Elmaltès omaltés[1] és la llengua oficial deMalta, i una de les llengües oficials a laUnió Europea. És unallengua semítica derivada de l'àrab i hi està molt relacionada (sobretot a les varietats nord-africanes), però durant la seva història ha manllevat mots i característiques fonètiques i fonològiques de l'italià, de l'anglès i especialment delsicilià. El maltès és l'única llengua semítica que s'escriu amb l'alfabet llatí.
És oficial a Malta des del1936, juntament amb l'anglès. Abans d'això, l'única llengua oficial a Malta era l'italià. S'estimen uns 522.000 parlants de maltès avui dia. Hi ha un nombre significant d'emigrants maltesos aAustràlia i elCanadà que encara empren aquesta llengua.
Des de l'entrada de Malta a laUnió Europea el 2004 el maltès també n'és llengua oficial.
Tot i estar influenciada per lesllengües romàniques, la gramàtica maltesa continua sent principalment semítica. Elsadjectius van darrere elnom, no hi haadverbis nadius formats separadament, i l'ordre de les paraules és força flexible. Igual que en àrab i enhebreu, tant el nom com l'adjectiu que el complementa (quan tenen un origen semític) prenen l'article definit (per exempleL-Art l-Imqaddsa, literalment ‘La Terra la Santa’ = ‘Terra Santa’, compareu amb l'àrab:الأرض المقدسة,al-Arḍ al-Muqaddasa). Aquesta regla no afecta els noms i adjectius d'origen romànic.
Els noms tenen formaplural i tambédual (un tret rar entre les llengües europees modernes, només compartit per l'islandès, l'eslovè i elsòrab). Els verbs conserven el patró semític triliteral, en el qual laconjugació verbal es fa ambprefixos,infixos isufixos (per exemple,ktibna, àrabkatabna, hebreukatavnu, ‘vam escriure’). Hi ha dostemps verbals: present i pretèrit.
Un tret inusual del sistema verbal maltès és que incorpora verbs d'origen romànic i hi afegeix els prefixos i sufixos aràbics per conjugar-los (per exemple,iddeċidejna <(i)ddeċieda (‘decidir’) +-ejna (marca de ‘vàrem’). L'àrab rarament ho fa, això, tret d'algunsdialectes com eltunisià.
La gramàtica maltesa generalment mostra dos comportaments: segons el model semític i segons el model romànic, i fa l'efecte que hi coexisteixen dues gramàtiques.
El model romànic és en general més simple. Les paraules d'origen romànic se solen pluralitzar de dues maneres: afegint-hi-i o-jiet (p. ex.lingwa > lingwi, 'llengües';arti > artijiet, 'arts'). Els plurals semítics, per contra, són molt més complicats; si són regulars es marquen amb-iet/-ijiet (compareu amb l'àrab-at o l'hebreu-ot) o amb-in (compareu amb l'àrab-in o l'hebreu-im). En el cas dels irregulars, entren en la categoria depluralis fractus, en la qual una paraula és pluralitzada per canvis vocàlics interns:ktieb > kobta, ‘llibres’,raġel > irġiel, ‘homes’. Aquest mecanisme està molt refinat en àrab i també ho mostra l'hebreu (sefer > sfarim, ‘llibres’).
El vocabulari maltès és de base àrab amb gran influència de l'italià sicilià (més que no del toscà). En aquest aspecte, s'assembla a l'anglès en els seus orígens (basegermànica amb gran aportació romànica) i alpersa (baseirànica amb gran aportació àrab).
Normalment, les paraules que expressen idees i conceptes bàsics són d'origen àrab, mentre que les paraules més «adquirides» que tenen a veure amb idees i objectes nous, govern, llei, educació, art, literatura, i aprenentatge en general, deriven del sicilià. Així, paraules comraġel ‘home’,mara ‘dona’,tifel ‘nen’,dar ‘casa’,xemx ‘sol’, venen de l'àrab (compareu ambrajul, almar'ah, tifl, dar, xams), mentre que paraules com araskola ‘escola’,gvern ‘govern’,repubblika ‘república’,re ‘rei’,natura ‘natura’,pulizija ‘policia’,ċentru ‘centre’,teatru ‘teatre’,differenza ‘diferència’, deriven del sicilià. S'estima que un cinquanta per cent dellèxic és semític, mentre que la resta és romànic.
Les paraules romàniques normalment reflecteixen la pronunciació siciliana, no la toscana. Així, lao final esdevéu (per exempleteatru, i noteatro com en toscà). De la mateixa manera, lae final esdevéi (com aarti ‘art’,fidi ‘fe’, lokali ‘local’; compareu-ho amb el toscàarte,fede,locale).
També va adoptar paraules de probable origencatalà comit-tramuntana per a ‘nord’,il-punent,‘oest’, i d'altres.[2] Estudis recents han aportat llistes d'un parell de centenars de paraules del maltès de probable origen català,[3] entre elles diversos noms d'ocell com arasturnell, ‘estornell’ ogawwija ‘gavina’.[4] La presència delcatalà a Malta va ser continuada des del segle xiii al segle xviii.[5]
Els manlleus de l'anglès són habituals, transliterats, com arastrajk (destrike),daljali (dedial); o no transliterats, com araunion,leave ibonus.
