L'origen de la paraulaMalta és incert. L'etimologia més acceptada és la que afirma que prové de la paraula gregaμέλι,meli, ‘mel’. Els grecs anomenaven l'illaΜελίτη,Melite, que significa ‘dolça com la mel’, a causa segurament de la qualitat de la mel produïda per les abelles de l'arxipèlag. De fet, a Malta hi ha espècies endèmiques d'aquests insectes, raó per la qual se l'anomena «terra de la mel».[1] Els romans continuaren anomenant-laMelita, llatinització deΜελίτη.
Una altra etimologia pren com a ètim la paraula feníciaMaleth, que significa ‘refugi’, a causa de la gran quantitat de badies i cales que hi ha al litoral de l'illa.
A laSegona Guerra Púnica la guarnició cartaginesa estava manada per Amilcar fill de Gisgó que va capitular davant la flota de Tiberi Semproni el218 aC i des de llavors va pertànyer a Roma i incorporada a la província de Sicília.
Al segle següent va començar a ser usada com a base de piratescilicis que la feien servir de quarter d'hivern, però alsegle i aC estava recuperada i prosperava destacant la fabricació de lli, cotó i altres productes molt apreciats a Roma on eren coneguts com a "vestis melitensis".
Se suposa que fou a aquesta illa on va desembarcarSant Pau en el seu viatge a Roma l'any60 tot i que alguns autors pensaven que es tractà de l'illa Melita (Melda) a lamar Adriàtica.
No s'esmenta l'illa durant l'Imperi excepte pels geògrafs on ja comença a aparèixer sota el nom modern de Malta.
A la caiguda de l'Imperi va estar en mans delsvàndals però recuperada perBelisari, el general romà d'Orient, el533 i va romandre a les seves mans fins que fou ocupada pels àrabs el870. Emigrants àrabs es van barrejar amb la població local i van formar l'actual població.
El1091 fou ocupada pels normands. ElRegne de Sicília, per les successions dinàstiques, va arribar alsAnjou francesos després de la derrota delHohenstaufen de la casa deSuàbia.
Un cop fora de perill a l'interior del port va tornar les seves armes contra els seus amfitrions, i el Gran MestreFerdinand von Hompesch zu Bolheim va capitular i Napoleó es va allotjar a Malta durant uns dies, va establir una nova administració i va partir cap a Egipte, deixant una guarnició important. Les forces franceses d'ocupació van ser molt impopulars entre els maltesos[3] a causa de l'hostilitat de les forces franceses cap alcatolicisme. Les polítiques financeres franceses van enfurir als religiosos de Malta que es van revoltar, i van obligar els francesos a retirar-se dins de les fortificacions de la ciutat. ElRegne de la Gran Bretanya, juntament amb elRegne de Nàpols i elRegne de Sicília van enviar municions i ajuda als maltesos i Gran Bretanya també va enviar laRoyal Navy, que va bloquejar les illes. El generalClaude-Henri Belgrand de Vaubois va rendir les seves forces en 1800, i els líders de Malta van demanar a Sir Alexander Ball que l'illa es convertís en un domini britànic. Des de llavors fou colònia anglesa, que a la segona meitat del segle xx va obtenir autonomia.
L'any1964 Malta va acordar amb elRegne Unit la seva independència.
L'arxipèlag maltès és al límit de laPlaca Africana, molt a prop de l'Euroasiàtica. Està format per lesilles habitades deMalta (la més gran en grandària i importància),Gozo iComino (Malta,Għawdex iKemmuna, respectivament en maltès). En les seves costes hi ha una gran quantitat de badies que proveeixen bons ports. També compta amb altres illes de menys grandària entre les quals destaquen els illots de Filfla i de Cominotto, o l'illa Selmunett o de Sant Pau.
Imatge per satèl·lit de Malta.
El terreny es caracteritza pels seus baixos pujols amb camps de terrasses. El punt més alt és la muntanya Ta'Dmejrek a l'illa de Malta.
Encara que durant l'època de grans pluges es formen alguns rierols, a Malta no hi ha rius o llacs permanents. No obstant això, a l'illa hi ha alguns cursos d'aigua que compten ambaigua dolça durant tot l'any, com per exempleBaħregeixi, l-Intaħleb iSant Martin. A Gozo es pot trobar aigua corrent a la vall de Lunzjata.
Malta també compta amb les següents roques: la Roca Barbaganni, la Roca Fessej, la Roca Fungus, la Roca Għallis, les Roques de la Llacuna Blava (la Gran i la Petita), la Roca Sala i la Roca Xrobb l-Għaġin.
Elclima local és temperat mediterrani amb hiverns plujosos però poc marcats (14 °C) i estius secs i càlids (25 °C). De fet, només hi ha dues estacions, la qual cosa atreu molts turistes, especialment durant els mesos estivals.
Des del1993 Malta se subdivideix en 68 municipis o consells locals (maltès:kunsilli lokali), que són l'entitat única d'administració subnacional, car no hi ha cap entitat intermediària entre aquesta i el govern nacional.
El sector financer ha crescut en els últims anys, i va aconseguir escapar de la crisi econòmica del 2008-2009. Localment s'atribueix això a l'estabilitat del sector bancari del país i a les seves prudents pràctiques de maneig de riscos de préstecs.[5] Larecessió econòmica mundial i l'alça de preus d'aigua i electricitat van afectar l'economia del país, que és molt dependent del comerç exterior, de laindústria —especialment d'electrònica i fàrmacs— i delturisme, però el creixement va tornar quan l'economia mundial es va recuperar. Després d'una retracció d'un 1,2% el 2009, el país va créixer un 2% el2010.[5]
Per a l'entrada a laUnió Europea, es van privatitzar algunes empreses que es trobaven sota el control de l'estat i es van liberalitzar els mercats. L'1 de gener de 2008 es va incorporar, al costat deXipre, a lazona euro.
Els maltesos són majoritàriamentcatòlics, i la influència de l'Església és present a gairebé tots els ambients. SantJordi Preca, prevere maltès, promotor del laïcat, fundador de laSocietat de la Doctrina Cristiana per a l'apostolat de lacatequesi, fou beatificat a Malta el 9 de maig de2001 pel papaJoan Pau II i posteriorment canonitzat perBenet XVI el 3 de juny de 2007 alVaticà.
La religió de la població maltesa estaria repartida de la manera següent:
Les llengües oficials són elmaltès i l'anglès, però dos terços de la població també són capaços de parlar i entendre l'italià, que fou l'idioma oficial de l'estat fins al1934. Durant molts anys l'ús d'aquesta llengua, que havia tingut una extensió relativament gran al passat, disminuí a causa de la influència britànica i de la política oficial adversa a la llengua italiana. Tanmateix, des dels anys seixanta a Malta es rep la televisió italiana, la qual cosa ha portat una reaparició de l'italià, sobretot entre els joves. Gairebé dos terços de la població jove sap parlar italià.
L'anglès, emperò, té una presència important a l'illa. És la llengua que s'empra en les relacions comercials i a la universitat. Actualment tots els maltesos parlen anglès de manera fluida i àdhuc és la llengua principal de la majoria de les escoles. La influència britànica com a antiga colònia anglesa propicià l'aparició d'escoles d'anglès de caràcter britànic. El clima i uns preus més competitius fan d'aquesta illa un lloc d'interès per aprendre la llengua anglesa.
Històricament, elcatalà va tenir presència a Malta i això ha fet que el lèxic maltès tingui unes quantes paraules d'origen català.
Es calcula que la literatura maltesa té prop de dos segles d'antiguitat. No obstant això, fa poc va ser descoberta una cançó d'amor que dona testimoni d'una certa activitat literària en llengua vernacle durant l'edat mitjana. Durant un llarg període, la literatura maltesa es referí a la tradició literària, i arribà al seu zenit amb els treballs del sacerdotDun Karm Psaila, un artista amb un gran domini del seu art que ulteriorment fou declarat poeta nacional.
Escriptors comRużar Briffa iKarmenu Vassallo tractaren durant elsegle xx de cercar noves alternatives a la rigidesa temàtica i formal de la versificació, però només fins als anys seixanta la literatura maltesa patí la seva transformació més radical en tots els gèneres.
La cuina maltesa neix de la llarga relació entre els maltesos i els espanyols que governaren les illes. La fusió de sabors ha donat a la cuina un sabor distintiu dins de lacuina mediterrània. Tot i que compta amb molts plats originaris, moltes receptes presenten una forta influència culinària italiana —sobretot siciliana— i turca. Alguns plats típicament maltesos són ftria biż-żejt, ġbejniet, pastizzi i Ross il-Forn. El froż-del és, també, un dels plats més coneguts d'aquesta cuina.
La cultura de Malta reflecteix les variades influències dels països que la governaren fins al1964, particularment d'Itàlia i delRegne Unit. Els costums, les llegendes i el folklore maltesos són estudiats i categoritzats lentament, com qualsevulla altra tradició europea.
A lacocatedral de Sant Joan, construïda el1577, es pot apreciar el llenç deLa decapitació de Sant Joan Baptista, deCaravaggio, qui visqué uns mesos a l'illa però en fou expulsat amb càrrecs d'homicidi. A la seu del Govern, a l'antic Palau del Gran Mestre l'Armeria, es poden veure més de 5.000 armadures de l'Orde de Malta. A La Valletta es troba el museu de Belles Arts, el museu d'arqueologia, elFort de Sant Elm i el Museu de la Inquisició. Els museus Marítim i del Gran Setge de 1565 revelen el passat turbulent de les petites illes. El Museu Nacional de la Guerra i el Refugi de la Segona Guerra Mundial presenten informació sobre els conflictes més recents.
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.jpg)
.jpg)
