 | Per a altres significats, vegeu «ametlla (desambiguació)». |
Lamàndorla (ametlla mística ovesica piscis) és un marc oaurèola amb forma de dos cercles que intersequen de forma que la circumferència d'un passa pel centre de l'altre semblant a unaametlla, on s'insereixen personatges sagrats, i n'és el més freqüentJesucrist però també, laMare de Déu o elssants.[1] Es va usar preferentment en l'art romànic iromà d'Orient.[2] La paraulamàndorla ve de l'italiàmandorla, que significa 'ametlla'. També es coneix com aametlla mística. Aquesta forma també s'anomenavesica piscis ('veixiga de peix' en llatí) és un símbol fet amb dos cercles del mateix radi que s'intersequen de manera que el centre de cada cercle és a la circumferència de l'altre.
La màndorla prové d'un element arquitectònic romà que consistia a posar personatges en un cercle. La rodella que mostra el retrat de la persona morta en un epitafi apareix ràpidament ensarcòfags cristians.
AFrança, una de les màndorles més antigues es troba en un sarcòfagmerovingi a lacripta de Jouarre. A la capçalera del sarcòfag de sant Agilbert, n'hi ha un de quatre formes cristal·lines diferents que envolta unaMaiestas Domini en una màndorla. Els escultors del segle vii hi van fixar la imatge d'un Crist jove, imberbe, amb una representació pròxima a la manera romana d'Orient.[3]
Una representació, també de tradiciópreromànica es troba a l'església delmonestir de Sant Genís de Fontanes. Situada en la seva façana, lallinda (enmarbre blanc deCeret) és una obra monumental. Aquesta escultura romànica és coneguda com la més antiga en pedra (data de 1019-1020) i representa Crist beneint inscrit en una màndorla perlada, sostinguda per dos arcàngels i enquadrat per dos grups de tres personatges bíblics.
Existeixen molts Crists inscrits en màndorles a les esglésies romàniques occitanes, com aSanta Fe de Conques, a l'església de Sant Tròfim o a labasílica de Sant Serni de Tolosa.
El mateix motiu es retroba en l'art iconogràfic romà d'Orient ortodox, com en la icona de la Transfiguració, en la davallada als llimbs o en la icona deCrist Pantocràtor (màndorla triple). En la icona de laNativitat, la Verge és representada també en una màndorla, que es confon amb el seu llit. En canvi, en la icona de laDormició de la Verge, ja no és en una màndorla, és la seva ànima que Crist ve a recollir en una màndorla.
A l'estatespanyol, es troba de manera escultòrica en llocs com l'església deSanta Maria de Covet (Lleida), església de Santiago deCarrión de los Condes (Palència), església de San Esteban deMoradillo de Sedano (Burgos). A l'església deSanto Domingo de Sòria, com a raresa, apareix laSantíssima Trinitat en la màndorla, envoltada per àngels amb els símbols delsevangelistes i les figures sedents de la Verge isant Joan Baptista.
També es troben màndorles enmanuscrits il·luminats, en la pintura medieval, preferentment situades a l'eix delsabsis, com a l'església deSant Climent de Taüll (Lleida), l'església dels sants Julià i Basilisa deBagüés (Osca) o al panteó de labasílica de San Isidoro de Lleó i en l'art d'orfebreria, com és el cas delretaule delsantuari de San Miguel d'Aralar o a l'urna deSanto Domingo de Silos (Burgos).
La utilització del cercle per inscriure un personatge, a més a més de la seva ubicació dalt d'un element arquitectònic, evoca l'esfera celeste. La màndorla condueix a una altra dimensió: és una figura geomètrica dissenyada amb dos cercles que es tallen. A la seva intersecció es troba una persona, per la qual s'ha de passar per recórrer el camí entre els dos cercles, els dos hemisferis o els dos mons, el terrenal i el celestial. La implantació de Crist en una màndorla altimpà de la porta d'una església revela elsimbolisme de passar de fora de l'església a dintre de l'església i, per tant, anuncia el pas dels vius del món terrenal al celestial. La màndorla es fa servir aleshores per a expressar un passatge o una porta.
D'acord amb el simbolisme desanta Hildegarda de Bingen, la màndorla es refereix alcosmos.[4]
En l'arquitectura gòtica, a més a més dels beneficis arquitectònics de lavolta de creueria que permet l'entrada de la llum a l'edifici, va portar l'arc ogival que té aparença de màndorla oberta a plena llum. Encara es pot utilitzar el simbolisme de la màndorla, ara lluminosa (amb relació a la romànica). Aquest ús de la màndorla correspon a aquest període de recerca delrealisme, caracteritzat també per la seva estatuària mòrbida.
Aquest símbol és, a més, usat fora del cristianisme. En diverses religions, l'ametlla és associada amb el naixement d'una verge. Per exemple la nimfa vergeNana va concebre miraculosamentAtis col·locant una ametlla als seus pits.[5]
En l'art cristià, algunes aurèoles tenen la forma d'unavesica piscis horitzontal, i hi ha alguns segells d'organitzacions eclesiàstiques que estan envoltats d'unavesica piscis horitzontal (en comptes de la més usual de forma circular).
En diversos períodes de la història ha estat tema d'especulacions místiques; probablement, els primers van ser elspitagòrics, que la consideraven una figura sagrada. La raómatemàtica de la seva amplada (mesurada pels punts extrems del «cos», sense incloure «la cua» per la seva altura va ser acotada entre 1351/780 i 265/153. Aquesta darrera raó, que dona 1,73203, es va considerar un nombre sagrat anomenatla mesura del peix. Exactament, la raó geomètrica d'aquestes dimensions és l'arrel quadrada de 3, o 1,7320508076... (ja que si es traça la línia recta que uneix els centres de tots dos cercles, juntament amb els dos punts on els cercles s'intersequen, s'obtenen dos triangles equilàters units per un costat, amb una altura de la meitat de la √3, i el costat del triangle n'és la unitat). El quocient 265:153 és una aproximació a l'arrel quadrada de 3, i té la propietat que no es pot obtenir cap aproximació millor amb nombres més petits. El número 153 apareix en l'Evangeli de Joan (21:11) com el nombre de peixos que Jesús va fer que es capturessin a la miraculosa «captura dels peixos», cosa que alguns consideren com una referència xifrada de lescreences pitagòriques.[6][7][8][9][10]
Aquesta aproximació a l'arrel de tres es pot expressar amb la bella desigualtat:
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |