Malcolm X va tenir una infància dura, marcada per l'assetjament que patia la seua família a causa del seu color de pell.[5] Aquest assetjament per part delKu Klux Klan va acabar portant a l'assassinat de son pare, la qual cosa va provocar que sa mare fora internada en un centrepsiquiàtric i que ell passés quatre anys en unreformatori.[6][7] Posteriorment, va ser adoptat per una família deMichigan i, als deu anys, va traslladar-se aBoston amb una de les seues germanes.[8][9]
A Boston, Malcolm va esdevenir un bergant i, el1946, rep una condemna de vuit a deu anys de presó per robatori a mà armada, dels quals va complir sis i mig a Charlestown,[10] la presó estatal deMassachusetts.[11][12] Mentre complia condemna, va deixar les drogues i va començar a estudiar per correspondència. Allí es va integrar en laNació de l'islam (NOI),[13] organització religiosa de caràctermusulmà liderada perElijah Muhammad.[14][15]
El1953, va canviar el nom de Malcolm Little pel de Malcolm X i es convertí en ministre assistent del temple deDetroit de la Nació de l'islam. Malcolm explicava el perquè del seu nom de la manera següent:
«
"En adoptar la "X", hom adquirix un cert misteri, una certa possibilitat de poder als ulls d'amics i enemics... La "X" anuncia el que has sigut i el que seràs: exfumador, exbebedor, excristià, exesclau".
»
La "X" també correspon alcognom desconegut dels esclaus dels quals Malcolm X era descendent, de manera que, en comptes de continuar usant un cognom que segurament va ser triat per un amo d'esclaus, preferia la "X". Aquesta lògica va portar molts membres de la Nació de l'islam a triar els seus propis noms.
A poc a poc, va estenent la influència de la Nació de l'islam perDetroit,Boston iFiladèlfia, i arriba a convertir-se en un dels lídersnacionalistes negres més prominents delsEstats Units. Com a líder militant, Malcolm X promovia l'orgull negre (fent costat alBlack Power i defensant la creació d'un estat independent negre), l'autosuficiència econòmica i la política de la identitat. Al final, arribaria a convertir-se en un activista delsdrets humans i la unitat negra transcontinental de renom mundial. Durant aquesta època, va ser investigat per l'FBI quan es va definir com a"comunista".
Durant el 1954, va ser promogut a ministre del temple deNova York de la Nació de l'islam. Quatre anys després, es va casar amb Betty X, abans Betty Shabazz, aLansing,Michigan l'any 1958, després de ser amics durant un any, encara que Betty sospitava que Malcolm estava interessat en el matrimoni. La parella va tenir sis fills: Attallah, Quiblah, Ilyasah, Gamilah Lumumba i els bessons Malaak i Malikah.
La tensió va augmentar entre Malcolm i laNació de l'islam. Es va arribar a dir que uns quants líders de l'organització havien donat ordres de matar Malcolm. De fet, en l'Autobiografia de Malcolm X, Malcolm reconeix que, a principis del 1963, un membre del Setè Temple li va confessar haver rebut ordres de la Nació de l'islam per assassinar-lo. A finals d'any, coincidint amb l'assassinat deJohn F. Kennedy, publica un article en què criticava els blancs i la Nació de l'islam ordena que el facin callar.
Mesos més tard, al març del1964, decideix deixar la Nació de l'islam i fundar una nova organització, la Muslim Mosque, Inc. Després d'això, les seues relacions amb Elijah Muhammad es van tornar cada vegada més volàtils. En aqueixes dates, la revistaLife Magazine va publicar una fotografia en què apareixia Malcolm X subjectant unacarrabina M1 i fent córrer les cortines per mirar per la finestra. La foto va ser presa en relació amb la declaració feta per Malcolm que es defensaria de les amenaces diàries que ell i la seua família estaven rebent. Agents de l'FBI infiltrats en la Nació de l'islam van avisar els oficials de policia que Malcolm havia estat marcat per ser assassinat (un d'ells havia rebut l'encàrrec d'ajudar a col·locar una bomba en el cotxe de Malcolm).
L'abril d'aqueix mateix any, Malcolm viatja a l'Àfrica i l'Orient Mitjà, on visita laMeca, a l'Aràbia Saudita. Allí comparteix els seus pensaments i creences amb gents de diferents cultures. Des d'aqueix moment, convertit a la brancasunnita de l'islam, Malcolm ja no parlarà només per alsafroamericans, sinó que el seu missatge es dirigirà a tota lahumanitat. En tornar, deia que s'havia adonat que "podria anomenar germans meus els hòmens rossos d'ulls blaus". Va ser aleshores quan va fundar l'Organització de la Unitat Afroamericana (OAAU), un grup polític secular.
La nit del14 de febrer del1965, hom va incendiar casa seua, però ni Malcolm ni ningú de la seua família hi van prendre mal. Ningú va ser inculpat per aquest crim. Una setmana més tard, el21 de febrer, a la sala de ball Audubon deManhattan, Malcolm acabava de començar el seu discurs quan es va produir un incident. Un home va cridar: "Lleva les mans de la meua butxaca!". Elsguardaespatlles de Malcolm hi van acudir per veure què passava i un altre home ho va aprofitar per disparar -amb una arma retallada- set trets al pit a Malcolm, que li van causar la mort als 39 anys. Norman Butler,Thomas Johnson i Talmage Hayer van ser condemnats a cadena perpètua per aquest assassinat.
El27 de febrer del1965, 600 persones van acudir al funeral de Malcolm a Harlem. Ossie Davis va descriure Malcolm com "el nostre brillant príncep negre". Malcolm va ser enterrat al Ferncliff Cemetery de Harstdale,Nova York.
Malcolm X ha estat descrit com un dels afroamericans més grans i influents de la història.[16][17][18] Se li atribueix l'augment de l'autoestima dels negres nord-americans i la connexió amb la seva herència africana.[19] És en gran part responsable de la difusió de l'islam a la comunitat negra dels Estats Units.[20][21][22]
Molts afroamericans, especialment aquells que vivien a ciutats del nord i l'oest dels Estats Units, pensaven que Malcolm X va articular les seves queixes sobre la desigualtat millor que no ho va fer el moviment de drets civils.[19][23] Un biògraf diu que, donant expressió a la seva frustració, Malcolm X «va deixar clar el preu que hauria de pagar l'Amèrica Blanca si no accedís a les demandes legítimes de l'Amèrica Negra».[21]
A finals de la dècada del 1960, els activistes negres cada cop més radicals van basar els seus moviments principalment en Malcolm X i els seus ensenyaments. El movimentBlack Power,[24][25] el Black Arts Movement,[24][26] i l'adopció generalitzada de l'eslògan " Black is beautiful "[19] poden rastrejar les seves arrels a Malcolm.X. El 1963, Malcolm X va començar una col·laboració ambAlex Haley en la seva història de vida,The Autobiography of Malcolm X.[21] Li va dir a Haley: "Si estic viu quan surti aquest llibre, serà un miracle".[27] Haley la va completar i publicar uns mesos després de l'assassinat.[21]
A finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, hi va haver un ressorgiment de l'interès per la seva vida entre els joves. Grupsde hip-hop comPublic Enemy van adoptar Malcolm X com a icona,[25] i la seva imatge es van mostrar a centenars de milers de cases, oficines i escoles,[24] així com a samarretes i jaquetes.[25] El 1986 Ella Little-Collins va fusionar l'Organització de la Unitat Afroamericana amb la Lliga de Defensa Afroamericana.[28]
El 1992 es va estrenar la pel·lículaMalcolmX, una adaptació deThe Autobiography of Malcolm X.[25] El 1998,Time va anomenarThe Autobiography of Malcolm X un dels deu llibres de no-ficció més influents del segle xx.
Malcolm X va ser una inspiració per a diversos personatges de ficció. Va ser ficcionat com el personatge Ministre Q a la novel·la de 1967The Man Who Cried I Am de John A. Williams.[29] L'escriptor deMarvel ComicsChris Claremont va confirmar que Malcolm X va ser una inspiració per al personatge deX-MenMagneto, mentre que Martin Luther King va ser una inspiració peral professor X.[30][31][32] Malcolm X també va inspirar el personatge Erik Killmonger a la pel·lículaBlack Panther.[33]
Representació al cinema, a la televisió i a l'escenari
Retrat de MalcolmX de Robert Templeton, de la col·leccióLest We Forget: Images of the Black Civil Rights Movement
El 1986, l'òpera X del compositor Anthony Davis,The Life and Times of Malcolm X es va estrenar a l'Òpera de Nova York. Va ser la primera obra de Davis, que guanyaria el Premi Pulitzer de Música per la seva òperaThe Central Park Five (2019).[34] El 2023, es va representar alMetropolitan Opera en una producció de Robert O'Hara, amb Will Liverman interpretant el paper principal. Va rebre crítiques positives.[35]
Arnold Perl i Marvin Worth van intentar crear una pel·lícula dramàtica basada enL'autobiografia de Malcolm X, però quan la gent propera al tema es va negar a parlar amb ells, van decidir fer un documental. El resultat va ser el documental de 1972Malcolm.
Denzel Washington va interpretar el paper principal a la pel·lículaMalcolm deSpike LeeX (1992).[36]Roger Ebert iMartin Scorsese la van incloure en les seves llistes de les deu millors pel·lícules dels anys noranta.[37] Washington havia interpretat anteriorment el paper de MalcolmX a l'obra de teatreOff-Broadway de 1981When the Chickens Came Home to Roost.[38]
Dick Anthony Williams, a laminisèrie de televisió de 1978King[40] i la producció de l'American Playhouse de 1989 de l'obraThe Meeting de Jeff Stetson.[41]
Al Freeman Jr., a la minisèrie de televisió de 1979Roots: The Next Generations.[42]
Morgan Freeman, a la pel·lícula de televisió de 1981Death of a Prophet.[43]
Ben Holt, a l'òperaX de 1986, The Life and Times of Malcolm X a l'Òpera de Nova York.[44]
Gary Dourdan, a la pel·lícula de televisióKing of the World de l'any 2000.[45]
Joe Morton, a la pel·lícula de televisió del 2000Ali: un heroi americà.[46]
Mario Van Peebles, a la pel·lículaAli del 2001.[47]
Lindsay Owen Pierre, a la pel·lícula de televisióBetty & Coretta del 2013.[48]
François Battiste, a l'obra teatralOne Night in Miami, va actuar per primera vegada el 2013.[49]
Nigél Thatch, a la pel·lícula del 2014Selma[50] i la sèrie de televisió del 2019El Padrí de Harlem.[51]
↑Salley, Columbus.The Black 100: A Ranking of the Most Influential African-Americans, Past and Present. Nova York: Citadel Press, 1999, p. 88.ISBN 978-0-8065-2048-3.
↑Turner, Richard Brent. «islam in the African-American Experience». A: Bobo.The Black Studies Reader. Nova York: Routledge, 2004, p. 445.ISBN 978-0-415-94554-7.
↑Woodard, Komozi.A Nation Within a Nation: Amiri Baraka (LeRoi Jones) & Black Power Politics. Chapel Hill, North Carolina: University of North Carolina Press, 1999, p. 62.ISBN 978-0-8078-4761-9.
↑ «Còpia arxivada». The New York Times, 18-11-1992. Arxivat de l'original el 2022-07-05 [Consulta: 19 juny 2018].
↑Anderson, Jeffrey M. «The Best Films of the 1990s». Combustible Celluloid. Arxivat de l'original el 24 de gener de 2001. [Consulta: 11 novembre 2017].
↑ «Còpia arxivada». The New York Times, 15-07-1981. Arxivat de l'original el 2022-02-08 [Consulta: 19 juny 2018].
↑Romano, Frederick V.The Boxing Filmography: American Features, 1920–2003. Jefferson, North Carolina: McFarland & Company, 2004, p. 138–139.ISBN 978-0-7864-1793-3.
Thomas Ward. "Els Estats Units i la fragilitat de la nació", en el seuResistència cultural: La nació en l'assaig de les Amèriques, Lima, Universitat Ricardo Palma, 2004, ps. 326-348.
Perry, Bruce.Malcolm: The Life of a Man Who Changed Black America. Barrytown, N.Y.: Station Hill, 1991.ISBN 978-0-88268-103-0.
Rickford, Russell J.Betty Shabazz: A Remarkable Story of Survival and Faith Before and After Malcolm X. Naperville, Ill.: Sourcebooks, 2003.ISBN 978-1-4022-0171-4.
Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} Loving and Losing Malcolm]». Essence p. 50–54, 104–112, 01-02-1992. «as told to Susan L. Taylor and Audrey Edwards»
Shabazz, Betty. «Malcolm X as a Husband and Father». A:Malcolm X: The Man and His Times. Trenton, N.J.: Africa World Press, 1990, p. 132–143.ISBN 978-0-86543-201-7.
