| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r juny 1874 Buenos Aires (Argentina) | ||
| Mort | 10 febrer 1952 (77 anys) Buenos Aires (Argentina) | ||
| Sepultura | Cementiri de la Recoleta | ||
| Formació | Colegio Nacional de Buenos Aires Universitat de Buenos Aires | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Ficció literària,prosa ipoesia | ||
| Ocupació | filòsof, prosista, jurista, escriptor de contes, poeta, novel·lista, escriptor | ||
| Gènere | Prosa poètica iassaig | ||
| Família | |||
| Fills | Adolfo de Obieta | ||
 | |||
Macedonio Fernández (Buenos Aires,1 de juny de1874 -10 de febrer de1952) fou un escriptorargentí, autor d'una obra original i complexa, que inclou novel·les, contes, poemes, articles periodístics i textos inclassificables. Exerceix una gran influència en la literatura argentina posterior i en autors europeus (com ara elfriulàMauro Corona).
Fill deMacedonio Fernández, militar, i de Rosa del Mazo Aguilar Ramos, el1887 va iniciar els estudis al Colegio Nacional Central.
Del1891 al1892, com a estudiant universitari, publica aEl Progreso una sèrie de pàgines costumistes incloses més endavant aPapeles antiguos. Company i amic de Jorge Borges (pare deJorge Luis Borges), van compartir l'interès per l'estudi de la psicologia i per la filosofia d'Arthur Schopenhauer.
El1897, la facultat de Dret de la Universitat de Buenos Aires li va concedir el títol de doctor en dret. Va publicar aLa Montaña, diari socialista dirigit perLeopoldo Lugones iJosé Ingenieros. Macedonio fou amic personal deJuan B. Justo, amb qui va mantenir correspondència. El1898, va rebre el diploma d'advocat. Un any més tard, es va casar amb Elena de Obieta, amb qui va tenir quatre fills.
El1904 va publicar alguns poemes a la revistaMartín Fierro. El1910 va accedir al càrrec de fiscal en el jutjat de Posadas i l'ocuparia alguns anys.
El1920 va morir la seva dona. Els fills van quedar a càrrec d'avis i tietes. Va deixar la professió d'advocat. En tornar Jorge Luis Borges d'Europa el1921, redescobreix l'obra de Macedonio, amb qui estableix una llarga amistat.
El1928 es publicaNo toda es vigilia la de los ojos abiertos, a instàncies deRaúl Scalabrini Ortiz iLeopoldo Marechal. L'any següent surtPapeles de Recienvenido. Durant aquest període, es preocupa per crear expectatives respecte a la possible aparició de la novel·laMuseo de la Novela de la Eterna. El1938 publica"Novela de Eterna" y la Niña del dolor, la "Dulce-persona" de un amor que no fue sabido, tast deMuseo de la Novela de la Eterna. AXile, tres anys més tard, publicaUna novela que comienza. El1944 es torna a editarPapeles de Recienvenido. El1947, Macedonio s'instal·la a casa del seu fill Adolfo, on residirà fins a la mort
