Com a capital d'Espanya, Madrid acull les seus delGovern d'Espanya, elCongrés i elSenat, els ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, així com la residència oficial delsreis d'Espanya.[11] En el vessant econòmic, Madrid és un important centre financer i industrial de la Unió Europea. Acull el principal mercat de valors del país i és seu de nombroses empreses nacionals i d'algunes de les corporacions més grans del món. En el vessant internacional, acull institucions com la seu mundial de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) i organitza esdeveniments com elFITUR. Madrid també és un dels centres culturals més importants d'Europa i del món, i acull tres museus de referència internacional: elMuseu del Prado, elMuseu Thyssen-Bornemisza i elMuseu Reina Sofia.
Reconquerit perAlfons VI de Lleó el1083 dels musulmans, la vila fou designada el1561 com a seu de les corts deFelip II, i va ser la primera capital permanent de laMonarquia Hispànica. Des d'aleshores —excepte en breus períodes, entre el 1601 i el 1606, en què lacapitalitat fou temporalment de Valladolid—, Madrid ha estat la capital de laCorona de Castella i Aragó. Posteriorment, a partir del segle xviii amb la dinastia dels Borbons, manté la capitalitat d'Espanya i la seu del govern, excepte durant el trasllat del govern de la república aValència i després aBarcelona durant laGuerra Civil (1936-1939).
Existeixen restes arqueològiques que proven l'existència d'assentaments humans al voltant d'Arganda del Rey en les terrasses del riu Manzanares al lloc que avui ocupa la ciutat.[12][13]
La conquesta, colonització i pacificació romana de la península Ibèrica dura gairebé 200 anys, des de laSegona Guerra Púnica fins al27 aC en el qual completen la pacificació del nord del territori i ho divideixen en tres províncies.[14] La regió que actualment ocupa Madrid es va situar a laTarraconense.
Si bé és possible que durant el període romà el territori de Madrid no constituís més que una regió rural, beneficiada per la situació de cruïlla de camins i la riquesa natural, també hi ha proves de la possible existència d'una instal·lació urbana entorn del carrer de Segòvia i la riba delriu Manzanares. Recentment s'ha trobat una antiga basílica visigòtica al voltant de l'església deSanta Maria de l'Almudena.[15] La presència d'una població estable a Madrid estaria sostinguda per les dues necròpolis visigodes a l'antiga colònia del Comte de Vallellano - passeig d'Extremadura, al costat de laCasa de Campo - itetuan de les Victorias. Dins del centre medieval es va trobar una làpida força deteriorada amb la llegenda «MIN.N. BOKATUS. INDIGNVS. PRS. IMO / ET TERTIO. REGNO. DOMNO. RVD. / MI. REGVM. ERA DCCXXXV», mai completada, i interpretada de manera diversa, però que podria indicar la presència de població estable ja alsegle vii.
Tanmateix, la primera constància de l'existència d'una instal·lació estable data de l'època musulmana.[17] En la segona meitat del segle ix, l'emir deCòrdovaMuhàmmad I (852-886) construeix[18] una fortalesa en un promontori al costat del riu (en el lloc que avui ocupa elPalau Reial) amb el propòsit de vigilar els passos de laserra de Guadarrama i ser punt de partida deràtzies contra els regnes cristians del nord.[17] Al costat de la fortalesa es va desenvolupar un petit raval. Aquesta població va rebre el nom deMajrit (Magerit en la seva forma castellanitzada), el significat no és clar, però sembla l'híbrid de dos topònims molt semblants: un d'europeumossàrab,matrice, amb el significat de "font", i un altreàrab,majrà, que significa llit d'un riu. Ambdós al·ludeixen a l'abundància de rierols i aigües subterrànies del lloc. D'aquest període, coneguts a partir dels diversos treballs arqueològics desenvolupats en la ciutat a partir de 1975, es conserven algunes restes: lamuralla àrab de la Cuesta de la Vega, latalaia de la plaça d'Oriente i els vestigis d'un viatge d'aigua de la Plaça dels Carros. A Madrid va néixer elsegle xMàslama al-Majrití, anomenat "l'Euclides andalusí", notable astrònom i fundador d'una escola matemàtica a Còrdova.[19]
Majrit apareix esmentada molt poques vegades pels historiadors àrabs, ja que tan sols era una simple fortalesa de frontera (taghri).Ramir II de Lleó la va atacar el932;[20] el936 un grup de pobladors deMajrit van fer una incursió a territori cristià i a la tornada foren massacrats pels enemics.[21] ElhàjibAlmansor en la seva campanya del977 contra la fortalesa dela Muela es va trobar aMajrit amb el governador deMedinaceli, el generalGhàlib.[22] A 1676, l'esclau d'un venedor de perfums, de nomAl-Fassí, es va revoltar aMajrit pretenent ser elmahdí; fou atacat i mort; és possible que l'aixecament fos de tendènciafatimita[23] però també podria ser que volgués fer-se reconèixer com a fill de l'efímer califa de CòrdovaMuhàmmad II al-Mahdí (1009) i la rebel·lió hauria estat en temps deMuhàmmad III al-Mustakfí (1024-1025). De vers1023/1030 ençàMajrit devia estar en mans delsBanu Dhi l-Nun deSantaver, que van governar lataifa de Toledo.
Amb la caiguda del regne taifa de Toledo en mans d'Alfons VI de Lleó, la ciutat va ser presa per les forces cristianes el1085 sense resistència, probablement mitjançant capitulació.[24] La ciutat i el seu raval varen quedar integrats en elregne de Castella com a territoris reials. Els cristians substitueixen els musulmans a l'ocupació de la part central de la ciutat, quedant els barris perifèrics oravals, que el període anterior eren habitats per una comunitatmudèjar, com amoreria.[25] També va existir uncall entorn del qual seria més tard el barri deLavapiés.[26] Durant el següent segle, Madrid segueix rebent embats dels nous poders musulmans de la península, elsalmoràvits, que va incendiar la ciutat el1109[27] i elsalmohades, que la sotmeten a setge el1197. La victòria cristiana deNavas de Tolosa allunya definitivament la influència musulmana del centre de la península.
D'aquesta època procedeixen dos destacats fets religiosos que marquen el desenvolupament de la personalitat del cristianisme popular de Madrid: el descobriment de la imatge de laMare de Déu de l'Almudena i la "miraculosa" vida de santIsidre el Llaurador, que més tard seria canonitzat.[28] La ciutat va prosperant i rep el títol devila el 1123.[29] Seguint l'esquema repoblador habitual a Castella, Madrid es constitueix enconcejo, cap de lacomunidad de villa i tierra de Madrid. El govern de la ciutat recau en tots els madrilenys amb el rang de veïns reunits enconsell obert fins que el1346, el reiAlfons XI implanta elregiment, en el qual només els representants de l'oligarquia local, els regidors, governen la ciutat. El1152, el reiAlfons VII va establir els límits de la comunitat de vila i terra, entre els riusGuadarrama iJarama. El1188, una representació de Madrid participa per primera vegada a lesCorts de Castella. El1202,Alfons VIII li va atorgar el seu primer fur municipal, que regulava el funcionament del consell, i les competències van ser ampliades en el1222 perFerran III el Sant.
Tot i el suport madrileny aPere I, posteriorment els sobirans de laCasa de Trastàmara residiria amb freqüència a la vila a causa de l'abundància i qualitat dels seus vedats de caça, a la qual són molt aficionats. Abans fins i tot, ja elllibre de Monteria d'Alfons XI anotava: «Madrid, un bon lloc de porc i os», i possiblement d'aquesta característica derivava l'escut que les hosts madrilenyes van portar a labatalla de les Navas de Tolosa.[30] Posteriorment, un prolongat plet entre l'Ajuntament i l'Església, va acabar amb un acord de repartiment de pastures per a aquesta i peus d'arbre per aquell, i amb això un arbre va ser incorporat a l'escut al costat de l'os o ossa i les set estrelles de laconstel·lació homònima.[30] La identificació l'arbre amb l'arboç és més fosca, més enllà de l'homofonia amb el nom de la ciutat. És habitual anomenar a Madridla ciutat de l'os i l'arboç.
Amb l'arribada a Castella del reiCarles I el1520, Madrid s'uneix a laRevolta de les Comunitats en contra del rei amb el seu regidorJuan de Zapata al capdavant.[31] Però després de la derrota dels comuners aVillalar, Madrid és assetjada i ocupada per les tropes reials.
Per reial cèdula de 8 de maig de 1561,Felip II ordena el trasllat de la cort des deToledo a Madrid, les formalitats d'aquest canvi són les pròpies de la tradició medieval i de les lleis de Castella: el rei passava a viure a Madrid, no necessàriament de manera permanent, i amb ell anava la cort. Però aquella cort del sobirà més poderós del món ja no era una petita cort feudal, sinó un gran aparell polític de cortesans, militars, buròcrates i servents acompanyats de l'enorme bagatge que això requeria, per la qual cosa una operació formalment rutinària era en la pràctica de gran importància. Felip II ja no traslladaria mai més la cort al llarg del seu regnat, cosa, però, que no va suposar que la capitalitat fos fixada jurídicament, sinó que fou una realitat fàctica, com ho posa de manifest el trasllat que el seu fill,Felip III, feu aValladolid entre1601 i1606,[32] sense que això tampoc anés acompanyat d'un estatut especial.[33]
En tot cas, aquest fet seria decisiu per l'evolució de la ciutat i faria que els avatars de la monarquia, en major o menor mesura, influïssin en el seu destí. la cort, la capitalitat,de facto primer ide iure més tard, serà consubstancial a Madrid des de llavors. Una famosa expressió indicava aquesta identitat: «només Madrid és cort», la qual cosa, de manera conceptista, també s'entenia l'inrevés: «Madrid ésnomés cort».[34]
Vista de Madrid des de l'Oest, davant la Porta de la Vega, perAnton van der Wyngaerde (anomenat a Espanya«Antonio de las Viñas») el 1562, a qui Felip II va encarregar de recollir vistes de les seves ciutats. S'aprecia en primer pla les riberes delManzanares, creuat pels antecessors delPont de Segòvia (en primer terme), i elPont de Toledo (més al sud, dreta), que es construirien en forma monumental anys més tard. L'edifici més destacat, al nord (esquerra), és elAlcázar, que forma part del circuit emmurallat i que patirà diversos incendis fins al definitiu del 1734 que ho destruirà gairebé completament, sent substituït per l'actualPalau Reial. Entre el caseriu es destaquen les torres de les esglésies (d'esquerra a dreta: San Gil, San Antoni, Santiago, San Salvador, San Miguel delos Octoes, San Nicolás, Santa María, San Justo, San Pedro, la Capilla del Obispo, San Andrés i, extramurs, San Francisco), que no mostren encara el perfil decúpula ichapitel que les caracteritzarà en els segles següents. Apareix, fora de les muralles i sobre el riu, una instal·lació artesanal dedicada al tractament de pells: les adoberies del Pozacho. La recent instal·lació de la cort va provocar l'augment de la pressió fiscal sobre els particulars mitjançant el gravamen de laregalia d'estança, que va produir tota mena de resistències, entre les quals destacava la construcció decases a la malícia.[35]
Amb l'establiment de la cort a Madrid, la seva població comença a créixer de manera significativa, entre 1561 i 1571 passà de 7.500 a 33.000 habitants, població que incloïa als membres de la cort però també desheretats i buscaires de tot l'imperi. En un primer moment aquesta transformació no anà acompanyada d'una planificació urbana ni rebé el suport de la corona, més enllà de la construcció d'edificis del seu interès, sinó que el municipi hi va haver de fer front amb els seus escassos mitjans.[33]
En els regnats futurs els monarques s'anaren implicant en la seva transformació, en1625,Felip IV enderrocà la muralla de la ciutat, ja sobrepassada i edificà la que serà la darrera tanca de Madrid. Aquesta tanca, construïda exclusivament per raons fiscals (impost deportatge) limitarà el creixement de la ciutat fins al segle xix. Les tasques de govern se centralitzen alReial Alcàsser, conjunt d'edificacions situades en els terrenys que més endavant ocuparan el Palau Reial i laplaça d'Oriente. Paral·lelament, s'augmenten la superfície d'un altre palau a l'extrem est de la ciutat, més enllà de la tanca. Es tracta delCasón del Buen Retiro, començat a construir pels Reis Catòlics (que també van traslladar a les seves proximitats el monestir deSan Jerónimo el Real, (situat anteriorment prop del Manzanares, a la zona de l'Estació del Nord), del qual es conserven els seusjardins, el Saló del Regne i el Saló de Ball, conegut, aquest últim, com el Casón del Buen Retiro i utilitzat pel Museu del Prado.
La resistència al ban que prohibia portar capa llarga i barret ample va acabar en elmotí d'Esquilache (1766)
Durant laGuerra de Successió espanyola, la ciutat, capital deFelip V de Castella fou ocupada pels austriacistes els anys1706 i1710,[36] però ràpidament recuperada pels borbònics. El canvi de dinastia portaria canvis importants per a la ciutat. Els monarques de la nova dinastia la van trobar com una població fosca, de carrers estrets, massificada, sense sistemes de clavegueram i definitivament pestilent.[37] ElsBorbons es plantegen la necessitat d'equiparar Madrid a altres capitals europees. L'incendi de l'Alcázar Real el1734 (succés desgraciat que causa la desaparició d'una tercera part de la col·lecció reial de pintures) és l'excusa per construir elPalau Reial a l'estil deVersalles.[38] Les obres durarien fins a1755 i no seria ocupat fins al regnat deCarles III. Ponts, hospitals, parcs, fonts, edificis per a l'ús científic, ordenances de clavegueram i altres actuacions varen ser promogudes pel monarca, que rep el títol popular de «millor alcalde de Madrid», amb la col·laboració d'arquitectes i urbanistes excepcionals:Francesco Sabatini,Ventura Rodríguez,Juan de Villanueva entre d'altres.
El projecte delSaló del Prado, als afores de la ciutat, entre el conjunt del Buen Retiro i la tanca, és probablement el més important i el que ha deixat una herència més important a la ciutat: els passeigs del Prado i Recoletos, les fonts deNeptú,Cibeles iApol·lo, elReial Jardí Botànic, l'Observatori Astronòmic o el Gabinet d'Història Natural que més tard es convertiria en elMuseu del Prado. Tanmateix, no sempre la relació del «rei alcalde» amb súbdits-veïns va ser bona: diverses mesures del seu programa de modernització van ser contestades de manera violenta durant elMotí d'Esquilache de1766 encara que hi varen confluir causes més complexes.[39]
La funció administrativa que va ocupar com a capital, va propiciar el desenvolupament de l'activitat artesana, que es va transformar en activitat industrial des de mitjan segle xix. A l'any 1930,[40] aquesta transformació es va veure afectada per l'inici de la Gran Depressió, un esdeveniment global que va tenir un impacte significatiu en les economies de tot el món
La major expansió de la ciutat es va donar a partir del segle xx, sobretot a partir de la fi de la guerra civil, centrada en sectors dinàmics, com la química, la metal·lúrgia i altres especialitats relacionades amb el consum urbà de tecnologia avançada: mecànica de precisió, electrònica, farmacèutica, i altres. Madrid es va convertir en el centre financer d'Espanya, i segon centre industrial després de la ciutat deBarcelona. Laconstitució espanyola de 1978, va confirmar a Madrid com a capital del Regne d'Espanya. Des de1983 també és capital de laComunitat de Madrid.
La població de Madrid ha experimentat un important augment des que es transformà en capital. Aquest augment és especialment significatiu des de1940 a1970, per la gran quantitat d'immigració interior.
Aquest accelerat creixement i l'absència de planificació urbana van ocasionar que s'organitzessin nuclis d'infrahabitatges i zones residencials, principalment als districtes del sud, als quals els serveis públics no arribarien fins anys després. A partir dels anys setanta, aquest increment es desaccelerà en favor dels municipis de la zona metropolitana, i fins i tot va començar a perdre població. Des de1995 el creixement poblacional es tornà positiu, principalment per la immigració exterior.Segons les dades disponibles, a l'1 de gener de 2007 la població de Madrid ascendia a 3 132 463 habitants, enfront dels 2 938 723 del cens de2001.
El2004 es registraren 32 851 naixements a la ciutat de Madrid, fet que suposà un increment respecte a l'any anterior. Als últims quatre anys el nombre de naixements a la regió s'ha incrementat de forma contínua. La taxa de natalitat se situa en 10,38 punts, amb un increment constant des de2000. El2012 el nombre de naixements fou de 31 446.
El2004 es registraren 26 527 defuncions a la ciutat de Madrid, fet que suposà un increment respecte a l'any anterior; però amb unes xifres més baixes que als darrers anys2000,2001 i2002. La taxa de mortalitat fou de 8,38 punts, bastant inferior a la dels quatre anys anteriors.
Segons el cens de 2008, la població estrangera de Madrid és de 547 282 habitants sobre un total de 3 238 191, que en suposa el 16,9%. Els districtes amb més població immigrant són Usera, amb un 28,37%; Centro, amb un 26,87%; Carabanchel, amb un 22,72%; i Tetuán, amb un 21,54%. Els districtes amb menys població immigrant són Fuencarral-El Pardo, amb un 9,27%; Retiro, amb un 9,64%; Chamartín, amb un 11,74%; i San Blas, amb un 13,43%.
Al voltant de la ciutat de Madrid, s'han conformat una sèrie de nuclis urbans lligats estretament a la ciutat. No hi ha una definició oficial, per part de l'estat ni del govern autonòmic, de l'àrea que conforma; i les xifres provenen de diferents estudis independents i organismes oficials indirectes. Segons el projecteAUDES5, l'àrea metropolitana de Madrid té 5 843 031 habitants, una superfície de 4609,7 km² i una densitat de 1021,6 habitants per km².
Madrid va ser definida el2004 per un grup d'estudis de Globalization and World Cities (GaWC) comciutat global de tipus beta, amb 8 punts en la classificació de ciutats globals. La reedició del 2008 la classifica com ciutat alfa.
Madrid està dividida administrativament en 21 districtes, els quals es divideixen en barris. La seva modificació està en estudi. L'actual distribució administrativa és la següent (districte i barris):
La institució que governa el municipi de Madrid i en dirigeix l'administració municipal és l'Ajuntament de Madrid.
El ple de l'Ajuntament —format per l'alcalde i elsregidors— és, d'acord amb la Llei de Capitalitat i de Règim Especial de Madrid, «l'òrgan de màxima representació política dels ciutadans en el govern municipal» i «exerceix les atribucions que li estan assignades expressament». La Junta de Govern és l'òrgan executiu de direcció política i administrativa del municipi.
Alcalde: José Luis Martínez-Almeida Navasqüés (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (30 vots: 15 de PP, 11 de Cs i 4 de Vox[45])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[46] Junta Electoral de la Zona de Madrid.[47] Periòdic Ara.[48] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
↑Llácer Bueno, Francisco José. «Notes sobre la toponímia d'Algemesí». A:Actes de la III Jornada d'Onomàstica : Xàtiva 2008.. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, DL 2010, p. 120.ISBN 978-84-482-5396-7. «... el nom [de Pont d'Almadrí] degué experimentar prompte una contaminació per culpa del nom de la capital castellana, Madrid. En actes de l'Ajuntament apareix aquesta grafia [...]: "Puente de Madrid". […] Pronunciació actual: Pont de Madrit.»
↑Santonja, Manuel; López Martínez, Nieves i Pérez-González, Alfredo.Ocupacions achelenses a la vall del Jarama (Arganda, Madrid). Diputació provincial de Madrid, 1980.ISBN 84-500-3554-6.
↑Així ho consigna el geògraf àrab del segle xval-Himyari, que en la seva obraEl llibre del jardí perfumat sobre les notícies dels països (Kitab Al Rawda al mi'tar) descriu:
«
Madrid, ciutat notable d'Al-Àndalus, que va ser edificada per l'emir Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman.
.jpg)
_mapa.svg%26amp%3blang%3dca)
