Unamalaltia[1][2] oinfermetat[3][4] és una alteració de l'estat d'unorganisme o d'algunòrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final lamort. També es pot considerar que la malaltia és un procés i l'estatus consegüent d'afecció d'un ésser viu, que es caracteritza per una alteració del seu estat ontològic de salut. L'estat i/o procés de malaltia pot ser provocat per diversos factors, tant intrínsecs com extrínsecs a l'organisme malalt, aquests factors s'anomenen noxes.[5] Entre els externs podem citar lesinfeccions o les mutilacions, i entre els endògens elstumors o lesmalformacions. Alguns biòlegs també consideren que és una malaltia l'estat de l'organisme que desafavoreix la conservació de l'espècie.
La malaltia afecta a les persones físicament iemocional, la malaltia pot alterar lapersonalitat i el sentit de la vida de les persones. La mort a causa d'una malaltia és considerada mort per causes naturals.
Lasalut i la malaltia són part integral de lavida, del procés biològic i de les interaccions mediambientals i socials. Generalment, s'entén a la malaltia com una entitat oposada a la salut, l'efecte negatiu és conseqüència d'una alteració o pèrdua de l'harmonia d'un sistema a qualsevol nivell (molecular, corporal, mental, emocional, etc.). També es pot considerar com una situació de manca d'homeòstasi, la tendència dels sistemesbiològics a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns.
Per definició, hi ha una sola malaltia, però la caracterització i identificació de variats processos i estats diferents de la salut, ha portat a la discriminació d'un univers d'entitats diferents (entitatsnosològiques), i moltes d'elles són enteses estrictament com a malalties, però d'altres no, diferenciant la síndrome, l'entitat clínica i el trastorn. D'aquesta forma, les malalties i processos succedanis i anàlegs, són enteses com a categories determinades per la ment humana.
Les malalties que afecten lesplantes, que poden rebre el nom de malures,[6] concerneixen el camp de lafitopatologia, i les patologies que afecten elsanimals són del domini de laveterinària. La malaltia humana és el nucli organitzador de lesciències de la salut, ja que gran part delconeixement mèdic està orientat cap a la malaltia i la seva solució.
Estrictament (dins del camp mèdic), les malalties són objecte d'estudi de lapatologia (delgrec παθος: «afecció», «sofriment») que investiga les característiques pròpies de cada entitat, els seus components i el procés que desenvolupen, en relació amb l'evidència morfo fisiològica que s'imprimeix en la biologia de l'organisme malalt. Tanmateix, és lanosologia la disciplina encarregada de governar la definició i classificació de les diverses malalties segons una normativa basada en la caracterització i identificació dels components i funcions que defineixen cada entitat nosològica com quelcom únic i discernible de la resta. Així, són estudiades en un context més ampli, comparatiu, i sistemàtic, dins d'un esquema global de la patologia.
Lasalut és definida per l'Organització Mundial de la Salut a la seva Constitució com [...] l'absència de malaltia.[7] Quan aquestes condicions no estan acomplertes, es pot considerar que algú està malalt o té una malaltia. La medicació i laciència de lafarmacologia són utilitzades per tal de guarir o reduir els símptomes d'una malaltia o les seves condicions mèdiques.
Es parla de malaltia quan hi ha condicions del cos o de la ment que causen dolor, disfunció o angoixa a la persona afectada o les persones properes a aquesta. De vegades, el terme s'aplica a lesions, discapacitats, síndromes, infeccions, símptomes, comportaments anormals i variacions atípiques de les seves estructures i/o funcions.
L'obesitat fou un símbol d'estatus durant elRenaixement: "El general toscà Marco Alessandro del Borro". Però avui dia és vista com un problema de salut.
Hi ha molts factors que poden causar l'aparició d'una malaltia, aquests factors poden ser tant intrínsecs com extrínsecs al cos. La presència de factors intrínsecs no exclou l'acció simultània dels extrínsecs, i viceversa, moltes malalties resulten d'una combinació d'ambdós tipus de factors. Els factors poden ser psicològics, biològics, químics, bioquímics, socials, mediambientals, etc.
Unpatogen o agent infecciós és un agent biològic que causa una malaltia o patologia al seu hoste. Elspostulats de Koch han estat generalitzats per a determinar si unamalaltia infecciosa ha estat causada per un determinat agent. Només algunes malalties, com per exemple lagrip, són contagioses, elsmicroorganismes que causen aquestes malalties es coneixen com a patògens i inclouen diferents tipus de bacteris, virus, protozous i fongs. Les malalties infeccioses es poden contagiar, per exemple, per contacte d'unamà amb material infecciós a la seva superfície amb laboca, per picades d'insectes o d'altres portadors de malalties, per la ingesta d'aigua o d'aliments contaminats (normalment a través delsexcrements), etc. També hi hamalalties de transmissió sexual com lasífilis o lasida.
Algunes malalties, com la majoria de les formes decàncer, lesmalalties del cor i els trastorns mentals, no són malalties infeccioses. Moltes malalties no infeccioses tenen unorigen genètic parcialment o totalment i, per tant, poden ser transmeses d'una generació a una altra.
Les condicions socials en què viuen les persones són considerades com uns determinants socials de la salut, atès que determinen la salut dels individus. Les malalties habitualment estan relacionades amb circumstàncies socials, econòmiques, polítiques i mediambientals. Han estat reconeguts per diverses organitzacions de salut com per exemple l'Agència Sanitària Pública delCanadà o l'Organització Mundial de la Salut com a factors que influeixen en gran manera sobre el benestar personal i col·lectiu.
Quan no es coneix bé la causa d'una malaltia, les societats tendeixen a mitificar-la o utilitzar-la com unametàfora o un símbol del que aquella cultura considera com a dolent. Per exemple, fins al descobriment de l'origen bacterià de latuberculosi, descobert el1882, els experts atribuïen la malaltia afactors hereditaris, a l'estil de vida sedentari, a un estat d'ànim deprimit, als excessos sexuals, als excessos alimentaris o a l'abús de l'alcohol; tot un seguit de mals socials de l'època.
Segons lamedicina evolutiva, moltes malalties no estan directament causades per una infecció o disfunció sinó que són una resposta creada pel cos. Lafebre, per exemple, no és causada directament per cap bacteri o virus sinó que el cos, quan identifica immunològicament la presència d'aquests patògens, ho fa denotar amb un augment de la temperatura corporal. La medicina evolutiva identifica un conjunt de respostes que ajuden la febre a crear aquest estat de malestar general.[8][9][10] Entre aquestes, s'hi inclouen canvis com laletargia,depressió,anorèxia,somnolència,hiperalgèsia, i la incapacitat per a concentrar-se. Tot aquests aspectes, juntament amb la febre, són causats pel cervell a través del control sobre el cos. Tot i això, també es poden donar sense acompanyar cap infecció, com per exemple en lamalnutrició o l'embaràs tardà, produint un cost que supera el benefici. En humans, un factor important en la malaltia és també l'intel·lectual, que té un paper important davant falses informacions o en l'efecte placebo.[11]
De l'estudi de les diferents classificacions de les malalties s'encarrega una branca de la medicina anomenadanosologia.
Hi ha diverses maneres de classificar les malalties. No obstant això, a causa de la constant evolució de la medicina, aquestes classificacions no són estàtiques. Les malalties poden ser classificades, per exemple, segons les seves causes (classificacióetiològica), dels seus símptomes (classificació nosogràfica) o segons les funcions o els òrgans afectats (classificació funcional).
Malalties causades per agents físics:fred,calor, etc
Malalties infeccioses: són aquelles causades per agents infecciosos transmissibles, com poden ser elseubacteris, elsvirus i elsprions.
Malalties parasitàries: estretament relacionades amb les malalties infeccioses, encara questricto sensu no se les pot considerar com a tals, són aquelles causades perentomopatogens,protozous,fongs icucs.
Malalties genètiques: són les causades per la presència o absència degens que afecten l'ADN del pacient.
Malalties tòxiques: són les causades per l'exposició a toxines mediambientals, com per exemple, els metalls pesants.
Malalties nutricionals: són les causades per la manca o la deficiència de determinats nutrients. També hi ha les malalties causades per ferides, malformacions, o desús de parts del cos.
Malalties autoimmunitàries: són aquelles en què elsistema immunitari de l'afectat ataca els teixits del seu propi cos.
Malalties traumàtiques: causades per xocs psicològics o físics, cremades, etc.
També es pot diferenciar entre malalties endògenes, quan la causa és interna i malalties exògenes, si la causa és externa.
També cal tenir en compte les malalties causades per les mateixes creences del pacient, les malalties causades per una combinació de les causes exposades i les malalties d'origen desconegut. Per exemple, també es contempla eltel·lurisme, que és la influència morbosa de la terra en la producció de malalties.[12]
Lesmalalties mentals (Incapacitat emocional oDisfuncions cognoscitives) són una categoria general d'un grup de malalties que entraria dins d'aquesta classificació funcional, poden incloure inestabilitat afectiva o emocional, desregulació conductual i/o disfunció cognitiva. Malalties específiques conegudes com a malalties mentals inclouen la depressió major, el trastorn d'ansietat generalitzat, l'esquizofrènia, i el trastorn de dèficit d'atenció i la hiperactivitat, entre d'altres. Les malalties mentals poden tenir una causa biològica (per exemple anatòmica, química, genètica) o psicològica (per exemple un trauma o un conflicte). Poden interferir en les habilitats intel·lectuals i en les relacions socials. Ocasionalment, poden comportar una lesió cerebral.
Unamalaltia orgànica és aquella causada per un canvi físic o fisiològic d'algun teixit o òrgan del cos. S'utilitza habitualment en contrast amb les malalties o trastorns mentals. Sovint s'utilitza el terme demalaltia funcional per aquella malaltia en què no hi ha un canvi físic del teixit o òrgan.
L'Organització Mundial de la Salut publica i continua el desenvolupament de laClassificació internacional de malalties, la versió actual és la desena i és coneguda com aCIM-10. Aquesta classificació permet la codificació de totes les malalties i de tots els motius del recurs als serveis de salut. També permet l'anàlisi sistemàtica i la interpretació de les causes demorbiditat i demortalitat a tot el món. El seu objectiu és ser la base de l'organització i el finançament dels serveis de salut. Aquesta classificació ha estat adoptada pels diferents països, ACatalunya el Departament de Salut de laGeneralitat va publicar la primera versió catalana de la CIM-10 el desembre del 2010[13] basant-se en la revisió que l'OMS va publicar l'any2008.
La taula següent mostra la classificació en grans grups segons la versió catalana publicada per la Generalitat de Catalunya.[14]
Capítol
Codis
Títol
I
A00-B99
Determinades malalties infeccioses i parasitàries
II
C00-D48
Neoplàsies
III
D50-D89
Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics i determinats trastorns que afecten el mecanisme immunitari
IV
E00-E90
Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques
V
F00-F99
Trastorns mentals i trastorns del comportament
VI
G00-G99
Malalties del sistema nerviós
VII
H00-H59
Malalties de l'ull i els annexos
VIII
H60-H95
Malalties de l'orella i l'apòfisi mastoide
IX
I00-I99
Malalties de l'aparell circulatori
X
J00-J99
Malalties de l'aparell respiratori
XI
K00-K93
Malalties de l'aparell digestiu
XII
L00-L99
Malalties de la pell i el teixit subcutani
XIII
M00-M99
Malalties del sistema musculoesquelètic i el teixit connectiu
XIV
N00-N99
Malalties de l'aparell genitourinari
XV
O00-O99
Embaràs, part i puerperi
XVI
P00-P96
Determinades afeccions originades en el període perinatal
XVII
Q00-Q99
Malformacions congènites, deformitats congènites i anomalies cromosòmiques congènites
XVIII
R00-R99
Símptomes, signes i resultats anòmals d'anàlisis no classificats a cap altre lloc
XIX
S00-T98
Lesions, intoxicacions i altres conseqüències de causes externes
XX
V01-Y98
Causes externes de morbiditat i mortalitat
XXI
Z00-Z99
Factors que influeixen en l'estat de salut i contacte amb els serveis sanitaris
Cartell per ajudar i aconsellar els malalts de tuberculosi al servei d'assistència social a Barcelona l'any 1922
La promoció de la salut són un conjunt d'accions formades per la prevenció, tractament i gestió de la malaltia, així com la preservació del benestar físic i mental mitjançant els serveis oferts pel sistema mèdic i sanitari. Unpacient és aquella persona que rep atenció, cura o tractament mèdic, habitualment pel fet de patir una lesió o malaltia.
Les emergències mèdiques són lesions o malalties que impliquen greument la salut o, fins i tot, la vida de la persona, i en les quals cal l'ajuda d'un doctor o d'un hospital. El departament d'emergències mèdiques aporta el tractament inicial per a un espectre ampli de malalties i lesions per tal de preservar la màxima funcionalitat del cos del pacient.
Unmedicament és qualsevol substància química que és utilitzada per tractar una malaltia, habitualment produïdes per companyies farmacèutiques i sovint patentades. Aquells medicaments sense patent o la patent dels quals ha caducat s'anomenen genèrics. Alguns medicaments, mal utilitzats, poden ser en si mateixos causa de malaltia, bàsicament com a enverinament.
El repòs pot ser un altre tractament mèdic que consisteix a romandre al llit dia i nit.
Lateràpia de xoc és la inducció deliberada i controlada d'alguna forma d'estat de xoc fisiològic en un individu com a tractament d'una malaltia psiquiàtrica. L'electroteràpia és l'ús d'energia elèctrica amb aquest propòsit.
L'epidemiologia és l'estudi científic dels factors que causen o faciliten les malalties que afecten la salut dels individus i de les poblacions i serveix de fonament de les intervencions dutes a terme en interès de la salut pública i la medicina preventiva. Hi ha malalties que són més comunes en certes àrees geogràfiques, entre les persones que presenten certes característiques genètiques o socioeconòmiques, o en determinats moments de l'any.
L'epidemiologia és considerada un element fonamental de les metodologies de recerca en salut pública, i és molt utilitzada a lamedicina basada en l'evidència per a la identificació defactors de risc de les malalties. En l'estudi de les malalties infeccioses i no infeccioses, el treball dels epidemiòlegs va des de la recerca delsbrots epidèmics fins al disseny d'estudis, la recopilació de dades i la seva anàlisi, incloent-hi el desenvolupament de models estadístics per provar les hipòtesis i la documentació dels resultats per a la seva presentació a les revistes científiques.
Els epidemiòlegs utilitzen una sèrie d'altres disciplines científiques com labiologia (per entendre millor els processos de malaltia), labioestadística (per a l'anàlisi de les dades), lageoinformàtica (per emmagatzemar les dades i representar-les gràficament sobre mapes) i disciplines de lesciències socials (per entendre millor els factors de risc).
En l'estudi de les malalties, l'epidemiologia s'enfronta al repte de definir-les. En especial en el cas de les malalties poc conegudes, els diferents científics poden utilitzar definicions força diferents. Sense un acord sobre la definició, els investigadors poden trobar un nombre molt diferent de casos i caracteritzar la malaltia de diferents maneres.[15]
La medicina conductual és un camp interdisciplinari de la medicina implicat en el desenvolupament i integració dels coneixements psicosocials, conductuals i biomèdics relatius a la salut i la malaltia.
La càrrega de morbiditat, l'impacte de la malaltia
Hi ha diverses mesures per quantificar la càrrega de morbiditat en les persones. Elsanys potencials de vida perduts (APVP) és una estimació simple del nombre d'anys que es va reduir la vida d'una persona a causa d'una malaltia. Per exemple, si una persona mor a l'edat de 65 anys d'una malaltia, i probablement hauria viscut fins als 80 anys sense la malaltia, es considera que la malaltia ha causat una pèrdua de 15 anys de vida potencial. Els mesuraments d'APVP no tenen en compte la discapacitat que pateix una persona abans de morir, de manera que aquest mètode considera equivalents una persona que mor de sobte i una persona que mor a la mateixa edat però després de dècades de malaltia. L'any 2004, l'Organització Mundial de la Salut va calcular que s'havien perdut més de 932 milions d'anys potencials de vida per mort prematura.[17] ACatalunya, l'any 2009 el Departament de Salut de laGeneralitat de Catalunya va estimar 57.806 anys potencials de vida perduts.[18]
Estimació de les causes de la mortalitat segons l'OMS per al 2008[19]
Històricament, el desconeixement i la ignorància de les causes de les malalties ha portat els humans a cercar un origen sobrenatural. Entre els pobles primitius, per exemple, les malalties sempre són causades per un ésser maligne i la seva acció es manifesta a través d'aquestes. A la nostra cultura occidental van ser elsgrecspresocràtics els primers a explicar les malalties com un procés natural, sense connotacions sobrenaturals. A partir del segle vii aC els grecs van començar a establir un pensament racional de la malaltia, sense els elements màgics o religiosos comuns a altres civilitzacions.[20]
Lamedicina tradicional són un conjunt de procediments utilitzats tradicionalment per tractar malalties o lesions, ajudar en els parts, i per al manteniment del benestar. Es tracta d'un bloc de coneixement diferent de la "medicina científica" i ambdues poden coexistir en la mateixa cultura.
La frontera entre normalitat i malaltia pot ser subjectiva. Per exemple, en algunes religions, l'homosexualitat es considerava una malaltia.
El concepte de malaltia suposa un problema ètic, epistemològic i ontològic. Les seues definicions impliquen controvèrsies per les implicacions al discriminar qui requereix atenció i tractament, qui es torna exempt de realitzar deures i qui requereix ajudes econòmiques.[21] Per a abordar la seua definició hi ha dos mètodes: definir cercant característiques en comú (el que es diu una aproximació clàssica)[21] i definir mitjançant exemples considerats els més representatius (el que es diu aproximació que no és clàssica).[22] L'aproximació clàssica s'ha intentat i ha fracassat.[23]
Hi ha una enorme varietat cultural d'interpretacions de la malaltia. A totes les societats humanes és possible descriure el complex salut, malaltia i atenció que inclou concepcions de la malaltia i de la salut i pràctiques amb relació a aquesta. Totes les societats empren procediments d'observació naturalista de la malaltia basada en l'assaig i error i l'ús de remeis: el cas de la medicina científico-experimental és el de l'evolució dels models naturalistes desenvolupats inicialment alCorpus Hippocraticum. A més, moltes societats desenvolupen interpretacions religioses i cosmològiques sobre l'etiologia de les malalties i empren també pràctiques màgiques i rituals per gestionar-les. A totes les societats, i aquest és un fenomen que s'accentua en l'actual procés de globalització el pluralisme mèdic o assistencial està representat per una munió de recursos en constant desenvolupament. L'objecte de l'antropologia mèdica és estudiar aquest fet.
Una investigació feta a partir de 200 respostes a una enquesta per part de professionals de la sanitat trobà que no hi ha concepció prototípica d'allò que és una malaltia.[24]
↑«CONSTITUTION OF THE WORLD HEALTH ORGANIZATION» (PDF) (en anglès). OMS, 1946. [Consulta: 10 juliol 2011]. «Health is a state of complete physical, mental and social well-being andnot merely the absence of disease or infirmity.»
↑Hart, B. L. (1988) "Biological basis of the behavior of sick animals". Neurosci Biobehav Rev. 12: 123-137.PMID:3050629
↑Johnson, R. (2002) "The concept of sickness behavior: a brief chronological account of four key discoveries". Veterinary Immunology and Immunopathology. 87: 443-450PMID:12072271
↑Kelley, K. W., Bluthe, R. M., Dantzer, R., Zhou, J. H., Shen, W. H., Johnson, R. W. Broussard, S. R. (2003) "Cytokine-induced sickness behavior". Brain Behav Immun. 17 Suppl 1: S112-118PMID:12615196
Hofmann, Bjørn «Do health professionals have a prototype concept of disease? The answer is no». Philosophy, Ethics, and Humanities in Medicine, 12, 1, 2017, pàg. 1-7.DOI:10.1186/s13010-017-0047-7.
