Elson de moviments oculars ràpids (son MOR oson REM, per l'anglèsrapid eye movement)[1] és una fase única del son enmamífers iocells, caracteritzada per unmoviment dels ulls ràpid aleatori, acompanyat d'un baixto muscular a tot el cos i la propensió de la persona que dorm asomiar vivament.
La fase MOR també es coneix com ason paradoxal (SP) i, de vegades,son dessincronitzat oson de somnis,[2] a causa de les similituds fisiològiques amb els estats de vigília, com araones cerebrals dessincronitzades ràpides i de baix voltatge. L'activitat elèctrica i química que regula aquesta fase sembla originar-se altronc de l'encèfal, i es caracteritza sobretot per l'abundància delneurotransmissoracetilcolina, combinada amb una absència gairebé completa dels neurotransmissors monoamínicshistamina,serotonina inoradrenalina.[3][4] Les experiències de son MOR no es transfereixen a la memòria permanent a causa de l'absència de noradrenalina.[2]
El son MOR és fisiològicament diferent de les altres fases del son, que col·lectivament s'anomenen son no MOR (son NREM, NREMS, son sincronitzat). El son MOR i el no MOR s'alternen dins d'un cicle de son, que dura uns 90 minuts en humans adults. A mesura que continuen els cicles de son, es desplacen cap a una proporció més alta de son MOR. La transició al son MOR comporta canvis físics marcats, començant amb ràfegues elèctriques anomenades "ones pontogeniculooccipitals" (ones PGO) originades al tronc de l'encèfal. El son MOR es produeix 4 vegades en un son de 7 hores.[5] Els organismes en el son MOR suspenen l'homeòstasi central, permetent grans fluctuacions en larespiració, latermoregulació i lacirculació que no es produeixen en cap altre mode de son o vigília. El cos perd bruscament el to muscular, un estat conegut com atonia MOR.[3][6]
