| Tipus | regió històrica | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| Entitat territorial administrativa | Turquia | ||||
| Lloc | Turquia | ||||
| |||||
La regió deMísia (engrec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas oTròade i després com aFrígia Hel·lespòntica. Limitava al nord ambBitínia, a l'est no tenia els límits ben definits, segurament arribaria a Bitínia i a laFrígia fins al montOlimp de Mísia, al sud ambLídia i a l'oest amb elmar de Màrmara i lamar Egea. Al llarg dels temps va estar habitada pelsmisis, elsfrigis, elseolis, elsgrecs i altres pobles.Homer parla del país al "Catàleg dels troians" a laIlíada, on diu que va participar en laguerra de Troia al costat del reiPríam. Els misis anaven dirigits per Cromis i per l'endevíÈnnom, unàugur que profetitzava mirant els vols dels ocells. Va ser recolzat i alabat perHèctor en nombroses batalles pel seu valor i audàcia, però no va ser capaç de preveure la seva pròpia mort a mans d'Aquil·les.
Mísia estava dividida en cinc regions principals:
La regió va formar part delregne de Lídia i incorporada a l'imperi Persa el546 aC.Heròdot parla delsàtrapaMitrobates, assassinat perOretos, sàtrapa deLídia (Sparda)circa el 520 aC. SotaDarios I el Gran (521 aC-486 aC) iXerxes I de Pèrsia (486 aC-465 aC) la dinastia deMegabazos va establir el seu domini a la satrapia.
Vers el353 aC el sàtrapaArtabazos II i els seus cunyatsMentor iMemnó de Rodes, revoltats contra el rei, van haver de fugir a Macedònia i la satrapia va passar aArsites (que podria ser un dels fills d'Ariobarzanes de Dascilios), i que la va governar fins al334 aC. Arsites va lluitar en labatalla del Grànic el 334 aC i es va suïcidar després de la derrota; a aquesta batalla hi era també Memnó, que havia recuperat el favor reial, que va dirigir el contraatac persa però va morir de sobte el333 aC i el comandament va passar als seus nebots Farnabazos iTimondes; el primer va ser capturat aCos però es va escapar i el332 aC es va posar al servei dels grecs i el van nomenar comandant de la cavalleria que dirigia el futurdiàdocÈumenes de Càrdia que era son cunyat; el segon va morir a Egipte el 333 aC.Alexandre el Gran, després de la batalla de Grànic, va enviar al seu amic el generalParmeni a ocupar la capital de la satrapia,Dascilios, feina que va fer sense problemes.Artabazos II, juntament amb els seus fills, es va haver de rendir amb les seves forces aHircània davant Alexandre el Gran l'any330 aC i es va passar a Alexandre, que el329 aC el va nomenar sàtrapa deBactriana on va exercir fins al327 aC i es va retirar per l'edat.
Una branca menor dels Farnàbazides va governar elRegne del Pont com a sobirans independents des del302 aC.
El primer sàtrapa grec va serCales, que va lluitar contra els bitinis. El323 aC el va succeir Demarc i un any desprésLleonat; ja més tard va caure en mans d'Èumenes de Càrdia i el 321 aCArrideu va aconseguir la satrapia, al que van seguir Ptolemeu (318 aC) i Fènix (313 aC). El309 aC va quedar en mans d'Antígon el Borni que es va proclamar rei de Sardes el306 aC.
Derrotat i mort Antígon perSeleuc I Nicàtor, l'Àsia Menor en general va passar a l'Imperi Selèucida i els sàtrapes des d'aquell moment eren oficials sense major rellevància ni poder i al cap de 25 anys va quedar en poder delRegne de Pèrgam, i després va passar a Roma el133 aC.[1]
Segon viatge dePau de Tars | |
|---|---|
