Elsmaies són un grup de pobles indígenes mesoamericans que viuen al sud-est deMèxic (als estats deYucatán,Quintana Roo,Campeche,Chiapas iTabasco),Guatemala,Belize iHondures; i que tenen una arrel comuna amb la cultura maia antiga. Cadascun d'aquests pobles es coneix amb un nom diferent que correspon amb la llengua que parlen (i.e. elschols, elstzeltals i elstzotzils) o a la regió que habiten actualment (i.e. elsaguacatecos o elsquitxés). Tanmateix, el nom «maia» es fa servir actualment per referir-se exclusivament al poble maia de lapenínsula de Yucatán, que abasta els estats deYucatán,Quintana Roo iCampeche, els quals, a diferència de la resta, s'identifiquen simplement com a «maies» i a la seva llengua com a «yukatek».
La paraula «maia» probablement es deriva de les paraulesmaya'o mayab. El termemaya'se es refereix al territori, el termemaya'wiinik significa «hom de Yucatán» (o home maia), i el termemaya't'aan significa «llengua de Yucatán» ollengua maia. L'arrel «maya», al seu torn, provindria probablement dema'ya'ab, que significa «poc» o «territori amb poques persones o amb persones escollides».
Hi ha un nombre considerable de maies a lapenínsula de Yucatán, i de fet, són majoria poblacional a l'estat deYucatán. Yucatán es distingeix de la resta del país per la seva clara identificació com a poble maia fins i tot a la desenvolupada capital, la ciutat deMérida. Avui dia un gran percentatge de la població de la península encara parla lallengua maia, i els ciutadans intenten traçar el seu llinatge a l'antiga noblesa maia prehispànica. No obstant això, encara hi ha una greudesigualtat econòmica entre les zones més desenvolupades dels «blancs» (ts'oulo'ob) i les zones menys desenvolupades dels mestissos i indígenes.
Segons dades de l'INEGI el 2003 hi havia un total d'1.475.575 maies yukateks als estats de Yucatán, Quintana Rooo i Campeche, així com 2.141 aBelize (cens de 2010). D'aquests, uns 800.000 parlen encara el maia yukatek.
La seva llengua prové de la branca maia-totonaca, i ha gaudit d'un gran desenvolupament literari, especialment durant la segona meitat del segle xix, durant la «Guerra de Castes» atès que els documents oficials eren escrits en aquesta llengua. El maia no només és parlat pels indígenes maies, sinó també per la població mestissa; el maia es fa servir com a mitjà d'interacció en llurs relacions socials, i com a símbol d'estatus social. A les zones agrícoles de la península, la major part de la població és monolingüe de maia.
