Makassar oMacassar (delportuguès Macáçar o Macaçar), anomenadaUjung Pandang entre1971 i1999 (del nom d'un antic barri), és una ciutat d'Indonèsia, a l'illa deCèlebes, capital de laprovíncia de Celèbes Meridional oSulawesi Selatan. La superfície de l'entitat és de 175,78 km² i la població (2010) d'1.130.384 habitants (que vers 1980 eren 434.168 habitants dels que més de 330.000 eren musulmans, i el 2000 eren 897.384) i la densitat és de 6.431 habitants per km². Està habitada per minories de torages (singular toraja), menadosans, ambonesos, timoresos i altres. De1946 a1950 fou la capital de l'estat federal d'Indonèsia Oriental, inspirat perPaïsos Baixos. El nom l'agafa del poble delsmakassars que viu a l'interior i per tota la península meridional de la península de Sulawesi.
Al segle xiv pertanyia al regne deMajapahit. Les fonts existents són les cròniques dels regnes de Gowa i deTallo; el primer estava format per una aliança de 9 principats cadascun amb un cap, que van ser finalment unificats; el regne es va estendre i va incloure el territori que després fou el regne de Tallo. A la mort del sisè rei el país es va repartir entre dos fills sorgint els regnes separats de Gowa i Tallo, que van conservar bones relacions i sempre van cooperar; quan van arribar els europeus van designar els dos estats en conjunt com a "Reino de Macaçar" (en portuguès) o "Reino de Macasar" en castellà. Vers el 1512, un any després de la conquesta deMalaca pels portuguesos, alguns malais es van establir a Makassar i van construir una mesquita; també van arribar comerciants musulmans tant a Makassar com a altres ports de la costa occidental de la península de Sulawesi. Aquestos emigrants es van oposar al regne de Pangkajene a la decisió del senyor local d'adoptar la religió cristiana, però això fou un cas aïllat i en general els senyors locals van conservar la seva religió tradicional i van respectar als musulmans i cristians.
A la primera meitat del segle xvi elkarang deTallo, Tu Nipasaru, va visitarJohore i Malaca per raons comercials. Sota el regnat de Tu Nijallo, karan de Gowa (1565-1590) el sultà deTernate, Bab Allah, va visitar Makassar (1580). Bab Allah era un enemic ferotge dels portuguesos que havien matat al seu pare i va demanar alskarangs la seva conversió a l'islam, però no consta que hagués tingut cap èxit en aquell moment. El22 de setembre de1605 elkarang de Tallo I Malingkaan Daeng Notonri, que exercia també com apatih (primer ministre) de Gowa, es va declarar musulmà i va agafar el nom de Sultan Abd Allah Awwal al-Islam. Elkarang de Gowa, I Mangu rangi Daeng Nanra, va seguir el seu exemple al cap de poc i va adoptar el nom de Sultan Ala al-Din; el16 de novembre de1607 el segon va declarar acabada la islamització dels dos regnes; van seguir algunes guerres victorioses contra els seus veïns bugis (o buginesos) que es van haver de convertir a l'islam (els primers els deLuwu el1605). En aquesta època es van fer famosos alguns santons les tombes dels quals són objecte de veneració.
Al segle xvii el regne dual de Makassar es va estendre notablement i va dominar la major part de lesCèlebes,Buton,Flores,Sumbawa,Lombok, i la costa oriental deKalimantan (Borneo). El1607 l'holandès Abraham Matysz va arribar a Makassar però el sobirà va refusar concedir un establiment pels desitjos monopolístics dels nou vinguts. Llavors Holanda es va aliar als buginesos deBone, i va derrotar a Makassar en una breu guerra; al tractat de pau (1609) la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (VOC) va adquirir el monopoli comercial, i els bugis de Bone van assolir un control efectiu de la part sud de les Cèlebes. Això va portar també a l'expulsió del port de Makassar dels portuguesos, els rivals dels holandesos. Aquest i altres conflictes foren regulats per tractats sempre en perjudici dels sobirans de Makassar. També es van establir algunes factories britàniques des de1613 i fins i tot una de danesa (1618), però foren expulsats el1667. Els comerciants de Makassar compraven les espècies a altres llocs i les venien al port i això feia que fos innecessari passar a través dels holandesos i dificultava el monopoli que aquestos volien imposar sobre el comerç d'espècies. El 1633 els holandesos van bloquejar el port de Makassar en reforç del seu reclamat monopoli. El 1636 Anthony van Diemen va aconseguir un acord amb el sultà per llibertat comercial, però el sultà es va reservar el comerç amb altres estats. El 1655 Hasanuddin va atacar l'establiment holandès a Buton i va derrotar els holandesos. En revenja Johan van Dam el 1660 va bombardejar Makassar i sis vaixells portuguesos foren enfonsats al port; el fort de Panakukkan fou ocupat després de dos dies de lluita i es va imposar una aliança al sultà de Gowa que fou signada pel representant del sultà, Karaeng Popo, aBatavia. El 1662 les forces del sulta van enfonsar dos vaixells holandesos (“De Malvis” i “De Leeuwin”) a l'estret de Makassar, i van aconseguir del primer setze canons i del segon un tresor de 1.425 florins. El 1665 Joan Maetsuyker el Governador General a Batavia va encarregar a Johan van Wesenhagen de resoldre definitivament el problema de les relacions comercials amb Gowa, però l'acord no va funcionar. Els holandesos es van aliar llavors al príncep bugi de Bone, Palakka, contra el sultà Hasanuddin de Gowa. 21 vaixells, 600 soldats holandesos i 400 bugis es van dirigir a Makassar. La lluita va començar el24 de novembre de1666 i va durar fins al18 de novembre de1667; el gruix de la guerra fou anomenat primera batalla de Makassar; el tractat de Bungaya (Het Bongaisch Verdrag), imposat per l'almirall holandèsCornelis Janszoon Speelman, i confirmat després el 1669, va donar als holandesos el dret d'establiment permanent, el monopoli amb prohibició de l'establiment d'altres estrangers a Makassar, i va transferir el domini de Bulukumbu-Bira, Maros,Bantaeng i el fort de Makassar a Ujung Padang (la resta foren destruïts excepte Somba Opu). Ujung Padang va passar a ser la principal fortalesa i va rebre el nom deFort Rotterdam, mentre Somba Opu restaria com a residència reial. Les relacions es van deteriorar i el 1668 el sultà va atacar als holandesos a Fort Rotterdam el5 d'agost de1668. Els holandesos van atacar Fort Somba Opu el15 de juny de 1669 i el van ocupar el22 de juny de1669 en l'anomenada segona batalla de Makassar. Hasanuddin es va rendir el30 de juny i la fortalesa de Somba Opu fou destruïda.
Els buginesos (especialment els del regne deWajo) eren els constructors i marins més hàbils; després de la derrota de Makassar contra els holandesos, aquestos bugis que havien estat a l'altra bàndol (els regnes de Wajo i deSoppeng o Sopeng), van emigrar i al segle xvii tenien a les Cèlebes i a Kalimantan (on van fundar l'estat deKutai) els seus propis ports i les seves comunitats dirigides per unmatoa. El tercermatoa de Makassar, Amanna Gappa, ajudat per altres dosmatoa locals, va establir el1676 un codi de comerç i navegació.
El1737 el rei bugi de Kutai va alliberar Wajo del domini de Bone. El 1739 hi va haver un conflicte successori a Gowa i el 1776 una revolta dirigida per un home del poble. Els dos fets tenien arrels antiholandeses. El 1811 van arribar els britànics que van substituir als holandesos. Van atacar el regne de Bone i van saquejar el palau apoderant-se de la biblioteca. Els holandesos van poder retornar poc després del final de la guerra a Europa, el 1816. El16 d'abril de1856 el regne deTallo fou abolit. El 1865 Bone fou envaït pels holandesos. El1905 el rei de Bone va ser enderrocat i exiliat a Batavia i va seguir el de Gowa el 1906. La monarquia fou reintroduïda de manera limitada el 1931 a Bone i el 1936 a Gowa. El 1941 les illes Cèlebes foren ocupades pel Japó, però els japonesos es van rendir el 1945. El capitàneerlandès Turk Westerling va dirigir una ferotge repressió de les forces nacionalistes i el 1946 es va establir l'estat d'Indonèsia Oriental, un dels que va formar la Federació d'Indonèsia dels quals només la República (principalment Java) era independent de manera efectiva. El 1950 el sistema federal fou abolit. El sultanat va deixar d'existir de fet i fou abolit el 1960, encara que la línia reial va continuar.
El 1950 es va produir la revolta delDarul-Islam dirigida per Kahar Muzakkir, un ex oficial de l'exèrcit d'ètnia bugi de Luwu. L'interior del país va quedar sota control dels rebels i en les accions militars moltes cases i documents foren cremades. Fou controlada al cap d'uns anys de lluita.
Des de 1963 l'islam no ha parat de guanyar força. En aquest any es va fundar l'Ikatan Majid das Muhalla Indonesia Mutahhidin (IMMIM, Associació de Mesquites i Llocs de Pregària Unides d'Indonèsia) que tenia com a finalitat un islam tolerant amb les creences individuals.
Makassar, capital de Gowa, disposava de diverses fortaleses, la principal de les quals era Somba Opu que estava protegida per 14 fortaleses més en la zona perifèrica:
1. Fort Ujung Pandang (des de 1667: Fort Rotterdam)
I Manriwagau Daeng Bonto Karaeng Lakiung “Tunipallangga Ulaweng” 1547-1565
I Tajibarani Daeng Marompa Karaeng Data “Tunibata” 1565
I Manggorai Daeng Mametta Karaeng Bontolangkasa “Karaeng Tunijallo” 1565-1590
Tepukaraeng Daeng Parabung Assulukalah 1590-1593
I Mangarangi Daeng Manrabia “Sultan Alauddin” 1593-1639
I Manuntungi Daeng Mattola Karaeng Lakiung “Sultan Malikul Said” 1639-1655
Mallombasi Daeng Mattawang Karaeng Bonto Mangape Muhammad Bakar Hasanuddin “Sultan Hasanuddin” Makassarnja 1655-1669 anomenat pels holandesos “Haantje van het Oosten”.
I Mappasossong Daeng Nguraga “Sultan Amir Hamzah” 1669-1674
Muhammad Ali 1674-1677
I Mappadulung Daeng Mattimung Karaeng Sanrabone Sultan Fakhruddin Abdul Jalil (Tumenanga-ri-Lakiung) 1677-1709
La Parappa To' Aparapu Sappewali Madanrang Daeng Bonto Karaeng Anamonjang Paduka Sri Sultan Shahabuddin Ismail
(Tumenanga-ri-Sompaopu) 1709-1712
I Mappaurangi Karaeng Kanjilo Paduka Sri Sultan Sirajuddin (Tuammenang-ri-Pasi) 1712-1739
I Malawangau Sultan Abdul Khair al-Mansur Shah (Tumenanga-ri-Gowa) 1739-1742
I Mappaba'basa Sultan Abdul Kudus (Tumenanga-ri-Kala'birana) 1742-1753 (sota regència 1742-1750)
Karaeng Batara Gowa II Amas Madina Patti Mathari Sultan Usman Fakhruddin (Tumenanga-ri-Silung) 1753-1767
I Malisujawa Daeng Riboko Arung Mampu Sultan Muhammad Imaduddin (Tumenanga-ri-Tompo'balang) 1767-1769
I Makaraeng Karaeng Tamasangang Karaeng Katangka Sultan Zainuddin (Tumenanga-ri-Matawangang) 1769-1777 ]
Sankilang (usurpador) 1777-1781
I Mannawarri Karaeng Bontolangkasa (després Karaeng Mangasa Sultan Abdul Hadi) 1781-1810
Karaeng Pangkajene Abdul Khalik 1810-1814 (protectorat britànic 1811-1814)
