Míkonos[1] oMíconos[2] (engrec:Μύκονος,AFI [míkonos]) és unailla grega que pertany al grup de lesCíclades; és situada entreTinos,Siros iNaxos. Té una superfície de 86 km², una població d'uns 10.000 habitants (2011) i una altitud màxima de 364 m. Administrativament, formava part de l'antiga i la ja desaparegudaprefectura de lesCíclades, però a partir de l'1 de gener del 2011 constitueix una de les 74unitats perifèriques de Grècia.
Es tracta, juntament ambSantorí, d'una de les dues illes més populars com a destinació turística, amb molts de visitants de lajet-set internacional i, en conseqüència, té molta més pressió humana que la resta de veïnes. Els seus atractius principals són les platges, la vida nocturna i la proximitat a l'illa deDelos, amb els seus importants jacimentsarqueològics. Darrerament el turisme massiu a Míconos rep crítiques per la degradació que ocasiona almedi ambient de l'illa. Míconos està connectada per vaixell ambel Pireu,Tessalònica i la major part d'illes de lamar Egea. La localitat principal és la vila de Míconos, anomenada tambéKhora (grec:Χώρα, 'capital'), a la costa occidental.
Segons elmite, Míconos fou l'indret on va tenir lloc la batalla entreZeus i elsgegants, i també es deia que era el lloc onHèracles havia derrotat els gegants. És probable que l'origen d'aquesta llegenda derivi del fet que la geologia de l'illa ésgranítica, i als cims dels turons guaiten blocs immensos d'aquesta pedra que pogueren evocar la forma dels gegants. També es deia que hi havia mortÀiax Oileu, i a l'antiguitat s'hi mostrava la seva tomba.[3]
L'illa era poblada perjonis. En laPrimera Guerra mèdica (492-490 aC), elsperses envaïren l'illa, però després de la victòria dels grecs, caigué sota la influència delsatenesos i passà a formar part de laLliga de Delos. Posteriorment, cap al370 aC, continuava lligada a Atenes per mitjà d'una nova lliga naval.[4]
ElPeriple de Pseudo-Escílax diu que a l'illa hi havia duespolis, però no se'n coneix el nom. Sembla que ja de ben antic varen conformar una federació, i al segle iii aC estaven completament unificades en una de sola. Tampoc no es coneix la localització dels seus centres urbans, però és probable que una fos a l'actual Khora i l'altra al Paleokastro d'Ano Mera.[4]
