Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Maestrat

Coord.:40° 10′ 34″ N, 1° 06′ 34″ O / 40.1761°N,1.1094°O /40.1761; -1.1094
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Maestrat (País Valencià))
Plantilla:Infotaula indretMaestrat
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusregió natural
comarca d'EspanyaModifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaAragó (Espanya),Castelló (País Valencià) iprovíncia de Terol (Aragó)Modifica el valor a Wikidata
lang=caModifica el valor a WikidataMap
 40° 10′ 34″ N, 1° 06′ 34″ O / 40.1761°N,1.1094°O /40.1761; -1.1094
Format per
Característiques
Altitud1.100 mModifica el valor a Wikidata
Dominis dels castells del Maestrat

ElMaestrat és unacomarca que s'estén pel nord de laprovíncia de Castelló, per bé que d'ençà de les carlinades alguns autors hi inclouen elMaestrat aragonès al sud-est de laprovíncia de Terol. Limita al nord amb la comarca delsPorts de Morella, la subcomarca de laTinença de Benifassà (que sovint s'inclou dins delBaix Maestrat) iCatalunya; deixa al sud les tinences deMiravet l'Alcalatén, així com laPlana Alta.[1]

El nom de Maestrat deriva del termemaestre, ja que aquests territoris es trobaven sota la jurisdicció delGran mestre dels ordes militars delTemple,Sant Joan iMontesa[2] que regiren successivament aquest territori.

En 1838, durant lescarlinades, es va crear la Comandància General del Maestrat com a districte militar. Diverses entitats administratives utilitzen el terme Maestrat. A laprovíncia de Castelló, el Maestrat el constitueixen tres demarcacions territorials demarcades de segon grau, segons Decret del Govern Valencià número 170 de 28 d'octubre de 1985, i assimilades col·loquialment a les comarques delBaix Maestrat amb la seva capital aVinaròs,Alt Maestrat amb la seva capital aAlbocàsser i ElsPorts de Morella amb la seva capital aMorella. No obstant això, el territori històric del Maestrat a Castelló també abasta poblacions de l'Alcalatén i la Plana Alta. A laprovíncia de Terol, hi ha una comarca oficialment anomenadaMaestrat des de 1999, però històricament localitats d'altres comarques delBaix Aragó i delMatarranya també van formar part. La capital d'aquesta comarca del Maestrat ésCantavella.

Tradicionalment, el territori del Maestrat estava dividit en castells, sent el de les Coves de Vinromà l'Encomana Major de l'Orde de Montesa, el qual estava regulat per una Setena o comunitat d'herbatge de set pobles (Vilanova d'Alcolea,la Torre d'en Doménec,les Coves de Vinromà,la Serratella,Albocàsser,Tírig ila Salzadella).

La capital del Maestrat posteriorment es va traslladar a la vila deSant Mateu del Maestrat, exercint aquesta capitalitat especialment durant l'època del Maestrat deMontesa.

Territori històric d'El Maestrat.

En 1972 es va crear la Mancomunitat Turística del Maestrat englobant a 57 municipis de les províncies de Terol i Castelló

ProvínciaComarquesMunicipis
Província de CastellóBaix Maestrat,Alt Maestrat iPorts de MorellaAlbocàsser,Ares del Maestrat,Benasal,Castellfort,Catí,Cinctorres,Culla,Forcall,Herbers,la Pobla de Benifassà,la Salzadella,Morella,Olocau del Rei,Palanques,Portell de Morella,Sant Mateu,Tírig,Todolella,Vallibona,Vilafranca,Vilafermosa,Villores,Vistabella del Maestrat iSorita.
Província de TerolMaestrat aragonès,Baix Aragó,MatarranyaAiguaviva de Bergantes,Alcanyís,Alcorisa,Beseit,Calaceit,Canyada de Benatanduz,Cantavella,Castellot,Queretes,Fortanet,Fontdespatla,Galve,La Cuba,La Freixneda,L'Anglesola,La Portellada,Les Parres de Castellot,Lledó d'Algars,El Mas de les Mates,Mirambell,Miravet,Molinos,Mont-roig de Tastavins,Mosquerola,Pena-roja,Pitarc,Puertomingalvo,Ràfels,Tronxó,Vall-de-roures,Villarluengo iVila-roia.

El 22 de febrer del 2012 les diputacions de Castelló i Terol van dissoldre, 40 anys després de la seva creació, la Mancomunitat Turística del Maestrat.[3] El 2005 es crea el Geoparc del Parc Cultural del Maestrat, entorn del riuGuadalop i els seus afluents, i l'integra 43 municipis de Terol.

Referències

[modifica]
  1. *«Maestrat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Simó Castillo, Juan B.El Maestrazgo histórico (en castellà). Benicarló: Centro de estudios del Maestrazgo, 1982, p. 34 p..ISBN T-1289-1982. 
  3. Bajo Aragón Digital:Fin a la Mancomunidad Turística del Maestrazgo

Enllaços externs

[modifica]
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maestrat&oldid=36295578»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp