 | Aquest article tracta sobrel'emperador roma. Vegeu-ne altres significats a «Bebi Macrí». |
Marc Opel·li Macrí (llatí:Marcus Opellius Macrinus; c.165 -218), conegut simplement com aMacrí, va seremperador romà durant catorze mesos entre el217 i el218. Era de la classe delscavallers i el primer emperador nascut a la provínciaafricana de laMauritània Cesariense.
Va néixer aCesarea de Mauritània (Cherchell avui en dia), a la província romana de la Mauritània, en el si d'una famíliamaura decavallers. L'educació que va rebre li va permetre ascendir ràpidament a la classe política romana. Passats uns quants anys s'havia guanyat la reputació de bon advocat, i amb el regnat de l'emperadorSeptimi Sever es va convertir en un buròcrata important. El successor de Sever,Caracal·la, el va fer prefecte de la guàrdia pretoriana, el càrrec més alt que un cavaller podia assolir. El prefecte era el segon de l'emperador, i responsable delspretorians, guardaespatlles de l'emperador i l'única força militar amb poder dins de la ciutat deRoma. Mentre que Macrí sembla que gaudia de la confiança de Caracal·la, això va canviar quan, segons la tradició, es va profetitzar que prendria el poder a l'emperador. S'escamparen rumors que deien que Macrí desitjava el tron, i aquest va començar a témer per la seva pròpia seguretat, ja que Caracal·la tenia la tendència d'assassinar els seus rivals polítics. SegonsDió, Caracal·la ja havia fet el gest preventiu de canviar els membres de la guàrdia pretoriana.
La primavera del217, Caracal·la es trobava a les províncies orientals de l'imperi preparant una campanya contra elsparts. Macrí i la resta de la guàrdia pretoriana eren amb ell. A l'abril, l'emperador va anar a visitar el temple deLuna prop de l'indret on havia tingut lloc labatalla de Carres, només acompanyat pels pretorians. No és clar com va succeir, però és segur que Caracal·la fou assassinat durant aquest viatge (potser el8 d'abril). El seu seguici va tornar amb el cos de l'emperador i el d'un dels seus guardaespatlles. Segons Macrí, va ser aquest guardaespatlles mort qui va assassinar Caracal·la. L'11 d'abril, Macrí es va proclamar emperador, i fou el primer home a arribar a tenir aquest poder sense haver estat mai senador. Macrí també va anomenar el seu fill Diadumenià cèsar i el seu successor, i li va donar el nomAntoní per relacionar-lo amb els regnats estables dels emperadors d'aquestadinastia al segle ii.
Malgrat el seu origen com a cavaller, Macrí va ser nomenat (o confirmat) emperador pelsenat. SegonsS.N. Miller, probablement va ser així gràcies a la seva habilitat com a jurista en el passat i el seu tractament de la classe senatorial. Tot i això, va veure necessari substituir certs governadors provincials per homes que ell mateix va triar. Al començament va deixar en pauJúlia Domna, però quan va començar a conspirar amb l'exèrcit va ser exiliada, i patint d'uncàncer de pit en estat avançat (segons diuCassi Dió), va decidir deixar de menjar fins a morir.
Pel que fa a la seva política exterior, Macrí sempre va intentar pactar, i era hostil a iniciar conflictes militars. Va evitar rebel·lions a laDàcia retornar els ostatges que Caracal·la mantenia presoners, i va acabar amb les que havien començat aArmènia donant el tron d'aquest país aTiridates, el pare del qual també havia estat empresonat sota el regnat de Caracal·la. El problema deMesopotàmia, envaïda pels parts després de la caiguda de Caracal·la, només va poder ser negociat amb les armes, i el combat va resultar poc favorable per a Roma. Macrí vaperdre la batalla prop deNísibis, i com a resultar se'l va obligar anegociar amb els parts, que l'obligaren a pagar una immensa indemnització de dos-cents milions desestercis aArtaban V de Pàrtia a canvi de mantenir una treva i reconèixerTiridates II d'Armènia.[1]
La seva popularitat entre els soldats va decréixer a conseqüència de la pèssima actuació que havia dut a terme, a més de la reducció de privilegis a l'exèrcit i renovació del sistema de pagament, segons el qual els nous reclutes rebien molt menys que els veterans. Al cap de poc, les legions ja estaven cercant un emperador rival.
A Roma també va esdevenir poc popular, no només perquè no havia visitat la ciutat després de prendre possessió del càrrec, sinó perquè a finals d'estiu una gran tempesta va provocar incendis i inundacions, i l'home que havia pres possessió del càrrec de prefecte urbà va ser incapaç de reparar els danys causats, i va haver de ser reemplaçat.
El descontentament general anava unit a les conspiracions dels membres supervivents de ladinastia dels Severs, encapçalats per la tieta de Caracal·la,Júlia Mesa, i les seves fillesJúlia Soèmies iJúlia Mamea. Des de la seva ciutat d'origen aEmesa (Síria), Júlia Mesa va conspirar per introduir un Severà al tron, i va utilitzar la influència de la seva família, que heretava el sacerdoci del déu sol, per proclamar el fill de Soemias,Elagàbal (que duia el nom de la deïtat que servia) el veritable successor de Caracal·la. Així doncs, van estendre el rumor que Elagàbal era fill il·legítim de l'anterior emperador, el fruit d'una unió entre cosins. LaLegió III Gàl·lica el va proclamar emperador, i l'exèrcit, comandat pel tutor d'Elagàbal,Gannis, va derrotar Macrí en labatalla d'Antioquia.[2] El seu fill Diadumenià va ser capturat i executat.
- Cassi Dió, llibre 78
- Herodià, 4.14-5.4
- Historia Augusta
- Miller, S.N., "The Army and the Imperial House," The Cambridge Ancient History, Volume XII: The Imperial Crisis and Recovery (A.D. 193-324), S.A. Cook i cols. eds, Cambridge University Press, 1965, pp 50–2.
