologia delscastells i el seu paper dins la celebració. Aquell element relativament nou, tot i que l'escriptorRafael d'Amat, baró de Maldà, ja el1794 en lamentava l'absència, esdevindrà essencial en les festes de Santa Tecla.Josep Pin i Soler, a la seva novel·laLa família dels Garrigas, presenta una excel·lent descripció de la festa de mitjan segle xix. En aquests moments, a més dels actes i elements que pervivien des de l'edat mitjana, hi ha un paper destacadíssim assolit per lescolles castelleres, i activitats avui imprescindibles com les matinades, amb elsgrallers itabalers, o el castell defocs artificials de la diada de Santa Tecla, o potser més desconegudes com el repic general decampanes o el cant delsgoigs a la catedral. També s'ha configurat una figura emblemàtica en la festa: el Magí de les Timbales.
La segona meitat del segle xix comporta una nova refosa de les festes. D'una banda, l'Ajuntament col·loca els seus elements definidors en el seguici popular a una categoria artística elevada. En aquest sentit, elsgegants moros, els gegantons negritos i elsnans vells, cisellats tots per Bernat Verderol, semblen voler separar-se dels elements més senzills i populars; els balls, que patiran un retrocés notable, especialment per la forta batzegada que pateixen les entitats que els suportaven, els gremis, en la primera meitat de la centúria, i també pels atacs continus que reben per part dels estaments benestants. D'altra banda, lapirotècnia adquireix una major importància en la festa. Entra molt en joc el paper del soroll enfront del color, i, per això, es multipliquen les engegades de tronades. Elball de diables sembla equilibrar la balança llum-soroll, i surt per primer cop en actuacions independents fora del seguici, en un clar precedent de l'actualcorrefoc. Finalment, s'importa des de les comarques empordaneses la dansa de lasardana que inicia el camí cap a símbol nacional.
El segle xx, fins a l'arribada dels ajuntaments democràtics de la dècada de 1970, serà un període més aviat fosc per al conjunt de les festes de Santa Tecla. El 1911 el papaPius X suprimeix el caràcter festiu de la diada de la santa, que esdevé jornada laboral. No serà fins al 10 de juliol de 1917, quan el papaBenet XV la restableix a instàncies de l'Ajuntament presidit per l'alcaldeRobert Guasch i amb tècnics de la talla d'Emili Morera. El 3 de setembre el govern espanyol d'Eduardo Dato accedeix a la restitució de la festivitat.
LaGuerra Civil espanyola (1936-1939) i la consegüent postguerra tenyiran de negre la festa major de Santa Tecla fins al punt de relegar-la a un segon ordre. Les autoritats del moment capgiren la història de la ciutat i eleven la festa petita deSant Magí a la categoria de principal, amb l'ànim d'utilitzar-la com a font de captació de turistes en ple estiu i, conseqüentment, en detriment dels tarragonins.
L'arribada dels ajuntaments democràtics ha comportat la reivindicació de les festes de Santa Tecla com la celebració gran de la ciutat de Tarragona. La recuperació del seguici popular, gairebé anihilat fins aleshores, la reinstauració de les tronades, el retrobament dels tocs manuals de campanes, la difusió, l'extensió i la millora del toc de la gralla i el tabal, la diversificació dels instruments tradicionals, i també la seva aplicació, són algunes de les característiques de les festes de Santa Tecla actuals. En definitiva, el retrobament d'un patrimoni ciutadà que s'inicià amb l'ús del carrer com a espai lúdic.
Entre els elements més distintius d'aquesta celebració destaquen:
ElSeguici Popular: conjunt de danses, bèsties,entremesos, representacions al·legòriques, balls parlats i músics populars, que protagonitzen les Festes des del segle xiv. Els elements que actualment l'integren són: el Ball de Diables, elDrac de Sant Roc, elBou, laVíbria, elBall d'en Serrallonga, l'Àliga, laMulassa, laCucafera, elLleó, elMagí de les Timbales, elsGegantons Negritos, elsGegants Moros, elsGegants Vells, elsNanos Vells, els Nanos Nous, el Ball de Bastons, el Ball de Pastorets, el Ball de Turcs i Cavallets, el Ball del Patatuf, elBall de Cercolets, el Ball de Bastons de l'Esbart Santa Tecla, elBall de Dames i Vells, el Ball de Gitanes, el Ball de Valencians, elBall de Cossis, elBall dels Set Pecats Capitals, el Ball de Titans, laMoixiganga, la Banda Unió Musical de Tarragona, els sonadors, els grallers, altres bandes i músics convidats.[2][3]
ElsCastells humans: agrupacions d'homes, dones i nens que executen torres de fins a deu pisos d'altura, i que es van incorporar a la celebració patronal en l'últim terç del segle xviii, encara que els seus antecedents —el ball de Valencians— ja sortia en el segle anterior. Existeixen quatre colles castelleres a Tarragona:
LaCasa de la Festa de Tarragona és un equipament ubicat a la Via Augusta, número 4, just a tocar del nucli històric de la ciutat en una finca de prop de 1.400 m². Donada la significació patrimonial dels elements del Seguici Popular i dels castells, la societat civil tarragonina va reivindicar durant anys aquest equipament cultural, i l'any 1997 es va lliurar un manifest conjunt a l'Ajuntament de la ciutat. Va entrar en funcionament durant l'any 2007 com a espai de conservació i seu d'entitats, i fou inaugurat com a espai expositiu visitable diàriament el 31 de maig de 2008. Permet la conservació dels elements identitaris de la celebració, la seva explicació pedagògica i la seva difusió turística.
Aquest equipament ha estat pensat amb les aportacions de la Comissió del Seguici Popular, de l'Assemblea d'entitats i de la Taula de la Festa, integrada per especialistes d'arreu del país. D'aquesta manera, les Festes de Santa Tecla de Tarragona s'assimilen pel que fa a equipaments a lafesta de Sant Fèlix aVilafranca del Penedès, a la delsBlancs i els Blaus de Granollers, a lesFestes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, a lesFestes Sexennals de Morella o a la Festa oMisteri d'Elx, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de laUNESCO.
